Amb l'acte d'aquest divendres, el Pacte Nacional pel Referèndum dona per amortitzada la seva funció, aglutinadora de l'àmplia majoria favorable al dret a decidir. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva, que aquest dilluns es desplaçaran a Madrid per pronunciar una conferència que escenificarà l'últim intent per negociar la celebració d'una consulta de forma acordada, aportaran com a arguments les nombroses resolucions del Parlament, les 500.000 signatures recollides pel Pacte Nacional i les adhesions de personalitats internacionals.
Madrid serà l'estació final de la via pactada, previsible com serà el cop de porta del govern espanyol a qualsevol proposta de la Generalitat, per molt que ara Soraya Sáenz de Santamaría reclami al president català que s'expliqui al Congrés i no a l'Ajuntament de la capital espanyola. El Govern no esperarà més per posar en marxa la maquinària per convocar la votació unilateral, uns treballs discrets que han de desembocar en l'anunci de la data i la pregunta de la consulta. Aquest serà el moment del xoc real amb els poders de l'Estat. Fins llavors, el sobiranisme s’haurà carregat de raons per evidenciar, a ulls de la comunitat internacional, que topa amb la paret intransigent de la Moncloa.
La fórmula Margallo. Dimarts va passar per Barcelona José Manuel García-Margallo. Bon orador i polemista, va acompanyar Germà Bel en la presentació de l'últim llibre del diputat de Junts pel Sí (aquí podeu llegir la crònica que vam fer de l'acte). Margallo, alliberat ja de les costures que implica ser ministre, va argumentar la seva proposta per atendre les necessitats catalanes: reforma constitucional, respecte a la diversitat lingüística i inversions en infraestructures. Tot el que govern del PP no ha fet sempre que ha governat. La fórmula Margallo arriba tard i ja és clarament insuficient.
Una Casa Blanca molt propera al Kremlin. Les informacions publicades per The Washington Post i The New York Times -negades per la Casa Blanca- que assenyalen Donald Trump com a filtrador d'informació ultrasecreta sobre lluita antiterrorista a Rússia han tornat a posar contra les cordes el president nord-americà. En aquest article de Pep Martí ens preguntàvem si l'administració Trump pot resistir una crisi diària. La imprudent cessió de dades sensibles sobre Estat Islàmic al ministre rus Sergei Lavrov, i els precedents de la complicitat entre el president i Rússia, han motivat una portada magnífica de Time, en què la Casa Blanca queda engolida pel temple que presideix la plaça Roja de Moscou.
Vist i llegit
Aquesta secció acostuma a destacar articles de companys que solen excel·lir. Avui ens centrarem en la feina d'un altre company que té la complexa missió d'examinar la professió des de la zona noble del diari Ara. La setmana és especialment adequada per escrutar en què ha fixat la mirada el "Pareu màquines" d'Àlex Gutiérrez, tenint en compte que les tensions entre ERC i el PDECat arran del cas Palau han obligat els mitjans catalans a radiografiar, amb més o menys encert, les desconfiances entre els partits que piloten el Govern. De dilluns a dijous -des de l'inici del xoc fins a la ressaca del debat al Parlament-, Gutiérrez va preferir centrar-se en qüestions alienes a la discussió entre les formacions independentistes: dilluns va escriure d'Eurovisió; dimarts, de les eleccions alemanyes; dimecres, del PSOE; i dijous, de Cristina Cifuentes. Esclar que a la portada de l'Ara tampoc hi va aparèixer cap dels quatre dies l'estira-i-arronsa entre partits, amb l'excepció d'un petit sumari en l'edició de dijous. Certament, ser crític amb el poder proper resulta sempre molt més complicat. En periodisme, com bé sap Gutiérrez, triar on es posa el focus ho és pràcticament tot.
La frase de la setmana
Les tertúlies són espais de debat i anàlisi. En ocasions, tenen un format distès. En d'altres, la discussió és més acalorada. I en comptades ocasions -o això seria el desitjable-, se supera la barrera del rigor. Gemma Galdon va pronunciar dijous una frase a RAC1 que va provocar la reacció immediata del Govern, disposat a emprendre accions legals contra l'analista política, que havia ostentat responsabilitats a Podem. "El Palau de la Generalitat és ple de delinqüents", va afirmar Galdon. El nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, reflexiona en aquest article d'opinió sobre els límits de les tertúlies.
El nom propi
Al grup parlamentari de Junts pel Sí hi ha preocupació per l'impacte que poden tenir determinades investigacions judicials en els mesos previs a la celebració del referèndum. Alguns diputats ho expressen en privat. I hi ha un nom que apareix en totes les converses, el de Germà Gordó. La preocupació ha reaparegut aquesta setmana, després que el jutjat del Vendrell remetés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la documentació relativa al cas 3%. Ara el TSJC haurà de decidir si investiga Gordó pel presumpte finançament irregular de CDC. En el ple de dimecres, l'exconseller convergent escoltava atentament el debat de les resolucions sobre el cas Palau. "No he fet res il·legal ni mai ningú m'ha demanat res il·legal", va assegurar dijous a El Periódico.
Els imperdibles
Aquest diumenge es resol el campionat de Lliga. Barça i Madrid es tornen a decidir el títol a l'última jornada. Tot i que els pronòstics apunten a un desenllaç favorable als blancs -el Màlaga té com a entrenador Míchel, un dels exmadridistes que més antipatia generava al Camp Nou-, les estadístiques diuen que el Barça és especialista a guanyar títols en el darrer partit. Llegiu aquest article de Francisco Cabezas a El Mundo i incrementareu les dosis d'optimisme. Aquest dissabte farà 25 anys de la primera Copa d'Europa blaugrana, conquerida a Wembley, escenari icònic del barcelonisme (no us perdeu aquest excel·lent reportatge d'Informe Robinson que amb tant encert elogia Toni Vall). No hi hauria millor regal que un títol per rememorar l'obra magna del dream team. Els jugadors del Barça creuen que encara és possible. Potser buscant ajuda divina, Sergio Busquets -acompanyat per tres amics- va fer dimecres una excursió a Montserrat. Hi va pujar caminant des de Monistrol. Veurem si la sort acompanya Busquets i companyia, com ho va fer amb Johan Cruyff aquell tarda màgica del 1992 en què plovien gols des de Tenerife. Bon cap de setmana!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?