Premi Cervantes

Eduardo Mendoza, entre l'anarquisme i Ronald Reagan

L'escriptor català rep aquest dijous el Premi Cervantes en un acte a la Universitat d'Alcalá de Henares

L'autor va jugar un paper decisiu (i discret) en una trobada a la Casa Blanca, mentre "La ciudad de los prodigios" convertia Barcelona en l'escenari literari d'una època convulsa

| 20/04/2017 a les 06:30h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Cultura, Ronald Reagan, perfil, anarquisme, Premi Cervantes, Barcelona, literatura, Felipe González, Eduardo Mendoza
Eduardo Mendoza, en una imatge d'arxiu | ACN
Hi va haver un temps en què era a l'ordre del dia el debat sobre quina era la gran novel·la de Barcelona. Si n'hi havia, o si encara s'havia d'escriure. Alguns promulgaven que Juan Marsé era qui millor havia retratat un paisatge urbà en xoc a Últimas tardes con Teresa (1965). D'altres afirmaven que Vida privada (1932) de Sagarra era, indubtablement, la gran fita, amb les misèries d'una ciutat convertida en màxim exponent d'allò tan català del-quedar-bé. Candidates no en faltaven, allargassant un debat que, per sort de la nostra bona salut literària, encara és etern.
 
El cert és que, en aquells temps on la qüestió es va convertir en tema central de les tertúlies del bon il·lustrat, molts coincidien en el fet que la gran novel·la de Barcelona ja s'havia escrit: La ciudad de los prodigios. Publicada l'any 1986, la signava Eduardo Mendoza i Garriga (Barcelona, 1943), un autor que ja havia deixat mostres d'un talent innegable en les tres novel·les precedents: La verdad sobre el caso Savolta (1975), El misterio de la cripta embrujada (1979) i El laberinto de las aceitunas (1982). En total, una dècada amb quatre obres que van presentar en societat un escriptor dotat de manera excel·lent pel sentit de l'humor, fi i sorneguer, i per l'habilitat d'enganxar el lector.
 
La ciudad de los prodigios marca un punt d'inflexió. Novel·la de condició gegantina, història de petites històries, l'argument repassa, amb llicències i bona mà literària, una ciutat tan abrandada com ho era aquella Barcelona que anava de l'any 1888 fins al 1929, les dates de les dues exposicions universals. El protagonista és l'implacable Onofre Bouvila, la personificació del triomfador fet a si mateix i que escala des de les catacumbes socials fins a tenir un estatus preeminent, una fonda influència i un gran poder econòmic. Bouvila comença bregant-se com a repartidor de fulletons anarquistes, un dels aspectes més perdurables i icònics de l'obra.

De l'anarquisme... a la Casa Blanca

No podia ser d'altra manera: els anys retratats van ser convulsos, en alguns moments salvatges, i Mendoza sempre ha professat un cert interès per allò que va representar la ideologia del roig i el negre, gran protagonista de la seva novel·la de debut, La verdad sobre el caso Savolta (Premi de la Crítica del 1975), on les lluites sindicals marcaven el pas de diversos estils narratius. En aquest sentit, l'autor barceloní va arribar a declarar en alguna ocasió que totes les ideologies es podien dividir "entre les que defensaven la llibertat o la igualtat" i que l'anarquisme era l'única que defensava "a un mateix nivell" els dos conceptes.
 
Potser per això encara agafa més rellevància allò que va explicar el periodista Llàtzer Moix al llibre Mundo Mendoza (2006), on desvetlla un episodi viscut per l'autor i que sempre ha restat en la més absoluta de les discrecions: quan Mendoza va exercir d'intèrpret entre Ronald Reagan i Felipe González en la trobada que els dos presidents van mantenir a la Casa Blanca, el juny de 1983. En aquella visita, González volia "tranquil·litzar i causar bona impressió" a Reagan, en un moment on el socialisme guanyava terreny a Europa. La trobada va servir per treure del cap al president dels EUA "el fantasma d'una Europa roja i manifestar el desig de l'estat espanyol d'entrar a la Comunitat Europea".

Més enllà d'anècdotes sumaríssimes, la trajectòria literària de Mendoza aviat supera les seves tasques professionals com a intèrpret discretíssim. Després dels anys d'immersió en l'anarquisme i la Barcelona més agitada d'aquella gran novel·la que és La ciudad de los prodigios, el barceloní no ha deixat de fer èxits. Un dels més sonats –que, encara ara, any a any, es va venent i venent– és Sin noticias de Gurb (1991), publicada per entregues al diari El País, a qui seguiren Una comedia ligera (1996), El asombroso viaje de Pomponio Flato (2008), Riña de gatos (2010, Premi Planeta), o la recent El secreto de la modelo extraviada (2015), entre d'altres. Motius que expliquen les raons que porten l'autor a ser el guanyador del darrer Premi Cervantes, que rep aquest dijous 20 d'abril a la Universitat d'Alcalá de Henares.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

El Cervantes de fa 400 anys és l'heroi d'avui? Cap progrés.
Anònim, 20/04/2017 a les 16:20
+7
-1
I vinga parlar de Cervantes... No tenen res més... El quijote, Cervantes, el Quijote, Cervantes... En 400 anys no heu fet res més de bo? Ho veus Eduardo Mendoza? N'ets conscient?
Eduardo Mendoza.
Albert Moreno, 20/04/2017 a les 16:46
+2
-1
Enhorabona mestre...!!!
SALUT.
Viure en una gavia d`or, tambe es viure engaviat, NO?
Cartanya , 20/04/2017 a les 17:02
+8
-1
Un barceloní (com tan d`altres Duran, Colau, Franco,) que vol ser espanyol, encara que sigui de segona. Peatges, Aves, corredors mediterranis, aeroports, impostos, serveis. Res a dir, mentre no es fiqui amb els que volem ser independents. Jo el respecto a ell, i ell amb te que respecta a mi.
estava clar...
Anònim, 20/04/2017 a les 21:58
+3
-1
Algun premi li havia de caure, després de significar-se al Paranimf.
No m'agrada que m'expliquin la meva història en castellà, i la de Barcelona encara menys
Anònim, 21/04/2017 a les 01:21
+8
-2
Tothom te dret a escriure amb l'idioma que li doni la gana i també del que vulgui, però quan ens hem de reconèixer en la nostra història en obres escrites en castellà ,quan els personatges tindrien de parlar gairebé tots en català per la època que es vol representar, malament rai, si a demés al personatge (=escriptor); l'enemic li dóna premis en els quals, si repasséssim la nòmina de premiats ens esgarrifariem, i ja no diguem els discursos aduladors que pronuncien en tals "gales". Tant sols confirma que al nostre personatge simplement l'han comprat barato i s'ha disfressat de "bon català" o sigui ajupit i disposat a rebre bastó com deia en Espriu.
No patiu ben aviat també li donaran la "gran cruz d'Isabel la Católica" i la "laureada de San Fernado".
Doncs a mi m'agrada
Garriguenc, 21/04/2017 a les 09:55
+2
-6
Doncs a mi m'agrada que m'expliquin la història en català, en castellà, en francès, en anglès, i en qualsevol altra llengua mentre qui ho faci sigui bo. Hi ha molt hiperventilat per aquí que no veu més enllà del seu estelat nassarró.
Pel garriguenc de les 9.55
Anònim, 21/04/2017 a les 16:48
+0
-2
Totalment d'acord, amic. I, a més, hiperventilats que no saben escriure en català sense fer cap falta d'ortografia.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 01:39 "Els Mossos d'Esquadra a qui representen?", es pregunten els manifestants.
 01:31 Els antiavalots dels Mossos fan un cordó davant de la conselleria d'Economia per facilitar la sortida de la Guàrdia Civil. 
 01:30 "No us mereixeu la senyera que porteu", criden els congregats, que llancen proclames de "vergonya" dirigides als Mossos.
 01:30 L'arribada dels Mossos provoca la reacció irada de part dels manifestants, que han llançat objectes de vidre.
 01:05  La megafonia dels Mossos queda ofegada pels xiulets dels manifestants.
 01:05 "Mossos d'Esquadra, ens heu de defensar", criden els manifestants davant del desplegament de la policia catalana.
 00:52 Els treballadors i treballadores del departament d'Economia surten entre aplaudiments de l'edifici. També hi ha crits de "venuts" i "botiflers" als Mossos d'Esquadra.
 00:45 "No els feu la feina bruta", canten els manifestants davant dels Mossos i en referència a la Guàrdia Civil.
 00:44 Els manifestants intenten dissuadir els antiavalots dels Mossos de que intervinguin i alguns els escridassen: "No us mereixeu la senyera que porteu".
 00:43 Jordi Sànchez torna a ser dins de la conselleria per parlar amb els responsables de la Guàrdia Civil.
 00:41 Els organitzadors reclamen que es deixi sortir amb calma els treballadors d'Economia, que porten moltes hores dins l'edifici.
 00:41 Set furgonetes d'antiavalots dels Mossos arriben per intentar dissoldre la concentració.
 00:38 Jordi Sànchez parla personalment amb manifestants per demanar-los calma a les portes d'Economia.
 00:20 Jordi Sànchez torna al departament d'Economia per parlar amb la Guàrdia Civil.
 00:19 Julian Assange: "Espanya ha perdut Catalunya aquesta nit".
 00:15 Dirigents de Demòcrates, entre els quals Antoni Castellà i Carles Sala, segueixen a la concentració a les portes de la conselleria d'Economia, que encara no es dissol.
 00:06 Navàs aplega un miler de persones contra les actuacions del govern espanyol.
 00:03  La Guàrdia Civil segueix dins la conselleria d'Economia. Els agents esperen al vestíbul.
 00:01 Mentre sona de nou l'Estaca, els diputats de Junts pel Sí marxen cap a casa amb evidents dificultats per la gran congregació de manifestants.
 00:01 "No s'acabarà res fins que els detinguts siguin a casa", sosté el president d'Òmnium.
 00:00 Cuixart atén les càmeres de TV3. "L'autonomia està suspesa", constata, al mateix temps que crida a la "mobilització permanent".
 23:57 Els dos dirigents sobiranistes baixen del cotxe de la Guàrdia Civil i els manifestants entonen els Segadors.
 23:56 Sànchez demana "abandonar" la mobilització a les dotze de la nit, però els manifestants insisteixen: "Ni un pas enrere". "Que ningú ens digui que estem fent un pas enrere, només volem agafar força per aquest diumenge, amb tothom davant dels ajuntaments", diu.
 23:55 Sànchez aclareix que cap agent de la Guàrdia Civil ha sortit del departament d'Economia.
 23:55 "No ens hem de deixar endur per aquells que només entenen només de llei i ordre. Només volem una llei, la del Parlament, i un ordre, el que sortirà de l'1 d'octubre", ressalta Cuixart.
 23:52 "Ni el TC, ni Rajoy ni la Guàrdia Civil. Nosaltres, avui, hem vingut perquè tenim un objectiu: l'1-O votarem".
 23:50 Torn per a Jordi Sànchez, que ja pateix símptomes d'afonia. "Avui hem escrit una pàgina de dignitat en la història d'aquest país", sosté. "A Europa, avui, hi ha una espurna de llibertat", recalca.
 23:49 "Premsa espanyola, manipuladora", clament els manifestants. Cuixart demana que ningú "posi en dubte" el compromís de les entitats.
 23:48 "Nosaltres ens quedem, vosaltres aneu a casa", insisteixen els manifestants.
 23:48 Cuixart reclama als manifestants que hi vagin amb tendes de campanya i també demana "dissoldre" la manifestació actual. Els congregats protesten: "Ni un pas enrere".
 23:47 El TSJC informa que tenen constància de cinc habeas corpus (tres a Barcelona i dos a Martorell). Un s'ha resolt a Martorell i ha estat desestimat.
 23:46 Crits de "vaga general" dels manifestants després que les entitats els convoquin demà a les 12 davant l'Arc de Triomf i el TSJC.
 23:45 Cuixart convoca una "mobilització permanent" en defensa dels detinguts que no s'aturarà fins que estiguin en llibertat.
 23:45 "Aquells que ens volien violents, avui, estan emprenyats. I nosaltres no", ressalta el president d'Òmnium.
 23:42 Cuixart agraeix la feina dels partits i dona les gràcies als congregats, que esclaten en càntics de "votarem, votarem".
 23:42 Jordi Cuixart i Jordi Sànchez agafen un megàfon i, pujats a un cotxe de la Guàrdia Civil, es dirigeixen als manifestants.
 23:39 Més de 10.000 persones es concentren a Girona contra l'operatiu «de les clavegueres de l'Estat» i per l'1-O.
 23:37 VÍDEO Alguns dels guàrdies civils podrien intentar sortir pel Cinema Coliseum.
 23:20 Mossos d'Esquadra vestits de paisà surten d'Economia. Davant en llançament d'algun paper, la multitud crida: "Guanyarem sense violència".
 23:19 Cuixart crida a la mobilització, demà a les 12 del migdia, davant del Tribunal Superior de Justícia.
 23:19 Crits de "Llibertat, llibertat" en referència als setze detinguts per l'operatiu del referèndum.
 23:16 Cuixart agraeix a la ciutadania que s'hagi mobilitzat. "Votarem!", esclaten els manifestants, que porten hores fent costat als càrrecs sobiranistes detinguts o investigats.
 23:16 "Avui hem tornat a guanyar", assegura Jordi Cuixart, de nou a l'escenari situat a Rambla Catalunya amb Gran Via.
 23:11 CONTRACRÒNICA «Els carrers seran sempre nostres»; per Sara González. 
 23:06 "Així ha quedat el despatx del número dos de Junqueras després de 14 hores d'escorcoll". 
 23:02 FOTOS Les mobilitzacions a Vic per defensar el referèndum, en 10 imatges i vídeos; per Carles Fiter. 
 23:00 Crits de "Votarem" davant la sortida dels agents de la Guàrdia Civil, que es preveu imminent. Algun manifestant ha llançat objectes (lleugers) i les entitats demanen calma.
 22:59  Jordi Cuixart també parla amb agents de la Guàrdia Civil dins la seu d'Economia. Personal del departament, dirigents de les entitats i policies conviuen a la planta baixa.
 22:58 VÍDEOS «L'estaca» també ressona a la Puerta del Sol de Madrid.
 22:57 VÍDEO Més de 10.000 persones rebutgen el setge de l'Estat per l'1-O a Tarragona; per Jonathan Oca. 
Entrades anteriors »
Concentració massiva a l'exterior del Departament d'Economia | Adrià Costa
01/01/1970
La Guàrdia Civil deté alts càrrecs i ocupa seus de conselleries per frenar el referèndum, i el sobiranisme civil respon amb una crida a la mobilització permanent | Milers de ciutadans condemen els actes de repressió amb una concentració davant del departament d'Economia, al centre de Barcelona
El centre de Barcelona s'ha omplert de gent en suport de l'1-O | Adrià Costa
Toni Vall
01/01/1970
«Siguis independentista o no, encara que la política cada dia et posi de més mala bava, vulguis votar o vulguis quedar-te a casa, n’hi ha per cabrejar-se bastant. I què fa la gent quan es cabreja? Sortir al carrer»
Un mural per la independència a la carretera C-17 a Tona | Adrià Costa
Oriol March | 9 comentaris
01/01/1970
Les confiscacions de l'institut armat, que reben la resposta pacífica de la ciutadania a Terrassa, impacten en el material de les meses i el cens | L'executiu manté el rumb cap a l'1-O i garanteix "al 100%" que es podrà votar amb normalitat
Núria de Gispert, expresidenta del Parlament | Adrià Costa
Pep Martí | 19 comentaris
01/01/1970
L'expresidenta del Parlament i dirigent de Demòcrates assegura que "aquesta és una revolució feta també per gent d'ordre" | Afirma que "al president Puigdemont no el podran detenir perquè als cinc minuts tindrien milers de persones al carrer"
L'acte d'aquest dilluns d'Esquerres per la Independència | Esquerres per la Independència
Roger Tugas | 9 comentaris
01/01/1970
Esquerres per la Independència deixa petit el Casinet d'Hostafrancs en un acte pel "sí" en què reuneix dirigents d'ERC, CUP, Podem, EUiA, Procés Constituent, ANC i Súmate
La policia local de Mataró va identificar els autors d'un mural | ACN
Isaac Meler | 25 comentaris
01/01/1970
L'Associació Catalana de Municipis recorda que un conveni del 2015 limitava les funcions dels cossos municipals com a policia judicial | El president de Drets, Sergi Blázquez, veu "excés de zel" en la confiscació de material del referèndum i identificació de ciutadans