Raül Romeva: «No hi ha alternativa al referèndum»

- El Govern ha escenificat aquest divendres imatge d'unitat a l'entorn del referèndum. Feia falta, aquest acte?

- Cal reiterar una vegada més i constantment què hem vingut a fer. L'acte posa de manifest que hi ha un compromís col·lectiu del Govern i del Parlament amb la ciutadania. Qualsevol mostra d'aquest tipus és positiva.

- Tenint en compte que el referèndum ja es va fixar en el full de ruta el 28 de setembre en la qüestió de confiança de Carles Puigdemont i que es van acordar els detalls amb la CUP en el debat de política general, què s'ha fet malament per haver de refermar aquest compromís?

- Estem davant d'un escenari d'evident complexitat. Nosaltres volem fer un referèndum pactat amb l'Estat, però de moment no hi ha resposta positiva, de manera que hem de reiterar què volem fer i com ho volem fer. Estem fent tot el que cal per tenir la votació en marxa a l'expectativa del que faci el govern espanyol. Seguim en la mateixa dinàmica en què estàvem fa dos o quatre mesos.

- Confia que la unitat entre els partits que formen part del Govern es mantindrà en la recta final cap al setembre?

- No en tinc cap dubte. És molt important que reiterem una idea fonamental: és inevitable, absolutament inevitable, que acabi passant [el referèndum]. Tenim l'obligació política i l'obligació personal d'escoltar la gent. No hi ha cap altra possibilitat que no sigui permetre que la gent s'expressi democràticament sobre quin vol que sigui el seu futur. I com a Govern nosaltres hem de respondre a això.

Raül Romeva Foto: Adrià Costa

- A vostè el van venir a buscar com a cap de llista de Junts pel Sí per transcendir els partidismes en una campanya que volien històrica. Creu que això ha acabat de reeixir, tenint en compte l'episodi de David Bonvehí, que ha tensat de nou les relacions entre el PDECat i ERC?

- És que això va molt més enllà dels partits. Això no va de dues formacions polítiques, va d'una societat i d'un poble. Ens hem de posar per sobre d'aquestes coses. Quan tenim una gran majoria de gent que explícitament ha dit que la solució passa per votar, estem representant molta gent més enllà dels partits. Estem responent, com a Govern, a la demanda d'una gran majoria de la societat. Volem posar les urnes al servei de tothom.

- No tem que la relació entre aquests dos partits condicioni el full de ruta?

- Els partits són instruments que han existit sempre i continuaran existint. Són instruments, i s'adapten a les circumstàncies. En aquest moment, les circumstàncies es basen en què hem de permetre que tothom es pugui expressar. És una demanda que neix al carrer i que les institucions se la fan seva bàsicament perquè entenen quin és el moment. La fotografia que hem fet avui [per divendres] transcendeix moltíssim aquestes possibles circumstàncies que hi puguin haver entre partits. Això està molt per sobre d'una disputa entre formacions polítiques.

- Quan es doni per esgotada la via pactada, què n'espera de l'espai polític dels  "comuns"?

- Més enllà dels comuns, la gran majoria de la societat catalana creu que la solució és poder votar. No és un tema d'espais acotats, és un tema absolutament global. La realitat demostra que hi ha una diferència significativa entre la instrucció que et ve de la direcció d'una formació política determinada i el que la gent fa. No tinc cap dubte, totes les evidències ho demostren, que l'espai dels "comuns" està absolutament compromès amb el dret a l'autodeterminació i, per tant, amb el referèndum. Tots preferiríem, i nosaltres també, que això fos en un marc acordat, però si les circumstàncies són unes altres, també respondran a aquest espai.

"L'espai dels comuns està absolutament compromès amb el dret a l'autodeterminació. Si les circumstàncies no són les d'un referèndum acordat, també respondran"

- Podríem arribar a veure alguna fotografia com la d'avui [per divendres] incorporant Ada Colau, per exemple?

- Ja hi és. Aquesta fotografia és el referèndum.

Raül Romeva Foto: Adrià Costa

- I en algun acte previ concret?

- De fet, el Pacte Nacional pel Referèndum és això. Ja incorpora molts espais entre els quals hi ha els "comuns". És una fotografia que és molt il·lustrativa de la transversalitat del moment en què vivim. La imatge d'avui [per divendres] és una fotografia de Govern, executiva. Al Parlament hi ha la fotografia legislativa, que és de 83 diputats a favor del referèndum. Per mi és molt important entendre que les fotografies són dinàmiques, ja no són estàtiques.

- Els preparatius del referèndum s'estan fent amb absoluta discreció. Vostès porten tot allò relacionat cens o bé ho fa Governació?

- El Govern s'encarrega de tots els preparatius. I ho dic en genèric. Per què? El compromís és col·lectiu. Aquí es tracta que tots assumim la responsabilitat col·lectiva de totes les gestions que cal fer per fer un referèndum. Un referèndum no el fa un departament sol, el fa un Govern. Hi ha moltes funcions i moltes qüestons que han d'estar contemplades. El que nosaltres volem és posar-nos tots en el focus gran. Això ho estem fent col·lectivament i conjuntament, amb la convicció que col·lectivament assumirem totes les conseqüències que se'n derivin. És irrellevant entrar al detall de qui ha de fer què en relació a la votació.

- Per tant, el Govern ja ha decidit que les responsabilitats s'entomaran de forma solidària.

- Assumim col·lectivament totes les conseqüències [de forma solidària]. Les coses passen perquè tens un equip. Els consellers i les conselleres som una peça d'un equip molt més ampli. Volem posar de manifest que les coses passen gràcies a tenir molta gent a molts nivells diferents prenent decisions i fent coses que són necessàries.

- No és cert, en aquest sentit, que consellers del PDEcat hagin demanat per escrit ordres per tirar endavant els tràmits del referèndum?

- Les ordres les donem totes col·legiadament, tots ens hi sentim interpel·lats. Ttenim molt clar què hem vingut a fer, tenim molt clar que no tenim alternativa. Si algú dins o fora o més enllà creu que hi ha una opció alternativa al referèndum, senzillament és que no ha llegit el moment. Podem discutir amb l'Estat sobre si ho fem de manera acordada o no, però fora d'això no hi ha alternativa, no es poden considerar altres escenaris. Estem preparats per un escenari en què l'acord amb l'Estat no pugui ser possible.

Raül Romeva Foto: Adrià Costa

- Seguint amb l'arquitectura de la votació, dues preguntes. S'han començat a fer licitacions concretes? Aquesta manera d'assumir responsabilitats col·lectives és dir a l'Estat que si us toquen a un us toquen a tots?

- Estem prenent totes aquelles decisions que podem fer legalment per celebrar fer una consulta, un referèndum o bé unes eleccions, perquè tot això és legal. Forma part del mandat que tenim en tant que administració. Tot el que comporta disposar de les eines, recursos i capacitats per fer el referèndum, ho estem fent. És un missatge cap a l'Estat? També. És una manera de recordar-los que els hem fet una oferta: asseiem-nos i parlem de com ho volem fer.

- La votació tindrà totes les garanties per ser reconeguda internacionalment, encara que sigui unilateral?

- Estem absolutament convençuts que com a Govern farem un referèndum d'acord amb els estàndards internacionals. Hi haurà igualtat d'oportunitats per a totes les postures, hi haurà igualtat de recursos institucionals i garantirem la lliure expressió de totes les opcions. Els recomptes i la validació estaran fets amb la màxima transparència i el màxim rigor, estem en condicions de poder-ho fer. Des de la perspectiva internacional es prefereix un marc acordat, i no s'entén de cap manera que nosaltres no puguem exercir el dret a vot i a l'autodeterminació. Això no vol dir, però, que hi hagi complicitat amb el fet que Catalunya sigui un estat. Si arribem a la situació [de fer un referèndum unilateral], saben perquè hi hem arribat. 

"Tot el que comporta disposar de les eines, recursos i capacitats per fer el referèndum, ho estem fent"

- I això marcarà les reaccions?

- Depèn de nosaltres. El que no podem és actuar nosaltres en funció del que passarà a fora, és al revés: fora reaccionaran en funció de com fem les coses nosaltres.

- Si la situació es porta al límit, és a dir, si el referèndum es fa exclusivament amb la maquinària de la Generalitat, esperen algun reconeixement previ del referèndum? L'avalarà alguna institució?

- Aquestes reaccions venen a posteriori. El que tenim avui és un reconeixement pràcticament unànime segons el qual això és un problema complex que ha de tenir una resposta democràtica. Les agències de ràting i el Deutsche Bank incorporen el referèndum en les previsions d'enguany, donen per fer que és un escenari possible. La reacció vindrà marcada no tant pel que fem nosaltres, sinó per les mesures que prengui l'Estat per impedir el referèndum.

Raül Romeva Foto: Adrià Costa

- I què farà, l'Estat?

- No ho sé, no en tinc ni idea. Què pot fer? Moltes coses. Què farà? No ho sé. Sóc incapaç de poder-ho preveure.

- Posem per cas que el referèndum es fa, que guanya el "sí" i que ningú reconeix el resultat. Què ha de fer el Govern?

- Això de que ningú ho reconeix... Ja ho veurem. Si surt el "sí", s'aplicarà el resultat, s'implementarà i això vol dir que es començarà a actuar en conseqüència. Cal actuar de la mateixa manera si surt el no: la gent haurà opinat, punt i final, i nosaltres ens n'anem a casa i que vinguin uns altres. Aquesta és la diferència amb el 9-N, això és vinculant. Si surt que sí, l'obligació que tenim com a Govern és implementar el resultat.

- Si surt el "no", el Govern i el país han d'abandonar el procés?

- Si surt el "no", aquest Govern ha de convocar eleccions i ha d'haver-hi un nou executiu amb un nou programa i una nova gent. El procés és una cosa que hi ha al carrer, és la gent qui l'ha de liderar. Com que ve de la gent, seguirà endavant. De quina manera? Ho decidiran els nous lideratges que apareguin llavors. Estic absolutament convençut que el que està passant [el procés] és inevitable, no ho poden parar, no es pot parar. El dia que Catalunya sigui un estat, les relacions amb Espanya seran absolutament normals. Ni murs, ni fronteres. Aquest relat de la por i de l'amenaça avui ja no convenç, no és creïble i no té versemblança al segle XXI.

- El relat de la por que fa servir l'Estat sobretot es juga en clau d'Unió Europea, que ha estat -sent generosos- prudent i silenciosa amb el cas català.

- És el que ha de fer, no s'ha de ficar en aquests temes. El que és rellevant és que en cap moment ha dit la UE que Catalunya no pugui votar. Ningú rellevant de les institucions europees no ha dit mai que Catalunya no pugui decidir el seu futur. Per què? Perquè fa quatre dies ho va fer Escòcia! En el marc europeu és absolutament possible. No està contemplat als tractats? És veritat, però no és impossible. Si Catalunya esdevé un estat nou, caldrà negociar. Però no només nosaltres, també l'Estat! Espanya haurà de parlar de la seva nova situació en relació a la Unió Europea .
 
- Si guanya el "sí", immediatament es farà una carta de demanda d'admissió al club de la Unió Europea?

- Si guanya el "sí" hem de començar a negociar-ho tot. I tot vol dir relacions amb l'estat espanyol, relacions de Catalunya amb Europa i relacions de l'estat espanyol amb Europa. Nosaltres tindrem una obligació, a partir del mateix dia del referèndum, que és reconstruir, des del punt de vista dels tractats internacionals, les relacions bilaterals i multilaterals.

- Aquesta és una feina que ja estan fent.

- Sí, això ja ho estem fent. Si surt el "sí" en el referèndum, automàticament començarem a treballar en aquest sentit. I també és important tenir en compte la realitat. Quan parlem d'interdependències, hem de tenir clar que a Catalunya hi ha 6.500 empreses multinacionals. I aquesta és una realitat que existeix, que no canviarà sigui Catalunya un nou estat o no ho sigui. Qui cregui que perquè Catalunya voti ser un estat això provocarà una estampida d'empreses, senzillament no ha entès com és el món. Avui les decisions de caràcter econòmic o financer no es prenen en funció d'unes fronteres. I malgrat el debat que estem tenint, les inversions estrangeres augmenten, les exportacions creixen i l'interès per establir seus a Catalunya s'incrementa. Per tant, si algú creu que pel fet que Catalunya esdevingui un estat, el país quedarà aïllat del món és que no han entès en quin planeta vivim. Al final, ho haurem de negociar-ho tot amb tothom. La reacció natural i lògica d'un "sí" al referèndum és començar a negociar la nova realitat. I punt. No hi ha alternativa.

"Qui cregui que perquè Catalunya voti ser un estat això provocarà una estampida d'empreses, senzillament no ha entès com és el món"

- El Centre Carter va emetre un comunicat, després de la visita del Govern, en el qual afirmava que no s'"involucraria" en la qüestió del referèndum. L'executiu li va demanar formalment aquesta implicació?

- Quan es reuneix amb agents internacionals, el Govern no demana explícitament res. Només demanem poder parlar. Només sol·licitem que es reconegui el moment que estem vivint i que se'ns accepti el dret legítim a poder votar. Tan sols reclamem poder explicar-nos, i estem a disposició de tothom per respondre les preguntes que se'ns vulguin formular. Hi ha una reacció estàntard, que apunta que aquest és un afer intern d'Espanya, però és lògic que sigui així. La preferència de tothom, i també és la nostra, és que el cas català es pugui resoldre en un marc acordat amb l'Estat. Voldríem discutir data, pregunta, quòrum i tot el que faci falta. Aquesta seria la preferència. El Centre Carter diu: "Intentin arreglar-ho entre vostès". I hi estem totalment d'acord. Una altra cosa és que si això al final no ho podem fer d'una manera acordada, com volem, i cal fer-ho d'una altra manera, la reacció posterior a un fet ja produït serà la que serà. I ara no la presuposo. Però serà conseqüència del que fem nosaltres. I quins reconeixements tindrem? Sempre responc el mateix: hem de fer la feina que ens pertoca i fer-la ben feta, i reiterar que el procés és ciutadà. El reconeixement internacional vindrà després, no serà abans. D'entrada, ningú ha dit que no es pugui votar, el que s'han manifestat són preferències sobre com s'ha de fer aquesta votació. Ningú ha dit que els catalans no tenen dret a votar.
 

Raül Romeva Foto: Adrià Costa

- Sabem que no ens respondrà concretament quins viatges ha fet en els últims mesos. Ara bé: podríem saber quants viatges ha fet per explicar el procés? La seva agenda s’ha intensificat en les últimes setmanes.

- Fins a 87 viatges durant el 2016. Aquesta feina d'internacionalització no la fa només el conseller, la fa un equip de persones del departament i també les delegacions a l'exterior. Estem parlant de centenar de viatges i invitacions en els darrers anys per explicar el procés. El que dona credibilitat al relat que nosaltres fem fora és la constància. Molts d'aquests viatges són contactes amb la mateixa gent i el seu entorn. La constància i la determinació són principis claus.

- Han topat amb negatives rellevants de persones que vostès volien veure, sigui pel motiu que sigui?

- El propi exministre d'Exteriors espanyol es van encarregar d'explicar públicament les interferències del govern. No deixa de ser curiós que, per una banda, diguin que no ens rep ningú i, alhora, tota la seva artilleria diplomàtica treballi per dificultar l'acció exterior de la Generalitat. No ho dic jo, ho diuen ells. Fora només fem una cosa, que és explicar-nos. Expliquem que tenim una presidenta del Parlament encausada, cosa que, d'entrada, sorprèn i costa de creure. Per una banda, nosaltres no demanem res, només expliquem. I, per l'altra, hi ha un relat de l'estat espanyol que va en el sentit d'impedir el debat. I aquesta és la realitat en la qual ens hem de moure. Cada vegada és més clara la nostra constància i determinació, i això ens porta a que sigui inevitable el que estem projectant.

"El reconeixement internacional vindrà després, no serà abans. D'entrada, ningú ha dit que no es pugui votar, el que s'han manifestat són preferències sobre com s'ha de fer aquesta votació"

- La tensió entre Espanya i el Regne Unit per Gibraltar pot tenir efectes beneficiosos per a Catalunya en clau diplomàtica?

- Aquest debat permet dues reflexions. Primer de tot, posa de manifest la importància de resoldre situacions complexes per la via democràtica. Les novetats del cas Gibraltar parteixen d'una votació sobre la permanència del Regne Unit a la Unió Europea que ha deixat resultats dispars en funció del territori. Això obliga a gestionar políticament aquesta realitat. Per tant, democràcia i negociació. En aquest escenari, l'estat espanyol s'hi situa d'una manera determinada. És la manera espanyola d'afrontar els debats. I, segona reflexió, el cas Gibraltar ens permet remuntar-nos fins al Tractat d'Utrecht i recordar que això que passa avui a Catalunya, per entendre-ho, cal una perspectiva històrica. No s'entén el que està passant avui a Catalunya sense una sèrie d'antecedents històrics, com el Tractat d'Utrecht, la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta, la primera i la segona República, la Guerra Civil i la dictadura. Tot això no justifica el que està passant, però permet entendre millor perquè som on som. I, a escala internacional, això ens ajuda molt. De fet, el nostre relat recorda que l'Estat avui està en fallida perquè l'Espanya que surt de la Constitució del 78 ha fracassat. No pots explicar la sentència de l'Estatut del 2010 sense detallar aquest fracàs de l'Estat de les autonomies. I, així, ens podem anar remuntant enrere.
 
- Al parlament britànic s'hi ha creat un intergrup dedicat al cas català. El delegat a Londres, Sergi Marcén, deia a NacióDigital que Westminster intentarà parlar amb l'Estat perquè els catalans puguin votar.

- Tenim quatre parlaments, els d'Estònia, Finlàndia, Suïssa i el Regne Unit, on oficialment hi ha intergrups. Que no és un intergrup per la independència de Catalunya sinó que és un espai de debat en el qual es mostra interès pel que passa a Catalunya. I en aquests espais es constata la necessitat de buscar la via democràtica. Quan vaig ser a Westminster pronunciant una conferència, amb representants de totes les famílies polítiques, vaig comprovar que tothom tenia clar que Catalunya havia de resoldre aquest conflicte democràticament, és a dir, votant. En això no hi ha discussió.

- I a mesura que s'acosti el moment de la votació, aquests intergrups faran algun pronunciament sobre el referèndum?

- Nosaltres deixem que cada intergrup faci la seva feina, perquè cada parlament és diferent. Ens limitem a explicar on som, la iniciativa no ens correspon a nosaltres. Qualsevol suport o reconeixement és benvingut sempre. No ho demanem explícitament, però ens sembla significatiu que, sense demanar-ho, en molts casos la reacció sigui un compromís personal amb el cas català. Aconseguir aquestes complicitats és la feina que tenim encarregada i, per això, hem guanyat tres noves delegacions a Copenhaguen, Ginebra i Varsòvia. Expliquem el mateix a tot arreu, aquí i a fora. I és important perquè els ambaixadors entre ells també parlen, i constaten que hi ha una coherència en el relat. És una feina de formigueta.

- La CUP va demanar a Artur Mas, en la seva compareixença al Parlament pel cas Palau, que deixi de fer d'"ambaixador" del procés sobiranista. Ho considera una petició justificada?

- Hem de treballar en tots els àmbits, i tots són importants. I cadascú té una ascendència en un àmbit o en un altre. Tenim l'obligació d'arribar a tots els sectors. Es tracta d'expressar-nos amb tothom i a través de tantes veus per fer entendre que aquesta és una qüestió de la societat, no d'un partit ni d'un president.

- Per tant, renunciar a Mas és afeblir el procés?

- És un expresident que està condemnat per haver escoltat el poble i haver posat les urnes. I el president Mas explica això quan parla a l'estranger. De la mateixa manera que quan nosaltres portem delegacions a Catalunya, els facilitem el contacte amb la presidenta del Parlament, que explica quina és la seva situació. És important que a fora es conegui què està passant.

Raül Romeva Foto: Adrià Costa

- Considera que va ser un encert que Mas fes un pas al costat? Ara potser hi hauria un president inhabilitat, amb el que això hauria comportat.

- Estic obligat a gestionar la realitat que tenim. I la realitat és un Govern cohesionat i compromès per dur a terme l'encàrrec que ha rebut. El que hauria pogut passar ho deixo per als historiadors.

- Entre les atribucions de la seva conselleria també hi ha les relacionades amb la transparència. Es pot sentir raonablement satisfet el Govern amb les mesures preses en aquesta legislatura?

- Són mesures necessàries i demostren de manera fefaent que estem davant d'una magnífica oportunitat de fer un país millor. Quan parlem de transparència, recalquem que construir un país inclou també el repte de construir una manera diferent d'administrar-nos col·lectivament. Les mesures de transparència són una de les millors banderes que tenim per explicar no només què volem fer sinó per què ho volem fer. Estem posant l'administració de Catalunya al nivell de les millors pràctiques europees i mundials. I n'estic satisfet.

- Els casos que erosionen la imatge de l'antiga Convergència, com el cas Palau, fan més difícil el relat del Govern en la lluita contra la corrupció?

- Casos com aquests estan sota procés judicial. Cal que la justícia actuï de manera imparcial, i sentenciï de la manera més ràpida possible i sense contemplacions. Si hi ha hagut mala praxis, sigui qui sigui qui l'hagi comès, n'ha d'assumir les conseqüències. El que prestigia una societat és que aquests casos es detectin i s'ataquin per totes les vies possibles, i posar les bases per evitar que es tornin a produir. La meva feina és evitar que això es produeixi creant les estructures per impedir-ho.

- En matèria de memòria, a principis d'any va presentar el pla de fosses 2017. Es preveuen més accions enguany que en els deu anteriors. Aquesta era una matèria oblidada? No s'havia fet la feina que tocava fer?

- Aquesta és una matèria oblidada des de fa 80 anys, malauradament. No té cap justificació que 80 anys després de la guerra encara hi hagi centenars de persones que no sabem on són. Ni s'entén ni és acceptable. Volem resoldre aquest dèficit. Però no només pensant en el passat sinó, sobretot, pensant en el present i en el futur. No podem encarar una feina tan titànica com la construcció d'un Estat amb un passat amb deutes. Tenim la vocació que això es resolgui en aquest mandat o, en tot cas, deixar les coses enllestides perquè això ja no tingui ja marxa enrere.

Raül Romeva Foto: Adrià Costa