Tanquem una setmana marcada pel debat parlamentari dels pressupostos de l'Estat -el PP ha trobat la crossa del PNB per validar uns comptes que bona part de l'oposició esmena-, i n'encetarem una altra amb un nou capítol de la judicialització del procés. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i Anna Simó, secretària primera de la mesa, compareixeran aquest dilluns al TSJC per haver permès la votació d'una resolució a favor del referèndum a la cambra catalana. En les pròximes dates hauran de desfilar també pel Palau de Justícia la resta de membres sobiranistes de la mesa, inclòs Joan Josep Nuet (CSQEP), finalment imputat.
Forcadell i Simó rebran l'escalf dels diputats que defensen la consulta i dels membres del Govern, així com del sobiranisme civil, que ha fet l'enèsima crida a la mobilització. Què defensarà la presidenta del Parlament quan sigui interpel·lada? Farà pedagogia dels drets dels parlamentaris -defensarà que no es pot retirar a una cambra la capacitat de debatre propostes polítiques- i evidenciarà que portar als tribunals una iniciativa democràtica és un fet extraordinari, gens normal. El marcatge judicial al referèndum no ha impedit al Govern iniciar els tràmits per comprar urnes. L'executiu exhibeix determinació.
El duel al PSOE.Maregassa a les files socialistes. El cop de timó al partit -culminat amb l'abstenció a la investidura a Mariano Rajoy- és una ferida encara oberta, com ho demostra la recollida d'avals de les primàries. Pedro Sánchez, ex-secretari general, està disposat a plantar cara en la pugna per liderar la formació i ha recollit gairebé tants suports com la presidenta andalusa, Susana Díaz, que disposa de la confiança i la influència de la vella guàrdia i de l'aparell del partit. Sánchez, el preferit de la militància del PSC, ha arrasat a Catalunya. El seu retorn -de moment, continua viu en la pugna per capitanejar el PSOE- ho capgiraria tot.
França pren la paraula. La segona volta de les eleccions presidencials definiran l'estat d'agitació dels francesos. Es dona per feta la victòria d'Emmanuel Macron davant de Marine Le Pen, tot i les reticències dels qui no veuen en el candidat centrista la solució a tots els problemes. Caldrà veure amb quin suport serà escollit el favorit de totes les enquestes. A NacióDigital us explicarem com arriba França als comicis, desgranarem quins són els reptes d'una societat enquistada en el debat entre la seguretat i les llibertats, radiografiarem les obligacions del nou president per recosir el país i plantejarem els interrogants de l'endemà de les eleccions.
Vist i llegit
Dèiem que Emmanuel Macron espera rebre un suport majoritari aquest diumenge. Últim dic de contenció de l'extrema dreta, a Macron el reivindica tothom, ni que sigui com a mal menor. Fins i tot Albert Rivera hi ha buscat parel·lelismes. El cognom més repetit a França des que va imposar-se en la primera volta de les eleccions presidencials és objecte d'anàlisi i perfils. L'historiador i periodista Andrew Roberts en firmava un retrat a The New York Times -article difós en català pel diari Ara-, en el qual es preguntava si es poden traçar similituds entre Macron i Napoleó. "Napoleó va aconseguir desbloquejar França Macron promet una audàcia semblant", escriu Roberts, que dibuixava un panorama ennuvolat per al nou president. "Si guanya, Macron rebrà el llegat d’un país escleròtic, improductiu, sobrecarregat d’impostos, absurdament burocràtic i altament partidista amb un enorme problema de seguretat", sostenia l'autor.
La frase de la setmana
"Era molt difícil de preveure". El ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, tenia l'oportunitat d'entonar el mea culpa -en nom del govern espanyol- pel cúmul de despropòsits que és el projecte Castor. Però Nadal va optar dimecres per verbalitzar un discurs més conservador quan va rebre l'informe del grup d'experts de l'Institut Tecnològic de Massachussetts (MIT) que confirmava la relació entre l'activitat del dipòsit de gas i els tremolors que es van registrar entre els anys 2012 i 2013 a les Terres de l'Ebre. El nyap del Castor -l'Estat mantindrà hibernat el magatzem i el desmantellarà quan "sigui segur"- serà car per al contribuent. En aquest article de Jordi de Planell detallàvem que la factura ascendirà almenys a 3.850 milions d'euros, si es comptabilitzen els interessos i els costos de la indemnització a l'empresa promotora, així com el manteniment i del desmantellament. Un negoci ruïnós... per al ciutadà.
El nom propi
Aplaudit pel talent demostrat a la cuina i repudiat a les xarxes socials. Les afirmacions de Jordi Cruz, xef de l'Àbac, sobre el paper dels becaris en els restaurants amb estrella Michelin -formulades a l'entorn de l'1 de maig, Dia del Treballador- han obert aquesta setmana el debat sobre l'explotació de la figura de l'aprenent i, de retruc, han actualitzat la discussió sobre la precarietat laboral. Fan feines estructurals els becaris? Se n'aprofiten les empreses? De l'allau d'informacions i reflexions sobre la qüestió, us recomanola guia elaborada per eldiario.es: estableix diferències entre becaris i contractats en pràctiques, i exposa pràctiques fraudulentes, com complementar les plantilles amb aprenents sense retribucions. El perill de normalitzar el treball precari.
Els imperdibles
Si aquest cap de setmana teniu temps -i us crida l'atenció la fotografia-, no us perdeu l'exposició Fenomen fotollibreque es pot visitar al CCCB. La mostra, construïda a partir de les aportacions de nou comissaris, reivindica el llibre com a espai natural de la fotografia. A partir dels fotollibres s'explica una part nuclear de la fotografia contemporània. Gaudiu-ne. Bon cap de setmana!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?