09
de maig
del
2017
Actualitzat
el
10
de maig
a les
16:06h
L'última assemblea de Podem enfrontava dues visions de com havia d'intentar aquest partit l'assalt a la posició de força més representativa de l'esquerra espanyola. Es va imposar la línia més dura, la de Pablo Iglesias, que propugnava marcar més perfil, entre altres, respecte el PSOE, enfront la d'Íñigo Errejón, partidari de formes més suaus de cara als socialistes i d'una confrontació menys directa. Ja llavors, algunes dades de l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) assenyalaven que aquest mur entre les dues forces principals de l'esquerra estatal podia perjudicar les aspiracions de creixement ràpid de Podem. La nova enquesta, amb l'estratègia ja consolidada, encara ratifica més aquesta situació.
I és que, segons el baròmetre fet públic aquest dimarts, el PSOE ha aconseguit recuperar tres punts en intenció de vot respecte fa tan sols dues enquestes i, amb això, tornar a situar-se com a segona força espanyola, lleument per davant de Podem i les seves confluències. I això que fa tot just uns mesos va facilitar la investidura al PP més esquitxat per la corrupció i que es troba dividit per unes primàries a tres bandes. Si finalment Mariano Rajoy aconsegueix el suport del decisiu diputat de Nova Canàries per aprovar els pressupostos i, per tant, els socialistes no han de tornar-se a embrutar les mans, Podem potser haurà deixat passar una oportunitat d'or per pugnar pel lideratge de l'esquerra espanyola.
En tot cas, serà complicat revertir aquesta situació ara per ara. Segons algunes dades que també aporta el CIS, les diferències entre les cúpules dels dos partits es poden haver traslladat a les seves bases electorals, convertint-les en impermeables entre si. Igualment, això podria convertir l'actual empat en etern o, fins i tot, donar certes opcions al PSOE per recuperar part de la base desencisada els últims mesos, atès que tampoc no trobaria cap altra opció per votar.
1. Traspàs de vot limitat: Només un 2,5% dels votants del PSOE del juny afirma que ara agafaria la butlleta d'Units Podem, i això que un 34,2% confessa que no té clar si renovar la confiança en els socialistes. De fet, un 18,2% no sap què faria encara, un 3,9% directament no votaria i, fins i tot per davant de l'opció de la candidatura d'Iglesias, un 3,2% optaria per C's i un 2,7% pel vot en blanc.
2. Aspiracions de robar vot molt limitades: El sostre al qual pot aspirar de traspàs de vot Units Podem respecte el PSOE tampoc és massa elevat. O almenys això es dedueix d'una altra pregunta en què l'enquestat respon en una escala entre 0 i 10, en la qual 0 significa que, amb tota seguretat, mai no votaria cada partit, i sent 10 l'equivalent a que, amb tota seguretat, el votaria. Si considerem que les posicions entre 6 i 10 són les que marquen la possibilitat real de votar cert partit, tan sols un 6,6% dels votants del PSOE se situen en aquest punt respecte l'opció de fer confiança a Podem, mentre que a l'octubre aquest percentatge era del 9,9%.
En canvi, fins a un 20% dels que van votar el PP es troben en aquestes posicions respecte la possibilitat de votar ara Ciutadans. O fins i tot un 55,1% dels electors de CDC del juny ara podrien agafar la papereta d'ERC. El 6,6% de votants socialistes que mira amb certa simpatia Podem, per tant, és una xifra realment baixa i que evidencia fins a quin punt estan els ponts trencats.
3. Iglesias cau malament als votants del PSOE: I si el candidat no agrada, és molt difícil també que el procés de seducció d'una opció electoral a una altra es produeixi. Els electors socialistes del juny, de fet, puntuen amb un 2,8 al líder de Podem, la mateixa nota que li posen a la vicepresidenta espanyola, la popular Soraya Sáenz de Santamaría, i fins i tot per sota del líder de C's, Albert Rivera (3,6), i molt lluny del d'IU, Alberto Garzón (4,5).
4. Prejudicis entre electorats: Més enllà de les mesures de cada partit i candidat, els prejudicis que tenen els votants també influeixen a l'hora de configurar diferències ideològiques. De fet, els electorats socialistes i d'Units Podem se situen en punts ideològics molt similars, en el centre-esquerra. En una escala en què 1 és extrema esquerra i 10 extrema dreta, el votant del PSOE es posa de mitjana en el 3,7 i el d'Units Podem en el 3,1. En canvi, aquells que van votar Iglesias identifiquen el partit socialista com una força de centre-dreta (en el 5,6), mentre que els que van optar per Pedro Sánchez veuen Units Podem quasi com un partit d'extrema esquerra (2,1).
5. Perfils de votants diferenciats: Aquestes diferents percepcions també es deuen al fet que, més enllà de l'autoubicació en l'eix ideològic, cadascun dels partits s'han especialitzat en un segment de l'electorat d'esquerres concret, amb característiques específiques i clarament delimitades. Així, un 56,2% dels votants d'Units Podem és menor de 44 anys, un 55,8% es considera de classe alta, mitjana alta o nova classe mitjana, només un 26,7% té estudis de primera etapa de secundària o inferiors, i tan sols un 36,4% es declara catòlic. Per contra, només un 27,3% dels electors del PSOE tenen menys de 44 anys, un 32,5% es considera de classe alta, mitjana alta o nova classe mitjana, mentre que un 81,1% es declara catòlic (tot i que, d'aquests, dos terços no van mai a missa) i un 60,7% només té estudis fins al primer cicle de l'etapa secundària.
Aquesta segmentació, a més, condiciona els discursos de cada partit i, per tant, dificulta la seducció de parts de l'electorat d'esquerres amb altres perfils. Sigui com sigui, a llarg termini pot ser útil l'estratègia de Podem si el que pretén és conservar els seus votants i fer-se fort en els nous joves, fins a imposar-se per substitució generacional. El panorama polític, però, és tan canviant que difícilment es poden fer càlculs a tan llarg termini.
I és que, segons el baròmetre fet públic aquest dimarts, el PSOE ha aconseguit recuperar tres punts en intenció de vot respecte fa tan sols dues enquestes i, amb això, tornar a situar-se com a segona força espanyola, lleument per davant de Podem i les seves confluències. I això que fa tot just uns mesos va facilitar la investidura al PP més esquitxat per la corrupció i que es troba dividit per unes primàries a tres bandes. Si finalment Mariano Rajoy aconsegueix el suport del decisiu diputat de Nova Canàries per aprovar els pressupostos i, per tant, els socialistes no han de tornar-se a embrutar les mans, Podem potser haurà deixat passar una oportunitat d'or per pugnar pel lideratge de l'esquerra espanyola.
En tot cas, serà complicat revertir aquesta situació ara per ara. Segons algunes dades que també aporta el CIS, les diferències entre les cúpules dels dos partits es poden haver traslladat a les seves bases electorals, convertint-les en impermeables entre si. Igualment, això podria convertir l'actual empat en etern o, fins i tot, donar certes opcions al PSOE per recuperar part de la base desencisada els últims mesos, atès que tampoc no trobaria cap altra opció per votar.
1. Traspàs de vot limitat: Només un 2,5% dels votants del PSOE del juny afirma que ara agafaria la butlleta d'Units Podem, i això que un 34,2% confessa que no té clar si renovar la confiança en els socialistes. De fet, un 18,2% no sap què faria encara, un 3,9% directament no votaria i, fins i tot per davant de l'opció de la candidatura d'Iglesias, un 3,2% optaria per C's i un 2,7% pel vot en blanc.
2. Aspiracions de robar vot molt limitades: El sostre al qual pot aspirar de traspàs de vot Units Podem respecte el PSOE tampoc és massa elevat. O almenys això es dedueix d'una altra pregunta en què l'enquestat respon en una escala entre 0 i 10, en la qual 0 significa que, amb tota seguretat, mai no votaria cada partit, i sent 10 l'equivalent a que, amb tota seguretat, el votaria. Si considerem que les posicions entre 6 i 10 són les que marquen la possibilitat real de votar cert partit, tan sols un 6,6% dels votants del PSOE se situen en aquest punt respecte l'opció de fer confiança a Podem, mentre que a l'octubre aquest percentatge era del 9,9%.
En canvi, fins a un 20% dels que van votar el PP es troben en aquestes posicions respecte la possibilitat de votar ara Ciutadans. O fins i tot un 55,1% dels electors de CDC del juny ara podrien agafar la papereta d'ERC. El 6,6% de votants socialistes que mira amb certa simpatia Podem, per tant, és una xifra realment baixa i que evidencia fins a quin punt estan els ponts trencats.
3. Iglesias cau malament als votants del PSOE: I si el candidat no agrada, és molt difícil també que el procés de seducció d'una opció electoral a una altra es produeixi. Els electors socialistes del juny, de fet, puntuen amb un 2,8 al líder de Podem, la mateixa nota que li posen a la vicepresidenta espanyola, la popular Soraya Sáenz de Santamaría, i fins i tot per sota del líder de C's, Albert Rivera (3,6), i molt lluny del d'IU, Alberto Garzón (4,5).
4. Prejudicis entre electorats: Més enllà de les mesures de cada partit i candidat, els prejudicis que tenen els votants també influeixen a l'hora de configurar diferències ideològiques. De fet, els electorats socialistes i d'Units Podem se situen en punts ideològics molt similars, en el centre-esquerra. En una escala en què 1 és extrema esquerra i 10 extrema dreta, el votant del PSOE es posa de mitjana en el 3,7 i el d'Units Podem en el 3,1. En canvi, aquells que van votar Iglesias identifiquen el partit socialista com una força de centre-dreta (en el 5,6), mentre que els que van optar per Pedro Sánchez veuen Units Podem quasi com un partit d'extrema esquerra (2,1).
5. Perfils de votants diferenciats: Aquestes diferents percepcions també es deuen al fet que, més enllà de l'autoubicació en l'eix ideològic, cadascun dels partits s'han especialitzat en un segment de l'electorat d'esquerres concret, amb característiques específiques i clarament delimitades. Així, un 56,2% dels votants d'Units Podem és menor de 44 anys, un 55,8% es considera de classe alta, mitjana alta o nova classe mitjana, només un 26,7% té estudis de primera etapa de secundària o inferiors, i tan sols un 36,4% es declara catòlic. Per contra, només un 27,3% dels electors del PSOE tenen menys de 44 anys, un 32,5% es considera de classe alta, mitjana alta o nova classe mitjana, mentre que un 81,1% es declara catòlic (tot i que, d'aquests, dos terços no van mai a missa) i un 60,7% només té estudis fins al primer cicle de l'etapa secundària.
Aquesta segmentació, a més, condiciona els discursos de cada partit i, per tant, dificulta la seducció de parts de l'electorat d'esquerres amb altres perfils. Sigui com sigui, a llarg termini pot ser útil l'estratègia de Podem si el que pretén és conservar els seus votants i fer-se fort en els nous joves, fins a imposar-se per substitució generacional. El panorama polític, però, és tan canviant que difícilment es poden fer càlculs a tan llarg termini.