Sant Jordi 2017: entrevista

Lluís Gavaldà: «Quan sigui l'hora de ser insubmisos fiscalment, tindrem pebrots de ser-ho?»

El cantant i compositor d'Els Pets publica "Lletres", un llibre on repassa i comenta 39 cançons de tota la trajectòria del grup

| 21/04/2017 a les 18:07h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Cultura, Els Pets, entrevista, música, llibre, Lletres, Bridge, Lluís Gavaldà, entrevista cultura
Lluís Gavaldà | Jordi Jon Pardo
Lluís Gavaldà (Constantí, 1963) sempre ha tingut el do de fer-se entendre. Ho demostra a cada entrevista i, sobretot, amb una llarga trajectòria com a compositor i lletrista d'Els Pets, un dels grups més cèlebres de la música cantada –i suada– en català. Després de més de tres dècades, ara publica Lletres (Bridge), una tria de trenta-nou cançons que ell mateix ha escollit i de les quals en comparteix les entranyes. Com va sortir Vespre? Qui és el nen de Pantalons curts i genolls pelats? Què té a veure el seu pare amb Jo vull ser rei? De què té Por? Obert, sense embuts i lúcid, Gavaldà no s'amaga en cap de les respostes d'aquesta conversa.
 

- És molt curiós que Lletres, un llibre antològic, no tingui un número rodó de cançons. En té 39. Per què?
 
- No les vaig comptar. Jo anava fent la tria i quan vaig veure que n'hi havia prou, vaig parar. Tan senzill com això. De fet, n'eren 38, però a última hora en vaig afegir una més, Un cop de cotxe.
 
- Precisament, és una de les cançons més controvertides de tota la seva discografia, amb una lletra que potser no es va acabar d'entendre del tot.
 
- No crec que no s'entengués. Jo ho penso molt sovint: de vegades es culpabilitza al cantant de l'argument de la lletra, i no es fa el mateix amb un director de cinema o un escriptor. A Nabokov no se l'acusa de pederasta per escriure Lolita, però un cantant sembla que sempre ha de defensar l'argument de qualsevol lletra que hagi fet. Reivindico una mica la possibilitat que el lletrista es posi en la pell d'una persona que no sigui ell, tant en els aspectes bons com en els dolents, com és el cas de la cançó. També ens hem de poder posar en la pell d'un assassí o una persona desequilibrada.
 
- El diari Avui surt referenciat diverses vegades, com a exemple de mitjà amb una mirada nacional desacomplexada. Abans, era l'únic, en una època en què érem molt lluny de ser un "país normal". Ara, però, hi ha molts mitjans amb aquesta mirada, ens hem diversificat i hem crescut. Ens falta cada vegada menys per ser un "país normal"?
 
- Ens falten molts coses... i la majoria per culpa de no ser un país normal. La militància fa que hi hagi una tendència gairebé natural a potenciar aspectes més evidents, bàsics i necessaris d'una cultura normal. Però, un cop siguem independents i siguem un país de veritat, caldrà que hi hagi altres tipus d'aspectes més quotidians: un slang català, un llenguatge del carrer català, unes revistes porno en català.... Com a lletrista i articulista, moltes vegades m'he sentit orfe de paraules del llenguatge del carrer genuïnes en català.
 
- Crec que el procés acabarà bé?
 
- Si vols que et sigui sincer, em sorprèn que no sigui més optimista del que sóc. Per una banda, porto tants anys reivindicant aquesta opció de ser un país normal i sempre sent part d'un grup petit, amb els mateixos –"els quatre friquis aquests", ens deien– que ara, quan la cosa s'ha generalitzat ho agraeixo molt. No em sap greu que la gent s'hagi apuntat massivament al carro, al contrari: si la cosa ha de funcionar és perquè s'apuntarà al carro moltíssima més gent. I fins i tot, gent que abans es cagava en el carro.

- Què li passa, doncs, per no ser tan optimista com creu que hauria de ser?

- El dubte el tinc per quan les coses vagin mal dades. La ciutadania catalana està prou conscienciada que això va més enllà de fer manifestacions una vegada a l'any? Quan sigui l'hora de ser insubmisos fiscalment, tindrem pebrots de ser-ho? Quan ens arribi una multa del departament d'hisenda espanyol, tindrem els pebrots de no pagar-la? L'acte més agosarat de la societat catalana va ser el "No vull pagar" de les autopistes i tots sabem com va acabar... Que tothom paga, un altre cop.
 
- Podríem dir que "No n'hi ha prou amb ser català", parafrasejant-lo a vostè.

- Exacte.
 

Lluís Gavaldà a l'entrevista per NacióDigital Foto: Jordi Jon Pardo


- Tot i que aquesta cançó no surt a la tria. Quin ha estat el criteri per fer la selecció?
 
- Primer vaig fer una primera tria de les lletres amb les quals jo estava content. I me'n van sortir molt poques. No donaven per un llibre. Era un llibre molt abocat a les últimes cançons. Llavors, parlant amb l'editora, em van fer veure que havia de posar cançons que potser no m'agradaven, però que sí que van tenir una resposta del públic. Això em va fer fer una segona tria, sempre amb la condició que no n'hi hagués cap que no em cregués.
 
- Tampoc no surt Un dimecres qualsevol , una de les primeres lletres que el van fer adonar que les seves lletres podien parlar d'altres coses, de manera introspectiva, molt en la línia d'In my place dels Beatles.
 
- La cançó amb la qual vaig fer el clic, més que Un dimecres qualsevol és Pantalons curts i els genolls pelats. Fins aleshores, em feia vergonya parlar de mi a les lletres. Ho veia com un onanisme literari. Al principi, jo feia retrats. Amb Pantalons curts... creia que havia fet una cançó massa personal i, curiosament, la gent em va començar a dir que s'hi sentia identificada. I això em va fer plantejar que potser la manera d'arribar a la gent és així: que les cançons tinguin una ànima que sigui real.
 
- Com Bona nit, que tampoc no hi és.
 
- La vaig fer per la meva dona, que sempre es quedava adormida al sofà, però ha acabat sent una de les cançons més populars. La gent em diu que la posa als fills per anar a dormir, o que, fins i tot, l'han sentida en enterraments. En el fons volen sentir-nos reflectits en una lletra i això només ho aconseguim quan la lletra toca una cosa molt particular, molt teva.
 
- Sempre s'ha mostrat molt poc predisposat a explicar les seves lletres. Què l'ha convençut a donar el pas?

 
- Jo sóc famós per dir que no faré coses que després acabo fent, com ara que no faré mai una cançó a un fill [riu]. Una cosa que sempre havia dit és que no m'agrada explicar les lletres, i és totalment veritat. És un gran error! Quan l'expliques, és com si estripessis una joguina. El significat d'una cançó no el té l'autor, i aquesta és la gràcia. Per això, amb aquest llibre he volgut que cada relat fos independent de la lletra. Més que explicar què diu la lletra he intentat explicar com va sortir, què em passava a mi quan la vaig fer.
 
- Al seguidor d'Els Pets li agradarà saber coses de la rebotiga del grup, com quan en Joan Reig li va dir, després de sentir Vespre, que no era "gens Pets". La van gravar i, a més, va ser el gran èxit del primer disc.

 
- Dient que no era "gens Pets" em va dir que era la primera cançó realment Pets. En aquell moment, la veritat és que era una cosa estranya en el repertori del grup. Però ara és l'única cançó d'aquella època que encara toquem.
 
- "Ningú sap el significat real de les caçons", diu al pròleg. Quan comença una cançó sap on vol anar o s'hi va trobant?
 
- M'agradaria trobar-m'hi: seria més interessant. Però no sé fer-ho. Per a mi, el gran drama de la lletra d'una cançó és saber-ne l'argument. Fins que no trobo un argument, no em surt. Però, quan el trobo, ja tinc el 80% de la feina feta. La resta, és treball. Quan faig un article em passa el mateix. De vegades, necessito un títol o una idea, com "que sigui agost tot l'any". Després estiro el fil i ja em surt Agost. Sempre necessito un punt d'ancoratge.
 
- Ara que l'anomena, Agost podria ser la millor lletra que ha escrit mai?

- Això fa de molt mal dir, ho trobo molt presumptuós per part meva. Sí que és una dels quals n'estic més content. I et podria dir que podria estar en el top 3. [riu]

Lluís Gavaldà a l'entrevista per NacióDigital Foto: Jordi Jon Pardo


- Quines són les altres dues que l'acompanyen al podi d'honor?
 
- Com anar al cel i tornar i Por. I no sé dir-te el per què.

- Curiosament, de les definicions del llibre, Por és on se sincera més, i Com anar al cel i tornar no l'explica, no pot, i escriu una anècdota amb el Brad Jones.
 
- L'únic que tenia calar és que aquella cançó havia de ser especial. Per això són cançons que t'arriben tant. Una lletra pot tenir un significat per tu tan particular que no vols compartir-lo amb la gent. Al llibre hi ha lletres que no explico gens i la raó és perquè no vull, perquè neixen d'un punt gairebé una mica irracional. No estan bassades en un esdeveniment real, són més aviat un estat d'ànim. Com Por i Com anar al cel i tornar.
 
- Fent la vista enrere, els discos Sol i Agost marquen un punt d'inflexió en la carrera d'Els Pets.
 
- Exactament, almenys a nivell de tenir clar el que sé fer i el que em surt millor. És un punt de referència per decidir cap on havíem d'anar.
 
- Al llibre hi ha diverses maneres d'encara la composició d'una lletra. El cas del Bon dia, en un cèlebre recorregut en autobús. De totes, però, quina és la manera majoritària de fer lletres?

- Jo tinc una tendència a deixar-ho tot per l'últim moment. M'ha portat molts disgustos. la manera més lògica i efectiva de fer cançons i lletres és anar fent, posar-t'hi cada dia. Jo no ho faig gens, això. Estic dos anys sense fer res, ni agafant la guitarra! Acabo la gira i el disc i no necessito fer música per sobreviure. Necessito fer altres coses, de tot menys música: ràdio, articles, veure pel·lícules, etc. Llavors, ve el moment que em truquen.
 
- Qui? La discogràfica?
 
- No! En Joan. I llavors m'hi poso. Quan m'hi poso, passa sempre el mateix, que no em surt res. I vaig donant-hi voltes, i penso que s'ha acabat, que no sé fer cançons. Em surten coses que no valen per res. Llavors truco en Joan i li dic que no em surt res de res i ell em diu que cada vegada faig el mateix, a cada disc.

- Quan comença a veure la llum?

- Tot d'una, no saps com, surt una cosa. És la cançó que dona un punt de referència, el que jo dic la "cançó-xurro", la que et serveix per autoconvèncer-te que encara saps fer-ne, de cançons.

- Dura molt, aquest moment d'inspiració?

- El problema és parar-ho! Ho tanco en un punt i tinc un maremàgnum de trossos fets, de tornades, de fragments, etc. I vaig fent el puzle. Això sí, les cançons que surten senceres d'una tirada son les que surten millor. Vespre, per exemple, va sortir com si fos un rotet, de cop. I quan això passa, estàs convençut que no és teva, que és d'algú altre.
 

Lluís Gavaldà a l'entrevista per NacióDigital Foto: Jordi Jon Pardo

 
- Com si copiessis.
 
- De fet, jo crec que qualsevol cançó és la còpia d'una altra. Dóna'm temps per comprovar-ho i ja veuràs. Has de ser molt vanitós per pensar que fas cançons del no-res.
 
- No me l'ha posat al pòdium de tres, però Blue tack també seria una de les lletres de les quals se sent més satisfet.
 

- És un tòpic, però és ben veritat: com a persona, et sents més còmode de la manera com ets ara, que no pas de com eres fa vint anys. Amb les lletres, igual. Les lletres de l'últim disc les puc defensar més que no pas les del Brut natural. Curiosament, quan fèiem el darrer disc, en Raül Refree [el productor] ens deia que Blue tack era molt típica de Pets i la teníem mig arraconada. I mira, al final és la cançó del darrer disc que la gent s'ha fet més seva.
 
- Ara  que hi penso, ja devem ser a l'època que toca una trucada del Joan Reig, no?
 
- Ja l'ha fet!
 
- I el nou disc quan toca?
 
- No, no toca! Aquesta és la gran descoberta que he fet des de l'últim disc. Vaig tenir un trencament anímic brutal que em va fer suspendre una gira. Els motius van ser bàsicament que "tocava" fer un disc i que s'havia de fer. I jo, quan faig un disc, la resta del món desapareix, i també desapareixen els àpats i les hores de dormir. I vaig acabar malament... Això em va ensenyar que un disc s'ha de fer no perquè toqui, sinó perquè tens ganes de fer-lo. Allò va ser un alliberament! No penso fer un disc fins que no en tingui ganes. Ho estic intentant, però ara només tinc una cançó que m'agrada.
 
- Que les cançons d'un disc estiguin fetes en un espai de temps molt curt i intens fa que tots els discos d'Els Pets mostrin un moment molt concret. Sol, per exemple, és el testimoni d'una època dura i dolorosa.
 
- És un disc que no escolto mai, perquè sempre penso en el Marc Grau, que el va fer molt fotut. Quan sento Bona nit, sento la guitarra del Marc i se'm fa un nus a l'estómac. Han passat vint anys, però Sol va ser un disc molt difícil de fer. En teoria, no hauria d'haver fet el disc, o això li van dir.
 
- Però signa totes les guitarres i també la producció.
 
- Ho va fer tot. I deia als metges que gràcies pel diagnòstic, però que no en tenien ni idea de qui era ell. I va fer el disc. Va ser un miracle. Aquell disc va ser molt introspectiu i va ser un punt d'inflexió. Crec que és el moment en què dir que t'agraden Els Pets ja no queda malament i, fins i tot, els grups indies diuen coses bones de nosaltres.
 

Lluís Gavaldà a l'entrevista per NacióDigital Foto: Jordi Jon Pardo

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Fals problema
Ferran López, 21/04/2017 a les 19:03
+24
-11
El futur del procés pot provocar dubtes de tota mena, però aquest del titular és sobrer: no haurem de fer insubmissió fiscal, per la senzilla raó que no paguem pas a cap Hisenda, ni estatal ni catalana, sinó al banc o al gestor; són aquests qui gestionen el pagament. O sigui, que fals problema. Ara: felicito Gavaldà perquè usa bé la terminologia: ignorar el poder és "insubmissió", i no pas, com desgraciadament ha popularitzat la CUP, "desobediència", que sona a nen malcriat.
Es el que dic jo...
Anònim, 21/04/2017 a les 19:25
+26
-6
Ja fa dies, tindrem collons de tancar fronteres amb Espanya, fer plegar el Barça i altres de la lliga, marxa de la UE, ja que molts la consideren un estrob, tindrem ejercit, hi haura reconeixament internacional, com pagarem el deute exterior, sirem un paraís fiscal o no, quina moneda tindrem, quins o quines families quedaran trencades perque uns son d´unes idees i els altres de unes altres, i un llarg etc etc que ningu s´atreveix a afrontar-lo, no més saben que fer declaracions, manifestacions i acusacions de uns contra els altres, tant dins de la independència com fora a Madrid...HI HAURA COLLONS DE FER-HO, O TOT ES UNA ENGANYIFA DE COMENÇAMENTS DEL SEGLE XXI, VEUREM QUI TE AL FINAL LA RAÓ........
La resposta
Anònim, 21/04/2017 a les 19:31
+21
-17
DONCS NO.

Ni ara paga la gent a la hisenda catalana com per a que se la juguin deixant de pagar a l'espanyola quan toqués (que no arribarà el dia tampoc....)
responc
Anònim, 21/04/2017 a les 20:23
+14
-13
jo no, clarissimament no.
Tothom paga a la hisenda del seu estat
Anònim, 21/04/2017 a les 21:14
+20
-5
Així de senzill. Si un dia el nostre estat no és l'espanyol, sinó un de propi, pagarem sense més opció a aquest estat. El que no es pot demanar a la gent (bé, es pot demanar, però estaria absolutament abocat al fracàs) és que per aconseguir un nou estat hagi de llençar el seu patrimoni.
Si, company !
Anònim, 21/04/2017 a les 23:02
+16
-11
seré insubmís fiscalment i "de l'altre"
Companys de comarques: Prepareu el cotxe privat, la motxilla i els amics. Tots a Barcelona (o be on calgui) a defensar aquest país.
Aquesta qüestió no caldrà que ens ho plantegem
Anònim, 22/04/2017 a les 00:26
+19
-9
El pagament a l'estat català a través de l'entitat bancària serà automàtic. Un cop reconeguda la independència a nivell internacional, els bancs i els gestors rebran una carta de l'estat català en que a partir d'ara han de fer al pagament a un compte del govern català.
O sigui, que deixa de preocupar-te, ja que el problema gros no és aquest.
Hisenda catalan
Anònim, 22/04/2017 a les 11:48
+7
-4
Només es tracta que la Generalitat tingui els instruments cohercitius perquè els banc facin els ingresss al compte de la Hisenda catalana i problema resolt.
Piruleta
Anònim, 22/04/2017 a les 12:15
+8
-6
Sí, el "petit" problema serà el reconeixement internacional després d'un butifarrendum 2 o d'una DUI. Suposo que ja sabeu que Espanya no negociarà cap referèndum sense abans canviar la Constitució ni NINGÚ de fora l'obligarà a negociar trencant el seu ordenament jurídic (reconegut per la UE com a propi) en una situació de conficte obert en virtut de la seva sobirania. Els bancs faran cas de qui faran cas, o sigui d'Espanya.
@00:26
Anònim, 22/04/2017 a les 12:36
+8
-12
Perdone que me ría... la banca en todo caso tendrá que elegir entre obedecer la legalidad y el 80 por ciento de su negocio (resto de España) o un mercado insuficiente, hagan apuestas. catalunya es lo que es gracias a su situación geográfica privilegiada y a su condición de puerta de entrada al mercado español, o acaso cree que las multinaciones que tienen sede en BCN están allí por ser la capital de catalunya? No, se sitúan allí donde poder dirigir las operaciones en TODO el país.Por no decir las editoriales en castellano y así un largo etc... no querer ver esto es tener una venda en los ojos. Al final solo faltaría que la locura procesista nos costase a los ciudadanos pagar a dos haciendas a la vez, sería de locos
Quanta collonada dels indecisos.
Cartanya, 22/04/2017 a les 13:07
+11
-4
Sou una colla de botiflers!!!! si jo manes, en quan estigues proclamada la independencia, faria que tots aquell que no estigues pagan a la Hisenda catalana, en quant necessitessin utilitzar els serveis, de col·legits, sanitat, i d`altres, així com votar, els enviaria ha utilitzar tots aquets serveis, a on facin el pagament dels seus impostos, o sigui mes allà del riu Ebre. avia'm quan duraria la tonteria.
pebrots
Anònim, 22/04/2017 a les 13:07
+8
-4
Al que no té pebrots que segueixi pagant a la hisenda espanyola. Que tingui en compte que tot el funcionariat de la Generalitat i ajuntaments pagarà a la hisenda catalana; i les empreses consorciades, tres quarts del mateix. Quan arribi el moment dels pebrots, els diners per pagar la sanitat i l'ensenyament sortiran de les butxaques catalanes. No permetrem que marxin.
no pasarà res
Anònim, 22/04/2017 a les 13:21
+6
-6
El nivell d'ingenuitat de la gent que recolza cegament l independencia em fa tenir clar que a curt termini no pasara absolutament res.
Hi ha gent que comenta, una vegada declarem l independecia ja no hi haura cap problema, perque el nou estat ja serà el català. I t ho diuen com si su fossis ruc per preguntar ho.
Sembla que no consideren l opcio que si l independencia no es declara amb prou soport, l estat espanyol farà com si res, i es aquí on pot arrivar el que es comenta.
Els liders del procés no ho tenen gens fàcil, ja que Espanya per descontat que defensarà la seva integritat territorial amb totes les seves capacitats, però defugir aquest tipus de debat no fa més que refermar que ens dirigim cap a una altre referendum de les sonrises sense més.
"Caldrà buscar-la pacientment"
Anònim, 22/04/2017 a les 16:20
+4
-2
Soc del parer que no cal perdre's per les branques i que la independència és un bon camí si volem viure una mica més en pau i llibertat. Quaranta anys de democràcia per ser on som i estar constantment jugant al gat i al gos al tribunal in-constitucional és prou indicatiu que és necessari un canvi administratiu i judicial. La llibertat, com prou bé diu Orestes a Electra: "Caldrà buscar-la pacientment"
molt bé al de les 00:26
Anònim, 22/04/2017 a les 18:36
+6
-3
El banc que no pagui a tributs de Catalunya perdrà la llicència, ja es digui banca Pepet o la Caixa. Veuràs quina gràcia els farà que entrin els mossos d'esquadra a empresonar als seus directius i a INTERVENIR les entitats.

Aquesta és la gran por d'escaÑa: no hi té RES a fer.

I tranquils, escòria del CNI: en aquests 18 mesos DES DE LA FORMACIÓ DEL GOVERN (no des del 27-S) s'han fet els preparatius necessaris per MANTENIR la independència un cop proclamada (amb o sense referèndum, vosaltres sabreu si voleu tenir o no ESPERANÇA de mantenir Catalunya: si hi ha DUI en comptes de referèndum abans nevarà a l'infern que tornar a ser súbdits espanyols!)

Adéu, merdespaÑistán! Visca Catalunya Lliure!
"tindrem pebrots de ser-ho?»
Anònim, 22/04/2017 a les 19:40
+3
-1
Sí. I ovaris també. Però no serà aquesta la questió. Ingresarem directament a la Banca. Si viviu a Catalunya us convé la Independència.
I si us plau, el diari ND que no aprofiti la benantesa per fer aquesta mena de titulars tan poc afortunats.
Venezuela
Anònim, 23/04/2017 a les 09:14
+1
-3
A muchos comentarios como" quien no tribute en Cataluña no podrá usar ni colegios, sanidad,... Y Jordi Puyol y todos sus " amigos" ¿porque si? De verdad me parece esto que algunos quieren que la independencia sea Venezuela
Alguns no s”enteren.
Jan Original, 23/04/2017 a les 10:45
+2
-2
En realitat el banc, gestor, etc. fa els ingressos on o ordena el contribuent. El que passa es que actualment sols hi ha un lloc on fer els ingressos i per tant no cal preguntar, però si arriba un punt en que hi ha dues hisendes que reclamen els mateixos impostos, el contribuent tindrà que triar, el banc o gestors son mers intermediaris, legalment no tenen cap responsabilitat.
Pregunteu a algú que hagi tingut una inspecció d”hisenda.
ja ja ja ja.
Anònim, 23/04/2017 a les 19:53
+0
-0
todos sabemos que no, ja, ja, ja.
Jo ja ho sé
MFX, 24/04/2017 a les 18:50
+0
-1
Jo pagaré a la hisenda catalana. I els centenars de milers de funcionaris dels ajuntament i la Genealitat,, per exemple, també se'ls descomptarà la retenció a compte de l'IRPF de la seva nòmina per ingressa'l a la hisenda nostra. Suposo que ja veieu que parlem de molts milions. I què farà l'Espanya gandula i depredadora sense aquests calerons? Suposo que suspensió de pagaments, oi que sí?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Alts càrrecs del Govern detinguts, amb Oriol Junqueras i Carme Forcadell, a la Ciutat de la Justícia | Sergi Cámara
01/01/1970
Rajoy no ha volgut obrir el camí del 155 però ha optat per vies menys costoses políticament deixant sense autonomia financera la Generalitat i encaminant la presa de control dels Mossos | El temor a l'èxit del referèndum ha fet que opti per impedir-lo per la força amb una causa general i un desembarcament policial
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 23:30 OPINIÓ «La taca creix», l'article de Jordi Bianciotto. 
 23:29 OPINIÓ «1-O: la millor aportació catalana al projecte europeu», l'article d'Aleix Sarri. 
 23:28 OPINIÓ «Televisions i pluralisme (2)», l'article de Gemma Ubasart. 
 23:26 LA VEU DE NACIÓ «Això va de decidir», l'article d'Esteve Plantada.
 23:15 CRÒNICA Brogit policial i judicial contra l'1-O per amagar la supressió encoberta de l'autonomia; per Ferran Casas i Joan Serra Carné. 
 22:47 Mediapro habilita un espai de premsa per la nit electoral de l'1-O.
 22:43 Una jutgessa de Saragossa suspèn la cessió municipal d'un local per fer-hi una xerrada pel dret a decidir.
 22:04 Puigdemont acusa l'Estat de comportar-se com una «dictadura» per frenar l'1-O. El president de la Generalitat, en un acte de campanya del PDECat a Sant Cugat del Vallès, desafia l'Estat a explicar el cost del desplegament policial.
 21:33 Pep Guardiola: "Quan un poble demana votar, demana fer ús de la democràcia".
 21:33 Jordi Turull a Sort: "El 1 d'octubre estem convocats per defensar la diginitat d'aquest país".
 21:07 Carme Forcadell, sobre la denúncia de la Fiscalia per sedició: "A Catalunya no n'hi ha ni n'hi haurà, de violència”.
 21:06 CCOO, UGT, ANC i Òmnium impulsen una plataforma cívica contra les «agressions» de l'Estat.
 21:03 Esquerra Berga afirma que l'empresa que havia de repartir el butlletí ha sofert «coaccions».
 20:54 Forn respon al ministre de l'Interior que «no és necessari cap reforç» per garantir la seguretat; per Joan Serra Carné. 
 20:41 El TC rep els escrits de renúncia dels membres de la Sindicatura Electoral. L'alt tribunal havia imposat multes d'entre 6.000 i 12.000 euros diaris als membres i als síndics territorials.
 20:40 CRÒNICA Rufián, a Santa Coloma de Gramenet: «El franquisme no va morir el 1975 al llit, sinó que morirà l'1-O en una urna»; per Roger Tugas. 
 20:35 ÚLTIMA HORA El TSJC ordena el tancament de la web dels punts de votació de l'1-O.
 20:22 VÍDEOS «Visca Espanya i la Guàrdia Civil»: l'extremadreta es manifesta davant la seu de l'ANC.
 19:52 Marina Garcés apel·la a «una resposta col·lectiva contundent» davant l'Estat; ho explica Jordi Bes. 
 19:51 Requisen ordinadors a un hacker per replicar la web del referèndum; informa Mercè Molist.
 19:42 VÍDEO La paperera de la història, les clavegueres de l'Estat i l'1-O: així és la campanya pel «sí» del PDECat.
 19:41 Lluís Puig, conseller de Cultura, adverteix que la intervenció del pressupost de la Generalitat atura més de 30 actuacions del Departament de Cultura.
 19:36 Ensenyament respon a Millo que "no s'ha donat ni es donarà" cap instrucció als directors d'instituts a l'entorn de l'1-O. 
 19:28 Els agents de la policia espanyola a Reus reaccionen als crits dels independentistes. Han penjat la «rojigualda» a les finestres de les seves habitacions a l'hotel on s'allotgen. 
 19:20 L'alcalde de Mataró, el socialista David Bote, reconeix que l'única sortida al conflicte entre Catalunya i Espanya és "votar". Considera que el referèndum de l'1 d'octubre és il·legal però entén que la situació passa per les urnes. 
 18:54 Sànchez demana respecte pels periodistes dels mitjans espanyols: "Intenten fer la seva feina de la millor manera. Els professionals no són els mitjans de comunicació".
 18:54 Sànchez i Cuixart: «Si ens busquen, ens trobaran al carrer»; informa Sara González.
 18:50 El president d'Òmnium Cultural demana convèncer 7 persones perquè vagin a votar l'1 d'octubre: "Si fem això serem imparables!".
 18:49 Cuixart convoca els manifestants a fer "una encartellada massiva" diumenge a les 11h a les places de cada poble de Catalunya. 
 18:48 Comença el pregó de les festes de la Mercè de Barcelona, que va a càrrec de la filòsofa Marina Garcés.

 18:34 Continua la concentració davant del TSJC. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez parlen davant dels milers de manifestants. Cuixart assegura que "el poble de Catalunya sortirà a enganxar els cartells que els doni la gana. Ja ningú ens dirà què hem de fer". 
 18:32 Sant Cugat fa una crida a "la política i el diàleg" per solucionar el "conflicte polític". El consistori emet un manifest donant suport a les institucions catalanes i la democràcia. 
 18:30 Junqueras defensa que la Sindicatura Electoral "ja ha fet la seva feina". El vicepresident recorda que l'organisme ha actuat "en un context de repressió".
 18:22 VÍDEO Josep Maria Jové, rebut amb crits de «No esteu sols» en l'arribada al seu domicili de les Franqueses.
 18:20 La Fiscalia demana investigar la web que informa sobre on votar el dia 1 d'octubre. El ministeri públic ha reclamat aquesta mesura a la magistrada del TSJC, Mercerdes Armas, que investiga Puigdemont i els consellers del Govern pels preparatius de l'1-O.
 18:18 
 18:11 Ada Colau: "Aquesta no és una Mercè com les altres. La festa no pot ser aliena a la reivindicació que omple els carrers de Barcelona i Catalunya: MÉS DEMOCRÀCIA".
 18:10 «Rajoy o República»: el nou lema d'ERC per endurar la campanya de l'1-O.
 18:08 VÍDEO «Veus per la democràcia»: Òmnium recull veus de l'Estat a favor del referèndum.
 18:07 PERFIL Ismael Moreno, l'expolicia franquista que investigarà la «sedició» dels manifestants de l'1-O; per Oriol March. 
 17:54 La Internet Society, l'organització que vetlla pel bon funcionament de la xarxa, qualifica de "desproporcionat" i "inacceptable" el control a les xarxes per frenar el referèndum.
 17:49 Alumnes i professors dels tres instituts de Mollerussa es concentren a favor del referèndum de l'1-O.
 17:48 CANAL MADRID La repressió de Rajoy escampa l'incendi a l'Estat i pertorba l'estabilitat del seu govern; anàlisi de Roger Pi de Cabanyes.
 17:48 L'ajuntament de Saragossa autoritza a Podem l'ús del pavelló municipal Siglo XXI de la capital aragonesa per celebrar diumenge l'"Assemblea de parlamentaris i alcaldes per la fraternitat, la convivència i les llibertats en favor d'un referèndum pactat".
 17:46 El Govern agraeix la tasca de Josep Maria Jové, cessat per protegir-lo del TC.
 17:44 Rússia considera el referèndum de l'1-O com un "afer intern d'Espanya" i assegura que no veu possible "interferir-hi". Així ho ha destacat el portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, en declaracions a l'agència oficial RIA Novosti.
 17:14 La decisió de penjar la pancarta al consistori de la capital catalana compta amb el suport de BComú, el grup Demòcrata (la marca del PDECat), ERC i la CUP, mentre que el PSC ha expressat el seu desacord per no polititzar les festes i C's i el PP també s'han posicionat en contra.
 17:13 L'Ajuntament de Barcelona penjarà aquesta tarda una pancarta amb el lema "més democràcia" coincidint amb el tret de sortida de les festes de la Mercè, segons s'ha decidit en una Junta de Portaveus extraordinària, han confirmat a NacióDigital fonts municipals.
 17:05 El ple de l'Ajuntament de Barcelona de divendres vinent queda suspès i se celebrarà el 6 d'octubre.
 17:05 Tardà reivindica el concepte de Catalunya, "un sol poble", i assegura que si Franco no va aconseguir dividir el poble català, Rajoy tampoc ho podrà fer. "Val el mateix un vot pel sí que un vot pel no", afirma el diputat d'ERC.
Entrades anteriors »
01/01/1970
Manuel Andrino està condemnat a tres anys i onze mesos pels fets de la Diada de 2013
Festa del Porc i la Cervesa de Manlleu. | Joan Parera
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital selecciona la Festa del Porc i la Cervesa, projeccions de cinema islandès, la Fira del Bolet i del Boletaire, la Fira de Sant Miquel, i la Fira de Calella i l'Alt Maresme
L'equip d'informatius de TV3 d'aquesta última temporada | TV3
Toni Vall | 8 comentaris
01/01/1970
«TV3 no manipula, no desinforma, no proposa una mirada voluntàriament esbiaixada sobre la realitat que retrata. Cosa que sí fan totes les altres emissores generalistes estatals»
El Seguici marca l'inici d'una festa que reuneix modernitat i tradició | Adrià Costa
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Tots els actes, concerts i activitats més destacats de les festes de Barcelona, en viu des del divendres 22 al dilluns 25 de setembre: del pregó al Piromusical, passant pel correfoc, els concerts, el seguici o la diada castellera
Manifestació indpendentista al TSJC | Josep Maria Montaner
Karma Peiró | 1 comentari
01/01/1970
«En moments de tensió social i política com els que estem vivint, és més important que mai aplicar el sentit comú abans d’actuar de comunicadors individuals des dels nostres mòbils»