Dos presidents dels Barça al banc dels acusats. Aquesta serà una de les fotos del mandat de Sandro Rosell primer i de Josep Maria Bartomeu després. El fitxatge del brasiler Neymar ha fet que els dos directius i el propi futbolista acabin processats per diverses irregularitats. En tot plegat hi ha qui, com va passar al seu dia amb el cas dels Pujol, hi ha volgut veure un acarnissament "amb Catalunya". Una bandera, o la samarreta d'un equip de futbol, no poden servir, però, per amagar males pràctiques de cap tipus, i menys quan es branda la idea d'un país nou i més just. No s'hi val sortir en defensa de qui només busca pagar menys impostos o directament no fer-ho. Messi va admetre les seves irregularitats i va pagar per no tenir més problemes amb Hisenda i Neymar i el club és possible que ho hagin de tornar a fer. Com també estaria bé que ho fessin els jugadors del Madrid, que el Barça sempre jugués net i que els seus directius no ens fessin passar vergonya aliena.
La sortida de la crisi. "El despertador" no torna fins dimarts. Dilluns és Primer de Maig, dia del treball. Les dades macroeconòmiques són darrerament millors malgrat que la creació d'ocupació s'ha aturat. La crisi no ha acabat perquè ja viu entre nosaltres sembla que de forma definitiva. La precarietat laboral és a l'ordre del dia i es produeix un fenomen: abans qui tenia feina podia emancipar-se i, com a mínim, anar fent. Ara, treballar vuit hores no és garantia de poder tirar endavant una família o tenir casa. Ens parlen de creació d'empreses però moltes d'elles són falsos autònoms o gent que prova sort quan no troba qui el contracti. Els sindicats, tant CCOO i UGT com la I-CSC, intentaran que les reivindicacions es deixin sentir sense perdre de vista el moment polític.
Fira d'Abril amb independentistes. Avui s'inaugura al Fòrum la Fira d'Abril de Catalunya. Les ombres sobre la gestió dels García Prieto i la FECAC i les tensions entre els organitzadors han passat ja a un lloc secundari mentre es reduïa l'aportació de les administracions a la festa. Enguany, any de referèndum, el sobiranisme hi vol ser per arribar a més gent. Hi haurà el PDECat i ERC i també una "caseta" de l'ANC i Súmate. Us ho explica en aquesta informacióJordi Bes.
Vist i llegit
La manca d'independència del poder judicial és un fet a Espanya. El cas d'Ignacio González i els seus missatges amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ho evidencien i els moviments a la Fiscalia també. De la d'Anticorrupció n'explica el tràfec a eldiario.es el periodista Pedro Águeda en aquesta detallada crònica.
El passadís
Un habitual del village del Reial Club de Tennis Barcelona, on aquests dies se celebra el trofeu Comte de Godó Open Banc Sabadell, m'explica com d'ingrata és la vida del polític enretirat. Ràpidament es passa de fugir de les càmeres i fer-se l'interessant a vagar discretament. És el que li passa a l'exlíder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, a qui s'ha vist cada dia aquesta setmana al trofeu de tennis sempre movent-se en les immediacions de l'estand del diari La Vanguardia i generalment desubicat. El dimarts el va acompanyar l'ex-primer ministre italià, el fugaç Enrico Letta, com ell molt crític amb el procés.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1938, quan la guerra civil ja estava pràcticament perduda davant els feixistes liderats per Franco, el govern de la República incorporava a les tropes l'anomenada lleva del biberó. Tenien només 17 anys, van ser reclutats com a auxiliars però van haver de fer la guerra amb tots els ets i uts i en batalles tan dures com la de l'Ebre. Un dels darrers supervivents era Pere Godall, a qui vam recordar de forma àmplia en un reportatge fa unes setmanes, poc després que morís, amb el seu testimoni.
L'aniversari
Avui fa 75 anys que va néixer a Castelló d'Empúries Joan Alsina i Hurtós, sacerdot de profundes inquietuds socials que el 1968 va marxar a Xile a evangelitzar. Va treballar a l'hospital de Sant Joan de Déu de Santiago. Ignasi Pujadas va escriure un llibre (Xile al cor) que descriu l'experiència vital d'Alsina en els anys de la Unitat Popular de Salvador Allende. Les cartes d'Alsina a la seva família testimonien el sentiment generós d'un sacerdot que es va identificar amb el poble xilè fins al final. El dia del cop d'estat, l'11 de setembre de 1973, va veure des del terrat de l'hospital, el bombardeig de La Moneda, mentre uns ploraven i altres ho celebraven. Conegudes les seves simpaties per la Unitat Popular, pocs dies després fou detingut, torturat de manera brutal i assassinat a trets per soldats de Pinochet. L'any 2013, quan en feia 40 de la seva mort, el van homenatjar al seu poble. Així ho va recollir Empordà TV.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi