Catalunya proposa un recorregut sensorial per Venècia durant la Biennal d'Art

El projecte "La Venezia che non si vede" es podrà veure als Cantieri Navali de Castello del 13 de maig al 26 de novembre i ha aglutinat 1.100 missatges en una cartografia pública digital

Foto de família del projecte «La Venezia che non si vede» a l'Institut Ramon Llull
Foto de família del projecte «La Venezia che non si vede» a l'Institut Ramon Llull | Jordi Jon Pardo
27 d'abril del 2017
Actualitzat a les 16:52h
Catalunya participarà per cinquena vegada consecutiva a la Biennal d'Art de Venècia, que enguany arriba a la 57a edició. I no ho farà amb una exposició de tall clàssic, sinó "amb una experiència artística", tal com ha detallat Manuel Forcano, director de l'Institut Ramon Llull (IRL). El projecte La Venezia che non si vede –obra d'Antoni Abad i comissariat per Mery Cuesta i Roc Parés– es podrà veure als Cantieri Navali de Castello del 13 de maig al 26 de novembre.
 
El projecte es basa en un mapejat sonor de Venècia amb posts d'àudio que s'enregistren a l'app Blindwiki. "És una intervenció a través d'un recorregut sensorial que permet viure la ciutat tal com ho fan les persones amb diversitat funcional i altres capacitats, com ara la ceguesa", rebla Forcano. El director també ha posat de relleu la força del talent català que s'exporta arreu i, en concret, a Venècia: "el pavelló català té l'objectiu d'identificar un país on la capacitat creativa té quotes d'excel·lència molt altes pel que fa a l'art contemporani".
 

Un projecte artístic "universal" i amb la implicació de la ciutadania
 
La proposta catalana per la 57a Biennal de Venècia és inèdita en certàmens d'aquestes característiques i dota "d'una dimensió humana i social" el fet artístic, com assenyala Parés. Abad, al seu torn, confirma el propòsit inicial de trepitjar in situ Venècia. "En realitat, són les persones d'allà les qui han tirat endavant el mapa sonor". El projecte ha comptat amb la participació de més de 60 persones, que han aglutinat 1.100 missatges en una cartografia pública digital, que ja es pot descarregar a l'Apple Store i Google Play.
 
La concepció mateixa del pavelló també és inèdita: es basarà per primer cop en criteris de disseny "universal", amb l'objectiu que la informació pugui ser entesa per tothom, incloses les persones amb diversitat funcional, persones amb mobilitat reduïda, també persones grans, nens o estrangers que no entenguin prou bé l'italià o l'anglès. També inclourà bevedors per a gossos pigall, panells en braille, il·luminació clara, amb l'afegit d'uns recorreguts sensorials amb barca de rem gratuïts guiats per persones cegues que permetran conèixer la Venècia més desconeguda.
 
El conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, ha celebrat l'oportunitat que suposa portar aquest projecte a la Biennal de Venècia, i ha destacat que sintonitza amb l'actualitat de l'agenda mundial per la seva "sensibilitat i elogi de la diversitat". "Ens honora a tots presumir d'aquesta iniciativa", i ha subratllat la capacitat de l'art d'ajudar a veure, més enllà dels prejudicis i superant convencions. "L'èxit més gran del projecte seria que els ciutadans que han ajudat a mapar la ciutat, continuessin fent-ho", ha expressat Antoni Abad, com a síntesi del projecte.
 

Roda de premsa de 'La Venezia che non si vende' a l'Institut Ramon Llull Foto: Jordi Jon Pardo