L'atac als Camps Elisis sacseja la vigília electoral a França

França esgota les darreres hores prèvies a la primera volta de les eleccions presidencials. Onze candidats, cinc d'ells amb probabilitats reals d'arribar a l'Elisi, han aprofitat el tram final de la campanya per aglutinar els seus suports i passar a la segona volta, a celebrar el 7 de maig, d'on sortirà el guanyador definitiu.

Els francesos votaran diumenge després d'una campanya llarga i tensa, encara amb la impressió de l'atac terrorista de dijous al vespre als Camps Elisis, amb el resultat d'un policia mort, dos de ferits molt greus i l'assaltant abatut. L'efecte que pugui tenir l'atemptat en les eleccions, i si en té, és tot una incògnita, però els candidats més a la dreta, Marine Le Pen i François Fillon, s'han apressat a subratllar el tema de la lluita antiterrorista com a tema essencial. Tots dos, junt amb Macron, han suspès la major part d'actes previstos el darrer dia.  

Le Pen s'aboca en el rebuig a la immigració

La candidata del Front Nacional ha centrat el seu discurs en la darrera setmana abans de la primera volta en la qüestió de la immigració. Tots els sondejos la situen en la segona volta, però Marine Le Pen -que havia arribat al 26%-27%- ha perdut empenta i els darrers sondejos li donen 22-23% empatant amb Emmanuel Macron. Per aturar la pèrdua de força, Le Pen ha insistit en un àmbit que sap que connecta amb un sector ampli de l'opinió. De fet, la primera enquesta després del debat d'aquest dijous –que va coincidir amb l'atac als Camps Elisis- ha suposat que la candidata ultra hagi retallat l'avantatge un punt.

L'atemptat del dijous ha "ajudat" l'aspirant, que ja ha reclamat el tancament de les fronteres en l'espai Schengen i l'expulsió dels estrangers fitxats per la policia. Le Pen etziba aquests dies contra dreta i esquerra, que han governat els darrers deu anys (cinc de Nicolas Sarkozy, cinc de François Hollande) sense resoldre el perill de l'amenaça terrorista. D'aquesta manera, ataca alhora Fillon i Macron.

Ningú sap a qui pot beneficiar l'atemptat, però els analistes recorden l'efecte que va tenir l'atemptat contra el local Bataclan, el 13 de novembre de 2015. Le Pen, fins aleshores en segona posició a les enquestes, va passar al davant. I en les eleccions regionals del desembre següent, el FN va esdevenir el partit més votat.
 
Emmanuel Macron, els perills de ser el favorit

Macron ha estat la gran estrella d'aquesta campanya. Quan va anunciar la seva candidatura com a independent, fundant un moviment anomenat En Marche!, era poca cosa més que un ministre d'Economia, tecnòcrata i altiu, que abandonava un govern Hollande en dificultats per provar fortuna. Una imatge ben treballada i els errors dels rivals el van convertir aviat en el favorit per jugar la gran final: la segona volta contra Le Pen.

L'exministre d'Economia ha adoptat amb certa comoditat el paper de candidat europeista i ben vist per Berlín. Això, que fa uns anys hagués estat una bona carta, no és tan clar que ho sigui en aquesta França angoixada. Els seus contrincants han volgut reduir la seva fotogènia i magnífica campanya de màrqueting a la lleugeresa d'un oportunista ambiciós. Caldrà veure què diuen les urnes diumenge.

Macron ha mantingut la posició de favorit, virtualment empatat amb la líder del Front Nacional. L'atemptat l'ha obligat a parlar de seguretat i afirmar que serà "implacable" amb els terroristes. Aquesta cursa, plena d'ensurts i en què ha volgut encarnar la modernitat, s'ha fet llarga per ell i ha donat temps a Fillon per recuperar-se lleugerament.   
 
François Fillon apel·la a la dreta desacomplexada

El presidenciable d'Els Republicans apel·la des de l'inici de la campanya a un rearmament ideològic de la dreta francesa. Fillon ha volgut simbolitzar el conservadorisme desacomplexat. Davant l'esclat del Peneloppegate, va decidir resistir com fos, mentre reculava a una tercera posició darrea le Pen i Macron, i fins i tot semblava amenaçat per l'ascens de Jean-Luc Mélenchon. A les acaballes de la campanya, ha subratllat el seu catolicisme conservador, apel·lant explícitament al vot confessional i definint-se com a contrari al matrimoni homosexual. Un posicionament insòlit en la política francesa, on el laïcitat ha estat fins fa poc un denominador comú.

Un dels fets nous en el debat polític a França ha estat l'eclosió de moviments catòlics conservadors com Sens commun i La Manif pour tous, contraris a la llei socialista de matrimoni homosexual. Fillon, que havia mantingut una distància prudent envers aquests grups, ara s'hi ha apropat. Sarkozy i Alain Juppé, els seus rivals a les primàries conservadores, potser olorant que no es pot descartar del tot Fillon, han explicitat el seu suport els darrers dies.

L'atemptat ha ofert al candidat conservador la possibilitat de parlar d'un tema que encaixa amb el seu missatge conservador: la lluita antiterrorista ha de ser la prioritat absoluta del nou president, ha dit. I, sobretot, l'atac li ha permès de fer oblidar l'escàndol de corrupció que l'afecta.
 
Jean-Luc Mélenchon, la lluita per preservar el vot insubmís

L'aspirant de la França Insubmisa ha experimentat un creixement des de l'inici de la campanya, superant el candidat del PSF i fregant el 17-18%, acostant-se "perillosament" al 20% que, potser, li permetria passar a la segona volta. Si fos així i hagués d'enfrontar-se a Le Pen, l'Elisi podria no ser tan sols un somni.

El candidat ha hagut de combatre per evitar els etiquetatges de "radical" i "antieuropeu". Mélenchon aposta per renegociar els tractats amb la UE, una proposta que preocupa profundament a les cancelleries de la Unió. També s'ha llançat contra ell la seva heterodòxia en política internacional (simpatia pels règims bolivarians, oposició a la intervenció a Síria).

Mélenchon ha descartat suspendre la campanya perquè ha dit que això seria fer el joc als terroristes i que el procés democràtic ha de continuar. En el míting final, el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha estat el convidat principal. Però la imatge de la seva campanya han estat els seus actes en vaixell pel Sena. Les aigües de la política francesa, però, són més agitades que les del Sena al seu pas per París.    
 
Benoît Hamon invoca Jaurès per salvar el PSF

Hamon tampoc ha volgut suspendre la campanya per l'atemptat i ha fet una crida a evitar la paràlisi per la por. Només li faltava això a un candidat al qual totes les enquestes situen en cinquena posició, lluny no ja del triomf, sinó també d'una posició respectable. L'aspirant del PSF, el partit en el govern, es troba amb la paradoxa que el gruix dels ministres i molts dirigents socialistes donen suport a Macron. Els sectors més a l'esquerra s'alineen amb Mélenchon.

Potser per les males perspectives, Hamon ha reservat el darrer esforç de la campanya per viatjar a Carmaux, al departament del Tarn, als peus del monument que recorda un dels grans referents del socialisme francès, Jean Jaurès. Va ser a Carmaux on a finals del segle XIX, el moviment obrer va obtenir una de les seves grans victòries, al guanyar una vaga contra la patronal. Recordant el gran Jaurès, Hamon busca forces per sortir de l'atzucac.