09
de maig
del
2017
Actualitzat
el
10
de maig
a les
16:07h
Les entitats socials alerten que 4.000 persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs es quedaran sense feina si el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies aprova la reforma de la normativa que finança els centres especials on treballen. Les 264 institucions que agrupen l'Associació Empresarial d'Economia Social Dincat i la Federació de Salut Mental de Catalunya (SMC) han llençat un crit d'alerta aquest dimarts davant el "canvi de model" que, al seu parer, vol implementar el Govern amb la reforma.
La conselleria de Dolors Bassa pretén modificar la normativa que estableix com subvencionar les entitats que ocupen les persones amb discapacitat en un centre especial de treball (CET). Ara, el Govern els atorga un paquet d'ajudes dividit en dos mòduls: un per a finançar un equip mínim de professionals socio-sanitaris que acompanya tots els usuaris d'un centre i un altre per contractar un grup extra de psicòlegs, educadors socials i pedagogs per assessorar les persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental amb especials dificultats.
Aquest segon mòdul és vital per a les entitats, ja que els permet disposar d'un equip que acompanya els usuaris amb més problemes d'aprenentatge i d'estabilitat emocional. Aquest conjunt de persones està compost per les que tenen un grau de discapacitat intel·lectual superior al 33% i les que pateixen limitacions físiques o sensorials en un percentatge superior al 65%. Ara, però, la reforma canviarà el sistema de finançament dels CET: els equips extra, formats per psicòlegs, educadors socials i pedagogs, acompanyaran totes les persones amb un grau de discapacitat superior al 50%, independentment de si és física o intel·lectual.
A efectes pràctics, la reforma permetrà que els treballadors d'un CET amb una limitació física i sensorial d'entre el 50 i el 65% disposin ara d'un grup de professionals que els ajudarà en el seu espai de treball, però, alhora, també deixarà sense aquest acompanyament els discapacitats intel·lectuals o amb trastorns mentals amb un grau inferior al 50%. "Tots els que tenien un percentatge superior al 33% disposen d'aquest equip, però ara el Govern el vol elevar fins al 50%. D'un dia per l'altre molta gent es quedarà sense un suport imprescindible per treballar amb normalitat", asseguren fonts de Dincat i SMC. Segons els càlculs d'aquestes dues federacions, el nombre de persones que, amb la reforma, deixaran d'estar acompanyades superarà les 4.000, més del 50% del total de treballadors dels CET que hi ha repartits per tot Catalunya.
"Els haurem de fer fora"
Emèlia Clarà, directora general de Femarec, una de les entitats que ocupa persones amb discapacitat, alerta que per a la majoria d'usuaris dels CET perdre el suport dels equips d'acompanyament implicarà "quedar-se al carrer". Els centres especials de treball són gestionats per institucions privades sense ànim de lucre que contracten les persones amb limitacions físiques o intel·lectuals seguint el règim laboral, amb els drets i deures que això implica tant per a l'empresa com per al treballador. "Si els empleats no compleixen, estem obligats a fer-los fora", lamenta Clarà en declaracions a NacióDigital.
La directora general de Femarec subratlla la importància dels equips que acompanyen les persones amb discapacitat intel·lectual i recorda que, si no fos per la feina que fan, "s'haurien d'acomiadar molts més usuaris". "Les persones amb trastorns mentals severs es lleven un dia i decideixen que no volen venir a treballar. D'altres han d'agafar la baixa però els fa cosa anar al metge. Si els educadors i els psicòlegs no els assessoressin molts ja haurien perdut la feina", assegura Clarà. Segons ella, la reforma del Govern implicarà "dir a molts usuaris d'avui per demà que els professionals que els acompanyaven en tot aquest procés ja no poden estar amb ells".
Les entitats creuen que el Govern les vol enfrontar
Les entitats socials denuncien que el Departament de Treball intenta enfrontar-les entre elles. Rebaixant el grau de discapacitat per permetre a les persones amb limitacions físiques accedir a l'equip de professionals extra però augmentant-lo per a les que pateixen problemes de salut mental "el Govern pretén que ens barallem les entitats que treballem amb uns contra les que treballen amb els altres", sosté Clarà. "No hi ha cap inconvenient que es rebaixi el topall perquè les persones amb discapacitats físiques o sensorials puguin accedir a l'acompanyament d'un grup de professionals més ampli", insisteix la directora general de Femarec, "però el que no poden fer és incrementar el dels usuaris que tenen un trastorn mental o una limitació intel·lectual".
Per Clarà, el problema és de model. "El Govern vol equiparar les persones amb discapacitat física a les persones amb discapacitat intel·lectual i és evident que el grau d'autonomia personal no és el mateix i, per tant, el suport que necessiten a la feina, tampoc", insisteix. I ho exemplifica així: "Amb la reforma que vol aprovar la conselleria, molts dels nostres treballadors amb síndrome de Down deixaran de tenir acompanyament. En canvi, algú amb perfectes capacitats mentals però que va amb cadira de rodes passarà a disposar d'un equip de professionals extra". "La productivitat a la feina no té res a veure amb el grau de discapacitat", remarca Clarà.
La conselleria es defensa: "Estem negociant"
Per la seva banda, fonts del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies expliquen a NacióDigital que ara mateix està en marxa un "procés negociador" per intentar arribar a un acord amb les entitats socials per aprovar la modificació de la normativa. Des de la conselleria de Dolors Bassa recorden que la reforma també preveu augmentar el pressupost destinat a aquestes institucions en 22 milions d'euros i minimitzen les queixes. "Hi ha nou federacions que agrupen entitats i les que es queixen són només dues", apunten les mateixes veus, que consideren que "són només una part del sector".
Uns arguments molt allunyats del que assenyalen les dues federacions que han alçat la veu contra la reforma del Govern. Denuncien que "el procés de negociació s'està fent sense diàleg" i asseguren que encara no han pogut llegir "la lletra petita de la reforma". "Només hem vist un power-point amb imatges molt maques però ni un sol número", explica Clarà, que considera que les formes de la conselleria "van en contra dels principis que estableix la llei de la transparència". A més, la directora general de Femarec recorda que les entitats socials encara no han començat a cobrar els diners corresponents a aquest 2017 per finançar els seus equips de professionals. "Volen canviar les regles del joc a mig partit i, a sobre, mentrestant nosaltres continuem sense cobrar", denuncia.
La conselleria de Dolors Bassa pretén modificar la normativa que estableix com subvencionar les entitats que ocupen les persones amb discapacitat en un centre especial de treball (CET). Ara, el Govern els atorga un paquet d'ajudes dividit en dos mòduls: un per a finançar un equip mínim de professionals socio-sanitaris que acompanya tots els usuaris d'un centre i un altre per contractar un grup extra de psicòlegs, educadors socials i pedagogs per assessorar les persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental amb especials dificultats.
Aquest segon mòdul és vital per a les entitats, ja que els permet disposar d'un equip que acompanya els usuaris amb més problemes d'aprenentatge i d'estabilitat emocional. Aquest conjunt de persones està compost per les que tenen un grau de discapacitat intel·lectual superior al 33% i les que pateixen limitacions físiques o sensorials en un percentatge superior al 65%. Ara, però, la reforma canviarà el sistema de finançament dels CET: els equips extra, formats per psicòlegs, educadors socials i pedagogs, acompanyaran totes les persones amb un grau de discapacitat superior al 50%, independentment de si és física o intel·lectual.
A efectes pràctics, la reforma permetrà que els treballadors d'un CET amb una limitació física i sensorial d'entre el 50 i el 65% disposin ara d'un grup de professionals que els ajudarà en el seu espai de treball, però, alhora, també deixarà sense aquest acompanyament els discapacitats intel·lectuals o amb trastorns mentals amb un grau inferior al 50%. "Tots els que tenien un percentatge superior al 33% disposen d'aquest equip, però ara el Govern el vol elevar fins al 50%. D'un dia per l'altre molta gent es quedarà sense un suport imprescindible per treballar amb normalitat", asseguren fonts de Dincat i SMC. Segons els càlculs d'aquestes dues federacions, el nombre de persones que, amb la reforma, deixaran d'estar acompanyades superarà les 4.000, més del 50% del total de treballadors dels CET que hi ha repartits per tot Catalunya.
"Els haurem de fer fora"
Emèlia Clarà, directora general de Femarec, una de les entitats que ocupa persones amb discapacitat, alerta que per a la majoria d'usuaris dels CET perdre el suport dels equips d'acompanyament implicarà "quedar-se al carrer". Els centres especials de treball són gestionats per institucions privades sense ànim de lucre que contracten les persones amb limitacions físiques o intel·lectuals seguint el règim laboral, amb els drets i deures que això implica tant per a l'empresa com per al treballador. "Si els empleats no compleixen, estem obligats a fer-los fora", lamenta Clarà en declaracions a NacióDigital.
La directora general de Femarec subratlla la importància dels equips que acompanyen les persones amb discapacitat intel·lectual i recorda que, si no fos per la feina que fan, "s'haurien d'acomiadar molts més usuaris". "Les persones amb trastorns mentals severs es lleven un dia i decideixen que no volen venir a treballar. D'altres han d'agafar la baixa però els fa cosa anar al metge. Si els educadors i els psicòlegs no els assessoressin molts ja haurien perdut la feina", assegura Clarà. Segons ella, la reforma del Govern implicarà "dir a molts usuaris d'avui per demà que els professionals que els acompanyaven en tot aquest procés ja no poden estar amb ells".
Les entitats creuen que el Govern les vol enfrontar
Les entitats socials denuncien que el Departament de Treball intenta enfrontar-les entre elles. Rebaixant el grau de discapacitat per permetre a les persones amb limitacions físiques accedir a l'equip de professionals extra però augmentant-lo per a les que pateixen problemes de salut mental "el Govern pretén que ens barallem les entitats que treballem amb uns contra les que treballen amb els altres", sosté Clarà. "No hi ha cap inconvenient que es rebaixi el topall perquè les persones amb discapacitats físiques o sensorials puguin accedir a l'acompanyament d'un grup de professionals més ampli", insisteix la directora general de Femarec, "però el que no poden fer és incrementar el dels usuaris que tenen un trastorn mental o una limitació intel·lectual".
Per Clarà, el problema és de model. "El Govern vol equiparar les persones amb discapacitat física a les persones amb discapacitat intel·lectual i és evident que el grau d'autonomia personal no és el mateix i, per tant, el suport que necessiten a la feina, tampoc", insisteix. I ho exemplifica així: "Amb la reforma que vol aprovar la conselleria, molts dels nostres treballadors amb síndrome de Down deixaran de tenir acompanyament. En canvi, algú amb perfectes capacitats mentals però que va amb cadira de rodes passarà a disposar d'un equip de professionals extra". "La productivitat a la feina no té res a veure amb el grau de discapacitat", remarca Clarà.
La conselleria es defensa: "Estem negociant"
Per la seva banda, fonts del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies expliquen a NacióDigital que ara mateix està en marxa un "procés negociador" per intentar arribar a un acord amb les entitats socials per aprovar la modificació de la normativa. Des de la conselleria de Dolors Bassa recorden que la reforma també preveu augmentar el pressupost destinat a aquestes institucions en 22 milions d'euros i minimitzen les queixes. "Hi ha nou federacions que agrupen entitats i les que es queixen són només dues", apunten les mateixes veus, que consideren que "són només una part del sector".
Uns arguments molt allunyats del que assenyalen les dues federacions que han alçat la veu contra la reforma del Govern. Denuncien que "el procés de negociació s'està fent sense diàleg" i asseguren que encara no han pogut llegir "la lletra petita de la reforma". "Només hem vist un power-point amb imatges molt maques però ni un sol número", explica Clarà, que considera que les formes de la conselleria "van en contra dels principis que estableix la llei de la transparència". A més, la directora general de Femarec recorda que les entitats socials encara no han començat a cobrar els diners corresponents a aquest 2017 per finançar els seus equips de professionals. "Volen canviar les regles del joc a mig partit i, a sobre, mentrestant nosaltres continuem sense cobrar", denuncia.