A "El despertador" d'ahir ja avisava que la decisió del Govern de no personar-se com a acusació contra CDC pel cas Palau, que s'ha jutjat aquestes setmanes i escoltarà els al·legats finals de les parts demà, duria cua. El malestar d'ERC amb Santi Vila, que va evitar –via vot delegat, ja que ell era a la Biennal de Venècia- la personació en la reunió del Consorci del divendres passat, i l'afany de burxar dels "comuns" i la CUP feia preveure tensions entre els republicans i el PDECat.
Sense la virulència de la crisi de Setmana Santa, ahir els dos socis del govern van intercanviar retrets i avui l'executiu revisarà la seva posició. Airejant la discrepància hi perden els uns i els altres perquè ara algú ha d'aparèixer com el "derrotat": o els republicans fan evident que es mengen un gripau en un tema tan poc agradós o els nacionalistes reculen. Llegiu la crònica de Roger Tugas i Oriol March i l'opinió de Joan Serra Carné.
Ministres i exministres deixant-se veure. L'exministre d'Exteriors José Manuel Garcia-Margallo té ganes de marxa. La setmana passada va ser a Barcelona i va explicar que s'hauria d'haver impedit el 9-N per la força i que caldria aplicar les mateixes mesures de cara al referèndum que es prepara. Les obsessions de l'ara diputat del PP, també quan dirigia la diplomàcia espanyola, són el procés i Gibraltar. Avui serà a Els Matins de TV3 i després presenta el llibre Cabòries des d'una galàxia ben llunyana del diputat de Junts pel Sí Germà Bel. La tria de Bel és adequada perquè l'exministre va dir allò de que un estat català vagaria per l'espai. Donarà de si. I també ho farà la visita de l'encara ministre d'Economia, Luis de Guindos. L'agenda diu que visitarà el Saló de l'Automòbil, però el que ja no diu és que després es desplaçarà fins al bufet Cuatrecasas per dinar amb el lobby Pont Aeri, que aplega empresaris catalans i madrilenys en favor del "diàleg". Per ara sense cap èxit més enllà de fer networking.
Vist i llegit
Joaquim Coll, historiador, membre destacat de Societat Civil Catalana i militant del PSC, escrivia ahir, de nou, un article a El País intentant contrarestar els arguments de l'independentisme. La seva teoria és que el procés no sorgeix de la societat civil i la base sinó de les elits i que és el fruit d'anys de propaganda nacionalista per fomentar la desafecció. La solució, segons ell, no és "singularitzar" Catalunya sinó federalitzar Espanya per ofegar les diferències entre autonomies. La radicalització del discurs de Coll, també habitual a les pàgines d'El Periódico, és evident.
El passadís
Joan Tardà presentà demà a Madrid el seu Proceso hacia la independencia, un recull dels seus articles dels darrers deu anys a la revista El Siglo. Serà un acte potent perquè compartiran cartell al Centre Cultural Blanquerna l'expresident José Montilla i l'exlíder d'ERC Joan Puigcercós. Tardà, passional però de mirada llarga, està preocupat pel creixent distanciament entre l'esquerra sobiranista i els socialistes. Però qui hi ha darrera del personatge Tardà, amb un carisma només superat per Junqueras al seu partit gràcies a les seves rotundes intervencions? El portaveu d'ERC dedica el llibre a cinc persones amb les que ha "contrastat idees, anàlisis polítics, crítiques i suggeriments" aquests anys. Són els responsables de premsa que el partit ha tingut a Madrid entre 2004 i 2016: Miquel Gamisans (ara secretari de Comunicació del Govern), Maties Ramos (ara treballant d'especialista en màrqueting digital i xarxes al sector privat) i Oriol Duran (actual cap de comunicació d'Alfred Bosch a l'Ajuntament de Barcelona). També a dos assistents del grup parlamentari: el seu coordinador Ramon Soldán i l'assessor jurídic Èric Gómez.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1929 se celebrava per primer cop la cerimònia d'entrega dels Oscar, els premis de la industria del cine que entrega l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. Les pel·lícules que més n'han obtingut en una sola cerimònia són Titanic, Ben Hur i El senyor dels anells. El nom de l'estatueta tindria l'origen el 1931, quan la secretària executiva de l'Acadèmia, Margaret Herrick, va veure per primera vegada el premi i va fer una referència amb el seu "oncle Oscar". Aquí podeu veure alguns dels millors moments de les cerimònies.
L'aniversari
Poeta d'avantguarda, humil, rebel, sensual, socialista amb tocs anarquistes... Totes aquestes coses va aconseguir ser, tot i morir amb només 30 anys el 1924, el poeta Joan Salvat-Papasseit, nascut a Barcelona un 16 de maig de 1894. Molts dels que hem fet estudis de secundària hem llegit el seu recull El poema de la rosa als llavis. Joan Manuel Serrat canta aquí algunes de les seves poesies.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi