El despertador

19 de maig: Pacte Nacional pel Referèndum, feina feta

La votació d'ahir al Parlament sobre la Comissió de Venècia i l'acte d'avui al vespre a Barcelona evidencien l'esgotament de la via pactada, que dilluns es reblarà a Madrid. També són protagonistes del dia la Hisenda catalana, Arthur Brooks, els Fets del Palau i Pere Tàpias

| 19/05/2017 a les 07:00h
Arxivat a: El despertador

El Pacte Nacional pel Referèndum (PNR) donarà avui per acabada la seva feina. Serà en un acte aquest vespre al Palau de Congressos de Barcelona. Minuts després ERC començarà la seva campanya pel "sí", en la línia del que ja han fet altres partits i moviments. Donar per acabada la feina significa, en el cas de l'organisme que presideix Joan Ignasi Elena, haver recollit 400.000 firmes i desenes d'adhesions de personalitats de l'àmbit internacional. La seva era una aposta per esgotar la via del referèndum pactat, que ja ni els "comuns" contemplen després de la votació d'ahir al Parlament, que va evidenciar de nou la solidesa de la majoria partidària del dret a decidir. Dilluns, la conferència a Madrid de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva, que tindrà nul·la receptivitat per part del govern espanyol i els poders "durs" de l'Estat, acabarà de reblar el clau. 

Després de la feina pel PNR ve una tasca que és molt més difícil, que és organitzar el referèndum sense acord amb l'Estat (i amb la Fiscalia i el Tribunal Constitucional a tota màquina), amb els "comuns" encara fugint d'estudi (l'entrevista de Sara González a Elisenda Alamany no resol totes les incògnites), majories justes i més incògnites que certeses. En una altra entrevista a NacióDigital, en aquest cas la que li fem amb Arnau Urgell i Oriol March al conseller de Territori, Josep Rull, ell sosté que el Govern "no té por" perquè se'ls ha escollit per "posar les urnes". Ni més ni menys. I apunta el desllorigador: la voluntat dels catalans de poder decidir el seu futur i la seva capacitat mobilitzadora al costat d'una urna el proper setembre.

I tot això com es paga? Una de les grans incògnites que envolta el procés és el tema de la Hisenda catalana. Com s'ho farà, arribat el cas, una nova república proclamada sense acord amb Espanya per començar a recaptar els seus impostos? Ho intentem explicar, sense defugir les ombres que hi ha, en un volum editat per Ara Llibres i que hem escrit amb Roger Tugas, també company de NacióDigital. Joan Serra Carné n'ha preparat aquest avançament on explica que el Govern compta incorporar 3.000 treballadors de l'Agència Tributària Estatal durant el procés de desconnexió. També expliquem algunes llegendes urbanes de la fiscalitat catalana o qui són els protagonistes d'aquesta història que, sigui o no Catalunya un estat, ja no es pot resoldre amb un nou finançament. El presentarem a la Biblioteca Fort Pienc de Barcelona el proper 6 de juny a les set de la tarda amb Núria Bosch, catedràtica d'Hisenda Pública que n'ha fet el pròleg i que va presidir el Consell Assessor per a la Transició Nacional, el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, i la diputada de la CUP Eulàlia Reguant. Ens fareu contents si ens hi acompanyeu i el llibre, organitzat en cent claus, us prometo que és digerible.  


Vist i llegit

A Catalunya hi ha, entre els militants socialistes, pocs partidaris de Susana Díaz com a secretària general del PSOE. L'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, i poca cosa més. Però, com són i què pensen els militants de bases partidaris de la presidenta andalusa? Rodrigo Terrassa els retrata a El Mundo en aquest reportatge. Constata la profunda divisió que viu el partit.


 El passadís

Aquesta setmana ha passat per Barcelona l'economista Arthur Brooks, president de l'American Enterprise Institute, un dels think tanks més influents dels EUA, apartidista però de línia conservadora. Dimecres va fer una conferència al CCCB on s'hi van aplegar destacats membres de l'ala més liberal del sobiranisme (com David Madí) i càrrecs de Palau, com ara el director general de comunicació Jaume Clotet. L'AEI és considerat un referent pels impulsors d'un gran think tank liberal a Catalunya, amb Madí al capdavant. Ahir, Brooks va ser rebut pel president Carles Puigdemont. El nord-americà coneix bé la realitat política de Catalunya. Esther Brooks, la seva dona, és catalana.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1960 s'esdevenien a Barcelona els anomenats Fets del Palau. Un grup de joves nacionalistes, liderats per Jordi Pujol, es va aixecar en un concert de l'Orfeó d'homenatge a Joan Maragall i presidit per ministres Franco per cantar el Cant de la Senyera, que havia estat retirat del programa per prohibició governativa. L'aldarull va ser màxim i Pujol i altres van ser detinguts. Qui seria president de la Generalitat no era al Palau però va ser un dels "cervells" i va acabar detingut i jutjat en consell de guerra i empresonat a Saragossa. Allà es va començar a forjar el seu mite, que els casos de corrupció de la seva família han acabat ensorrant. Per cert: avui la família Pujol tornarà a donar explicacions després de mesos de silenci. Ho farà Josep, el segon fill de l'expresident, al programa de Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. Tornant al vessant cultural del Palau, al concert de Sant Esteve de cada any el Cant de la Senyera és una mostra d'afirmació. Vegeu aquí el vídeo.


 L'aniversari

Un 19 de maig de 1946 naixia a Vilanova i la Geltrú, el Garraf, Pere Tàpias, cantautor, gastrònom i locutor de ràdio català que va morir fa uns dies d'una malaltia hepàtica. La seva va ser una figura inclassificable dins de la nova cançó, sempre lligada a la ironia i a la vessant més popular. Esteve Plantada en va fer aquest perfil, on podeu escoltar també algunes de les seves cançons.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Carles Puigdemont durant la seva entrevista amb Jordi Évole | La Sexta
Oriol March | 16 comentaris
01/01/1970
El president de la Generalitat, en una entrevista al programa "Salvados" de La Sexta, assegura que el Parlament proclamarà la independència en cas de victòria del "sí" en l'1-O | Veu "poc probable" que els Mossos retirin urnes si hi ha 2.000 persones davant dels col·legis electorals
Ferran Casas
01/01/1970
El coronel De los Cobos vol donar avui ordres a Trapero mentre els promotors del 9-N dipositen avals al Tribunal de Comptes. Defensen l'estat de dret fent-lo cada cop més estret. Avui també són protagonistes el piromusical de la Mercè, Angela Merkel i el seu triomf amarg, el cantautor italià Venditti, Podem, els toros i Ruíz Zafón
01/01/1970
En un comunicat, lamenten que el programa hagi demanat als seus oients que informin dels moviments dels cossos policials espanyols
Cospedal no ha cridat a files els espanyols per evitar l'1-O | Ministeri Defensa
Sergi Santiago | 5 comentaris
01/01/1970
Els manifestants independentistes tampoc han robat armes a la Guàrdia Civil, ni Cospedal ha cridat a files a tots els espanyols per aturar l'1-O
La corredora de curses de muntanya Núria Picas, després de l'entrevista. | Josep M. Montaner
Aida Morales | 8 comentaris
01/01/1970
La corredora de curses de muntanya, sempre compromesa amb la independència, no descarta tornar a competir pel primer lloc a l'Ultra Trail del Mont Blanc
Alts càrrecs del Govern detinguts, amb Oriol Junqueras i Carme Forcadell, a la Ciutat de la Justícia | Sergi Cámara
01/01/1970
Rajoy no ha volgut obrir el camí del 155 però ha optat per vies menys costoses políticament deixant sense autonomia financera la Generalitat i encaminant la presa de control dels Mossos | El temor a l'èxit del referèndum ha fet que opti per impedir-lo per la força amb una causa general i un desembarcament policial
Mercè Molist | 1 comentari
01/01/1970
El jove de 21 anys havia ajudat a fer visible a la Xarxa la informació per anar a votar l'1-O distribuint còpies "mirall"