Iran

L'acord nuclear entre Occident i l'Iran centra el focus de les eleccions a la República Islàmica

Hassan Rouhani i Ebrahim Raisi són els principals candidats a les eleccions presidencials iranianes d'aquest divendres 19

L'elecció del president pot determinar la política exterior de la república i la seva relació amb els Estats Units, la UE i els països de l'Orient Mitjà

L'atac de Trump a Síria: riscos i incògnites d'una crisi

| 18/05/2017 a les 21:34h
Arxivat a: Internacional, Eleccions, Ebrahim Raisi, Hassan Rouhani, Iran

El president iranià Hassan Rouhani es presenta a la reelecció de la república. Foto: Europa Press


Els ciutadans de la República Islàmica de l'Iran elegiran al pròxim president del país aquests divendres. Uns 55 milions d'iranians estan cridats a les urnes en unes eleccions que determinaran el futur immediat del país. Els dos candidats amb més possibilitats de guanyar representen les dues concepcions de l'Irans: la reformista i la conservadora.

El candidat més moderat és l'actual president, el clergue Hassan Rouhani, de 68 anys, que es presenta a la reelecció després d'aconseguir l'acord nuclear de fa dos anys pel qual l'Iran atura el seu programa atòmic a canvi de l'aixecament de sancions. Un acord que va suposar un canvi en la política exterior del país respecte a la seva relació amb Occident i el compliment d'una de les principals promeses electorals de Rouhani en la campanya per les presidencials del 2013.

L'acord, signat sota l'administració Obama, està sent revisat pel president Trump, que durant la seva campanya electoral el va descriure com "el pitjor de la història". De moment, el govern nord-americà ha aprovat una pròrroga de la retirada de les sancions a l'Iran però fa un mes el secretari d'Estat, Rex Tillerson, va declarar que l'acord "ignora completament la resta de serioses amenaces que planteja l'Iran". "Si no es controla l'Iran, té el potencial de seguir el mateix camí que Corea del Nord", va afegir Tillerson.

El segon candidat és el conservador Ebrahim Raisi, un clergue de 56 anys que es rumoreja que podria succeir l'aiatol·là Ali Khamenei (78 anys), líder suprem i la màxima autoritat religiosa i política. L'any passat, Khamenei va nomenar Raisi rector del mausoleu de l'Imam Reza, el centre de peregrinació xiïta més important, i guanyar la presidència li aplanaria el camí per convertir-se en el pròxim guia suprem. En la història de l'Iran només n'hi ha hagut dos: Ruhollah Jomeini, líder de la revolució del 1979, i Khamenei.

El complex sistema electoral

Unes 1.600 persones, entre elles més de 100 dones, van presentar la seva candidatura però després de passar per l'avaluació del Consell de Guardians, un òrgan de 12 juristes (sis d'ells religiosos), van restar sis candidats. En les últimes setmanes dos han retirat la seva candidatura: l'alcalde de Teheran, Mohamad Baqer Qalibaf, en suport a Raisi, i el vicepresident, Eshaq Jahangiri, que ho va fer en favor de Rohani.

La precampanya electoral ja va provocar sorpreses després que l'expresident ultraconservador Mahmoud Ahmadinejad presentés la seva candidatura a les presidencials. Ahmadinejad va governar entre 2005 i 2013 però la seva reelecció el 2009 va provocar les majors manifestacions des de la revolució islàmica el 1979. Ar,a, la seva candidatura no va comptar amb l'aprovació del guia i no va superar l'anàlisi del Consell de Guardians.

Si un candidat obté la majoria absoluta a la primera ronda, es converteix en el president, però si no és així, té lloc una segona volta entre els dos aspirants amb més vots, volta que es realitzaria el 26 de maig.

Un jugador determinant a l'Orient Mitjà

La República de l'Iran, de majoria xiïta, és un dels països amb més pes a l'Orient Mitjà, sobretot en relació a Síria i Iemen, a més de ser el quart país al món en reserves de petroli i el sisè productor mundial. El seu màxim rival en poder a la zona és Aràbia Saudita, de majoria sunnita, un dels grans aliats dels Estats Units i que Trump visitarà en el seu primer viatge a l'estranger.

Pel que fa a Síria, l'Iran, juntament amb Rússia i Turquia, lidera les reunions a Astana (Kazakhstan) per aconseguir, i mantenir, un alto el foc al país que fa sis anys que està en guerra. En el cas d'Israel, s'acusa l'Iran de finançar i donar suport al grup Hezbollah al Líban, així com als rebels houthis al Iemen, sotmesos a la pressió militar de l'Aràbia Saudita. Tots dos grups són formats per musulmans xiïtes.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Acord nuclear?
Llop solitari, 19/05/2017 a les 09:27
+1
-0
Fiete'n d'aquestes "repúbliques islàmiques", mentre al capdamunt hi hagi una "autoritat suprema" de caire fanàtic-religiós, que en general veuen a occident com la seva antítesi... i ves donant-els-hi peixet..

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Carles Puigdemont durant la seva entrevista amb Jordi Évole | La Sexta
Oriol March | 16 comentaris
01/01/1970
El president de la Generalitat, en una entrevista al programa "Salvados" de La Sexta, assegura que el Parlament proclamarà la independència en cas de victòria del "sí" en l'1-O | Veu "poc probable" que els Mossos retirin urnes si hi ha 2.000 persones davant dels col·legis electorals
Ferran Casas
01/01/1970
El coronel De los Cobos vol donar avui ordres a Trapero mentre els promotors del 9-N dipositen avals al Tribunal de Comptes. Defensen l'estat de dret fent-lo cada cop més estret. Avui també són protagonistes el piromusical de la Mercè, Angela Merkel i el seu triomf amarg, el cantautor italià Venditti, Podem, els toros i Ruíz Zafón
01/01/1970
En un comunicat, lamenten que el programa hagi demanat als seus oients que informin dels moviments dels cossos policials espanyols
Cospedal no ha cridat a files els espanyols per evitar l'1-O | Ministeri Defensa
Sergi Santiago | 5 comentaris
01/01/1970
Els manifestants independentistes tampoc han robat armes a la Guàrdia Civil, ni Cospedal ha cridat a files a tots els espanyols per aturar l'1-O
La corredora de curses de muntanya Núria Picas, després de l'entrevista. | Josep M. Montaner
Aida Morales | 8 comentaris
01/01/1970
La corredora de curses de muntanya, sempre compromesa amb la independència, no descarta tornar a competir pel primer lloc a l'Ultra Trail del Mont Blanc
Alts càrrecs del Govern detinguts, amb Oriol Junqueras i Carme Forcadell, a la Ciutat de la Justícia | Sergi Cámara
01/01/1970
Rajoy no ha volgut obrir el camí del 155 però ha optat per vies menys costoses políticament deixant sense autonomia financera la Generalitat i encaminant la presa de control dels Mossos | El temor a l'èxit del referèndum ha fet que opti per impedir-lo per la força amb una causa general i un desembarcament policial
Mercè Molist | 1 comentari
01/01/1970
El jove de 21 anys havia ajudat a fer visible a la Xarxa la informació per anar a votar l'1-O distribuint còpies "mirall"