17
de maig
del
2017
Actualitzat
el
20
de maig
a les
16:28h
La tasca de construcció de les estructures d'estat avança, en alguns casos de forma més discreta que en d'altres. En aquest sentit, l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) està fitxant arquitectes i arquitectes tècnics -els antics aparelladors- per fer les tasques de valoració de tot el territori de cara a disposar en un any i mig d'un embrió de cadastre català, segons ha pogut saber NacióDigital. L'objectiu, segons fonts del departament de la Vicepresidència, és dividir el país per zones de valor i "que l'1 de gener de 2019 estigui "mapificada" tota Catalunya", també els municipis més petits.
Tanmateix, com en el cas de l'ATC en el seu conjunt, aquest exercici d'implementació d'aquesta estructura d'estat s'emmarca per ara en l'esgotament de les competències autonòmiques de la Generalitat, l'estratègia propugnada pel vicepresident català, Oriol Junqueras, i el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, per tenir preparats els organismes tributaris bàsics per redimensionar-los després de la desconnexió. D'aquesta manera, malgrat que l'exercici servirà per disposar d'una eina molt similar al cadastre -que atorga un valor al sòl de cada zona del país, el qual permet quantificar el pagament de l'impost de béns immobles (IBI)-, aquest s'utilitzarà per valorar les quantitats a pagar en l'impost de transmissions patrimonials i l'impost de successions, els dos cedits i competència del Govern.
Malgrat tot, aquest mapa de valors català, un cop fet, "pot servir per valorar qualsevol cosa, si es tenen les competències". Una eventual República catalana, per tant, el podria transformar ràpidament en el cadastre propi i usar-lo per tot tipus de valoracions tributàries, a banda dels actuals impostos autonòmics.
Una trentena d'arquitectes
Així, fins fa poc hi havia una dotzena d'arquitectes i arquitectes tècnics treballant a l'ATC, els quals ja en són ara uns 18, i tot just s'obre una convocatòria per incorporar-ne 11 més, fins assolir prop de la trentena. Els candidats poden presentar-se fins al dia 22, el juny es farà la selecció, la segona quinzena de juliol es notificaran els escollits i es formaran, i aquests s'incorporaran l'1 de setembre, coincidint amb l'obertura de les 14 noves oficines territorials de l'ATC que s'afegiran a les cinc ja existents a les quatre capitals.
De fet, aquests 11 fitxatges es distribuiran per les noves oficines, les quals disposaran cadascuna d'un professional, excepte les de Figueres, la Seu d'Urgell i Vic, on la mapificació de la zona la faran experts de delegacions properes. L'objectiu, expliquen des de Govern, és que cada oficina sigui autònoma per fer les tasques de gestió i comprovació, també pel que fa a la valoració d'immobles per quantificar els tributs a pagar per aquests.
I és que les oficines liquidadores dels registradors de la propietat, que tenen delegades fins al setembre les tasques de liquidació de l'impost de transmissions patrimonials i de successions i donacions fora de les quatre capitals, ja disposaven d'arquitectes que feien esborranys de valoració que després els tècnics de l'ATC havien de signar, confirmar i esmenar, si calia. Amb aquests professionals ara a dins de l'agència tributària, podran firmar els propis expedients i ser més eficients, a banda de fer altres tasques i de forma més coordinada. Sigui com sigui , els professionals que treballaven fins ara per les oficines liquidadores podran optar a aquestes places -com ja ocorre amb la resta dels seus empleats- i el Govern ja ha anunciat que valorarà els seus mèrits i experiència i, de ser escollits, passarien de tenir un contracte laboral o mercantil a ser funcionari interí.
El cadastre espanyol, antiquat i poc útil
El cert és que actualment l'ATC té accés de forma legal a les dades del cadastre espanyol -l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades ha certificat que no és cert que, com va afirmar l'exsenador Santi Vidal, se n'obtinguin il·legalment-, però aquestes no es poden prendre com un reflex del valor del sòl, sinó com un mer valor de referència, atès que en alguns municipis ja està molt antiquat (a Girona, per exemple, fa 30 anys que no s'actualitza, tot i que en principi s'havia de fer cada 10). La necessitat de buscar vies pròpies de valoració, per tant, eren imperioses i el que ara es busca és unificar aquest exercici i dotar-lo de coherència i unitat a nivell català.
Així mateix, en la línia de no superar les pròpies competències autonòmiques, aquest mapa de valors català s'elabora actualment amb informació dels contribuents i els notaris, en base a la comunicació de transaccions patrimonials (en un futur, però, s'incorporarà informació també de portals web de venda d'habitatges). A nivell de detall, el mapa dividirà el país en zones de valor homogènies, aquelles en què el valor del sòl és similar, baixant progressivament a un nivell sub-municipal. En aquest sentit, es definiran zones amb sentit econòmic, les quals no necessàriament coincidiran amb les fronteres dels barris (a Barcelona, per exemple, el valor canvia si es puja o es baixa de la Diagonal).
Major proximitat i coneixement
Igualment, els arquitectes estaran coordinats per serveis centrals de l'ATC, i actuaran amb criteris comuns i més homogenis. I és que, fins ara, cada oficina liquidadora feia servir uns criteris propis, tot i que ja s'havien començat a unificar. Així mateix, el fet que els arquitectes i arquitectes tècnics es trobin en cadascuna de les delegacions de l'ATC ha de permetre un major apropament al territori i que el personal conegui la ciutat, que sàpiga on comença una zona econòmica determinada o una altra, més enllà dels límits administratius, un fet que pot permetre una major precisió que la del cadastre espanyol.
A més a més, aquests professionals es podran valer de sistemes d'informació geogràfica que permeten situar en un mapa els impostos de transmissions patrimonials i eines per obtenir informació estadística, cosa que permet fer tractaments massius de dades que després cal contrastar amb la realitat. De fet, la tasca de l'arquitecte també passarà per visitar cada immoble que es ven o s'hereta, ja que, a més del valor del sòl -que ja s'ha de tenir calculat en el mapa de valors propi-, cal sumar el valor propi de l'edificació, amb elements com l'antiguitat o l'estat de conservació com a elements nuclears (i la llei encara obliga a analitzar-ho presencialment).
Actualització anual
Sigui com sigui, l'ATC preveu disposar d'una primera versió d'aquest mapa de valors o cadastre català l'1 de gener de 2019, tot i que aquest, a diferència del cadastre espanyol, s'actualitzaria anualment, per mantenir les valoracions a dia. En tot cas, prova que aquest exercici no escapa de les competències vigents (tan sols deixa més a prop Catalunya de poder-ho convertir en una veritable estructura d'estat quan disposi de les competències per fer-ho) és que el Govern es basa en la tasca ja feta per la Comunitat de Madrid o Aragó en aquest camp (altres governs, com l'andalús o el valencià, es limiten a posar un coeficient al cadastre espanyol per calcular els valors per cobrar els impostos propis i cedits).
Tanmateix, aquesta seria tan sols una peça del cadastre català complet que projectava un dels informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Segons el document de l'organisme assessor, el que va ser batejat com l'Agència Catalana de la Propietat Immobiliària hauria d'agrupar en el seu si l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya -ja existent-, el Registre de la Propietat i la Valoració Immobiliària. I és en aquest tercer organisme en el qual desembocaria la tasca que emprenen els arquitectes de l'ATC, per bé que, en un estat independent, requeriria per exercir totes les seves competències d'un pressupost de 10 milions anuals i d'una plantilla d'unes 325 persones -més de deu cops la que es planifica ara-. Una bona part d'aquest personal el Govern hauria d'intentar fitxar-lo de l'actual cadastre espanyol, entre aquells funcionaris que treballen a Catalunya.
Tanmateix, com en el cas de l'ATC en el seu conjunt, aquest exercici d'implementació d'aquesta estructura d'estat s'emmarca per ara en l'esgotament de les competències autonòmiques de la Generalitat, l'estratègia propugnada pel vicepresident català, Oriol Junqueras, i el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, per tenir preparats els organismes tributaris bàsics per redimensionar-los després de la desconnexió. D'aquesta manera, malgrat que l'exercici servirà per disposar d'una eina molt similar al cadastre -que atorga un valor al sòl de cada zona del país, el qual permet quantificar el pagament de l'impost de béns immobles (IBI)-, aquest s'utilitzarà per valorar les quantitats a pagar en l'impost de transmissions patrimonials i l'impost de successions, els dos cedits i competència del Govern.
Malgrat tot, aquest mapa de valors català, un cop fet, "pot servir per valorar qualsevol cosa, si es tenen les competències". Una eventual República catalana, per tant, el podria transformar ràpidament en el cadastre propi i usar-lo per tot tipus de valoracions tributàries, a banda dels actuals impostos autonòmics.
Una trentena d'arquitectes
Així, fins fa poc hi havia una dotzena d'arquitectes i arquitectes tècnics treballant a l'ATC, els quals ja en són ara uns 18, i tot just s'obre una convocatòria per incorporar-ne 11 més, fins assolir prop de la trentena. Els candidats poden presentar-se fins al dia 22, el juny es farà la selecció, la segona quinzena de juliol es notificaran els escollits i es formaran, i aquests s'incorporaran l'1 de setembre, coincidint amb l'obertura de les 14 noves oficines territorials de l'ATC que s'afegiran a les cinc ja existents a les quatre capitals.
De fet, aquests 11 fitxatges es distribuiran per les noves oficines, les quals disposaran cadascuna d'un professional, excepte les de Figueres, la Seu d'Urgell i Vic, on la mapificació de la zona la faran experts de delegacions properes. L'objectiu, expliquen des de Govern, és que cada oficina sigui autònoma per fer les tasques de gestió i comprovació, també pel que fa a la valoració d'immobles per quantificar els tributs a pagar per aquests.
I és que les oficines liquidadores dels registradors de la propietat, que tenen delegades fins al setembre les tasques de liquidació de l'impost de transmissions patrimonials i de successions i donacions fora de les quatre capitals, ja disposaven d'arquitectes que feien esborranys de valoració que després els tècnics de l'ATC havien de signar, confirmar i esmenar, si calia. Amb aquests professionals ara a dins de l'agència tributària, podran firmar els propis expedients i ser més eficients, a banda de fer altres tasques i de forma més coordinada. Sigui com sigui , els professionals que treballaven fins ara per les oficines liquidadores podran optar a aquestes places -com ja ocorre amb la resta dels seus empleats- i el Govern ja ha anunciat que valorarà els seus mèrits i experiència i, de ser escollits, passarien de tenir un contracte laboral o mercantil a ser funcionari interí.
El cadastre espanyol, antiquat i poc útil
El cert és que actualment l'ATC té accés de forma legal a les dades del cadastre espanyol -l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades ha certificat que no és cert que, com va afirmar l'exsenador Santi Vidal, se n'obtinguin il·legalment-, però aquestes no es poden prendre com un reflex del valor del sòl, sinó com un mer valor de referència, atès que en alguns municipis ja està molt antiquat (a Girona, per exemple, fa 30 anys que no s'actualitza, tot i que en principi s'havia de fer cada 10). La necessitat de buscar vies pròpies de valoració, per tant, eren imperioses i el que ara es busca és unificar aquest exercici i dotar-lo de coherència i unitat a nivell català.
Així mateix, en la línia de no superar les pròpies competències autonòmiques, aquest mapa de valors català s'elabora actualment amb informació dels contribuents i els notaris, en base a la comunicació de transaccions patrimonials (en un futur, però, s'incorporarà informació també de portals web de venda d'habitatges). A nivell de detall, el mapa dividirà el país en zones de valor homogènies, aquelles en què el valor del sòl és similar, baixant progressivament a un nivell sub-municipal. En aquest sentit, es definiran zones amb sentit econòmic, les quals no necessàriament coincidiran amb les fronteres dels barris (a Barcelona, per exemple, el valor canvia si es puja o es baixa de la Diagonal).
Major proximitat i coneixement
Igualment, els arquitectes estaran coordinats per serveis centrals de l'ATC, i actuaran amb criteris comuns i més homogenis. I és que, fins ara, cada oficina liquidadora feia servir uns criteris propis, tot i que ja s'havien començat a unificar. Així mateix, el fet que els arquitectes i arquitectes tècnics es trobin en cadascuna de les delegacions de l'ATC ha de permetre un major apropament al territori i que el personal conegui la ciutat, que sàpiga on comença una zona econòmica determinada o una altra, més enllà dels límits administratius, un fet que pot permetre una major precisió que la del cadastre espanyol.
A més a més, aquests professionals es podran valer de sistemes d'informació geogràfica que permeten situar en un mapa els impostos de transmissions patrimonials i eines per obtenir informació estadística, cosa que permet fer tractaments massius de dades que després cal contrastar amb la realitat. De fet, la tasca de l'arquitecte també passarà per visitar cada immoble que es ven o s'hereta, ja que, a més del valor del sòl -que ja s'ha de tenir calculat en el mapa de valors propi-, cal sumar el valor propi de l'edificació, amb elements com l'antiguitat o l'estat de conservació com a elements nuclears (i la llei encara obliga a analitzar-ho presencialment).
Actualització anual
Sigui com sigui, l'ATC preveu disposar d'una primera versió d'aquest mapa de valors o cadastre català l'1 de gener de 2019, tot i que aquest, a diferència del cadastre espanyol, s'actualitzaria anualment, per mantenir les valoracions a dia. En tot cas, prova que aquest exercici no escapa de les competències vigents (tan sols deixa més a prop Catalunya de poder-ho convertir en una veritable estructura d'estat quan disposi de les competències per fer-ho) és que el Govern es basa en la tasca ja feta per la Comunitat de Madrid o Aragó en aquest camp (altres governs, com l'andalús o el valencià, es limiten a posar un coeficient al cadastre espanyol per calcular els valors per cobrar els impostos propis i cedits).
Tanmateix, aquesta seria tan sols una peça del cadastre català complet que projectava un dels informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Segons el document de l'organisme assessor, el que va ser batejat com l'Agència Catalana de la Propietat Immobiliària hauria d'agrupar en el seu si l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya -ja existent-, el Registre de la Propietat i la Valoració Immobiliària. I és en aquest tercer organisme en el qual desembocaria la tasca que emprenen els arquitectes de l'ATC, per bé que, en un estat independent, requeriria per exercir totes les seves competències d'un pressupost de 10 milions anuals i d'una plantilla d'unes 325 persones -més de deu cops la que es planifica ara-. Una bona part d'aquest personal el Govern hauria d'intentar fitxar-lo de l'actual cadastre espanyol, entre aquells funcionaris que treballen a Catalunya.