06
de maig
del
2017
Actualitzat
el
08
de maig
a les
11:59h
Una setmana entre Miami i Nova York, per intentar captar inversions estrangeres, ajudar les empreses catalanes instal·lades als EUA i buscar fonts de finançament per quan Catalunya opti per sortir del fons de liquiditat autonòmica (FLA) –quan, per exemple, decideixi independitzar-se, si és el cas-. Aquests eren els objectius que s'havia marcat el vicepresident català, Oriol Junqueras, en el que està previst que sigui l'única gira que realitzi com a dirigent del Govern.
Tanmateix, ho ha fet des de la discreció. Escortat i assessorat per la directora general d'Anàlisi Econòmica, Natàlia Mas, l'equip del departament ha evitat fer pública la major part de l'agenda del vicepresident, argumentant que, en el cas de les institucions, es podria donar marge a la diplomàcia espanyola -molt activa en els actes a Miami, desapareguda a Nova York- per intentar boicotejar les trobades, mentre que, en el cas dels organismes econòmics, aquests es podrien incomodar per uns contactes que podrien polititzar-se amb uns interlocutors que prefereixen reservar-se a segona fila. Alguns grans empresaris com Jaume Roures, en canvi, no han tingut cap problema per mullar-se i exercir com a amfitrió en alguns dels actes.
Aquest dissabte, poc abans d'una de les reunions secretes i el mateix dia d'agafar l'avió de tornada, Junqueras ha valorat positivament l'activitat desenvolupada, ja que "la Generalitat ha fet una feina de projectar-se i de captació d'inversors" -malgrat que no n'ha pogut transcendir cap en concret-, els quals, en relació a les implicacions del procés, haurien demanat "una comunicació el més fluïda possible i conèixer els arguments i dades", en especial pel que fa a les agències de rating i els possibles compradors de deute català, que també demanarien que una eventual República catalana es fes càrrec d'una part del deute espanyol.
"Hi ha un interès creixent en l'economia catalana", constata el vicepresident català, que destaca que, a Miami, es van centrar en àmbits de negoci com els de l'aigua, les infraestructures o la salut, mentre que, a Nova York, en l'economia a nivell més global, en tot moment acompanyat pel delegat de la Generalitat als EUA, Andrew Davis, i amb el suport d'Acció, l'organisme del Govern encarregat de la internacionalització de l'economia catalana.
Exportacions creixents als EUA
Ara bé, quin interès especial tenen els EUA per a la Generalitat i les seves empreses? Per una banda, les relacions econòmiques són intenses, ja que els Estats Units són el primer client i el segon proveïdor no europeu de Catalunya. Al 2016, Catalunya va exportar als EUA productes per valor de 2.156,6 milions d'euros, un 21,5% més que el 2014 i un 52,6% més que el 2010, mentre que va importar-ne per valor de 2.674,9 milions, un 12,1% més que fa set anys. En total, el país nord-americà és el sisè client de Catalunya.
De fet, el 2015 ja hi havia 2.709 empreses catalanes que exportaven de manera regular als EUA, tot i que hi ha marge per créixer, ja que les exportacions catalanes suposen el 18,8% del total de les exportacions espanyoles, un 20,3% per sota del percentatge que suposa el comerç català respecte el total espanyol. En alguns àmbits, però, Catalunya hi té un pes superior, com el del sector químic, en què protagonitza un 38,8% d'exportacions espanyoles als EUA i un 38,6% de les importacions.
Fins a 112 projectes d'inversió, però de valor relatiu
Pel que fa a la inversió estrangera, EUA és qui va acumular més projectes a Catalunya entre gener de 2011 i juny de 2016, un total de 112. O el que és el mateix, un 18,1% del total de projectes d'inversió estrangera impulsats a Catalunya venien dels EUA i el 37% dels impulsats pels EUA a Espanya requeien en Catalunya, en aquest període. Les seves quantitats, però, eren modestes, atès que només el 7,3% dels recursos invertits en tots els projectes a Catalunya tenien com a origen els Estats Units (1.067 milions), els quals van permetre crear 6.939 llocs de treball (el 18,1% del total de feina generada per inversió estrangera). Segons Acció, hi ha 715 empreses nord-americanes establertes a Catalunya i, a la vegada, 576 filials d'empreses catalanes amb establiments als EUA
I sembla que la tendència segueix sent la d'augmentar aquestes relacions econòmiques, ja que els EUA van ser, junt amb França, l'estat que va impulsar més projectes d'inversió estrangers a Catalunya el 2016. D'allí van sortir el 14,7% dels 351,8 milions d'inversió estrangera que han permès crear o mantenir 4.067 llocs de treball. De fet, els EUA són els principals inversor arreu del món, entre gener de 2011 i juny de 2016, període en què van impulsar 16.424 dels 74.177 projectes d'inversió estrangera internacionals, per un valor de 572.204 milions, i van crear quasi 2 milions de llocs de treball fora de les seves fronteres.
Oriol Junqueras, reunit amb empresaris catalans de les smart cities. Foto: Vicepresidència
Per mantenir aquest nivell in crescendo i per seduir també possibles compradors de deute català, la Generalitat reparteix un llibret en anglès amb les característiques de l'economia catalana i, segons ha pogut comprovar NacióDigital, conté una dura crítica al model de finançament vigent a l'estat espanyol, al qual culpa en bona mesura de les dificultats de les seves finances.
En concret, el text de 78 pàgines ple de gràfics i taules que reben els inversors nord-americans apunta que el sistema de repartiment dels recursos no és sostenible -ja que no permet finançar els serveis públics-; la distribució beneficia l'Estat; reparteix els criteris de forma arbitrària -no respecta el principi d'ordinalitat-; els càlculs de les bestretes fan que cada any es reparteixin a les comunitats menys recursos dels que els pertocaria; les quantitats no s'actualitzen amb l'evolució de la població; existeix una clara relació entre els recursos que rep cada comunitat i el seu nivell de dèficit i deute; i no té en compte el cost de la vida més elevat, per exemple, a Catalunya. Així mateix, la Generalitat també denuncia en el document la baixa inversió que pressuposta cada any l'Estat al país.
Sigui com sigui, el Govern admet que el 74,6% del deute de la Generalitat ja està en mans de l'Estat a través dels seus sistemes de liquiditat (als quals se'ls deu 50.037 milions, i se li sumaran uns altres 7.340 milions aquest 2017). Reconeix que el FLA ha permès reduir el deute a curt termini, cosa que fa disminuir els riscos vinculats amb el tipus d'interès o els riscos de refinançament, així com les necessitats de finançament es cobreixen amb els sistemes de finançament -tant el dèficit com els venciments de deute-, però avança que, "en línia amb nombroses regions espanyoles, l'Airef i les recomanacions de les agències de crèdit i depenent dels esdeveniments polítics, Catalunya redefinirà la seva estratègia de finançament en el futur, optant a buscar finançament en els mercats privats".
Destaca el baix nombre de funcionaris i les suspensions d'impostos
D'aquesta manera, sense entrar en els detalls del procés català, el document explica també l'organització institucional de l'estat espanyol i el fet que les comunitats autònomes gasten el 32,5% de la despesa no financera total. Destaca igualment la baixa taxa de funcionaris a Catalunya -un per cada 6,45 empleats del sector privat, mentre que a la resta de l'Estat n'hi ha un per cada 4,34-, on es destinen les despeses i per on arriben els ingressos públics, els efectes de les retallades del govern d'Artur Mas en els pressupostos o la suspensió de l'impost als bancs per part de l'Estat. A banda, és clar, de la reducció del dèficit, del deute en relació al PIB i del període de pagament a proveïdor, i critica el "desproporcionat i injust" objectiu de dèficit, tot i subratllar el compromís amb l'estabilitat fiscal i subratlla les probabilitats reals de complir l'objectiu del 0,6% aquest exercici.
Així mateix, el llibret conté altra informació sobre el creixement econòmic català -el quart més elevat d'Europa, per darrer d'Irlanda, Malta i Luxemburg-, la reducció de l'atur, les creixents exportacions i importacions, o el pes del turisme o dels negocis de conferències i trobades. Posa en valor també que la catalana és una economia diversificada i cada cop més oberta -passa de vendre a Espanya el 63,5% de les seves exportacions el 1995 a destinar-hi tan sols el 37,7%, el 2015-, que és la tercera regió europea en inversió estrangera -per darrera del sud-est anglès, Escòcia i Moscou- i que el 6,4% de l'activitat econòmica és emprenedora a Catalunya (ho és el 5,7% a Espanya, el 4,9% Itàlia, el 4,7%, Alemanya i el 5,3% Alemanya), mentre que no amaga els reptes demogràfics del país -el qual encara augmenta la població, però gràcies a la immigració-.
Tanmateix, ho ha fet des de la discreció. Escortat i assessorat per la directora general d'Anàlisi Econòmica, Natàlia Mas, l'equip del departament ha evitat fer pública la major part de l'agenda del vicepresident, argumentant que, en el cas de les institucions, es podria donar marge a la diplomàcia espanyola -molt activa en els actes a Miami, desapareguda a Nova York- per intentar boicotejar les trobades, mentre que, en el cas dels organismes econòmics, aquests es podrien incomodar per uns contactes que podrien polititzar-se amb uns interlocutors que prefereixen reservar-se a segona fila. Alguns grans empresaris com Jaume Roures, en canvi, no han tingut cap problema per mullar-se i exercir com a amfitrió en alguns dels actes.
Aquest dissabte, poc abans d'una de les reunions secretes i el mateix dia d'agafar l'avió de tornada, Junqueras ha valorat positivament l'activitat desenvolupada, ja que "la Generalitat ha fet una feina de projectar-se i de captació d'inversors" -malgrat que no n'ha pogut transcendir cap en concret-, els quals, en relació a les implicacions del procés, haurien demanat "una comunicació el més fluïda possible i conèixer els arguments i dades", en especial pel que fa a les agències de rating i els possibles compradors de deute català, que també demanarien que una eventual República catalana es fes càrrec d'una part del deute espanyol.
"Hi ha un interès creixent en l'economia catalana", constata el vicepresident català, que destaca que, a Miami, es van centrar en àmbits de negoci com els de l'aigua, les infraestructures o la salut, mentre que, a Nova York, en l'economia a nivell més global, en tot moment acompanyat pel delegat de la Generalitat als EUA, Andrew Davis, i amb el suport d'Acció, l'organisme del Govern encarregat de la internacionalització de l'economia catalana.
Exportacions creixents als EUA
Ara bé, quin interès especial tenen els EUA per a la Generalitat i les seves empreses? Per una banda, les relacions econòmiques són intenses, ja que els Estats Units són el primer client i el segon proveïdor no europeu de Catalunya. Al 2016, Catalunya va exportar als EUA productes per valor de 2.156,6 milions d'euros, un 21,5% més que el 2014 i un 52,6% més que el 2010, mentre que va importar-ne per valor de 2.674,9 milions, un 12,1% més que fa set anys. En total, el país nord-americà és el sisè client de Catalunya.
De fet, el 2015 ja hi havia 2.709 empreses catalanes que exportaven de manera regular als EUA, tot i que hi ha marge per créixer, ja que les exportacions catalanes suposen el 18,8% del total de les exportacions espanyoles, un 20,3% per sota del percentatge que suposa el comerç català respecte el total espanyol. En alguns àmbits, però, Catalunya hi té un pes superior, com el del sector químic, en què protagonitza un 38,8% d'exportacions espanyoles als EUA i un 38,6% de les importacions.
Fins a 112 projectes d'inversió, però de valor relatiu
Pel que fa a la inversió estrangera, EUA és qui va acumular més projectes a Catalunya entre gener de 2011 i juny de 2016, un total de 112. O el que és el mateix, un 18,1% del total de projectes d'inversió estrangera impulsats a Catalunya venien dels EUA i el 37% dels impulsats pels EUA a Espanya requeien en Catalunya, en aquest període. Les seves quantitats, però, eren modestes, atès que només el 7,3% dels recursos invertits en tots els projectes a Catalunya tenien com a origen els Estats Units (1.067 milions), els quals van permetre crear 6.939 llocs de treball (el 18,1% del total de feina generada per inversió estrangera). Segons Acció, hi ha 715 empreses nord-americanes establertes a Catalunya i, a la vegada, 576 filials d'empreses catalanes amb establiments als EUA
I sembla que la tendència segueix sent la d'augmentar aquestes relacions econòmiques, ja que els EUA van ser, junt amb França, l'estat que va impulsar més projectes d'inversió estrangers a Catalunya el 2016. D'allí van sortir el 14,7% dels 351,8 milions d'inversió estrangera que han permès crear o mantenir 4.067 llocs de treball. De fet, els EUA són els principals inversor arreu del món, entre gener de 2011 i juny de 2016, període en què van impulsar 16.424 dels 74.177 projectes d'inversió estrangera internacionals, per un valor de 572.204 milions, i van crear quasi 2 milions de llocs de treball fora de les seves fronteres.
Per mantenir aquest nivell in crescendo i per seduir també possibles compradors de deute català, la Generalitat reparteix un llibret en anglès amb les característiques de l'economia catalana i, segons ha pogut comprovar NacióDigital, conté una dura crítica al model de finançament vigent a l'estat espanyol, al qual culpa en bona mesura de les dificultats de les seves finances.
En concret, el text de 78 pàgines ple de gràfics i taules que reben els inversors nord-americans apunta que el sistema de repartiment dels recursos no és sostenible -ja que no permet finançar els serveis públics-; la distribució beneficia l'Estat; reparteix els criteris de forma arbitrària -no respecta el principi d'ordinalitat-; els càlculs de les bestretes fan que cada any es reparteixin a les comunitats menys recursos dels que els pertocaria; les quantitats no s'actualitzen amb l'evolució de la població; existeix una clara relació entre els recursos que rep cada comunitat i el seu nivell de dèficit i deute; i no té en compte el cost de la vida més elevat, per exemple, a Catalunya. Així mateix, la Generalitat també denuncia en el document la baixa inversió que pressuposta cada any l'Estat al país.
Sigui com sigui, el Govern admet que el 74,6% del deute de la Generalitat ja està en mans de l'Estat a través dels seus sistemes de liquiditat (als quals se'ls deu 50.037 milions, i se li sumaran uns altres 7.340 milions aquest 2017). Reconeix que el FLA ha permès reduir el deute a curt termini, cosa que fa disminuir els riscos vinculats amb el tipus d'interès o els riscos de refinançament, així com les necessitats de finançament es cobreixen amb els sistemes de finançament -tant el dèficit com els venciments de deute-, però avança que, "en línia amb nombroses regions espanyoles, l'Airef i les recomanacions de les agències de crèdit i depenent dels esdeveniments polítics, Catalunya redefinirà la seva estratègia de finançament en el futur, optant a buscar finançament en els mercats privats".
Destaca el baix nombre de funcionaris i les suspensions d'impostos
D'aquesta manera, sense entrar en els detalls del procés català, el document explica també l'organització institucional de l'estat espanyol i el fet que les comunitats autònomes gasten el 32,5% de la despesa no financera total. Destaca igualment la baixa taxa de funcionaris a Catalunya -un per cada 6,45 empleats del sector privat, mentre que a la resta de l'Estat n'hi ha un per cada 4,34-, on es destinen les despeses i per on arriben els ingressos públics, els efectes de les retallades del govern d'Artur Mas en els pressupostos o la suspensió de l'impost als bancs per part de l'Estat. A banda, és clar, de la reducció del dèficit, del deute en relació al PIB i del període de pagament a proveïdor, i critica el "desproporcionat i injust" objectiu de dèficit, tot i subratllar el compromís amb l'estabilitat fiscal i subratlla les probabilitats reals de complir l'objectiu del 0,6% aquest exercici.
Així mateix, el llibret conté altra informació sobre el creixement econòmic català -el quart més elevat d'Europa, per darrer d'Irlanda, Malta i Luxemburg-, la reducció de l'atur, les creixents exportacions i importacions, o el pes del turisme o dels negocis de conferències i trobades. Posa en valor també que la catalana és una economia diversificada i cada cop més oberta -passa de vendre a Espanya el 63,5% de les seves exportacions el 1995 a destinar-hi tan sols el 37,7%, el 2015-, que és la tercera regió europea en inversió estrangera -per darrera del sud-est anglès, Escòcia i Moscou- i que el 6,4% de l'activitat econòmica és emprenedora a Catalunya (ho és el 5,7% a Espanya, el 4,9% Itàlia, el 4,7%, Alemanya i el 5,3% Alemanya), mentre que no amaga els reptes demogràfics del país -el qual encara augmenta la població, però gràcies a la immigració-.
Junqueras, amb el delegat del Govern als EUA, a Nova York. Foto: ACN