16
de maig
del
2017
Actualitzat
el
17
de maig
a les
19:38h
El Govern i les entitats socials van subscriure aquest dilluns l'acord per tirar endavant la renda garantida de ciutadania. La nova ajuda assegurarà uns ingressos mínims a les persones i famílies en situació vulnerable i, al mateix temps, vetllarà per intentar inserir-los al mercat de treball. Fins ahir, el cost que tindria la prestació no estava delimitat, però una vegada el pacte amb els agents socials ja estava segellat la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va fer pública la quantitat que la Generalitat haurà d'invertir cada any per finançar-la: entre 500 i 600 milions d'euros.
Des del Departament d'Economia i Hisenda sempre s'ha defensat que la renda garantida es podrà pagar fent ús dels nous ingressos que el Govern obtindrà amb la millora de l'activitat econòmica. Però realment n'hi haurà prou amb l'augment de la tributació per aconseguir els 500 milions d'euros que costarà la nova prestació? Les fonts consultades per NacióDigital a l'executiu insisteixen que sí. Però hi ha veus menys optimistes, com la de l'economista i professor dels estudis d'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Lladó, que expressa dubtes. El 90% del pressupost de la Generalitat depèn dels recursos que aporta el govern espanyol -via contribució catalana- i fiar el finançament de la renda a la "millora de la situació econòmica" no convenç a tothom.
L'acord signat aquest dilluns preveu que la renda garantida es comenci a abonar a partir del setembre d'aquest any. De moment, només es cobrarà el 84% del total de la prestació. La implementació serà progressiva i el calendari marca que el 2020 els beneficiaris ja haurien de percebre el 100% de la renda, que és equivalent als 664 euros de l'Indicador de Rendes de Suficiència de Catalunya (IRSC). Tanmateix, perquè aquests terminis es compleixin caldrà que abans el Parlament doni el vistiplau a l'avantprojecte de llei segellat aquest dilluns pel Govern i els agents socials. Si no hi ha cap sorpresa, el tràmit a la cambra es superarà amb facilitat.
El forat d'aquest 2017, cobert
Però la Generalitat ja té previst com cobrir la despesa que generarà la posada en marxa de la renda garantida si, tal i com està previst, s'activa aquest mateix setembre. Fonts del Departament d'Economia i Hisenda expliquen a aquest diari que s'hi destinaran els 243 milions per la renda mínima d'inserció que s'havien pressupostat per aquest 2017. "Els mateixos crèdits que havien de finançar l'antic PIRMI s'aprofitaran per la nova ajuda", assenyalen veus de la conselleria. A aquests 243 milions pressupostats cal sumar-hi els 45 que es van afegir als comptes després que el ministeri d'Hisenda atorgués una dècima de marge a la Generalitat en el compliment dels objectius de dèficit.
En total, 288 milions d'euros que, segons Economia, ara es destinaran íntegrament a dotar de múscul econòmic els primers mesos de vida de la renda. Gran part d'aquesta quantitat ja s'haurà evaporat al setembre perquè, fins llavors, caldrà seguir pagant puntualment als beneficiaris de la renda mínima d'inserció. El Govern confia, però, que els 45 milions addicionals i l'aplicació progressiva de la nova prestació li donaran prou marge per fer front a l'increment de despesa que suposarà la posada en marxa de la nova ajuda.
I, a partir de llavors, què? Des del Departament d'Economia i Hisenda reconeixen que, a hores d'ara, encara no poden fer pronòstics per a l'any vinent perquè nou de cada deu euros del pressupost català venen determinats per les bestretes del model de finançament autonòmic. Fins que el govern espanyol no comuniqui quants diners rebrà la Generalitat l'any vinent -un anunci que sol fer a mitjans de juliol-, la conselleria d'Oriol Junqueras no pot agafar la calculadora i començar a fer números. Des del Departament, però, recorden que les últimes bestretes eren subestimades i que, per tant, l'Estat deu diners al Govern. Amb aquests fons extra i amb l'augment de la recaptació, Economia confia que podrà tapar tots els forats.
Un nou "dret subjectiu"
De fet, la Generalitat no té l'opció de no pagar la renda garantida de ciutadania. Si la llei d'aquesta nova ajuda social s'acaba aprovant en els termes que contempla l'acord, serà considerada un "dret subjectiu". "El Govern té el mandat i l'obligació de buscar els recursos necessaris per a fer-hi front", assegura el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta. El número dos de la conselleria recorda que hi ha dos tipus de transferències públiques: les que depenen de la situació financera i la disponibilitat pressupostària de la Generalitat, com les subvencions o els convenis, i les que l'executiu ha d'assumir obligatòriament. La renda se situa en aquesta segona categoria.
Ginesta no surt del guió que exposa Economia i insisteix en el mateix missatge: confia que la nova ajuda es podrà finançar amb la millora de la situació financera del Govern, amb a l'augment de la recaptació. "Tots els pronòstics indiquen que hi haurà una millora dels ingressos fiscals gràcies als nous tipus impositius aprovats i a la fortalesa de l'economia. També contemplem que caigui la despesa financera associada al pagament del deute", avança. I espera que la combinació de tots aquests factors permeti que "el calaix de la Generalitat sigui una mica més sòlid".
Ara bé, el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies deixa clar que la millor manera de garantir la viabilitat econòmica de la renda passa per construir un nou estat. "Aquesta nova ajuda és una aposta clara per un país que pretén ser sobirà també en la banda social", assenyala Ginesta. La millor manera de garantir que les polítiques socials aprovades per la Generalitat puguin tirar endavant és disposar de "sobirania econòmica", en paraules del número dos de la conselleria. Si Catalunya no té la clau de la caixa, "totes les prestacions socials estaran en risc", alerta.
El secretari general també exposa un segon element a tenir en compte: els canvis que la renda comportarà en el mapa de prestacions socials que finança el Govern. "El nostre objectiu és revisar-lo perquè la nova ajuda vagi agluitant totes les persones que reben altres ajudes", explica Ginesta, que creu que aquest procés "pot significar un estalvi perquè compactarà els recursos entorn de la renda garantida". Precisament, la posada en marxa d'aquesta nvoa prestació permetrà que la Generalitat pugui eliminar els ajuts d'emergència que ara rebien les persones en situació vulnerable.
Menys beneficiaris
I encara hi ha un tercer element que pot ajudar a garantir la sostenibilitat econòmica de la renda garantida a llarg termini: la reducció progressiva del nombre total de beneficiaris. Inicialment, podran percebre-la 70.000 persones, però el Govern confia que aquesta xifra vagi baixant. La renda no només és una prestació, també és un "instrument d'inserció social", segons el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. De fet, totes les persones que la cobrin hauran de participar en un pla ocupacional que intentarà garantir la seva reincorporació al mercat laboral.
L'esperança del Govern és que, a mesura que els beneficiaris vagin trobant feina, "puguin sortir de la situació de precaritat en què es trobin i deixar de cobra la renda", en paraules de Ginesta. "És una prestació d'últim recurs. La pobresa no pot ser mai un estat permanent i l'objectiu de la renda és inserir socialment totes les persones que la rebin perquè puguin deixar de percebre-la", remarca. Qui segur que no la deixaran de cobrar, però, són els jubilats amb pensions no contributives que no arribin als 664 euros mensuals. Tot i això, el seu impacte en el pressupost serà limitat perquè només rebran un complement i no la renda en conjunt.
El repte de trobar una feina estable
Però els pronòstics optimistes del Govern no acaben de convèncer Josep Lladó. L'economista i professor de la UOC denuncia que no hi hagi cap sistema de finançament que garanteixi la plena sostenibilitat econòmcia de la renda. Ginesta assegura que "en la cultura pressupostària europea" aquest tipus de model s'implementa en "molt pocs casos". Per Lladó, però, caldria que l'executiu català fes "un esforç econòmic més gran per estabilitzar una política de gran abast com aquesta". L'economista considera "arriscat" fiar la sostenibilitat financera de la renda a la baixada dels beneficiaris perquè "els sistemes d'incentius modifiquen les decisions dels agents econòmics".
En aquest sentit, Lladó creu que no serà "tan fàcil" que les persones que rebin la nova ajuda trobin feina. El professor de la UOC recorda que el mercat de treball crea "molts llocs de treball, però les ofertes són amb molt males condicions i no permeten sortir els treballadors de la precarietat". "La renda no necessàriament accelerarà la transició al mercat laboral. Dinamitzarà aquesta transició, però fins que no canviïn les condicions actuals serà complicat fer estimacions reals", insisteix el Lladó.
L'economista aplaudeix que la renda garantida sigui ja a només un pas de convertir-se definitivament en una realitat i confia que el programa es pugui ampliar en el futur, a mesura que es vagi actualitzant l'IRSC, congelat des del 2010. Ara bé, també demana una "bona planificació" per dissipar "els dubtes" sobre el finançament i evitar que la nova prestació es converteixi en una nova llei de la dependència: una ajuda indispensable per a moltes famílies que les estretors pressupostàries -i els incompliments del govern espanyol- han convertit en paper mullat.
Des del Departament d'Economia i Hisenda sempre s'ha defensat que la renda garantida es podrà pagar fent ús dels nous ingressos que el Govern obtindrà amb la millora de l'activitat econòmica. Però realment n'hi haurà prou amb l'augment de la tributació per aconseguir els 500 milions d'euros que costarà la nova prestació? Les fonts consultades per NacióDigital a l'executiu insisteixen que sí. Però hi ha veus menys optimistes, com la de l'economista i professor dels estudis d'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Lladó, que expressa dubtes. El 90% del pressupost de la Generalitat depèn dels recursos que aporta el govern espanyol -via contribució catalana- i fiar el finançament de la renda a la "millora de la situació econòmica" no convenç a tothom.
L'acord signat aquest dilluns preveu que la renda garantida es comenci a abonar a partir del setembre d'aquest any. De moment, només es cobrarà el 84% del total de la prestació. La implementació serà progressiva i el calendari marca que el 2020 els beneficiaris ja haurien de percebre el 100% de la renda, que és equivalent als 664 euros de l'Indicador de Rendes de Suficiència de Catalunya (IRSC). Tanmateix, perquè aquests terminis es compleixin caldrà que abans el Parlament doni el vistiplau a l'avantprojecte de llei segellat aquest dilluns pel Govern i els agents socials. Si no hi ha cap sorpresa, el tràmit a la cambra es superarà amb facilitat.
El forat d'aquest 2017, cobert
Però la Generalitat ja té previst com cobrir la despesa que generarà la posada en marxa de la renda garantida si, tal i com està previst, s'activa aquest mateix setembre. Fonts del Departament d'Economia i Hisenda expliquen a aquest diari que s'hi destinaran els 243 milions per la renda mínima d'inserció que s'havien pressupostat per aquest 2017. "Els mateixos crèdits que havien de finançar l'antic PIRMI s'aprofitaran per la nova ajuda", assenyalen veus de la conselleria. A aquests 243 milions pressupostats cal sumar-hi els 45 que es van afegir als comptes després que el ministeri d'Hisenda atorgués una dècima de marge a la Generalitat en el compliment dels objectius de dèficit.
En total, 288 milions d'euros que, segons Economia, ara es destinaran íntegrament a dotar de múscul econòmic els primers mesos de vida de la renda. Gran part d'aquesta quantitat ja s'haurà evaporat al setembre perquè, fins llavors, caldrà seguir pagant puntualment als beneficiaris de la renda mínima d'inserció. El Govern confia, però, que els 45 milions addicionals i l'aplicació progressiva de la nova prestació li donaran prou marge per fer front a l'increment de despesa que suposarà la posada en marxa de la nova ajuda.
I, a partir de llavors, què? Des del Departament d'Economia i Hisenda reconeixen que, a hores d'ara, encara no poden fer pronòstics per a l'any vinent perquè nou de cada deu euros del pressupost català venen determinats per les bestretes del model de finançament autonòmic. Fins que el govern espanyol no comuniqui quants diners rebrà la Generalitat l'any vinent -un anunci que sol fer a mitjans de juliol-, la conselleria d'Oriol Junqueras no pot agafar la calculadora i començar a fer números. Des del Departament, però, recorden que les últimes bestretes eren subestimades i que, per tant, l'Estat deu diners al Govern. Amb aquests fons extra i amb l'augment de la recaptació, Economia confia que podrà tapar tots els forats.
Un nou "dret subjectiu"
De fet, la Generalitat no té l'opció de no pagar la renda garantida de ciutadania. Si la llei d'aquesta nova ajuda social s'acaba aprovant en els termes que contempla l'acord, serà considerada un "dret subjectiu". "El Govern té el mandat i l'obligació de buscar els recursos necessaris per a fer-hi front", assegura el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta. El número dos de la conselleria recorda que hi ha dos tipus de transferències públiques: les que depenen de la situació financera i la disponibilitat pressupostària de la Generalitat, com les subvencions o els convenis, i les que l'executiu ha d'assumir obligatòriament. La renda se situa en aquesta segona categoria.
Ginesta no surt del guió que exposa Economia i insisteix en el mateix missatge: confia que la nova ajuda es podrà finançar amb la millora de la situació financera del Govern, amb a l'augment de la recaptació. "Tots els pronòstics indiquen que hi haurà una millora dels ingressos fiscals gràcies als nous tipus impositius aprovats i a la fortalesa de l'economia. També contemplem que caigui la despesa financera associada al pagament del deute", avança. I espera que la combinació de tots aquests factors permeti que "el calaix de la Generalitat sigui una mica més sòlid".
Ara bé, el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies deixa clar que la millor manera de garantir la viabilitat econòmica de la renda passa per construir un nou estat. "Aquesta nova ajuda és una aposta clara per un país que pretén ser sobirà també en la banda social", assenyala Ginesta. La millor manera de garantir que les polítiques socials aprovades per la Generalitat puguin tirar endavant és disposar de "sobirania econòmica", en paraules del número dos de la conselleria. Si Catalunya no té la clau de la caixa, "totes les prestacions socials estaran en risc", alerta.
El secretari general també exposa un segon element a tenir en compte: els canvis que la renda comportarà en el mapa de prestacions socials que finança el Govern. "El nostre objectiu és revisar-lo perquè la nova ajuda vagi agluitant totes les persones que reben altres ajudes", explica Ginesta, que creu que aquest procés "pot significar un estalvi perquè compactarà els recursos entorn de la renda garantida". Precisament, la posada en marxa d'aquesta nvoa prestació permetrà que la Generalitat pugui eliminar els ajuts d'emergència que ara rebien les persones en situació vulnerable.
Menys beneficiaris
I encara hi ha un tercer element que pot ajudar a garantir la sostenibilitat econòmica de la renda garantida a llarg termini: la reducció progressiva del nombre total de beneficiaris. Inicialment, podran percebre-la 70.000 persones, però el Govern confia que aquesta xifra vagi baixant. La renda no només és una prestació, també és un "instrument d'inserció social", segons el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. De fet, totes les persones que la cobrin hauran de participar en un pla ocupacional que intentarà garantir la seva reincorporació al mercat laboral.
L'esperança del Govern és que, a mesura que els beneficiaris vagin trobant feina, "puguin sortir de la situació de precaritat en què es trobin i deixar de cobra la renda", en paraules de Ginesta. "És una prestació d'últim recurs. La pobresa no pot ser mai un estat permanent i l'objectiu de la renda és inserir socialment totes les persones que la rebin perquè puguin deixar de percebre-la", remarca. Qui segur que no la deixaran de cobrar, però, són els jubilats amb pensions no contributives que no arribin als 664 euros mensuals. Tot i això, el seu impacte en el pressupost serà limitat perquè només rebran un complement i no la renda en conjunt.
El repte de trobar una feina estable
Però els pronòstics optimistes del Govern no acaben de convèncer Josep Lladó. L'economista i professor de la UOC denuncia que no hi hagi cap sistema de finançament que garanteixi la plena sostenibilitat econòmcia de la renda. Ginesta assegura que "en la cultura pressupostària europea" aquest tipus de model s'implementa en "molt pocs casos". Per Lladó, però, caldria que l'executiu català fes "un esforç econòmic més gran per estabilitzar una política de gran abast com aquesta". L'economista considera "arriscat" fiar la sostenibilitat financera de la renda a la baixada dels beneficiaris perquè "els sistemes d'incentius modifiquen les decisions dels agents econòmics".
En aquest sentit, Lladó creu que no serà "tan fàcil" que les persones que rebin la nova ajuda trobin feina. El professor de la UOC recorda que el mercat de treball crea "molts llocs de treball, però les ofertes són amb molt males condicions i no permeten sortir els treballadors de la precarietat". "La renda no necessàriament accelerarà la transició al mercat laboral. Dinamitzarà aquesta transició, però fins que no canviïn les condicions actuals serà complicat fer estimacions reals", insisteix el Lladó.
L'economista aplaudeix que la renda garantida sigui ja a només un pas de convertir-se definitivament en una realitat i confia que el programa es pugui ampliar en el futur, a mesura que es vagi actualitzant l'IRSC, congelat des del 2010. Ara bé, també demana una "bona planificació" per dissipar "els dubtes" sobre el finançament i evitar que la nova prestació es converteixi en una nova llei de la dependència: una ajuda indispensable per a moltes famílies que les estretors pressupostàries -i els incompliments del govern espanyol- han convertit en paper mullat.