12
de maig
del
2017
Actualitzat
el
17
de maig
a les
10:39h
Esmorza només un tallat, dina poc i sopa molt. Reconeix que qualsevol dietista el renyaria. Això sí, va a córrer cada vespre per mantenir-se en forma. Desobediència i prevaricació, però, és el menú principal que se li està repetint a Lluís Corominas (Castellar del Vallès, 1963) les darreres setmanes. Repassa els apunts. I no, no és un cas per la via penal que hagi de portar com a advocat com havia fet anys enrere. Paradoxalment, ell, llicenciat en Dret i vicepresident primer de la mesa del Parlament, n'és protagonista, com ho són els seus companys de fatigues Carme Forcadell, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet.
La vigília no va ser precisament relaxada. Va haver de rebre 400 joves de diferents nacionalitats de l'Associació de les Nacions Unides. Un discurs llarg i en anglès, idioma que està millorant molt, però que no deixa de ser-li difícil. Al vespre, més apunts. Més desobediència i prevaricació per sopar. Per haver permès que es votés una declaració sobre el referèndum unilateral al debat de polítics general. S'ha de quedar a dormir en un hotel -ell és de Castellar del Vallès- per no fer tard l'endemà. Mai acluca els ulls més de sis hores. Així ha estat la seva jornada de declaració davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el mateix dia en què també ha declarat Ramona Barrufet.
7.45 h. Un somriure que no amaga indignació
Puntualitat britànica. No ha dormit molt però està ben despert. Ho té tot molt ben preparat. "Faré respostes molt breus i només respondré les dues preguntes del meu advocat", diu assegut a la taula del seu despatx forrada de papers i d'una estelada ben plegada. Somriu, però no amaga la seva indignació. "Sí, aquests dies he estat emprenyat. Em toca la pera que em puguin inhabilitar i posar una multa. No per fer carrera política, sinó per la vessant personal: com els meus companys, he estat honest, he fet la feina ben feta per permetre la llibertat d'expressió. Per això una imputació?", se sincera.
8.00 h. Gestionar el propi neguit i el de l'entorn
Si bé ja és difícil gestionar la tensió personal, encara ho és més evitar que es neguitegi l'entorn familiar. Especialment les filles, de 15 i 20 anys, i la mare, la Trini, que en té 81 però que ha après a utilitzar el Whatsapp per preguntar-li com està. El Lluís reconeix, però, que tot és més senzill per la bona relació personal que mantenen els cinc membres de la mesa encausats. Des del principi de tot el procés judicial les defenses -que, per cert, la paguen els seus respectius partits i no el Parlament- s'han coordinat. No està preocupat per si fora hi haurà poca gent donant suport. Hi hagi qui hi hagi, ho agraeix. "L'escalf de la gent l'hem trobat sempre, però ja sabem que aquests no són els dies per marcar la diferència. Ja en vindran", assegura fixant la vista en un futur a curt termini. Abans de sortir del despatx, un missatge de Telegram que li fa il·lusió. És d'algú amb qui no comparteix el mateix projecte polític, però precisament això és avui secundari.
8.25 h. En temps de descompte
Queden pocs minuts per arrencar la marxa cap al TSJC. Abans, però, breu trobada a la sala d'audiències del Parlament amb els diputats sobiranistes i companys de partit. En formació, comencen a baixar per l'escala de marbre del Parlament folrada amb la popular catifa vermella. Corominas té ja un posat més seriós. No deixa de xerrar, però ho fa gesticulant poc, contingut. Quan somriu, aixeca ja només una galta. Tensió. Molt diferent de la que sentia en Coro -així li diu la gent propera- abans de jugar aquells partits de bàsquet que tant havia gaudit.
8.52 h. Un equip escales amunt
"No esteu sols", criden les desenes de persones concentrades a les portes del Parlament i del TSJC. El Lluís ja hi comptava que avui en serien menys que dilluns, però hi ha gent de Castellar, del món municipal i antics companys de carrera. Més dels que esperava. La comitiva avança, com sempre, lenta. A les portes del majestuós tribunal, els manifestants entonen els Segadors. Ara sí, és l'hora. Abraçada amb la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal. També l'exconsellera Irene Rigau l'abraça. La mà a l'espatlla del president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull. Del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. I de tants altres. Enfila les escales del TSJC amb Barrufet acompanyats de Forcadell, Simó i Nuet. Emotiu comiat a la porta. Es gira i saluda breument la gent amb la mà oberta.
9.00 h: Cara a cara amb la instructora del cas
Sí, coneix i comparteix íntegrament les declaracions que Forcadell i Simó ja van fer dilluns. Reguitzell d'arguments: no s'ha vulnerat cap resolució del Tribunal Constitucional i s'ha actuat en base al reglament del Parlament. I un avís: no s'ha resolt la vulneració de la inviolabilitat dels encausats com a parlamentaris i això provoca indefensió i desprotecció jurídica. Tal i com tenia previst, un quart d'hora després el Lluís i la Ramona són ja fora.
9.17 L'escalf dels incondicionals i el missatge de la Trini
Ara sí, somriu. Com si s'hagués tret -de moment- un gran pes de sobre. "Estava tens", reconeix. Ara sí que es recrea intercanviant impressions amb Artur Mas, Marta Rovira o Joan Josep Nuet. I s'acosta a donar la mà als seus veïns de Castellar. Als del carrer Major, que és on viuen els seus pares. A aquella amiga que s'ha agafat festa només per poder ser a primera hora del matí allà. Al company de carrera, el Josep, que ha vingut des del Baix Camp per fer-li costat i a qui feia anys que no veia. I també a aquells que només el coneixen d'haver-lo vist als mitjans de comunicació. "Sí, realment fa il·lusió", admet ja rient amb les dues galtes amunt. Missatge de la Trini, la mare, que l'està veient per la televisió: "Què maco el meu nen amb la barbeta".
10 h. Una reunió amb l'advocat per anar "amb peus de plom"
En arribar al Parlament, el Lluís s'asseu amb el seu advocat, Xavier Melero, per fer balanç de la declaració i preparar la roda de premsa posterior. "S'ha d'anar amb peus de plom amb tot allò que dic a partir d'ara", argumenta. A l'estómac, només el tallat de primeríssima hora del matí. Recorda com ha estat el recorregut envoltat de gent. "Els meus companys de carrera m'han vingut a veure. Potser per veure si se'm quedaven al tribunal", bromeja.
10.15 h. De l'equip de futbol sala a Oh happy day
Ara sí, croissant en mà, prepara la roda de premsa amb la resta de membres de la mesa. Ho fan amb una prèvia carregada d'humor. "De fet, entre els cinc podríem fer un equip de futbol sala", etziba Nuet. "Més que de futbol, d'Oh happy day", afegeix Simó. Però el Lluís és de bàsquet. Glop de cafè abans de seure per travar bé el missatge de la roda de premsa.
11.10 h. Hi ha qui vol un Parlament "mut i mesell"
Com el passat dilluns, els cinc membres de la mesa compareixen plegats a la gran sala d'audiències del Parlament, la del sostre amb arcs de fusta i gravats daurats presidida per les grans dues làmpades d'aranya. Posat seriós. El Lluís recolza el pes a la cama esquerra. Desenvolupa els arguments i deixa anar el titular: cal demanar "responsabilitats" tant al Tribunal Consitucional com a la Fiscalia i el TSJC per haver vulnerat la seva inviolabilitat com a parlamentaris. Canvia el pes i ara el recolza sobre la cama dreta. Respon les preguntes dels periodistes, que vol saber fins a quin punt es reclamaran aquestes "responsabilitats". Corominas deixa clar que ni a ell ni a cap company de la mesa li agrada ser investigat per una causa penal. "Però ens sentim orgullosos d'estar al costat de la llibertat d'expressió. Segur que s'està molt més incòmode a l'altra banda, a la d'aquells que diuen de què es pot parlar i de què no i que volen un Parlament mut i mesell.
11.50 Balanç i reflexions
"Acompanyes els companys, però quan et toca a tu és diferent. La gent que es manifestava cridaven el meu nom i no es referien al Llach, es referien a mi". Corominas es fon a la cadira del despatx i intenta pair la successió vertiginosa de fets. Torna a recordar la gent que, sense conèixer-lo de res, estava allà a les portes del tribunal. "Els hi he recordat, sobretot, que el dia 12 de juny toca estar allà pel Joan Josep Nuet", explica. I resumeix: "Em sento bé. És veritat que anar a declarar a un tribunal no és agradable, i estàs emprenyat per la situació, però sé que estic fent allò que cal". I afegeix una reflexió: "Si el tribunal no ens empara, serà el primer cas de la història de la democràcia en què això passa".
14.30 Dinar amb Jordi Turull sense plat wellness
Avui no vol ni sentir a parlar de plats wellness. "Faré algun excés que ja cremaré després corrent", assegura. Ha quedat per dinar amb Jordi Turull, que a més de company de partit és amic seu. I això que el Lluís ve del món local i Turull de la JNC. "A mi no em poden ubicar a cap família del partit ni em poden dir que estic malament amb ningú, que de vegades no és fàcil", diu. Serà un dinar de "distensió", no de feina.
Una tarda excepcionalment lliure
Quan el TSJC el va citar a declarar, es va buidar l'agenda de divendres a la tarda perquè no sabia com aniria la jornada. "Que ningú es pensi que descanso tots els divendres a la tarda", puntualitza. Actes al territori o feina de la seva carpeta parlamentària acostumen a formar part de l'avantsala del cap de setmana, que no acostuma a estar lliure d'actes de partit. Demà, de fet, en té un d'important. Aquest divendres, però, matí excepcional i tarda, també, d'excepció.
La vigília no va ser precisament relaxada. Va haver de rebre 400 joves de diferents nacionalitats de l'Associació de les Nacions Unides. Un discurs llarg i en anglès, idioma que està millorant molt, però que no deixa de ser-li difícil. Al vespre, més apunts. Més desobediència i prevaricació per sopar. Per haver permès que es votés una declaració sobre el referèndum unilateral al debat de polítics general. S'ha de quedar a dormir en un hotel -ell és de Castellar del Vallès- per no fer tard l'endemà. Mai acluca els ulls més de sis hores. Així ha estat la seva jornada de declaració davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el mateix dia en què també ha declarat Ramona Barrufet.
Lluís Corominas, al seu despatx Foto: Adrià Costa
7.45 h. Un somriure que no amaga indignació
Puntualitat britànica. No ha dormit molt però està ben despert. Ho té tot molt ben preparat. "Faré respostes molt breus i només respondré les dues preguntes del meu advocat", diu assegut a la taula del seu despatx forrada de papers i d'una estelada ben plegada. Somriu, però no amaga la seva indignació. "Sí, aquests dies he estat emprenyat. Em toca la pera que em puguin inhabilitar i posar una multa. No per fer carrera política, sinó per la vessant personal: com els meus companys, he estat honest, he fet la feina ben feta per permetre la llibertat d'expressió. Per això una imputació?", se sincera.
8.00 h. Gestionar el propi neguit i el de l'entorn
Si bé ja és difícil gestionar la tensió personal, encara ho és més evitar que es neguitegi l'entorn familiar. Especialment les filles, de 15 i 20 anys, i la mare, la Trini, que en té 81 però que ha après a utilitzar el Whatsapp per preguntar-li com està. El Lluís reconeix, però, que tot és més senzill per la bona relació personal que mantenen els cinc membres de la mesa encausats. Des del principi de tot el procés judicial les defenses -que, per cert, la paguen els seus respectius partits i no el Parlament- s'han coordinat. No està preocupat per si fora hi haurà poca gent donant suport. Hi hagi qui hi hagi, ho agraeix. "L'escalf de la gent l'hem trobat sempre, però ja sabem que aquests no són els dies per marcar la diferència. Ja en vindran", assegura fixant la vista en un futur a curt termini. Abans de sortir del despatx, un missatge de Telegram que li fa il·lusió. És d'algú amb qui no comparteix el mateix projecte polític, però precisament això és avui secundari.
La comitiva surt del Parlament direcció el TSJC. Foto: Adrià Costa
8.25 h. En temps de descompte
Queden pocs minuts per arrencar la marxa cap al TSJC. Abans, però, breu trobada a la sala d'audiències del Parlament amb els diputats sobiranistes i companys de partit. En formació, comencen a baixar per l'escala de marbre del Parlament folrada amb la popular catifa vermella. Corominas té ja un posat més seriós. No deixa de xerrar, però ho fa gesticulant poc, contingut. Quan somriu, aixeca ja només una galta. Tensió. Molt diferent de la que sentia en Coro -així li diu la gent propera- abans de jugar aquells partits de bàsquet que tant havia gaudit.
8.52 h. Un equip escales amunt
"No esteu sols", criden les desenes de persones concentrades a les portes del Parlament i del TSJC. El Lluís ja hi comptava que avui en serien menys que dilluns, però hi ha gent de Castellar, del món municipal i antics companys de carrera. Més dels que esperava. La comitiva avança, com sempre, lenta. A les portes del majestuós tribunal, els manifestants entonen els Segadors. Ara sí, és l'hora. Abraçada amb la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal. També l'exconsellera Irene Rigau l'abraça. La mà a l'espatlla del president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull. Del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. I de tants altres. Enfila les escales del TSJC amb Barrufet acompanyats de Forcadell, Simó i Nuet. Emotiu comiat a la porta. Es gira i saluda breument la gent amb la mà oberta.
Els cinc membres de la mesa encausats, pujant les escales del TSJC Foto: Adrià Costa
9.00 h: Cara a cara amb la instructora del cas
Sí, coneix i comparteix íntegrament les declaracions que Forcadell i Simó ja van fer dilluns. Reguitzell d'arguments: no s'ha vulnerat cap resolució del Tribunal Constitucional i s'ha actuat en base al reglament del Parlament. I un avís: no s'ha resolt la vulneració de la inviolabilitat dels encausats com a parlamentaris i això provoca indefensió i desprotecció jurídica. Tal i com tenia previst, un quart d'hora després el Lluís i la Ramona són ja fora.
9.17 L'escalf dels incondicionals i el missatge de la Trini
Ara sí, somriu. Com si s'hagués tret -de moment- un gran pes de sobre. "Estava tens", reconeix. Ara sí que es recrea intercanviant impressions amb Artur Mas, Marta Rovira o Joan Josep Nuet. I s'acosta a donar la mà als seus veïns de Castellar. Als del carrer Major, que és on viuen els seus pares. A aquella amiga que s'ha agafat festa només per poder ser a primera hora del matí allà. Al company de carrera, el Josep, que ha vingut des del Baix Camp per fer-li costat i a qui feia anys que no veia. I també a aquells que només el coneixen d'haver-lo vist als mitjans de comunicació. "Sí, realment fa il·lusió", admet ja rient amb les dues galtes amunt. Missatge de la Trini, la mare, que l'està veient per la televisió: "Què maco el meu nen amb la barbeta".
Lluís Corominas, saludant els manifestants a les portes del TSJC Foto: Adrià Costa
10 h. Una reunió amb l'advocat per anar "amb peus de plom"
En arribar al Parlament, el Lluís s'asseu amb el seu advocat, Xavier Melero, per fer balanç de la declaració i preparar la roda de premsa posterior. "S'ha d'anar amb peus de plom amb tot allò que dic a partir d'ara", argumenta. A l'estómac, només el tallat de primeríssima hora del matí. Recorda com ha estat el recorregut envoltat de gent. "Els meus companys de carrera m'han vingut a veure. Potser per veure si se'm quedaven al tribunal", bromeja.
10.15 h. De l'equip de futbol sala a Oh happy day
Ara sí, croissant en mà, prepara la roda de premsa amb la resta de membres de la mesa. Ho fan amb una prèvia carregada d'humor. "De fet, entre els cinc podríem fer un equip de futbol sala", etziba Nuet. "Més que de futbol, d'Oh happy day", afegeix Simó. Però el Lluís és de bàsquet. Glop de cafè abans de seure per travar bé el missatge de la roda de premsa.
Lluís Corominas amb Joan Josep Nuet, Anna Simó i Carme Forcadell Foto: Adrià Costa
11.10 h. Hi ha qui vol un Parlament "mut i mesell"
Com el passat dilluns, els cinc membres de la mesa compareixen plegats a la gran sala d'audiències del Parlament, la del sostre amb arcs de fusta i gravats daurats presidida per les grans dues làmpades d'aranya. Posat seriós. El Lluís recolza el pes a la cama esquerra. Desenvolupa els arguments i deixa anar el titular: cal demanar "responsabilitats" tant al Tribunal Consitucional com a la Fiscalia i el TSJC per haver vulnerat la seva inviolabilitat com a parlamentaris. Canvia el pes i ara el recolza sobre la cama dreta. Respon les preguntes dels periodistes, que vol saber fins a quin punt es reclamaran aquestes "responsabilitats". Corominas deixa clar que ni a ell ni a cap company de la mesa li agrada ser investigat per una causa penal. "Però ens sentim orgullosos d'estar al costat de la llibertat d'expressió. Segur que s'està molt més incòmode a l'altra banda, a la d'aquells que diuen de què es pot parlar i de què no i que volen un Parlament mut i mesell.
11.50 Balanç i reflexions
"Acompanyes els companys, però quan et toca a tu és diferent. La gent que es manifestava cridaven el meu nom i no es referien al Llach, es referien a mi". Corominas es fon a la cadira del despatx i intenta pair la successió vertiginosa de fets. Torna a recordar la gent que, sense conèixer-lo de res, estava allà a les portes del tribunal. "Els hi he recordat, sobretot, que el dia 12 de juny toca estar allà pel Joan Josep Nuet", explica. I resumeix: "Em sento bé. És veritat que anar a declarar a un tribunal no és agradable, i estàs emprenyat per la situació, però sé que estic fent allò que cal". I afegeix una reflexió: "Si el tribunal no ens empara, serà el primer cas de la història de la democràcia en què això passa".
Lluís Corominas al seu despatx, amb el seu advocat, Xavier Melero Foto: Adrià Costa
14.30 Dinar amb Jordi Turull sense plat wellness
Avui no vol ni sentir a parlar de plats wellness. "Faré algun excés que ja cremaré després corrent", assegura. Ha quedat per dinar amb Jordi Turull, que a més de company de partit és amic seu. I això que el Lluís ve del món local i Turull de la JNC. "A mi no em poden ubicar a cap família del partit ni em poden dir que estic malament amb ningú, que de vegades no és fàcil", diu. Serà un dinar de "distensió", no de feina.
Una tarda excepcionalment lliure
Quan el TSJC el va citar a declarar, es va buidar l'agenda de divendres a la tarda perquè no sabia com aniria la jornada. "Que ningú es pensi que descanso tots els divendres a la tarda", puntualitza. Actes al territori o feina de la seva carpeta parlamentària acostumen a formar part de l'avantsala del cap de setmana, que no acostuma a estar lliure d'actes de partit. Demà, de fet, en té un d'important. Aquest divendres, però, matí excepcional i tarda, també, d'excepció.
Lluís Corominas Foto: Adrià Costa