Deu llibres per Sant Jordi que ens fan viatjar a d'altres èpoques

Seleccionem obres amb història com "La fada negra", "El navegant", "El retorn dels Bassat"o "Els estranys"

Xavier Theros ha publicat «La fada negra», premi Josep Pla
Xavier Theros ha publicat «La fada negra», premi Josep Pla | Adrià Costa
20 d'abril del 2017
Actualitzat a les 14:31h
Un dels grans plaers de llegir és el de viatjar a d'altres llocs i d'altres èpoques pel mòdic preu que val un llibre. Un passatge per espectadors privilegiats de la història. En els darrers temps, a més, la novel·la històrica ha viscut un auge important de lectors i llibres. Aquesta tria, però, intenta escapar una mica de les consideracions habituals de la novel·la històrica de manual, amb algunes joies que mereixen la pena ser llegides, tant sí com no.

Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya, Max Besora (Males Herbes)
Prop de 500 pàgines d'història, de sàtira, d'humor, d'aventures, d'irreverències, de fets i de gent que, per molt que semblin ficció, van ser reals. Almenys, en part. Joan Orpí (1593-1645) és un dels personatges més desconeguts de la nostra història, protagonista d'aquest fresc fascinant sobre la Catalunya del segle XVII i l’imperi espanyol del Segle d’or.

La fada negra, Xavier Theros (Columna)
Xavier Theros ens convida a fer un viatge per les entranyes i les foscors d'un segle XIX convuls, brut, fastigós, ple de revoltes, d'esclats i bullangues, amb la Jamancia i amb un cas a resoldre per un home que no dona massa confiança, en Llàtzer Llampades. L'obra que ha guanyat el premi Josep Pla.

Els estranys, Raül Garrigasait (Edicions de 1984)
L'any 1837, en plena guerra carlina, un jove prussià travessa els Pirineus per lluitar a favor de l'Ordre. Aquesta és l'excusa per a què esclatin convencions, estranyaments, xocs culturals, irònics i humans i un ampli ventall de bona, boníssima, literatura signada per un dels nous talents de les lletres catalanes.

El navegant, Joan-Lluís Lluís (Proa)
Assiscle Xatot és nascut a Perpinyà, té el do d'aprendre llengües i esdevé un superheroi totalment incomprès en una època on les llengües comencen a desaparèixer. Volgut o no, tota una metàfora d'un món que no ens és pas gaire aliè.

El retorn dels Bassat, Vicenç Villatoro (RBA-La Magrana)
Villatoro construeix un gran relat sobre una de les grans famílies barcelonines, els Bassat. Una obra que repassa la història d'Europa a través del periple jueu.
 
Allò que va passar a Cardós, Ramon Solsona (Proa)
Concebuda com un gran trencaclosques que acaba convertint-se en un relat èpic, és un dels grans èxits de la temporada. Sis anys després de L'home de la maleta, Solsona hi torna amb una història coral ambientada en les obres hidroelèctriques a la Vall de Cardós dels 60.

Amics per sempre, Lluís-Anton Baulenas (Bromera)
Un viatge curt en el temps, concretament al 1992. Any olímpic i, també, any de conflictes. La guerra dels Balcans ha reduït la voluntat de Ferran Simó a la d’un animal i ho ha assumit. Només la sort el salvarà de morir i podrà tornar a casa, a una Barcelona eufòrica a punt d’inaugurar els Jocs Olímpics.
 

Patrícia Gabancho Foto: Adrià Costa


Amalia i els esperits, Patricia Gabancho (Arpa)
Gabancho posa el focus als inicis del segle XX a Catalunya, un dels períodes més rics pel que fa a agitació i inquietuds de la història del país. A través d'Amalia Domingo Soler, un personatge desconegut per al gran públic, però fascinant: feminista, anti-clerical, de ment lúcida i adalil de l'espiritisme. La seva vida és el fil conductor d'aquest assaig narratiu.

Morir a la primavera, Ralf Rothmann (L'Altra Editorial)
Dos amics de 17 anys són reclutats per les SS i acaben al front nazi. Les catàstrofes de la guerra portaran una gran culpa i deixaran el lector commocionat.

Tu no ets una mare com les altres, Angelika Schrobsdorff (La Campana)
Schrobsdorff reconstrueix la vida real i inconformista de la seva mare, l'Else, una dona nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín als anys vint. Una prova d'amor, una commoció, una deliciosa confessió a cau d'orella.