Primàries del PSOE: anàlisi

Per què Pedro Sánchez és el clar favorit de la militància del PSC?

Els socialistes catalans van tancar files amb l'opció de no facilitar la investidura de Mariano Rajoy i s'aferren al discurs diferencial amb Catalunya de l'ex-secretari general

Sánchez multiplica per sis els avals de Susana Díaz a Catalunya

Pedro Sánchez planta cara i es queda a només 5.000 avals de Susana Díaz

| 04/05/2017 a les 18:20h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Política, avals, Pedro Sánchez, PSC, Susana Díaz, Catalunya, primàries PSOE, PSOE
Pedro Sánchez a Barcelona, el passat Sant Jordi | Adrià Costa
Pedro Sánchez ha avisat aquest dijous Susana Díaz: per molt que compti amb el suport de l'aparell del PSOE, la seva cursa per fer-se amb el lideratge del partit no serà tan plàcida com ella esperava. Si bé la presidenta andalusa ha estat la candidata amb més avals -al voltant de 62.500-, l'ex-secretari general li trepitja els talons amb només 5.000 avals menys.

La partida està ben oberta tenint en compte que el 21 de maig seran 187.949 militants els que hauran de decidir a qui volen al capdavant del partit. A Catalunya, però, Sánchez és l'indiscutible favorit. Una situació paradoxal si es té en compte que a les primàries del 2014 els socialistes catalans van preferir Eduardo Madina abans que Sánchez, que en aquell moment tenia precisament Susana Díaz donant-li suport.

Molt ha plogut a Ferraz des d'aleshores. Hi ha bàsicament dos motius que expliquen per què ara Pedro Sánchez ha aconseguit 6.058 suports catalans mentre que Díaz no ha superat el miler i López n'ha aconseguit tan sols uns 500. El primer és que la majoria dels dirigents i de la militància del PSC van tancar files amb el posicionament de Sánchez de votar en contra de la investidura de Rajoy. El segon, el discurs federalista en el qual es reconeix Catalunya com a "nació" que està fent ara l'ex-secretari general.

Un clam que no donava marge per fer-se enrere

Tal i com es va exemplificar a les primàries entre Miquel Iceta i Núria Parlon el passat octubre, no hi havia dubtes entre la militància davant de la investidura de Mariano Rajoy: només hi havia marge per votar-hi en contra. Els dos candidats a la primera secretaria del PSC així ho van defensar. El posicionament va quedar gravat en la memòria dels socialistes amb aquell ja mític crit d'Iceta durant la Festa de la Rosa: "Pedro, aguanta ferm. Per Déu, lliura'ns de Rajoy. Resisteix a les pressions". 

Després d'aquell clam del seu líder, el PSC no podia fer-se enrere. Aquell "no és no" que Sánchez va repetir com un mantra va esdevenir inamovible al carrer Nicaragua quan el comitè federal el va fer caure perquè es va negar a acceptar l'abstenció per facilitar la investidura de Rajoy. I ja en aquell moment Díaz es va visualitzar com la principal instigadora d'aquest gir en el partit. Després van venir els episodis en els quals es demanava que els socialistes catalans fossin castigats per haver trencat la disciplina de vot i que, fins i tot, se'ls impedís votar en les primàries. També era la presidenta andalusa qui demanava que es corregissin les "asimetries" perquè els militants del PSOE no participessin ni en les decisions del consell nacional del PSC ni en les seves primàries.
 

Pedro Sánchez i Miquel Iceta, aquest Sant Jordi. Foto: Adrià Costa


Un discurs diferencial amb Catalunya

La militància del PSC no oblida, doncs, l'actitud obertament hostil que la presidenta andalusa va mantenir amb ella just després de la investidura. I a aquesta se suma el fet que Pedro Sánchez hagi articulat un discurs diferencial amb Catalunya dins del PSOE, justament allò que Iceta va reivindicar quan va defensar que els seus diputats al Congrés en cap cas es podien permetre ni tan sols abstenir-se a la investidura de Rajoy. "En aquest moment, quan comença el curs en el qual el xoc de trens sembla inevitable, no podem aparèixer, ni tan sols abstenint-nos, a la investidura d'uns dels màxims responsables de l'absència de diàleg. Si ho féssim, deixaríem de ser útils per bastir ponts, per trobar una solució", va defensar Iceta en aquell comitè federal del 23 d'octubre en el qual es va acabar imposant l'abstenció.

En un moment en què el procés sobiranista bull, pel PSC és vital tenir un líder a Madrid que apuntali el catalanisme del qual tradicionalment han fet gala i que reconegui Catalunya com a nació. És, de fet, la seva gran esperança per no quedar ancorats sense matisos amb PP i Ciutadans. L'ex-secretari general ha desenterrat aquell discurs de l'Espanya plurinacional que va entonar l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero i que tan ben rebut va ser pels catalans fins a la plantofada de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. D'allò que es diu als fets hi ha un bon tram, però el PSC prefereix esgotar aquesta darrera esperança abans de quedar en braços d'una dirigent que no ha dubtat en fer ús de la catalanofòbia quan necessitava vots a Andalusia.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Ni ho sé
Anònim, 04/05/2017 a les 19:28
+20
-4
ni m'importa tres raves
ah si? primera notícia...
Jep dels Estanys, 04/05/2017 a les 20:08
+6
-9
veig que no han entès res...

venim de nord, venim del sud,
d'aquest partit, o d'aquell altre,
i no ens importen les raons,
mentre ens caiguin calerons,
que si cal mentir,
jo ja sóc aquí,

venim del PDCAT, venim del PSC...
tots valem per caminar,
a la bota de sant Ferriol...
Una resposta
Anònim, 04/05/2017 a les 20:37
+19
-3
«Per què Pedro Sánchez és el clar favorit de la militància del PSC?»

Canviant «la militància del PSC» per «els ciutadans de Catalunya» crec que la resposta podria ser «Perquè necessitem enganyar-nos, o fer veure que ens creiem allò que sabem que no serà».

Si Sánchez arriba a encapçalar el PSOE, la primera cosa que farà serà guardar amb pany i forrellat tot això de la nació de nacions i del Catalunya nació. O l'obligaran a fer-ho. I ho entendrà i ho acceptarà.
Caballo perdedor.
Jan Original, 04/05/2017 a les 20:43
+17
-3
Amb l'ho d'apostar a caballo perdedor els catalans hi tenim la ma trencada :)
¡Pedro, mantente firme,
Anònim, 04/05/2017 a les 21:03
+21
-1
líbranos de Rajoy y del PP, por Dios, aguanta!
gerros xinesos
soc jo, 05/05/2017 a les 09:53
+9
-0
Dons igual, perque no anaba acompanyat de la tropa de multimilonetis com Felipe Gonzalez.
Que ja no disimula, ja no es posa la xaqueta de pana.
Mallorquín
Anònim, 05/05/2017 a les 10:08
+0
-10
Hombre, conociendo el nivel medio moral e intelectual del político catalán, pues tampoco resulta muy extraño...
Estic convencut
Anònim, 05/05/2017 a les 11:20
+13
-2
Que els militants i votants del PSOE a Catalunya, són uns ignorants polítics del "padre y señor nuestro", tan si val estiguin amb Sánchez, Díaz o amb el ex-lendakari.
En qualsevol cas, ni un ni l'altra, tenen res que poder oferir a la societat catalana que no sigui "mas de lo mismo".
Està clar
Anònim, 05/05/2017 a les 14:04
+8
-0
Va demostrar ser el dirigent socialista més digne i decent al mantindre el seu no al Rajoy fins al final.
De totes maneres no cal esperar que faci res per Catalunya. Si guanya les primaries, a l'hora de la veritat farà el mateix que el Zapatero: prometre per no cumplir.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Enric Juliana | Adrià Costa
Pep Martí | 5 comentaris
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
01/01/1970
La dona de 53 anys i veïna de Manresa va ser traslladada a l'Hospital Mútua de Terrassa
01/01/1970
Josep Cruanyes, qualifica la proposició de llei de reparació jurídica de "fet històric"
Els joves es concentren a la plaça del Sol de nit i beuen alcohol | Veïns de la plaça del Sol i entorns
01/01/1970
L'atracció que exerceix aquest indret per seure amb una cervesa no l'han revertida Hereu, Trias ni Colau, i els veïns denuncien la impunitat: "Fins aquí hem arribat, prou" | Un projecte europeu ha instal·lat sonòmetres en 12 habitatges que revelen que de nit hi ha més soroll en aquest indret que en un carrer transitat com la Ronda Mitre
Recull de premsa internacional
01/01/1970
Les principals capçaleres d'arreu del món segueixen amb interès l'actualitat política de Catalunya i la seva aspiració sobiranista | La recent editorial de suport al referèndum de "The New York Times" inquieta l'unionisme