08
de maig
del
2017
Actualitzat
a la
13:42h
La classe política francesa comença a reubicar-se després de l'elecció presidencial, mentre la litúrgia republicana fa la seva. Aquest matí, els dos presidents, el sortint, François Hollande, i l'electe, Emmanuel Macron, s'han trobat sota l'Arc de Triomf per retre homenatge al soldat desconegut en l'aniversari de la capitulació d'Alemanya en la Segona Guerra Mundial.
Mentre s'analitzen els resultats i totes les dades de l'elecció, l'autèntica batalla té lloc dins dels partits, on cada facció intenta resituar-se mirant a l'Elisi i, sobretot, a les legislatives del juny, que deixaran un reguitzell de guanyadors i perdedors. Ningú vol quedar fora de joc en un escenari ple d'incerteses que dibuixarà una nova correlació de forces entre ara i el 18 de juny, la segona volta per renovar l'Assemblea Nacional.
El Front Nacional: canvi de nom?
El resultat del Front Nacional, menor al que s'esperava, ja ha provocat les primeres dissensions internes. Ahir mateix, només saber-se l'elecció de Macron, Marine Le Pen ja va parlar de la necessitat de formar "una nova força política construïda sobre una estratègia d'aliances". El fundador del partit i pare de la candidata, Jean-Marie Le Pen, va declarar que tot canvi al partit l'ha de decidir el congrés, previst en principi per a inicis del 2018.
L'històric dirigent va referir-se a l'estratega de Marine, Florian Philippot, avui l'home més odiat per l'ala més intransigent de la formació, dient que no era Philippot qui havia de dir el que s'havia de fer. A Philippot li va faltar temps per respndre que el fundador del Front va obtenir un 18% quan es va presentar el 2002. Philippot ha estat el defensor d'una estratègia que ha volgut presentar el FN com una alternativa "ni d'esquerra ni de dreta".
Entre els quadres del Front es critica severament una campanya que, segons ells, ha buscat el vot de l'esquerra, cosa que no ha aconseguit, mentre perdia vot de la dreta. Marion Maréchal-Le Pen, la jove diputada del partit, néta de Jean-Marie, ha expressat la seva decepció pels resultats. La rivalitat entre la tieta i la neboda es pot fer més evident després de les legislatives.
Mentrestant, s'ha reobert el debat sobre el canvi de nom del partit. El Front Nacional no es pot desempallegar de la imatge lepeniana. L'aliança del partit amb Debout la France!, del conservador antieuropeista Nicolas Dupont-Aignan, és vista com l'inici d'una unió de forces antimundialistes que deixi enrere la petjada feixista del partit.
La dreta: unir-se i evitar les desercions
El principal objectiu d'Els Republicans és ara mateix reforçar la seva unitat de cara a les legislatives, a les quals volen anar com a força opositora i de la mà de la coalició centrista UDI. François Baroin, el responsable de la campanya, ho ha deixat ben clar. Però el principal perill és que es produeixin desercions cap al camp presidencial. Un dels dirigents conservadors, Bruno Le Maire, ja s'ha ofert a Macron.
Un altre dels grans barons de la dreta, Christian Estrosi, president de la regió de la Provença-Costa Blava, ha alertat de la necessitat d'evitar una campanya massa conservadora i ha criticat que Fillon hagi buscat en excés el suport de grups catòlics tradicionalistes com Sens Commun. El debat ideològic a Els Republicans està obert.
Mélenchon anuncia una campanya a l'ofensiva
El candidat de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, encara decebut per no haver pogut passar a la segona volta, vol aprofitar el capital polític que suposa haver arribat a un 19% llarg de vots. Aquesta és una magnífica plataforma per anar a les legislatives i intentar fer-se amb un grup parlamentari nodrit. El pols entre ell i Le Pen per liderar una oposició dura serà evident i una de les "atraccions" de la campanya.
Mélenchon ha cridat a "la resistència que pot guanyar la batalla" i al "reagrupament" dels més de set milions de persones que el van votar en la primera volta. Ha afirmat que el nou president és minoritari en el país i que el sistema polític de la Cinquena República imposa de manera autoritària als francesos polítiques que no desitgen, i ha parlat de "federar el poble contra l'oligarquia".
El PSF, fracturat per la divisió i els dubtes
Si hi ha un partit que ho té pitjor és el socialista. Com actuar davant el triomf de Macron, a qui fins fa ben poc detestaven però que ha estat ministre del seu govern? Un article a Le Monde defineix la situació del PSF com d'un partit a punt d'entrar a cohabitar amb ell mateix. Sembla que en el si de la formació hi hauria com a mínim tres línies oposades. El sector més vinculat al govern d'Hollande no se sent gens lluny del nou president. En l'entorn de Manuel Valls hi ha moviments d'aproximació per entrar en una "majoria presidencial". Qui ha estat candidat del PSF, Benoît Hamon, vol restar a l'oposició i ha fet una crida a una unió de l'esquerra amb ecologistes i el partit Comunista. Però aquesta opció és difícil i Mélenchon no li ho posarà fàcil. El secretari del PSF, Jean-Christophe Cambadélis, estaria en una posició dubtosa entre la col·laboració i l'oposició.
Mentre s'analitzen els resultats i totes les dades de l'elecció, l'autèntica batalla té lloc dins dels partits, on cada facció intenta resituar-se mirant a l'Elisi i, sobretot, a les legislatives del juny, que deixaran un reguitzell de guanyadors i perdedors. Ningú vol quedar fora de joc en un escenari ple d'incerteses que dibuixarà una nova correlació de forces entre ara i el 18 de juny, la segona volta per renovar l'Assemblea Nacional.
El Front Nacional: canvi de nom?
El resultat del Front Nacional, menor al que s'esperava, ja ha provocat les primeres dissensions internes. Ahir mateix, només saber-se l'elecció de Macron, Marine Le Pen ja va parlar de la necessitat de formar "una nova força política construïda sobre una estratègia d'aliances". El fundador del partit i pare de la candidata, Jean-Marie Le Pen, va declarar que tot canvi al partit l'ha de decidir el congrés, previst en principi per a inicis del 2018.
L'històric dirigent va referir-se a l'estratega de Marine, Florian Philippot, avui l'home més odiat per l'ala més intransigent de la formació, dient que no era Philippot qui havia de dir el que s'havia de fer. A Philippot li va faltar temps per respndre que el fundador del Front va obtenir un 18% quan es va presentar el 2002. Philippot ha estat el defensor d'una estratègia que ha volgut presentar el FN com una alternativa "ni d'esquerra ni de dreta".
Entre els quadres del Front es critica severament una campanya que, segons ells, ha buscat el vot de l'esquerra, cosa que no ha aconseguit, mentre perdia vot de la dreta. Marion Maréchal-Le Pen, la jove diputada del partit, néta de Jean-Marie, ha expressat la seva decepció pels resultats. La rivalitat entre la tieta i la neboda es pot fer més evident després de les legislatives.
Mentrestant, s'ha reobert el debat sobre el canvi de nom del partit. El Front Nacional no es pot desempallegar de la imatge lepeniana. L'aliança del partit amb Debout la France!, del conservador antieuropeista Nicolas Dupont-Aignan, és vista com l'inici d'una unió de forces antimundialistes que deixi enrere la petjada feixista del partit.
La dreta: unir-se i evitar les desercions
El principal objectiu d'Els Republicans és ara mateix reforçar la seva unitat de cara a les legislatives, a les quals volen anar com a força opositora i de la mà de la coalició centrista UDI. François Baroin, el responsable de la campanya, ho ha deixat ben clar. Però el principal perill és que es produeixin desercions cap al camp presidencial. Un dels dirigents conservadors, Bruno Le Maire, ja s'ha ofert a Macron.
Un altre dels grans barons de la dreta, Christian Estrosi, president de la regió de la Provença-Costa Blava, ha alertat de la necessitat d'evitar una campanya massa conservadora i ha criticat que Fillon hagi buscat en excés el suport de grups catòlics tradicionalistes com Sens Commun. El debat ideològic a Els Republicans està obert.
Mélenchon anuncia una campanya a l'ofensiva
El candidat de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, encara decebut per no haver pogut passar a la segona volta, vol aprofitar el capital polític que suposa haver arribat a un 19% llarg de vots. Aquesta és una magnífica plataforma per anar a les legislatives i intentar fer-se amb un grup parlamentari nodrit. El pols entre ell i Le Pen per liderar una oposició dura serà evident i una de les "atraccions" de la campanya.
Mélenchon ha cridat a "la resistència que pot guanyar la batalla" i al "reagrupament" dels més de set milions de persones que el van votar en la primera volta. Ha afirmat que el nou president és minoritari en el país i que el sistema polític de la Cinquena República imposa de manera autoritària als francesos polítiques que no desitgen, i ha parlat de "federar el poble contra l'oligarquia".
El PSF, fracturat per la divisió i els dubtes
Si hi ha un partit que ho té pitjor és el socialista. Com actuar davant el triomf de Macron, a qui fins fa ben poc detestaven però que ha estat ministre del seu govern? Un article a Le Monde defineix la situació del PSF com d'un partit a punt d'entrar a cohabitar amb ell mateix. Sembla que en el si de la formació hi hauria com a mínim tres línies oposades. El sector més vinculat al govern d'Hollande no se sent gens lluny del nou president. En l'entorn de Manuel Valls hi ha moviments d'aproximació per entrar en una "majoria presidencial". Qui ha estat candidat del PSF, Benoît Hamon, vol restar a l'oposició i ha fet una crida a una unió de l'esquerra amb ecologistes i el partit Comunista. Però aquesta opció és difícil i Mélenchon no li ho posarà fàcil. El secretari del PSF, Jean-Christophe Cambadélis, estaria en una posició dubtosa entre la col·laboració i l'oposició.