24
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
16:57h
Seria difícil trobar dos candidats més contraposats que Emmanuel Macron i Marine Le Pen. El primer expressa com potser cap altre candidat la moderació ideològica en una França agitada pel malestar i on els radicalismes han pres volada. En tots els grans temes, d'Europa a la política econòmica, passant per la immigració i la seguretat, les posicions programàtiques de Macron són les més enfrontades a les de Le Pen, que fins i tot amb Jean-Luc Mélenchon podria trobar algun punt de trobada pel que fa a proteccionisme i la Unió Europea (UE).
Macron ha construït la seva candidatura amb la voluntat de superar la dialèctica d'esquerres i dretes i aparèixer com una força renovadora respecte als vells paràmetres. Caldrà veure si ho aconsegueix. La seva primera apel·lació com a guanyador de la primera volta ha estat a la unitat nacional. En tot cas, per molt que ho vulgui aparentar, no és pas ideològicament neutre. Ubicat clarament en una posició de centre liberal en economia, i des d'una aposta ferma per la construcció europea, manté posicionaments progressistes en immigració i alguns temes socials.
L'exministre d'Economia del govern socialista ja fa anys que va deixar de militar en el PSF, tot i que molts dels seus dirigents han trencat la disciplina de partit per expressar-li el seu suport. Exponent del que es va conèixer com a gauche caviar, l'exdirectiu de la banca Rothschild haurà de trobar, i ben aviat, qui és el seu personatge.
Renovació política
El guanyador de la primera volta propugna un seguit de reformes que responen a la necessitat de renovació del sistema polític, com la prohibició que els elegits puguin contractar un familiar (una mesura que devia fer que François Fillon se sentís al·ludit), o optar a més de tres mandats consecutius, ser estrictes en la paritat en les llistes dels partits. També vol reduir en un terç el nombre de parlamentaris.
Es tracta de propostes molt suaument renovadores, que no qüestionen pas l'estructura de la cinquena república. Macron aspira a ser un president tan executiu com els seus predecessors.
Menys despesa pública
En el programa de Macron es reveu la reducció de la despesa pública en el seu mandat de 60.000 milions d'euros. També una reducció d'1.200.000 places a la funció pública i una inversió de 50.000 milions (15.000 per a transició ecològica, 5.000 per a l'agricultura, 5.000 per a la sanitat pública...). Vol reduir l'impost de societats del 33 al 25%, mantenir la jubilació als 62 anys i no tocar les pensions.
A prop de Berlín, vigilant amb Moscou
De tots els candidats francesos, Macron ha estat qui més explícit s'ha mostrat en favor del projecte europeu. No només això, sinó que ho ha fet amb pocs elements de crítica i apostant per reforçar la política comuna i, especialment, perquè l'eix Berlín-París continuï sent el pilar de la UE. Macron proposa en el seu programa la creació d'un ministeri d'Economia europeu de l'euro, que sigui responsable davant un Parlament Europeu dels països de l'euro. També defensa avençar en l'harmonització dels drets socials en la UE, incloent el salari mínim, les prestacions en cas d'atur i la cobertura sanitària.
Sobre el Brexit, s'alinea també amb Alemanya i es va mostrar contrari a permetre que el Regne Unit romangués en el mercat únic si abandonava la UE. Pel que fa a Rússia, aposta per tenir-hi unes bones relacions, però sense baixar la guàrdia i mantenint les sancions per garantir els acords de Minsk signats entre Moscou i la UE sobre Ucraïna.
Emmanuel Macron defensa un acord entre Israel i Palestina basat en l'existència de dos estats i proposa que països emergents com el Brasil, l'Índia, el Japó i Alemanya siguin membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU.
Antiproteccionista
En moments en què bufen vents de proteccionisme, Macron s'ha mostrat favorable al lliure comerç sense gaires matisos. Fins i tot va donar suport explícit al Tractat CETA entre la UE i el Canadà, acordat l'octubre passat, i que la resta de candidats van rebre amb rebuig o recança (en el cas de Fillon). Per això mateix s'ha pronunciat en favor de reforçar les relacions amb la Xina, a la qual veu com a soci prioritari i no pas com un adversari.
Esforç en educació
Macron vol crear 100.000 places de formació professional, més de 4.000 noves places de mestre i es compromet a finançar un milió de joves i un milió d'aturats avui sense qualificació ni perspectives de treball. També vol prioritzar la feina feta en l'escola primària i avençar en la individualització de l'aprenentatge.
Una proposta que el candidat ha destacat en la campanya ha estat la d'instaurar un bonus de 500 euros per a tots els joves de divuit anys perquè consumeixin en cultura (visites a museus, entrades a teatre i cine, etc.).
Progressista en immigració
Macron no qüestiona el dret de sòl (el dret a la nacionalitat de tots els nascuts a França, que és un dels principis sorgits de la Revolució francesa) ni propugna establir quotes en immigració. No és partidari de retirar la nacionalitat als binacionals acusats de terrorisme. Sí que destaca que el coneixement de la llengua francesa sigui element essencial en l'obtenció de la nacionalitat.
Un sistema militar universal
Una de les propostes que han cridat més l'atenció és la d'instaurar un servei militar obligatori i universal, de durada curta, que aplegaria 600.000 joves per any en un període curt d'entre els 18 i els 21 anys.
Lluita contra el terrorisme
D'entre tots els candidats, Macron ha evitat aparèixer com un "dur", bandejant la retòrica de Le Pen i Fillon. En el seu programa inclou la creació d'un estat major de lluita contra el terrorisme, que inclogui, a més dels responsables de Defensa i Interior, els ministeris de Sanitat i Transports. També aposta per dotar-se d'una cèl·lula de lluita contra Estat Islàmic. També en aquest camp defensa una major integració europea, amb la creació d'un potent servei d'informació continental.
Proposa incrementar en 10.000 efectius la policia i la gendarmeria i la creació d'una "policia de seguretat quotidiana", que treballi molt a prop dels ciutadans en els barris. En alguns aspectes, proposa un enduriment, com en l'acció contra el vandalisme i les actituds incíviques, que seran castigades de manera immediata.
Contenció en les intervencions militars
El programa de Macron és contingut pel que fa a intervencions a l'exterior. Defensa que França no intervingui militarment, tret d'un atac previ, sense que estigui clarificada una sortida política a la situació. També és prudent que fa a estendre la xarxa d'actuació de l'OTAN. El candidat, però, no és un pacifista. Propugna avençar en una Europa de la defensa, de la mà d'Alemanya, i un increment de fins al 2% del PIB en defensa.
Macron ha construït la seva candidatura amb la voluntat de superar la dialèctica d'esquerres i dretes i aparèixer com una força renovadora respecte als vells paràmetres. Caldrà veure si ho aconsegueix. La seva primera apel·lació com a guanyador de la primera volta ha estat a la unitat nacional. En tot cas, per molt que ho vulgui aparentar, no és pas ideològicament neutre. Ubicat clarament en una posició de centre liberal en economia, i des d'una aposta ferma per la construcció europea, manté posicionaments progressistes en immigració i alguns temes socials.
L'exministre d'Economia del govern socialista ja fa anys que va deixar de militar en el PSF, tot i que molts dels seus dirigents han trencat la disciplina de partit per expressar-li el seu suport. Exponent del que es va conèixer com a gauche caviar, l'exdirectiu de la banca Rothschild haurà de trobar, i ben aviat, qui és el seu personatge.
Renovació política
El guanyador de la primera volta propugna un seguit de reformes que responen a la necessitat de renovació del sistema polític, com la prohibició que els elegits puguin contractar un familiar (una mesura que devia fer que François Fillon se sentís al·ludit), o optar a més de tres mandats consecutius, ser estrictes en la paritat en les llistes dels partits. També vol reduir en un terç el nombre de parlamentaris.
Es tracta de propostes molt suaument renovadores, que no qüestionen pas l'estructura de la cinquena república. Macron aspira a ser un president tan executiu com els seus predecessors.
Menys despesa pública
En el programa de Macron es reveu la reducció de la despesa pública en el seu mandat de 60.000 milions d'euros. També una reducció d'1.200.000 places a la funció pública i una inversió de 50.000 milions (15.000 per a transició ecològica, 5.000 per a l'agricultura, 5.000 per a la sanitat pública...). Vol reduir l'impost de societats del 33 al 25%, mantenir la jubilació als 62 anys i no tocar les pensions.
A prop de Berlín, vigilant amb Moscou
De tots els candidats francesos, Macron ha estat qui més explícit s'ha mostrat en favor del projecte europeu. No només això, sinó que ho ha fet amb pocs elements de crítica i apostant per reforçar la política comuna i, especialment, perquè l'eix Berlín-París continuï sent el pilar de la UE. Macron proposa en el seu programa la creació d'un ministeri d'Economia europeu de l'euro, que sigui responsable davant un Parlament Europeu dels països de l'euro. També defensa avençar en l'harmonització dels drets socials en la UE, incloent el salari mínim, les prestacions en cas d'atur i la cobertura sanitària.
Sobre el Brexit, s'alinea també amb Alemanya i es va mostrar contrari a permetre que el Regne Unit romangués en el mercat únic si abandonava la UE. Pel que fa a Rússia, aposta per tenir-hi unes bones relacions, però sense baixar la guàrdia i mantenint les sancions per garantir els acords de Minsk signats entre Moscou i la UE sobre Ucraïna.
Emmanuel Macron defensa un acord entre Israel i Palestina basat en l'existència de dos estats i proposa que països emergents com el Brasil, l'Índia, el Japó i Alemanya siguin membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU.
Antiproteccionista
En moments en què bufen vents de proteccionisme, Macron s'ha mostrat favorable al lliure comerç sense gaires matisos. Fins i tot va donar suport explícit al Tractat CETA entre la UE i el Canadà, acordat l'octubre passat, i que la resta de candidats van rebre amb rebuig o recança (en el cas de Fillon). Per això mateix s'ha pronunciat en favor de reforçar les relacions amb la Xina, a la qual veu com a soci prioritari i no pas com un adversari.
Esforç en educació
Macron vol crear 100.000 places de formació professional, més de 4.000 noves places de mestre i es compromet a finançar un milió de joves i un milió d'aturats avui sense qualificació ni perspectives de treball. També vol prioritzar la feina feta en l'escola primària i avençar en la individualització de l'aprenentatge.
Una proposta que el candidat ha destacat en la campanya ha estat la d'instaurar un bonus de 500 euros per a tots els joves de divuit anys perquè consumeixin en cultura (visites a museus, entrades a teatre i cine, etc.).
Progressista en immigració
Macron no qüestiona el dret de sòl (el dret a la nacionalitat de tots els nascuts a França, que és un dels principis sorgits de la Revolució francesa) ni propugna establir quotes en immigració. No és partidari de retirar la nacionalitat als binacionals acusats de terrorisme. Sí que destaca que el coneixement de la llengua francesa sigui element essencial en l'obtenció de la nacionalitat.
Un sistema militar universal
Una de les propostes que han cridat més l'atenció és la d'instaurar un servei militar obligatori i universal, de durada curta, que aplegaria 600.000 joves per any en un període curt d'entre els 18 i els 21 anys.
Lluita contra el terrorisme
D'entre tots els candidats, Macron ha evitat aparèixer com un "dur", bandejant la retòrica de Le Pen i Fillon. En el seu programa inclou la creació d'un estat major de lluita contra el terrorisme, que inclogui, a més dels responsables de Defensa i Interior, els ministeris de Sanitat i Transports. També aposta per dotar-se d'una cèl·lula de lluita contra Estat Islàmic. També en aquest camp defensa una major integració europea, amb la creació d'un potent servei d'informació continental.
Proposa incrementar en 10.000 efectius la policia i la gendarmeria i la creació d'una "policia de seguretat quotidiana", que treballi molt a prop dels ciutadans en els barris. En alguns aspectes, proposa un enduriment, com en l'acció contra el vandalisme i les actituds incíviques, que seran castigades de manera immediata.
Contenció en les intervencions militars
El programa de Macron és contingut pel que fa a intervencions a l'exterior. Defensa que França no intervingui militarment, tret d'un atac previ, sense que estigui clarificada una sortida política a la situació. També és prudent que fa a estendre la xarxa d'actuació de l'OTAN. El candidat, però, no és un pacifista. Propugna avençar en una Europa de la defensa, de la mà d'Alemanya, i un increment de fins al 2% del PIB en defensa.