03
de maig
del
2017
Actualitzat
el
04
de maig
a les
11:29h
El futur de la plataforma Castor penja d'un fil. L'informe elaborat per un comitè d'experts de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) conclou que hi havia una relació directa entre l'augment de l'activitat sísmica que es va registrar davant les costes del Baix Maestrat i el Montsià i les injeccions de gas a la planta. Els resultats de l'estudi aboquen la plataforma al desmantellament, tal com ha reconegut el mateix ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, en una roda de premsa extraordinària aquest matí.
Ara bé, Nadal també ha deixat clar que la retirada de la planta no serà imminent. "El més segur és deixar-la com està mentre no sapiguem quina és la millor manera d'actuar", ha assegurat el ministre. Una decisió, la d'esperar, que situa el futur de la plataforma en la interinitat. L'activitat no es pot reprendre i, per tant, mantenir la infraestructura operativa no té cap sentit. Desmantellar-la, tanmateix, exigirà al govern espanyol una inversió de 300 milions d'euros que hauran de tornar a assumir els contribuents. La presentació de l'informe obre un nou escenari, però no resol tots els interrogants.
El futur de la planta, més qüestionat que mai
El professor del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Universitat de Barcelona (UB), Josep Giner, creu que l'informe només deixa una sortida al govern espanyol: desmantellar la planta. "L'única solució és tancar i abandonar el projecte, no hi ha alternatives", conclou l'expert. Giner no es creu els arguments que ha donat Nadal per no començar el procés de desinstal·lació de manera imminent. El ministre avisa que és un procediment molt delicat i creu que retirar-la podria generar nous moviments sísmics.
"No veig gens clars els dubtes del ministre", apunta el professor. El geòleg explica que, d'entrada, caldria saber quina és la pressió que s'ha generat dins del magatzem subterrani per entendre "si realment és tan perillós desmantellar-lo". "Si pensem que s'ha injectat una quantitat ínfima de gas, tal i com se'ns va dir, no es pot haver generat una pressió tan gran com per impedir fer el procés amb seguretat", assegura Giner. I, en qualsevol cas, l'expert creu que tot té solució: "Si la pressió realment és tan alta que retirar la planta és perillós, només han de reenviar el gas a les instal·lacions de terra i obrir els pous alternativament per anar cremant-lo i rebaixant el nivell de pressió".
Giner creu que, al final, tot és una qüestió de voluntat política i dubta que hi hagi elements tècnics que justifiquin la decisió de mantenir la planta hibernant a l'espera de desmantellar-la de manera definitiva. "De moment, cap de les raons que s'ha donat és prou convincent des del punt de vista científic", rebla el professor. "No hi ha cap opció substitutòria al desmantellament", insisteix Giner, que creu que el govern espanyol l'haurà d'abordar "més tard o més d'hora".
El cost de la retirada
Es comenci a desinstal·lar ara o no, el cost de retirar la plataforma Castor tornarà a ser milionari. Segons els càlculs del mateix govern espanyol, els contribuents s'hauran de tornar a gratar la butxaca per finançar els 300 milions d'euros que tindrà aquest procés. "El desmantellament l'haurà d'assumir l'administració sí o sí perquè els béns són propietat del govern", assenyala el professor dels estudis de Dret de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i expert en tributació, Benja Anglès.
Inicialment, la plataforma Castor estava gestionada per l'empresa Escal UGS, participada majoritàriament per la constructora ACS, de Florentino Pérez. Quan l'activitat de la planta es va interrompre de manera indefinida el setembre del 2013 com a conseqüència dels terratrèmols, la companyia va rescindir el contracte de gestió de la infraestructura i l'Estat va haver de pagar-li 1.350 milions d'euros. Des de llavors, la gestora de la infraestructura gasística espanyola, Enagás, s'ha fet càrrec de la plataforma. "És la titular de la planta, però no la propietària", matisa Anglès.
Concretament, Enagás s'encarrega del manteniment de la infraestructura. S'assegura que estigui en bon estat per si mai s'ha de reprendre l'activitat, però no té cap dret ni cap deure contret en el supòsit que acabi sent desmantellada. Dit d'una altra manera: no cobrarà res ni tampoc abonarà cap quantitat si, finalment, el govern espanyol es decideix a desinstal·lar-la. "Si el Ministeri d'Energia decidís reobrir la planta, hauria de fer un concurs públic per buscar una empresa que volgués explotar-la i, si decideix desmantellar-la, n'haurà de convocar un altre per trobar una companyia que pugui dur a terme aquest procés", explica Anglès.
A quant pujarà la factura del Castor?
I tot plegat quant haurà costat als contribuents? Determinar una xifra no és senzill. D'entrada, l'Estat ja ha abonat 1.760 milions d'euros a les empreses de Florentino Pérez per la rescissió del contracte: 1.350 es corresponien al cost residual de la infraestructura i la resta cobrien les despeses de gestió i manteniment. En paral·lel, el govern espanyol ha hagut de pagar a Enagás perquè es fes càrrec de la instal·lació mentre l'activitat estava aturada. Una factura que s'enfilarà, a finals d'aquest any, per damunt dels 30 milions d'euros. I a aquestes xifres encara caldrà sumar-li els 300 milions que, sobre el paper, costarà desmantellar la planta. En total, doncs, els contribuents s'hauran hagut de gratar la butxaca per valor de gairebé 2.100 milions.
Aquestes quantitats, però, no contemplen els interessos. El Banc Santander, Caixabank i Bankia són les tres entitats que van concedir un préstec al govern espanyol per valor de 1.350 milions d'euros. L'objectiu? Que pogués abonar ràpidament la compensació a Escal UGS. Ara els contribuents espanyols hauran d'anar retornant aquest crèdit al llarg de tres dècades. Amb uns interessos del 4'27%, la previsió és que l'Estat desemborsi cada any 100 milions d'euros i acabi abonant 3.500 milions, segons les entitats contràries a la plataforma.
En total, d'aquí a 30 anys, el cost total podria superar els 3.850 milions d'euros: 3.500 del primer pagament a Escal UGS (contemplant els interessos), 300 pel procés de desmantellament i 30 més per les despeses de manteniment. Aquesta darrera xifra anirà augmentat cada any si la infraestructura no es comença a deinstal·lar immediatament perquè el cost anual de mantenir-la hibernant és superior als 15 milions, gairebé els mateixos que l'Estat paga pel dipòsit de gas de la Gaviota, al País Basc, que funciona a ple rendiment, tal com apunta el periodista de l'ACN Jordi Marsal, autor del llibre Castor, la bombolla sísmica. Cada ciutadà contribuirà a eixugar tots aquests forats a través de la part fixa de la factura de la llum.
Unes xifres inamovibles
Una de les esperances que tenia l'administració era que l'informe del MIT permetés obrir algun tipus de procediment legal contra Escal UGS per rescabalar part dels diners abonats a la companyia. Anglès, però, deixa clar que aquesta possibilitat no passa de la categoria de quimera. "El contracte deixava clar que, si es rescindia l'acord, s'havia de pagar a l'empresa el cost de l'operació", recorda el professor. Només s'establia un supòsit d'excepció: que Escal UGS hagués comès alguna negligència. En aquest escenari, Indústria només estava obligada a pagar la xifra equivalent al valor residual de la concessió. Com que els moviments sísmics es podien entendre com una negligència, el govern espanyol va acabar abonant tan sols els 1.350 milions d'euros corresponents al valor residual de l'operació.
No hi ha, per tant, cap possibilitat de recuperar part dels diners abonats. "Pel que sembla, l'informe del MIT confirma la causalitat: és a dir, la relació entre els terratrèmols i l'activitat de l'empresa. Però això ja ho sabíem i ja es va tenir en compte en el moment de pagar la indemnització a Escal EGS", assenyala Anglès. Pel professor, el govern espanyol va ensenyar totes les cartes que tenia en el moment de pagar: "El ministeri ja es va agafar a la negligència llavors i ara ja no té marge per tornar-ho a fer". La factura, doncs, continuarà enfilant-se.
Ara bé, Nadal també ha deixat clar que la retirada de la planta no serà imminent. "El més segur és deixar-la com està mentre no sapiguem quina és la millor manera d'actuar", ha assegurat el ministre. Una decisió, la d'esperar, que situa el futur de la plataforma en la interinitat. L'activitat no es pot reprendre i, per tant, mantenir la infraestructura operativa no té cap sentit. Desmantellar-la, tanmateix, exigirà al govern espanyol una inversió de 300 milions d'euros que hauran de tornar a assumir els contribuents. La presentació de l'informe obre un nou escenari, però no resol tots els interrogants.
El futur de la planta, més qüestionat que mai
El professor del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Universitat de Barcelona (UB), Josep Giner, creu que l'informe només deixa una sortida al govern espanyol: desmantellar la planta. "L'única solució és tancar i abandonar el projecte, no hi ha alternatives", conclou l'expert. Giner no es creu els arguments que ha donat Nadal per no començar el procés de desinstal·lació de manera imminent. El ministre avisa que és un procediment molt delicat i creu que retirar-la podria generar nous moviments sísmics.
"No veig gens clars els dubtes del ministre", apunta el professor. El geòleg explica que, d'entrada, caldria saber quina és la pressió que s'ha generat dins del magatzem subterrani per entendre "si realment és tan perillós desmantellar-lo". "Si pensem que s'ha injectat una quantitat ínfima de gas, tal i com se'ns va dir, no es pot haver generat una pressió tan gran com per impedir fer el procés amb seguretat", assegura Giner. I, en qualsevol cas, l'expert creu que tot té solució: "Si la pressió realment és tan alta que retirar la planta és perillós, només han de reenviar el gas a les instal·lacions de terra i obrir els pous alternativament per anar cremant-lo i rebaixant el nivell de pressió".
Giner creu que, al final, tot és una qüestió de voluntat política i dubta que hi hagi elements tècnics que justifiquin la decisió de mantenir la planta hibernant a l'espera de desmantellar-la de manera definitiva. "De moment, cap de les raons que s'ha donat és prou convincent des del punt de vista científic", rebla el professor. "No hi ha cap opció substitutòria al desmantellament", insisteix Giner, que creu que el govern espanyol l'haurà d'abordar "més tard o més d'hora".
El cost de la retirada
Es comenci a desinstal·lar ara o no, el cost de retirar la plataforma Castor tornarà a ser milionari. Segons els càlculs del mateix govern espanyol, els contribuents s'hauran de tornar a gratar la butxaca per finançar els 300 milions d'euros que tindrà aquest procés. "El desmantellament l'haurà d'assumir l'administració sí o sí perquè els béns són propietat del govern", assenyala el professor dels estudis de Dret de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i expert en tributació, Benja Anglès.
Inicialment, la plataforma Castor estava gestionada per l'empresa Escal UGS, participada majoritàriament per la constructora ACS, de Florentino Pérez. Quan l'activitat de la planta es va interrompre de manera indefinida el setembre del 2013 com a conseqüència dels terratrèmols, la companyia va rescindir el contracte de gestió de la infraestructura i l'Estat va haver de pagar-li 1.350 milions d'euros. Des de llavors, la gestora de la infraestructura gasística espanyola, Enagás, s'ha fet càrrec de la plataforma. "És la titular de la planta, però no la propietària", matisa Anglès.
Concretament, Enagás s'encarrega del manteniment de la infraestructura. S'assegura que estigui en bon estat per si mai s'ha de reprendre l'activitat, però no té cap dret ni cap deure contret en el supòsit que acabi sent desmantellada. Dit d'una altra manera: no cobrarà res ni tampoc abonarà cap quantitat si, finalment, el govern espanyol es decideix a desinstal·lar-la. "Si el Ministeri d'Energia decidís reobrir la planta, hauria de fer un concurs públic per buscar una empresa que volgués explotar-la i, si decideix desmantellar-la, n'haurà de convocar un altre per trobar una companyia que pugui dur a terme aquest procés", explica Anglès.
Manifestació per exigir el desmantellament del Castor, l'octubre del 2013. Foto: Sílvia Berbís
A quant pujarà la factura del Castor?
I tot plegat quant haurà costat als contribuents? Determinar una xifra no és senzill. D'entrada, l'Estat ja ha abonat 1.760 milions d'euros a les empreses de Florentino Pérez per la rescissió del contracte: 1.350 es corresponien al cost residual de la infraestructura i la resta cobrien les despeses de gestió i manteniment. En paral·lel, el govern espanyol ha hagut de pagar a Enagás perquè es fes càrrec de la instal·lació mentre l'activitat estava aturada. Una factura que s'enfilarà, a finals d'aquest any, per damunt dels 30 milions d'euros. I a aquestes xifres encara caldrà sumar-li els 300 milions que, sobre el paper, costarà desmantellar la planta. En total, doncs, els contribuents s'hauran hagut de gratar la butxaca per valor de gairebé 2.100 milions.
Aquestes quantitats, però, no contemplen els interessos. El Banc Santander, Caixabank i Bankia són les tres entitats que van concedir un préstec al govern espanyol per valor de 1.350 milions d'euros. L'objectiu? Que pogués abonar ràpidament la compensació a Escal UGS. Ara els contribuents espanyols hauran d'anar retornant aquest crèdit al llarg de tres dècades. Amb uns interessos del 4'27%, la previsió és que l'Estat desemborsi cada any 100 milions d'euros i acabi abonant 3.500 milions, segons les entitats contràries a la plataforma.
En total, d'aquí a 30 anys, el cost total podria superar els 3.850 milions d'euros: 3.500 del primer pagament a Escal UGS (contemplant els interessos), 300 pel procés de desmantellament i 30 més per les despeses de manteniment. Aquesta darrera xifra anirà augmentat cada any si la infraestructura no es comença a deinstal·lar immediatament perquè el cost anual de mantenir-la hibernant és superior als 15 milions, gairebé els mateixos que l'Estat paga pel dipòsit de gas de la Gaviota, al País Basc, que funciona a ple rendiment, tal com apunta el periodista de l'ACN Jordi Marsal, autor del llibre Castor, la bombolla sísmica. Cada ciutadà contribuirà a eixugar tots aquests forats a través de la part fixa de la factura de la llum.
Unes xifres inamovibles
Una de les esperances que tenia l'administració era que l'informe del MIT permetés obrir algun tipus de procediment legal contra Escal UGS per rescabalar part dels diners abonats a la companyia. Anglès, però, deixa clar que aquesta possibilitat no passa de la categoria de quimera. "El contracte deixava clar que, si es rescindia l'acord, s'havia de pagar a l'empresa el cost de l'operació", recorda el professor. Només s'establia un supòsit d'excepció: que Escal UGS hagués comès alguna negligència. En aquest escenari, Indústria només estava obligada a pagar la xifra equivalent al valor residual de la concessió. Com que els moviments sísmics es podien entendre com una negligència, el govern espanyol va acabar abonant tan sols els 1.350 milions d'euros corresponents al valor residual de l'operació.
No hi ha, per tant, cap possibilitat de recuperar part dels diners abonats. "Pel que sembla, l'informe del MIT confirma la causalitat: és a dir, la relació entre els terratrèmols i l'activitat de l'empresa. Però això ja ho sabíem i ja es va tenir en compte en el moment de pagar la indemnització a Escal EGS", assenyala Anglès. Pel professor, el govern espanyol va ensenyar totes les cartes que tenia en el moment de pagar: "El ministeri ja es va agafar a la negligència llavors i ara ja no té marge per tornar-ho a fer". La factura, doncs, continuarà enfilant-se.
La plataforma Castor, vista des de la costa del Montsià. Foto: ACN