Daniel Serrano presidirà el PP a la demarcació de Barcelona

El congrés provincial del Partit Popular de Barcelona se celebrarà el 10 de juny proper. Però a hores d’ara ja se sap qui serà el nou president provincial. Daniel Serrano, regidor de Cornellà i una de les figures en alça a l’àrea metropolitana, és l’únic aspirant al càrrec després d’un llarg pols intern que ha durat mesos. 
 
Des de la direcció del partit s’ha fet un gran esforç per evitar que les tensions internes en el PP barceloní esclatessin amb cruesa. El president dels populars catalans, Xavier García Albiol, va expressar el seu malestar amb l’actuació dels diferents grups interns en un moment de la seva intervenció en el congrés que el va elegir com a líder del PP de Catalunya, el 26 de març: “Jo vull guanyar eleccions, no congressos ni congressets”. 
 
Un acord ple de dificultats Va ser en el congrés del PP català quan García Albiol va tancar un equip de direcció molt ampli i plural. Entre els deu vicesecretaris generals designats hi havia els dos principals aspirants a la presidència provincial de Barcelona, el diputat Albert Villagrasa (responsable de l’àrea municipal) i Manuel Reyes, exalcalde de Castelldefels (a acció política), dos dirigents de pes. I tots dos amb suports rellevants. Villagrasa, dirigent amb molt de coneixement del funcionament del partit, està ben connectat amb Dolors Montserrat, ministra de Sanitat. Per la seva banda, Reyes tenia al seu costat Alberto Fernández i tot el que el fernandisme representa encara com a força organitzada dins del partit.
 
L’entrada de Villagrasa i Reyes en el nucli dur de la direcció tenia, però, valor de pacte de famílies. S’entenia que Villagrasa i Reyes renunciaven a un xoc frontal de cara al congrés provincial de Barcelona. L’acord ha estat difícil de mantenir. En l’entorn de Villagrasa i de Reyes hi havia qui no veia clar aquest pacte de famílies treballat amb tanta cura per García Albiol. Però amb un context polític com l’actual, l’últim que es necessitava era una batalla oberta pel control a Barcelona. L’actual estat del procés sobiranista, al qual el PP català vol respondre amb una campanya al carrer les properes setmanes, i els escàndols de corrupció que esquitxen el PP madrileny i, de retruc, tot el partit, obliguen a la màxima cohesió interna.

Un “dur” de formes moderades  

Segons fonts internes, Daniel Serrano ha sabut jugar bé les seves cartes. El seu nom va circular amb força com un dels candidats a la secretaria general del PP català, càrrec que finalment va ser per al diputat Santi Rodríguez. En l’entorn de García Albiol es va valorar molt positivament  la reacció de Serrano, militant disciplinat a qui es considera un “dur” dins del PP davant el procés sobiranista, però alhora contrari a estridències i de formes sòbries. En les darreres setmanes, Serrano ha rebut el suport de quadres i regidors metropolitans i ha consolidat la seva posició com un actiu del partit. Fins al punt que ha estat vist com un candidat ideal per encarnar una certa “tercera via” entre fernandistes i partidaris de Villagrasa. Amb la seva candidatura, Serrano guanya i García Albiol aconsegueix una delicada pau interna a Barcelona, però ningú perd del tot. L’acompanyarà com a número dos en el seu equip Elisabet Jiménez, cap del PP a Ciutat Vella.