25
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
26
d'abril
a les
6:59h
Emmanuel Macron és un polític molt més sòlid del que han afirmat alguns analistes i no és una figura improvisada. Això és el que pensa el politòleg Roger Rosich, que ha intervingut en un acte sobre les eleccions franceses organitzat per dues associacions de politòlegs, Finestra d'Oportunitat (FinesOp) i Compolcat. Per Rosich, Macron és un polític amb una formació envejable, sorgit de la prestigiosa escola d'administració francesa, l'ENA: "Algú que ha estat ministre d'Economia de França no pot ser poc solvent", ha assegurat.
Per Rosich, l'èxit de Macron obeeix a diversos factors: la hipervelocitat comunicativa que va caracteritzar la seva gestió al ministeri, on cada dia produïa una notícia, cosa que va crear un concepte nou, la macroneria, una mena de "maragallades" a la francesa, que sovint eren globus sondes per polsar l'ambient. D'altra banda, Macron va saber transmetre una imatge de gestor eficaç. I també l'ha acompanyat en el seu ascens una autoconfiança en les seves possibilitats. Un tret que potser és natural en ell des que va néixer, quan els seus pares, que havien perdut un fill recentment, el van batejar com Emmanuel (l'enviat). "Potser s'ho ha pres molt literalment", ha afirmat Rosich.
Patrycia Centeno, experta en comunicació no verbal, ha afegit un altre element per explicar el triomf del polític: el seu matrimoni amb una dona 24 anys, una antiga professora de qui es va enamorar. Una història que l'ha ajudat a connectar amb un sector de l'opinió. Centeno ha explicat com Macron ha sabut també reaccionar amb duresa en moments de tensió, com quan va discutir amb un grup de treballadors que protestaven i va etzibar a un: "No m'intimida la teva samarreta. Per dur un vestit com el meu s'ha de treballar molt".
Però la figura de Macron no genera unanimitats entre els experts. Nico Salvadó, d'Equinox Radio, ha opinat que Macron representa la mateixa política que s'ha fet a França els darrers anys. I ha fet un vaticini: "Quan acabi el seu mandat, els francesos l'odiaran més que a Hollande".
Una societat dividida
Els intervinents han dibuixat una societat profundament dividida, amb un Front Nacional fort al sud-est i al nord-est empobrit per la crisi i la desindustrialització, i amb un electorat amb menys formació que el de Macron. Silvio Falcón de FinesOp, i Guillem Marcé, de Compolcat, han detallat les diferències socials que les eleccions han expressat, que assenyalen, per exemple, com entre el votant de Macron hi ha una majoria abassegadora que se sent "guanyadora" de la globalització, tot el contrari entre el votant de Marine Le Pen, que només té un 10% de votants que se senten guanyadors de la globalització.
Cap dels cinc experts semblava creure gaire en les possibilitats de Le Pen, però després de l'experiència de Donald Trump, ningú s'atreveix a garantir res. I una dada a tenir en compte: la candidata del Front Nacional ha guanyat en el 53% dels municipis de França.
Per Rosich, l'èxit de Macron obeeix a diversos factors: la hipervelocitat comunicativa que va caracteritzar la seva gestió al ministeri, on cada dia produïa una notícia, cosa que va crear un concepte nou, la macroneria, una mena de "maragallades" a la francesa, que sovint eren globus sondes per polsar l'ambient. D'altra banda, Macron va saber transmetre una imatge de gestor eficaç. I també l'ha acompanyat en el seu ascens una autoconfiança en les seves possibilitats. Un tret que potser és natural en ell des que va néixer, quan els seus pares, que havien perdut un fill recentment, el van batejar com Emmanuel (l'enviat). "Potser s'ho ha pres molt literalment", ha afirmat Rosich.
Patrycia Centeno, experta en comunicació no verbal, ha afegit un altre element per explicar el triomf del polític: el seu matrimoni amb una dona 24 anys, una antiga professora de qui es va enamorar. Una història que l'ha ajudat a connectar amb un sector de l'opinió. Centeno ha explicat com Macron ha sabut també reaccionar amb duresa en moments de tensió, com quan va discutir amb un grup de treballadors que protestaven i va etzibar a un: "No m'intimida la teva samarreta. Per dur un vestit com el meu s'ha de treballar molt".
Però la figura de Macron no genera unanimitats entre els experts. Nico Salvadó, d'Equinox Radio, ha opinat que Macron representa la mateixa política que s'ha fet a França els darrers anys. I ha fet un vaticini: "Quan acabi el seu mandat, els francesos l'odiaran més que a Hollande".
Una societat dividida
Els intervinents han dibuixat una societat profundament dividida, amb un Front Nacional fort al sud-est i al nord-est empobrit per la crisi i la desindustrialització, i amb un electorat amb menys formació que el de Macron. Silvio Falcón de FinesOp, i Guillem Marcé, de Compolcat, han detallat les diferències socials que les eleccions han expressat, que assenyalen, per exemple, com entre el votant de Macron hi ha una majoria abassegadora que se sent "guanyadora" de la globalització, tot el contrari entre el votant de Marine Le Pen, que només té un 10% de votants que se senten guanyadors de la globalització.
Cap dels cinc experts semblava creure gaire en les possibilitats de Le Pen, però després de l'experiència de Donald Trump, ningú s'atreveix a garantir res. I una dada a tenir en compte: la candidata del Front Nacional ha guanyat en el 53% dels municipis de França.