27
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
28
d'abril
a les
11:19h
Aquest divendres el secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, compareix a la comissió d'Interior del Congrés per donar explicacions sobre la seva trobada amb Pablo González, directiu de l'empresa Mercasa i germà de l'expresident madrileny Ignacio González, amb qui va ser detingut en el marc de l'"operació Lezo". Els múltiles casos de corrupció s'abaten sobre el govern i qüestionen els ministeris d'Interior i de Justícia.
Cal reconèixer que Juan Ignacio Zoido va assumir el ministeri de l'Interior en unes circumstàncies maleïdes. Substituïa Jorge Fernández Díaz, a qui Mariano Rajoy no va renovar en el càrrec després de ser investit president del govern. L'escàndol de les converses gravades amb l'exfiscal anticorrupció de Catalunya, Daniel de Alfonso, es van endur un ministre que era un dels homes de confiança de Rajoy.
Amb una herència enverinada com la de Jorge Fernández, Juan Ignacio Zoido va ser vist com un intent de passar pàgina amb discreció. El nou ministre va fer un canvi radical de la cúpula d'Interior i va optar per envoltar-se de persones de confiança. La primera, José Antonio Nieto, designat com a secretari d'Estat de Seguretat. Substituïa Francisco Martínez Vazquez, un home de la total confiança de Jorge Fernández. Però l'"operació Lezo" ha truncat el propòsit del nou equip d'Interior, que es troba ara enfangat enmig de l'escàndol de corrupció.
Nieto es va veure amb Pablo González el 8 de març. Segons el ministre Zoido, va ser una trobada "merament protocol·lària", fruit de la petició de l'empresari per felicitar-lo pel seu nomenament. La sol·licitud s'hauria fet poc després de Reis. Nieto va dir en unes declaracions que ignorava que l'empresari estava implicat en cap investigació i va recordar que el coneixia de la seva etapa com a alcalde de Còrdova perquè González era directiu de l'empresa Mercacórdoba. Però la gravació d'una conversa de Pablo González a la sortida, dient que l'entrevista havia estat "interessant" però que no es podia explicar per telèfon, ha deixat Nieto en una situació molt difícil.
Una majoria absoluta desaprofitada a Còrdova
Nascut a Guadalcázar (Còrdova) el 1970, els inicis de Nieto en política van ser al CDS d'Adolfo Suárez. Quan el projecte centrista de l'expresident va entrar en crisi, Nieto va ingressar al PP. Es va centrar en la seva tasca de regidor a l'Ajuntament de Còrdova, que va ser durant dècades un feu d'Izquierda Unida i va tenir un alcalde emblemàtic com Julio Anguita. A Nieto li va costar arribar a l'alcaldia. El canvi es va produir en les munciipals del 2011, quan el PP assoleix la majoria absoluta.
L'ara secretari d'Estat d'interior va ser alcalde d'un sol mandat i no va poder consolidar la posició del seu partit. Les protestes contra la seva política de privatització d'empreses municipals en una ciutat que sociològicament continuava sent d'esquerres, i la seva promesa incomplerta de no tornar a ser canddiat si a Còrdova hi havia un aturat més que quan va prendre possessió, el van desgastar. El 2015, tot i guanyar, va perdre l'absoluta i va passar a l'oposició.
Una peça clau per la número dos del PP
Malgrat la seva ensopegada a Còrdova, María Dolores de Cospedal va fixar-se en Nieto com una peça en la seva estratègia per renovar el lideratge del PP andalús, encara sota la influència de l'incombustible Javier Arenas. Després de la retirada d'aquest com a cap de cartell a la Junta, Cospedal volia que Nieto fos el candidat, però Mariano Rajoy -sembla que pressionat per Arenas- va designar Juanma Moreno Bonilla. Una elecció en la qual no va ser aliena Soraya Sáenz de Santamaría.
Nieto es va quedar fora de joc en la política andalusa. La sortida de Jorge Fernández i l'arribada de Zoido a Interior, però, li van donar una sortida que va acceptar per sortir de la dura tasca d'oposició a l'Ajuntament de Còrdova. Però des que és a Interior, les coses no li han anat bé. Després del congrés del PP espanyol, que va aprovar endurir les incompatibilitats, se'l va forçar a abandonar la presidència del PP cordovès. Ara es troba embolicat en un assumpte del qual té difícil sortida.
El clan andalús
Nieto no és l'únic andalús a ocupar un lloc sensible a Interior. El nou ministre es va voler blindar amb un equip de tota confiança format per persones als qui coneixia bé. Va nomenar director general de la Guàrdia Civil a José Manuel Holgado, fins aleshores magistrat de l'Audiència de Sevilla, mentre que Gregorio Serrano, regidor de l'Ajuntament de Sevilla, va ser designat director general de Tràfic. La direcció general de la Policia va recaure en l'extremeny Germán López Iglesias.
Zoido es va voler envoltar de gent seva en un ministeri tan delicat com és el d'Interior. Ara els seus crítics creuen que potser va cometre l'error de formar un equip massa "local". Interior requeria una renovació, però també col·locar en els llocs més estratègics a figures sense ambició política territorial.
Cal reconèixer que Juan Ignacio Zoido va assumir el ministeri de l'Interior en unes circumstàncies maleïdes. Substituïa Jorge Fernández Díaz, a qui Mariano Rajoy no va renovar en el càrrec després de ser investit president del govern. L'escàndol de les converses gravades amb l'exfiscal anticorrupció de Catalunya, Daniel de Alfonso, es van endur un ministre que era un dels homes de confiança de Rajoy.
Amb una herència enverinada com la de Jorge Fernández, Juan Ignacio Zoido va ser vist com un intent de passar pàgina amb discreció. El nou ministre va fer un canvi radical de la cúpula d'Interior i va optar per envoltar-se de persones de confiança. La primera, José Antonio Nieto, designat com a secretari d'Estat de Seguretat. Substituïa Francisco Martínez Vazquez, un home de la total confiança de Jorge Fernández. Però l'"operació Lezo" ha truncat el propòsit del nou equip d'Interior, que es troba ara enfangat enmig de l'escàndol de corrupció.
Nieto es va veure amb Pablo González el 8 de març. Segons el ministre Zoido, va ser una trobada "merament protocol·lària", fruit de la petició de l'empresari per felicitar-lo pel seu nomenament. La sol·licitud s'hauria fet poc després de Reis. Nieto va dir en unes declaracions que ignorava que l'empresari estava implicat en cap investigació i va recordar que el coneixia de la seva etapa com a alcalde de Còrdova perquè González era directiu de l'empresa Mercacórdoba. Però la gravació d'una conversa de Pablo González a la sortida, dient que l'entrevista havia estat "interessant" però que no es podia explicar per telèfon, ha deixat Nieto en una situació molt difícil.
Una majoria absoluta desaprofitada a Còrdova
Nascut a Guadalcázar (Còrdova) el 1970, els inicis de Nieto en política van ser al CDS d'Adolfo Suárez. Quan el projecte centrista de l'expresident va entrar en crisi, Nieto va ingressar al PP. Es va centrar en la seva tasca de regidor a l'Ajuntament de Còrdova, que va ser durant dècades un feu d'Izquierda Unida i va tenir un alcalde emblemàtic com Julio Anguita. A Nieto li va costar arribar a l'alcaldia. El canvi es va produir en les munciipals del 2011, quan el PP assoleix la majoria absoluta.
L'ara secretari d'Estat d'interior va ser alcalde d'un sol mandat i no va poder consolidar la posició del seu partit. Les protestes contra la seva política de privatització d'empreses municipals en una ciutat que sociològicament continuava sent d'esquerres, i la seva promesa incomplerta de no tornar a ser canddiat si a Còrdova hi havia un aturat més que quan va prendre possessió, el van desgastar. El 2015, tot i guanyar, va perdre l'absoluta i va passar a l'oposició.
Una peça clau per la número dos del PP
Malgrat la seva ensopegada a Còrdova, María Dolores de Cospedal va fixar-se en Nieto com una peça en la seva estratègia per renovar el lideratge del PP andalús, encara sota la influència de l'incombustible Javier Arenas. Després de la retirada d'aquest com a cap de cartell a la Junta, Cospedal volia que Nieto fos el candidat, però Mariano Rajoy -sembla que pressionat per Arenas- va designar Juanma Moreno Bonilla. Una elecció en la qual no va ser aliena Soraya Sáenz de Santamaría.
Nieto es va quedar fora de joc en la política andalusa. La sortida de Jorge Fernández i l'arribada de Zoido a Interior, però, li van donar una sortida que va acceptar per sortir de la dura tasca d'oposició a l'Ajuntament de Còrdova. Però des que és a Interior, les coses no li han anat bé. Després del congrés del PP espanyol, que va aprovar endurir les incompatibilitats, se'l va forçar a abandonar la presidència del PP cordovès. Ara es troba embolicat en un assumpte del qual té difícil sortida.
El clan andalús
Nieto no és l'únic andalús a ocupar un lloc sensible a Interior. El nou ministre es va voler blindar amb un equip de tota confiança format per persones als qui coneixia bé. Va nomenar director general de la Guàrdia Civil a José Manuel Holgado, fins aleshores magistrat de l'Audiència de Sevilla, mentre que Gregorio Serrano, regidor de l'Ajuntament de Sevilla, va ser designat director general de Tràfic. La direcció general de la Policia va recaure en l'extremeny Germán López Iglesias.
Zoido es va voler envoltar de gent seva en un ministeri tan delicat com és el d'Interior. Ara els seus crítics creuen que potser va cometre l'error de formar un equip massa "local". Interior requeria una renovació, però també col·locar en els llocs més estratègics a figures sense ambició política territorial.