Si la ressaca de les eleccions presidencials franceses i la tragèdia de Caldes ho permeten, els tribunals tornaran a ser avui notícia. A les nou del matí, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, estan cridades a declarar com a imputades per desobediència i prevaricació la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària, Anna Simó. En uns dies ho faran també Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet pels mateixos "delictes", que no són altres que el que els catalans han votat cada cop que, en els darrers anys, se'ls ha cridat a les urnes.
Estem en una situació d'excepció i és normal que, com explicava divendres Oriol March, el PDECat i ERC es coordinin i creïn un war room. Som doncs en una situació inèdita que no pot deixar de crear perplexitat i que inclou que el conflicte polític català es ventili als tribunals mentre el Govern avança en la unilateralitat per fer el referèndum. No queda altra sortida. Avui Forcadell i Simó, a qui farem un seguiment durant tot el dia, denunciaran l'"excepcionalitat" i ho faran, de nou, amb milers de persones concentrades al passeig de Lluís Companys. Sara González ho explica en aquesta informació. Isaac Meler ha recollit en una treballada cronologia interactiva la judicialització del procés, que per ara és l'única "oferta" tangible de l'Estat.
Macron sobre les cendres del seu sistema. Avui encara parlarem molt de les eleccions franceses. Tal com es preveia les va guanyar Emmanuel Macron gràcies a suports molt transversals per frenar l'ultra Marine Le Pen. Serà el president més jove que mai ha tingut la república veïna, i a casa nostra se'l volen fer seu el PDECat i Ciutadans, emmirallats en el seu liberalisme centrista i triomfant. Macron -aquí us podeu atansar al personatge- arriba a l'Elisi amb un munt d'incògnites i reptes i sobre les cendres dels partits tradicionals però volent agafar el millor de cadascun d'ells i amb l'objectiu de liderar la construcció europea amb Alemanya. L'esquerra sortint s'enfonsa i a la dreta el FN es vol refundar per ampliar el seu perímetre després del fracàs de Fillon. Pep Martí escriu una anàlisi que intenta resoldre les incògnites. Us recomano també les opinions de Germà Capdevila (aquí), Ricard Ustrell (aquí), Joan Rusiñol (aquí) i Brice Lafontaine (aquí), "macronista" i tinent d'alcalde de Perpinyà i que se centra en l'efecte a la Catalunya Nord.
De festa per la cultura... a la ràdio pública. Aquesta nit, a la sala Apolo de Barcelona, se celebra El Desconcert, una prometedora festa per celebrar el retorn d'IcatFM a les ones. Una bona notícia per la nostra cultura, sens dubte, que necessita una aposta decidida de mitjans públics com el que dirigeix Saül Gordillo. A l'escenari se sentiran els Manel, la Pegatina... i la festa la presentarà una parella ben singular, Miqui Puig i la mítica Mari Pau Huguet. També s'hi deixarà veure una singular parella política, per ara prou ben avinguda: el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller de Cultura Santi Vila. Precisament sobre els mitjans públics, en aquest cas de TV3, hem publicat un revelador reportatge d'Irene Ramentol. Llegiu-lo aquí per saber què li passa a la nostra televisió i com Vicent Sanchis intenta donar-li la volta.
Vist i llegit
Els beneficis econòmics que els bascos han aconseguit gràcies al suport del PNB als pressupostos del PP han tornat a crear polèmica. Ells i el seu concert són, per alguns, l'exemple a seguir per abandonar la via independentista. Els sobiranistes argumenten que a Catalunya se li ha negat en reiterades ocasions, el darrer cop el 2012 a la Moncloa abans de que arrenqués el procés. A El Periódico, Rosa María Sánchezes valia del testimoni d'una conversa informal entre tres polítics (dos d'ells ja morts) per dir que va ser Pujol qui no el va voler. Recorda, però, que els nacionalistes de CiU i ERC el van demanar el 1979 quan es redactava l'Estatut de Sau, però l'esquerra catalana amb vincles amb l'espanyola el va rebutjar. En tot cas, mai ha quedat clar si l'hipotètic rebuig al concert a la Transició implica que això no es pugui tornar a revisar malgrat l'ampli suport a la societat catalana. O potser en cinquanta anys? Cent? Cent-cinquanta? Seria bo saber-ho.
El passadís
La setmana passada va ser notícia el caos a l'aeroport del Prat, concretament al control de passaports, i es va anunciar un reforç operatiu. Ahir a la nit el nostre cap de Política, Joan Serra Carné, va poder comprovar a la Terminal 2 com la situació no s'ha resolt. En demanar explicacions als agents de la policia espanyola, aquests li van dir que la cosa no anava amb ells i que si estava queixós per haver fet mitja hora de cues sense que ningú hi posés ordre presentés una queixa a AENA, el gestor aeroportuari de l'Estat. A les deu de la nit d'un diumenge de molt tràfec no hi havia, però, ningú per atendre els passatgers. Un servei penós.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2004 a Barcelona, aleshores governada pel socialista Joan Clos, s'inaugurava el Fòrum de les Cultures en un intent de reviure, amb l'excusa de la trobada cultural i el pensament, la festa ciutadana i la projecció dels Jocs de 1992. La ciutat creia haver trobat en els grans esdeveniment la pedra filosofal del seu progrés. El Fòrum va revitalitzar la zona la costa barcelonina que toca al riu Besòs (amb l'antic Camp de la Bota) però no va ser un èxit. Així es va inaugurar.
L'aniversari
Un 8 de maig de l'any 1899 naixia a Viena (Àustria) l'economista Friedrich August von Hayek, considerat el pare del corrent de pensament neoliberal, que aposta per la desregulació total per part de l'estat i una pressió fiscal baixa apel·lant a l'ordre espontani i els cicles naturals de l'economia. Avui que es debatrà si Macron és molt o poc liberal és bon dia per recordar-lo. L'obra de Hayek, que va morir a Alemanya el 1992, va molt més enllà de les teories econòmiques, que es contraposen a les de l'anglès Keynes. A Catalunya fa uns anys es va crear el Grup Hayek, vinculat a la Fundació Catalunya Oberta, una entitat que animava l'exdirigent de CDC Lluís Prenafeta i que va promoure alguns dels actuals líders d'opinió sobiranistes.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi