França, el nostre país veí, ha estat diverses vegades colpejat en els darrers temps pels terrorisme gihadista. I fa només dos dies els Mossos detenien en diversos punts de Catalunya nou persones, tres d'elles relacionades directament, segons les investigacions, amb els atemptats a Brussel·les. Declararan avui a l'Audiència Nacional de Madrid després de passar a disposició judicial.
L'amenaça és real i el grau d'alerta és de quatre sobre cinc. Obviar-ho per un excés de bonisme seria del tot irresponsable. Per això els Mossos demanen cadira en tots els àmbits en els quals es debat sobre com fer front a aquesta amenaça. I també per això han decidit, tal i com explica en aquesta rellevant informacióIsaac Meler, pràcticament duplicar els efectius del Grup Especial d'Intervenció, el GEI, la seva unitat d'elit dedicada a resoldre les situacions més perilloses, que ara superarà la seixantena d'efectius.
Els efectes de la corrupció. Els Pujol van monopolitzar ahir els informatius. El mal que puguin haver fet les seves irregularitats al procés ja està amortitzat hores d'ara, però l'impacte del domicili d'un expresident escorcollat diverses vegades no és pas bo per a la confiança en la política. El mateix li passa al PP, on els casos de corrupció es van succeint. El missatge de l'Espanya en recuperació i estable que intenta projectar Mariano Rajoy queda hipotecat. Pep Martí n'ha parlat amb José Antonio Zarzalejos, Fernando Ónega i Javier Aroca en aquest reportatge.
Vist i llegit
Al diari Ara el politòleg Jordi Muñoz escriu l'interessant article d'opinió El pollastre valencià, en el qual aborda, de forma molt ben argumentada (en ell sempre és així, val a dir), el finançament valencià i el maltractament que ha rebut del govern de l'Estat després que el PP perdés el poder ara fa gairebé dos anys. Per cert, que Muñoz acaba de coordinar l'obra coral País Valencià avui i demà, on es tracta els reptes del valencianisme polític i el context en què es mou.
El passadís
El diputat del PSOE per Màlaga Miguel Ángel Heredia va donar-se a conèixer a Catalunya per una polèmica amb Gabriel Rufián, d'ERC, a costa del suposat cotxe oficial del republicà. A més de poc amic del rigor en les acusacions, Heredia és l'home de confiança al grup parlamentari del PSOE, on és el número dos. M'expliquen des d'Andalusia que Heredia està pressionant aquests dies amb males arts companys de partit, especialment als càrrecs locals de la seva província, per assegurar els suports a Susana Díaz per a la secretaria general del PSOE. Díaz, que ahir va ser a Barcelona per comparar Puigdemont i Le Pen, guanyarà a la seva terra però també té més d'un i de dos detractors.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1947 se celebrava a Montserrat l'acte d'entronització de la Mare de Déu. La iniciativa de posar la verge negra en un nou tron pagat gràcies a donatius va servir per mobilitzar el catalanisme tradicional a l'escalf del monestir benedictí, dirigit per l'abat Escarré. Es va constituir una Comissió Abat Oliba per organitzar l'acte, pilotat per figures del vell catalanisme conservador com Ventosa i Calvell, i va aplegar activistes que serien rellevants en l'antifranquisme, com Josep Benet i Joan Reventós. La festa va donar per primer cop un clar protagonisme al català i va permetre que l'oposició es fes visible pràcticament per primer cop des del final de la guerra civil. Massa evident pel règim, que uns dies després cessava el governador civil, Bartolomé Barba. Així ho van recordar fa vint anys Giravolt de TVE a Catalunya. Ahir el tron de la Moreneta va ser profanat per activistes d'Arran per reivindicar el dret de les lesbianes a ser respectades.
L'aniversari
Avui també fa 70 anys la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet. Referent de la música tradicional dels Països Catalans, la seva carrera arrenca l'any 1967 a Barcelona, on comença a cantar amb Els Setze Jutges i s'integra a la Nova Cançó. L'any següent, la censura va prohibir-li una de les seves cançons emblemàtiques: Què volen aquesta gent? (la podeu escoltar aquí, que encara és molt vigent, al Concert per la Llibertat). Bonet la va compondre amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima per denunciar la repressió franquista i la mort de Rafael Guijarro a mans de la policia per encobrir un cas de violència policial. A més dels seus 50 anys de trajectòria artística, Bonet és també un referent pel que fa al compromís amb la llengua i la cultura del país. Sentir-la cantar l'himne de Mallorca, la Balanguera (aquí), emociona. El periodista Jordi Bianciotto ha publicat recentment un llibre sobre ella: Maria del Mar Bonet, intensament (Ara Llibres).
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi