Corrupció: perfil

Manuel Moix, el fiscal més estimat pel PP de Madrid

El fiscal anticorrupció va ser un deixeble avantatjat de Jesús Cardenal, líder de l'ala més conservadora del ministeri públic durant el govern d'Aznar

| 20/04/2017 a les 18:39h
Especial: Els perfils de NacióDigital
Arxivat a: Política, Esperanza Aguirre, PP, Ignacio González, PP de Madrid, perfil, Manuel Moix, corrupció
Manuel Moix amb Esperanza Aguirre quan presidia la Comunitat de Madrid | Comunitat de Madrid
Fa només dos mesos que Manuel Moix és responsable de la Fiscalia Anticorrupció. Va ser designat el febrer passat pel fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, que ara no pot dir que no estigués avisat. Quan el nom de Moix va començar a circular amb força com un candidat sòlid per a Anticorrupció, ja era un secret a veus en els àmbits judicials de Madrid l'existència d'unes gravacions fetes per la Guàrdia Civil en el marc d'un cas de corrupció en què un sospitós l'esmentava entre elogis.

La conversa coneguda entre Ignacio González i l'exministre Eduardo Zaplana deixa en evidència Moix: "Jo vull veure si podem col·locar el tema del Fiscal Anticorrupció, saps? I… jo crec que serà ell, si surt és collonut, perquè el que volen posar de fiscal… El que volen posar de Fiscal Anticorrupció, et dic jo a tu, que jo ja ho vaig intentar en el seu dia, però no tenia no sé quin requisit. Elll era el fiscal cap de Madrid, que és un tio...es diu Moix, és un tio seriós i bo”.

Sembla que des de la Unió Progressista de Fiscals es va fer arribar un avís a Maza, però tot i aquest advertiment, el fiscal general va insistir en el nomenament. L'anterior responsable d'Anticorrupció, Antonio Salinas, havia renunciat després de 13 anys en el càrrec. Salinas no havia estat, precisament, un fiscal considerat hostil en l'entorn del PP. Però a mesura que els escàndols de corrupció anaven ofegant el partit en el govern, la pressió dels cercles governamentals per trobar aliats en l'aparell judicial i fiscal eren majors. Moix va ser vist com un candidat ideal per asserenar els ànims al PP.

Forjat en l'escola de Jesús Cardenal

Nascut a Madrid el 1958, Manuel Moix es va forjar a l'ombra de Jesús Cardenal, designat fiscal general de l'Estat pel govern de José María Aznar (1996-2004). De posicions molt conservadores, Cardenal va tenir a les seves ordres Manuel Moix com a fiscal de la seva secretaria tècnica. Des d'allí va passar el 2003 a la fiscalia del Tribunal Suprem de Madrid, en pugna amb Mariano Fernández Bermejo, el candidat del sector progressista de la Fiscalia, que després seria ministre de Justícia amb Rodríguez Zapatero.
 
Manuel Moix era des del 2015 fins al febrer passat fiscal del Tribunal Suprem. Però va ser com a fiscal cap de Madrid que es va donar a conèixer en nombrosos assumptes als quals va imprimir el seu segell diguem-ne més personal.

Dur amb Elpidio Silva, suau amb Aguirre

Va ser Manuel Moix qui va impulsar l'acusació contra l'aleshores jutge Elpidio Silva per empresonar l'expresident de CajaMadrid Miguel Blesa. El va acusar de prevaricació i d'actuar de manera maliciosa en el cas. Moix va prendre la decisió de representar ell mateix en persona a la fiscalia en el judici. Silva va ser inhabilitat per un període de 17 anys.

El nom de Moix va tornar a aparèixer quan el fiscal cap madrileny va rebutjar acusar l'expresidenta de la Comunitat, Esperanza Aguirre, d'un delicte de desobediència civil quan l'abril del 2014 va fugir de la Guàrdia Urbana després d'aparcar sense permís a la Gran Via de Madrid. Moix va qualificar l'actuació d'Aguirre com a falta, no pas com a delicte.

Amenaçador amb els mitjans, indulgent amb Rato

Quan alguns mitjans de comunicació, com eldiario.es, van començar a publicar informacions sobre l'escàndol de les targetes black, entre elles els correus electrònics de Blesa, Moix va advertir que els correus s'havien obtingut de manera il·lícita i això podia tenir conseqüències penals (l'article 197 del codi penal preveu penes d'entre dos i quatre anys de presó).   

En canvi, Moix es va oposar a l'empresonament de Rodrigo Rato quan l'exvicepresident del govern i expresident de Bankia va ser condemnat recentment a quatre anys de presó pel cas de les targetes black. Moix va decidir no demanar mesures cautelars mentre no es resolgués el recurs presentat per Rato. Un cop més, la balança de Moix es va decantar cap al costat del poder.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Afinar
Fiodor, 20/04/2017 a les 20:14
+15
-0
I aquest paiet sap afinar bé?
Tot es un fame per les espanyes. . . . . presuntament.
Cartanya, 20/04/2017 a les 20:45
+18
-0
Un fiscal que no vol intervenir a un que sembla corrupte, un altre que a un futbolista d`elit el vol posar a la preso, però un altre que juga en un club amic per el mateix delicte? ni el nomenen, Fiscals cap a aquí Jutges que afinen denuncies cap allà. Sembla que la corrupció tambe es mou entre la justicia (presumptament es clar) però es podrà destapar?.
i és propi de cavallers
Anònim, 20/04/2017 a les 20:46
+16
-0
comportar-se com ho fa aquest home?Quina pena de planeta!
PPjusticia=No justícia
Mje, 21/04/2017 a les 08:43
+13
-0
Ja ficats no cal que disimulin més, es més que evident que a Escanya la separació de poders no existeix, per tant que cessin tots el jutges i fiscals i que administrin i dictin justícia directament els polítics del PP, de fet ja ho estan fent. I l'oposició permenten-ho, res a fer, Buff, cal marxar, ja!!!
Pronúncia
Anònim, 21/04/2017 a les 10:12
+8
-0
A Madrid aprendran qualque dia a pronunciar 'moix'?. Estic segur que mai, perquè no ho volen de cap manera.
Me huele mal
Anònim, 22/04/2017 a les 15:01
+4
-1
Al decir que es el fiscal mas querido del PP, es porqué es el que obedece fielmente las consignas y mandatos del partido???????

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Josep Fèlix Ballesteros i Àngel Ros, alcaldes socialistes de Tarragona i Lleida, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
Jordi de Planell | 2 comentaris
01/01/1970
Els alcaldes socialistes de Terrassa, l'Escala o Blanes no impediran que obrin els col·legis, però d'altres el rebutgen de manera contundent, com el paer Àngel Ros
L'aeroport del Prat torna a estar col·lapsat | @Forelena
01/01/1970
Diversos usuaris s'han queixat en les últimes 48 hores de llargues esperes a la T2 | La Policia Nacional espanyola reconeix que tornen a estar "saturats"
Enric Juliana | Adrià Costa
Pep Martí | 27 comentaris
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
Els joves es concentren a la plaça del Sol de nit i beuen alcohol | Veïns de la plaça del Sol i entorns
Jordi Bes | 12 comentaris
01/01/1970
L'atracció que exerceix aquest indret per seure amb una cervesa no l'han revertida Hereu, Trias ni Colau, i els veïns denuncien la impunitat: "Fins aquí hem arribat, prou" | Un projecte europeu ha instal·lat sonòmetres en 12 habitatges que revelen que de nit hi ha més soroll en aquest indret que en un carrer transitat com la Ronda Mitre
Recull de premsa internacional
Albert Prieto | 11 comentaris
01/01/1970
Les principals capçaleres d'arreu del món segueixen amb interès l'actualitat política de Catalunya i la seva aspiració sobiranista | La recent editorial de suport al referèndum de "The New York Times" inquieta l'unionisme
La ministra María Dolores de Cospedal, amb els set membres del Consell Superior de l'Exèrcit, aquesta setmana, a Barcelona. | ACN
Roger Tugas | 19 comentaris
01/01/1970
Les queixes a RTVE per qüestions sobre igualtat de gènere i el nombre de directives a la corporació, els pisos públics buits a Barcelona, o el cost dels allotjaments turístics per a militars, dels urinaris de les festes de Gràcia o de dur Bustamante a Salou... entre altres dades ocultes de la setmana