26
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
27
d'abril
a les
11:57h
Fa només dos mesos, el febrer passat, el congrés del PP -que s'havia anat ajornant per la situació de provisionalitat posterior a les eleccions del 20-D- va confirmar el lideratge de Mariano Rajoy al davant del partit. El polític gallec venia d'haver aconseguit la investidura i continuava a la Moncloa. Durant unes setmanes, semblava que es podia mantenir el relat d'una Espanya en creixement econòmic i amb l'estabilitat recuperada, només "amenaçada" pel procés sobiranista.
Els darreres mesos, Rajoy i el partit han fet un gran esforç per vendre la imatge d'un país estable, que després d'un 2016 incert, s'havia convertit en un dels grans de la Unió Europea. La inestabilitat era cosa dels altres. Berlín i Brussel·les podien mirar a Madrid sabent que era un soci previsible mentre s'iniciaven les complicades negociacions del Brexit. En vigílies de l'aprovació dels pressupostos, que fins ara no semblaven en perill, tot se n'ha anat en orris. I se n'ha anat en orris per la taca de la corrupció.
Ciutadans, que fins ara apareixia com un soci segur, es remou en els escons del Congrés. El partit taronja ja va forçar la caiguda del president de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez. Ara, exigeixen explicacions al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, després de l'entrevista del secretari d'Estat amb el germà d'Ignacio González. El PNB, en què el PP també confia per l'aprovació dels comptes, reclama aclarir què passa a la Fiscalia Anticorrupció.
De manera abrupta, tot s'ha torçat. En pocs dies, s'ha sabut que Rajoy haurà de declarar en el judici pel cas Gürtel i la corrupció s'ha endut el PP de José María Aznar. L'esclat de l'Operació Lezo ha estat com un volcà sobre el PP i acorrala el govern de Mariano Rajoy, potser com mai. Avança Espanya cap a una crisi d'Estat? S'està produint una italianització de la política espanyola? Quin és el futur de Rajoy? L'executiu podrà aprovar els pressupostos? En quines condicions afronta un govern erosionat i desacreditat el procés sobiranista? Tres bons analistes de la política espanyola -Fernando Ónega, José Antonio Zarzalejos i Javier Aroca- valoren com veuen la situació després de l'Operació Lezo.
Fernando Ónega: "Lezo és el cas més greu de corrupció, s'imposa una catarsi"
"L'operació Lezo" és el cas més greu de tots els episodis de corrupció que han esclatat fins ara perquè ha contaminat tot l'entramat institucional espanyol". Ho afirma sense embuts el periodista Fernando Ónega, que creu que la situació té elements de crisi d'Estat, "en el sentit que afecta de ple el partit que governa l'Estat, i que està produint danys colaterals". "No és un afer que afecti tan sols un senyor com Ignacio González, sinó que esquitxa la fiscalia i sector de l'empresariat", exposa l'articulista. Per Ónega, "el PP hauria de tallar la situació d'arrel, no només aprovant lleis que després no tenen concreció pràctica, sinó confessant tot el que se sàpiga, fer una autèntica catarsi".
Sobreviurà Rajoy? Ónega creu que en el curt termini sí: "Se'n sortirà, però diria que molt tocat. Rajoy és un home que s'ha endurit en la resistència, sobrevivint a tots els ensurts i conspiracions. Però ja ha perdut 3,6 milions de vots i en pot perdre molts més, i és desitjable que sigui així perquè, si no és així, voldria dir que la societat espanyola és indiferent a la corrupció". Sobre com pot afectar el descrèdit de l'executiu a la manera d'afrontar el procés català, Ónega considera que "són dues coses que no s'han de barrejar, però sí és cert que un govern afeblit pels escàndols té menys força per encarar una resposta a una situació com el procés".
José Antonio Zarzalejos: "El sistema institucional s'està italianitzant"
Exdirector d'ABC i d'El Correo Vasco, José Antonio Zarzalejos és un dels analistes més ben informats de Madrid. "Espanya avança cap a una greu crisi institucional. Això és pitjor que el cas Bárcenas", assegura. "Afecta el nucli central del PP, el de Madrid, on es concentra tot el poder polític, econòmic i mediàtic", explicita.
"Pel PP -assegura Zarzalejos-, això és una crisi sistèmica, no és un assumpte que afecti unes determinades persones sinó que ara ja afecta la marca. Tant l'opinió pública com la publicada comencen a tenir una percepció negativa de la marca PP". Pel periodista i analista, l'únic factor que juga en favor del PP és la situació de les forces d'oposició: "D'una banda, un PSOE amb una campanya de primàries molt pobre i amb unes posicions enfrontades, les de Pedro Sánchez i Susana Díaz, que són irreconciliables. De l'altra, un Podem que després de Vistalegre també està dividit i amb unes confluències, com la catalana, amb el lideratge d'Ada Colau, que es mengen Podem. També té problemes amb la confluència gallega mentre a València, Compromís li pren terreny".
Zarzalejos creu que el govern espanyol encara està en condicions d'assolir l'aprovació dels pressupostos, "amb el suport de Ciutadans, el PNB i els diputats canaris, però aquests seran els darrers de la legislatura i anem a eleccions el 2018". El periodista assenyala un tret simptomàtic: "La societat espanyola s'està fent autònoma de la política, s'està italianitzant. De fet, s'està profuint una italianització de la política espanyola. Això recorda la crisi de la Primera República a Itàlia".
Per l'exdirector d''ABC, "això no ha fet més que començar". "[L'"operació Lezo"] és només l'inici i observem com s'estan incorporant cada dia més figures, com Eduardo Zaplana, com el secretari d'Eestat d'Interior, de qui s'ha de dir que la seva decisió de rebre Pablo González, el germà de l'expresident madrileny, va ser com a mínim imprudent. O el paper del ministre Rafael Catalá i la seva designació de Maza com a fiscal general", exposa.
En aquest context, que Rajoy hagi d'anar a declarar pel cas Gürtel és un fet que afegeix gravetat a la situació. Per Zarzalejos, passi el que passi, no pot ser bo pel president del govern: "Com a testimoni, haurà de respondre totes les preguntes. No pot dir que sabia coses, però si diu que no les sabia, tampoc queda bé". Zarzalejos creu que un executiu espanyol afeblit perd força enfront el repte que suposa el procés, però recorda que "els mecanismes de defensa de l'Estat, que no ha donat fins ara una resposta política al sobiranisme, són independents de la fortalesa del govern perquè es canalitzen a través del Tribunal Constitucional i la fiscalia".
Javier Aroca: "On queda l'argument del sentit d'Estat de Ciutadans?"
Advocat i comentarista polític, Javier Aroca creu que l'última taca de corrupció al PP de Madrid "no és un escàndol més". "Ja no es pot dir més això que es tracta de casos aïllats. Més que de casos aïllats, el PP és un arxipèlag de la corrupció. Sembla la Polinèsia", exposa.
La situació, segons Aroca, deixa en evidència l'actitud dels partits que mantenen el govern al Congrés. "Els arguments en favor del sentit d'Estat o de l'estabilitat ja no es poden mantenir", assegura. "On queda l'argument del sentit d'Estat enarborat per Ciutadans?
Per Aroca, no es pot parlar tampoc de casos epidèrmics, sinó que "conformen un quadre sistèmic de corrupció en què conflueixen policies, jutges, fiscals, polítics i empreses. Sempre les mateixes empreses, a les quals també s'ha de demanar responsbilitats perquè juguen amb avantatge respecte a altres empreses que actuen amb honestedat".
Aroca assenyala la contradicció insalvable d'uns dirigents del PP que han fet un discurs suposadament liberal "quan en realitat es dedicaven a saquejar el país". Però malgrat tots els escàndols, el comentarista creu que Rajoy pot sobreviure: "Fins ara, els electors li han fet el boca a boca en més d'una ocasió". Aroca diu que Espanya té massa problemes pendents i Rajoy no pot afrontar-los: "La situació a Catalunya, amb la crisi del model territorial, la necessària reforma de la Constitució, són aspectes que requereixen un govern estable, i aquest govern es passa el temps parlant amb jutges i fiscals".
Els darreres mesos, Rajoy i el partit han fet un gran esforç per vendre la imatge d'un país estable, que després d'un 2016 incert, s'havia convertit en un dels grans de la Unió Europea. La inestabilitat era cosa dels altres. Berlín i Brussel·les podien mirar a Madrid sabent que era un soci previsible mentre s'iniciaven les complicades negociacions del Brexit. En vigílies de l'aprovació dels pressupostos, que fins ara no semblaven en perill, tot se n'ha anat en orris. I se n'ha anat en orris per la taca de la corrupció.
Ciutadans, que fins ara apareixia com un soci segur, es remou en els escons del Congrés. El partit taronja ja va forçar la caiguda del president de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez. Ara, exigeixen explicacions al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, després de l'entrevista del secretari d'Estat amb el germà d'Ignacio González. El PNB, en què el PP també confia per l'aprovació dels comptes, reclama aclarir què passa a la Fiscalia Anticorrupció.
De manera abrupta, tot s'ha torçat. En pocs dies, s'ha sabut que Rajoy haurà de declarar en el judici pel cas Gürtel i la corrupció s'ha endut el PP de José María Aznar. L'esclat de l'Operació Lezo ha estat com un volcà sobre el PP i acorrala el govern de Mariano Rajoy, potser com mai. Avança Espanya cap a una crisi d'Estat? S'està produint una italianització de la política espanyola? Quin és el futur de Rajoy? L'executiu podrà aprovar els pressupostos? En quines condicions afronta un govern erosionat i desacreditat el procés sobiranista? Tres bons analistes de la política espanyola -Fernando Ónega, José Antonio Zarzalejos i Javier Aroca- valoren com veuen la situació després de l'Operació Lezo.
Fernando Ónega: "Lezo és el cas més greu de corrupció, s'imposa una catarsi"
"L'operació Lezo" és el cas més greu de tots els episodis de corrupció que han esclatat fins ara perquè ha contaminat tot l'entramat institucional espanyol". Ho afirma sense embuts el periodista Fernando Ónega, que creu que la situació té elements de crisi d'Estat, "en el sentit que afecta de ple el partit que governa l'Estat, i que està produint danys colaterals". "No és un afer que afecti tan sols un senyor com Ignacio González, sinó que esquitxa la fiscalia i sector de l'empresariat", exposa l'articulista. Per Ónega, "el PP hauria de tallar la situació d'arrel, no només aprovant lleis que després no tenen concreció pràctica, sinó confessant tot el que se sàpiga, fer una autèntica catarsi".
Sobreviurà Rajoy? Ónega creu que en el curt termini sí: "Se'n sortirà, però diria que molt tocat. Rajoy és un home que s'ha endurit en la resistència, sobrevivint a tots els ensurts i conspiracions. Però ja ha perdut 3,6 milions de vots i en pot perdre molts més, i és desitjable que sigui així perquè, si no és així, voldria dir que la societat espanyola és indiferent a la corrupció". Sobre com pot afectar el descrèdit de l'executiu a la manera d'afrontar el procés català, Ónega considera que "són dues coses que no s'han de barrejar, però sí és cert que un govern afeblit pels escàndols té menys força per encarar una resposta a una situació com el procés".
José Antonio Zarzalejos: "El sistema institucional s'està italianitzant"
Exdirector d'ABC i d'El Correo Vasco, José Antonio Zarzalejos és un dels analistes més ben informats de Madrid. "Espanya avança cap a una greu crisi institucional. Això és pitjor que el cas Bárcenas", assegura. "Afecta el nucli central del PP, el de Madrid, on es concentra tot el poder polític, econòmic i mediàtic", explicita.
"Pel PP -assegura Zarzalejos-, això és una crisi sistèmica, no és un assumpte que afecti unes determinades persones sinó que ara ja afecta la marca. Tant l'opinió pública com la publicada comencen a tenir una percepció negativa de la marca PP". Pel periodista i analista, l'únic factor que juga en favor del PP és la situació de les forces d'oposició: "D'una banda, un PSOE amb una campanya de primàries molt pobre i amb unes posicions enfrontades, les de Pedro Sánchez i Susana Díaz, que són irreconciliables. De l'altra, un Podem que després de Vistalegre també està dividit i amb unes confluències, com la catalana, amb el lideratge d'Ada Colau, que es mengen Podem. També té problemes amb la confluència gallega mentre a València, Compromís li pren terreny".
Zarzalejos creu que el govern espanyol encara està en condicions d'assolir l'aprovació dels pressupostos, "amb el suport de Ciutadans, el PNB i els diputats canaris, però aquests seran els darrers de la legislatura i anem a eleccions el 2018". El periodista assenyala un tret simptomàtic: "La societat espanyola s'està fent autònoma de la política, s'està italianitzant. De fet, s'està profuint una italianització de la política espanyola. Això recorda la crisi de la Primera República a Itàlia".
Per l'exdirector d''ABC, "això no ha fet més que començar". "[L'"operació Lezo"] és només l'inici i observem com s'estan incorporant cada dia més figures, com Eduardo Zaplana, com el secretari d'Eestat d'Interior, de qui s'ha de dir que la seva decisió de rebre Pablo González, el germà de l'expresident madrileny, va ser com a mínim imprudent. O el paper del ministre Rafael Catalá i la seva designació de Maza com a fiscal general", exposa.
En aquest context, que Rajoy hagi d'anar a declarar pel cas Gürtel és un fet que afegeix gravetat a la situació. Per Zarzalejos, passi el que passi, no pot ser bo pel president del govern: "Com a testimoni, haurà de respondre totes les preguntes. No pot dir que sabia coses, però si diu que no les sabia, tampoc queda bé". Zarzalejos creu que un executiu espanyol afeblit perd força enfront el repte que suposa el procés, però recorda que "els mecanismes de defensa de l'Estat, que no ha donat fins ara una resposta política al sobiranisme, són independents de la fortalesa del govern perquè es canalitzen a través del Tribunal Constitucional i la fiscalia".
Javier Aroca: "On queda l'argument del sentit d'Estat de Ciutadans?"
Advocat i comentarista polític, Javier Aroca creu que l'última taca de corrupció al PP de Madrid "no és un escàndol més". "Ja no es pot dir més això que es tracta de casos aïllats. Més que de casos aïllats, el PP és un arxipèlag de la corrupció. Sembla la Polinèsia", exposa.
La situació, segons Aroca, deixa en evidència l'actitud dels partits que mantenen el govern al Congrés. "Els arguments en favor del sentit d'Estat o de l'estabilitat ja no es poden mantenir", assegura. "On queda l'argument del sentit d'Estat enarborat per Ciutadans?
Per Aroca, no es pot parlar tampoc de casos epidèrmics, sinó que "conformen un quadre sistèmic de corrupció en què conflueixen policies, jutges, fiscals, polítics i empreses. Sempre les mateixes empreses, a les quals també s'ha de demanar responsbilitats perquè juguen amb avantatge respecte a altres empreses que actuen amb honestedat".
Aroca assenyala la contradicció insalvable d'uns dirigents del PP que han fet un discurs suposadament liberal "quan en realitat es dedicaven a saquejar el país". Però malgrat tots els escàndols, el comentarista creu que Rajoy pot sobreviure: "Fins ara, els electors li han fet el boca a boca en més d'una ocasió". Aroca diu que Espanya té massa problemes pendents i Rajoy no pot afrontar-los: "La situació a Catalunya, amb la crisi del model territorial, la necessària reforma de la Constitució, són aspectes que requereixen un govern estable, i aquest govern es passa el temps parlant amb jutges i fiscals".