Vota

Resultat:

66 vots

| Actualitzat el 15/12/2009 a les 00:18h

Del.icio.us Twitter Facebook Google Buzz

¡¿Cohesionado?!

Lo único que se ha cohesionado aquí ha sido la constatación de que los separatistas habéis hecho el ridículo más espantoso. Ni siquiera organizando las astracanadas en feudos separatistas, poniendo a votar a niños, poniendo a votar a inmigrantes ilegales (y a las plantas en maceta no de puro milagro), con denuncias sobre tíos que votaban varias veces, sin exigir identificación oficial (bastaba con un DNI chungo que vende un jeta de Tarrasa por internet a cambio de 11 eurillos), y haciendo después el recuento los organizadores (separatistas fanáticos de cuya imparcialidad me descojono en vuestra cara), no habéis logrado ni un 27% de participación. Y de eso, más de un 5% votaron en blanco o a favor de España.

¡Y sale el menda éste hablando de "cohesión del independentismo"! O es autista, o es un memo que no se entera de nada, o sabe que lo sois vosotros y continúa con la tomadura de pelo para ver hasta dónde llega políticamente.

Ayer y hoy son días muy felices para mí. Esta imbecilidad ha resultado en un completo fracaso, una ocasión formidable para que yo eche unas risas y constate que en Cataluña triunfa el "seny". Pasáos por el foro de LaVanguardia.es y leed lo que opinan vuestros paisanos catalanes sobre esa pantomima dominguera, enteraos de la vergüenza que sienten unos y del pitorreo que se trae el resto.

Por cierto, ¿dónde está Juan Lapuerta?

¿Dónde, dónde? La prueba más palpable de la derrota y la humillación de ayer es que ese caradura no ha salido ante los medios sacando pecho por los resultados.

Más claro, agua.

jo iba a dir

...que en tot cas cohesionaba al 27.5% de la població en els seus fuedos ¿el 72.5% restant que pasa, que no som catalans? però ja lo han dit a dalt alt, clar i en Castellá.

Cada vegada...

....veig a aquesta gent mes "cejijuntos"

per el Joan Baina

Estan acollonits, perque a l´independentisme, ja no hi ha qui el pari, i ells ahuran de deixar de robar al poble catala, aquestes proclames que fa el Joan Baina i els seus
acolits, son els estertors del gat mort.
A Espanya, no volen anar-hi, ja que per molt que la defensin no els agrada gens, a ells els agrada Catalunya per a viure, pero no com a Catalans si no com a Conqueridors, pero nosatres no volem conqueridors, els queda l´opcio de anar a França, amb el seu ranci i carrinclo castella, veureu que depresa que s´adapten al Frances, aquests amb 4 dies serien mes gabatxos que el De Gaulle, en realitat no tenen ideals ni sentiments, son uns llepaculs que sempre s´acosten a qui creuen que ostenta el poder, per a humiliarse i servirlo. Pero Catalunya, els ensenyara que el poder l´ostenta el poble i que aquest es el que decideix el seu futur.

Caixes

El model català de caixes d'estalvi és curiós. El procés de fusió n'és un exemple. Caixa Girona es despenja, i mirem cap el sud, cap el Maresme. Un acord de col·laboració sense gairebé duplicitat d'oficines. Regne de taifes o protecció? Aquesta és la pregunta. Les condicions del FROB són difícils i, tal i com està l'ambient, alguns creuen que aprofitant l'avinentesa, el sistema financer espanyol emetrà una "OPA" hostil. La màxima del combat és resistir és vèncer.

Els problemes d'Android i l'hegemonia de l'iPhone

Fabricants que no saben quan actualitzaran a la darrera versió i confonen els usuaris, problemes amb patents, terminals amb un mateix sistema operatiu però amb diferents funcionalitats... Android és, en l'àmbit de la telefonia mòbil, el què els PCs ho han estat amb els ordinadors, mentre Apple manté la seva posició d'autosuficiència que li permet oferir productes més homogenis.

"El meu ídol de ficció preferit és Déu"

Hommer Simpson

                                                      
Història de la Corrupció. 
 Carlos Alberto Brioschi
 Traducció d'Anna Casassas
Edicions La Campana, 2009
PVP 18,00€, 264 pàgs.
ISBN 978-84-96735-39-2

Rabiosa actualitat. Edicions La Campana té gust a triar. Isabel Martí, editora audaç i amb ull pels bons llibres ens torna a regalar un llibre de "rabiosa actualitat", com l'ha qualificat l'àcrata Francesc Sany.
"Història de la corrupció" és un títol fred però ple de debilitats humanes i divines.
Carlos Alberto Brioschi examina les «proeses corruptives» d'emperadors, governants, polítics, funcionaris públics, estafadors financers, i també de gent menys important. Analitza l'estranya passivitat social, que normailitza els suborns i els abusos .Aquesta història potser és breu, però brutalment interessant i intensa. I Brioschi la narra d'una manera precisa i brillant. Una frase marca el camí: «Tenia la consciència neta. No l'havia fet servir mai.» Aquest sarcasme d'Stanislaw J. Leg és la millor entrada a un llibre que, segons la crítica, és indispensable llegir per descobrir la dimensió universal de la corrupció. Des de Babilònia fins als cracs financers d'avui. (ND/Q.S.)