27
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
14:10h
Dimecres 3 de maig, es presentarà en públic el manifest de juristes en favor del referèndum, impulsat pel Col·lectiu Praga. L'acte es farà al Col·legi d'Advocats de Barcelona sota el lema "Sense dret no hi ha democràcia!". Hi intervindran els advocats Jaume Asens (tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència de l'Ajuntament de Barcelona), Gemma Calvet, Miuel Samper, el catedràtic de Det penal de la UB Joan Queralt, Abel Pié, degà del Col·legi d'Advocats de Manresa, Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional de la UAB, i Joan Ignasi Elena, portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum.
El "Manifest en favor del dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya" és una iniciativa del Col·lectiu Praga, que en les darreres setmanes ha recollit més de 600 signants de tots els àmbits del dret, que els seus promotors valoren com un èxit.
Els signants defensen que el dret i el marc constitucional vigent no poden contraposar-se a la voluntat dels ciutadans expressada de manera àmplia en favor d'un referèndum que doni sortida a la situació política a Catalunya i a l'encaix amb l'Estat. Les referències als casos del Quebec, al Canadà, i d'Escòcia, al Regne Unit, són explícites com a exemple d'una consulta acordada per resoldre conflictes territorials. El document propugna la realització d'una consulta sense necessitat de reformar la Constitució, des del moment que la Carta Magna reconeix el principi democràtic com a base del sistema polític.
El "Manifest en favor del dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya" és una iniciativa del Col·lectiu Praga, que en les darreres setmanes ha recollit més de 600 signants de tots els àmbits del dret, que els seus promotors valoren com un èxit.
Els signants defensen que el dret i el marc constitucional vigent no poden contraposar-se a la voluntat dels ciutadans expressada de manera àmplia en favor d'un referèndum que doni sortida a la situació política a Catalunya i a l'encaix amb l'Estat. Les referències als casos del Quebec, al Canadà, i d'Escòcia, al Regne Unit, són explícites com a exemple d'una consulta acordada per resoldre conflictes territorials. El document propugna la realització d'una consulta sense necessitat de reformar la Constitució, des del moment que la Carta Magna reconeix el principi democràtic com a base del sistema polític.