16
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
14:36h
La convivència entre la nova esquerra i l'independentisme sempre ha estat tibant, a Catalunya i també a Madrid. Ho demostra la dificultat amb què uns i altres han teixit aliances, ja sigui en el calendari d'execució del referèndum o en debats al Congrés. La moció de censura plantejada per Pablo Iglesias a Mariano Rajoy no n'és una excepció. Des que va plantejar la iniciativa, el líder de Podem ha trobat poca receptivitat. El PSOE i Ciutadans se'n van desmarcar a l'instant i l'independentisme ha contemporitzat. Iglesias ja sap que si no es vol quedar sol en el pols al PP haurà de formular un compromís inequívoc amb el referèndum i arrossegar els "comuns" a la defensa de la votació unilateral. Li han deixat ben clar tant el PDECat com ERC.
Iglesias i els "comuns" han explicitat repetidament el seu suport al referèndum -Podem és l'única força d'abast estatal que s'ha expressat en aquests termes-, però no han aclarit posició en un escenari de desacord amb l'Estat, avui més que probable. I l'independentisme, que comparteix amb Iglesias un mateix rebuig a la gestió de Rajoy, demana complicitat de la nova esquerra. I que el missatge sigui nítid. En les últimes hores, hi ha hagut posicionaments dispars: Gerardo Pisarello, alcalde accidental de Barcelona, ha subratllat que el referèndum és una "exigència legítima" dels catalans -ho ha dit en un mitjà d'abast nacional a l'Argentina, Página 12- mentre que Xavier Domènech, líder del nou partits dels "comuns", ha avisat que no faran "un acte de fe" amb el referèndum que prepara la Generalitat.
El posicionament del PDECat i ERC és bàsic si Podem vol que prosperi la moció de censura contra Mariano Rajoy. Les dues forces són conscients que Iglesias només pot explorar aliats a la moció de censura a la perifèria de l'Estat. El PDECat ha posat dues condicions per sumar els seus vots: suport explícit al referèndum unilateral i "respecte" cap al partit. Ara mateix, segons ha explicat aquest dilluns la coordinadora del PDECat, Marta Pascal, no es compleixen cap de les dues opcions. Per què? Perquè -segons ella- els "comuns" no defensen el referèndum amb totes les conseqüències -sigui quin sigui el seu marc legal- i perquè la nova esquerra, quan es dirigeix a les sigles nacionalistes, "ho fa amb to d'insult".
Matisos i posicionaments
La relació entre l'antiga Convergència i el partit de Pablo Iglesias mai ha acabat de ser senzilla. Les crítiques del secretari general de Podem a l'abraçada que es van fer Artur Mas i David Fernàndez la jornada del 9-N van coure en l'expresident de la Generalitat, però el seu successor, Carles Puigdemont, manté una relació més fluïda amb els responsables del partit lila i també amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tot i les tibantors de les últimes hores amb la posició que ha de mantenir el Consorci del Palau de la Música en el judici del saqueig de la institució. Iglesias, per exemple, s'ha vist dues vegades amb Puigdemont i dilluns vinent es tornaran a trobar en la conferència que farà el president a Madrid per plantejar a Rajoy l'última oferta pel referèndum pactat.
La clau de volta, en essència, és la "reciprocitat". En aquests termes es va expressar Joan Tardà, portaveu d'ERC a Madrid, després de reunir-se amb Podem. Els republicans sostenen que el PP és un partit "corcat" per la corrupció i mantenen que són "solidaris" amb les forces d'esquerres de l'Estat, però esperen compromís dels "comuns" amb la consulta especialment quan el govern de Rajoy tanqui definitivament la porta a la via pactada. Una via, per cert, que En Comú Podem -i Iglesias- ha defensat sense embuts en les dues últimes campanyes electorals arreu del territori espanyol.
L'objectiu del sobiranisme, en tot cas, és el de forçar per totes les vies possibles la nova esquerra per tal d'eixamplar el suport al referèndum unilateral. És en aquest sentit que cal entendre també el moviment que ha fet Demòcrates de Catalunya aquest dilluns: oferir estabilitat a Colau a l'ajuntament de Barcelona a canvi de suport a la consulta vinculant. L'oferta de Demòcrates, bàsicament, és que Gerard Ardanuy -regidor del paritt no adscrit a cap grup- voti els pressupostos de Colau si els "comuns" consulten amb les bases la pertinença a un organisme de coordinació global pel referèndum.
Iglesias i els "comuns" han explicitat repetidament el seu suport al referèndum -Podem és l'única força d'abast estatal que s'ha expressat en aquests termes-, però no han aclarit posició en un escenari de desacord amb l'Estat, avui més que probable. I l'independentisme, que comparteix amb Iglesias un mateix rebuig a la gestió de Rajoy, demana complicitat de la nova esquerra. I que el missatge sigui nítid. En les últimes hores, hi ha hagut posicionaments dispars: Gerardo Pisarello, alcalde accidental de Barcelona, ha subratllat que el referèndum és una "exigència legítima" dels catalans -ho ha dit en un mitjà d'abast nacional a l'Argentina, Página 12- mentre que Xavier Domènech, líder del nou partits dels "comuns", ha avisat que no faran "un acte de fe" amb el referèndum que prepara la Generalitat.
Carles Puigdemont i Pablo Iglesias, al Palau de la Generalitat Foto: ACN
El posicionament del PDECat i ERC és bàsic si Podem vol que prosperi la moció de censura contra Mariano Rajoy. Les dues forces són conscients que Iglesias només pot explorar aliats a la moció de censura a la perifèria de l'Estat. El PDECat ha posat dues condicions per sumar els seus vots: suport explícit al referèndum unilateral i "respecte" cap al partit. Ara mateix, segons ha explicat aquest dilluns la coordinadora del PDECat, Marta Pascal, no es compleixen cap de les dues opcions. Per què? Perquè -segons ella- els "comuns" no defensen el referèndum amb totes les conseqüències -sigui quin sigui el seu marc legal- i perquè la nova esquerra, quan es dirigeix a les sigles nacionalistes, "ho fa amb to d'insult".
Matisos i posicionaments
La relació entre l'antiga Convergència i el partit de Pablo Iglesias mai ha acabat de ser senzilla. Les crítiques del secretari general de Podem a l'abraçada que es van fer Artur Mas i David Fernàndez la jornada del 9-N van coure en l'expresident de la Generalitat, però el seu successor, Carles Puigdemont, manté una relació més fluïda amb els responsables del partit lila i també amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tot i les tibantors de les últimes hores amb la posició que ha de mantenir el Consorci del Palau de la Música en el judici del saqueig de la institució. Iglesias, per exemple, s'ha vist dues vegades amb Puigdemont i dilluns vinent es tornaran a trobar en la conferència que farà el president a Madrid per plantejar a Rajoy l'última oferta pel referèndum pactat.
La clau de volta, en essència, és la "reciprocitat". En aquests termes es va expressar Joan Tardà, portaveu d'ERC a Madrid, després de reunir-se amb Podem. Els republicans sostenen que el PP és un partit "corcat" per la corrupció i mantenen que són "solidaris" amb les forces d'esquerres de l'Estat, però esperen compromís dels "comuns" amb la consulta especialment quan el govern de Rajoy tanqui definitivament la porta a la via pactada. Una via, per cert, que En Comú Podem -i Iglesias- ha defensat sense embuts en les dues últimes campanyes electorals arreu del territori espanyol.
Joan Tardà a l'acte «Guanyem la República! Fem-ho!». Foto: Adrià Costa
L'objectiu del sobiranisme, en tot cas, és el de forçar per totes les vies possibles la nova esquerra per tal d'eixamplar el suport al referèndum unilateral. És en aquest sentit que cal entendre també el moviment que ha fet Demòcrates de Catalunya aquest dilluns: oferir estabilitat a Colau a l'ajuntament de Barcelona a canvi de suport a la consulta vinculant. L'oferta de Demòcrates, bàsicament, és que Gerard Ardanuy -regidor del paritt no adscrit a cap grup- voti els pressupostos de Colau si els "comuns" consulten amb les bases la pertinença a un organisme de coordinació global pel referèndum.