El record de Chacón uneix els socialistes

Quan és el fil de la vida el que es trenca, les discrepàncies polítiques queden en anècdota. Més encara quan es tracta d'una mort quasi contra natura i inesperada d'algú que només tenia 46 anys. Deu dies després de la seva mort, el socialisme segueix plorant per Carme Chacón. L'homenatge organitzat pel PSC en la seva memòria ha aturat l'activitat del partit i ha marcat un parèntesi en la cursa pel lideratge del PSOE. Aquest vespre a Barcelona no hi ha hagut susanistes o sanchistes, sinó companys de partit que deien adéu a una dirigent que, des de l'acord o la discrepància, ha marcat el socialisme català i espanyol.

"Cántame una cancion al oído y te pongo un cubata...", entona Joaquín Sabina mentre la plana major del PSC i del PSOE intercanvien salutacions, copets a l'esquena i agraeixen la presència de membres dels partits rivals en el ring polític. Hi són Susana Díaz, Pedro Sánchez i Patxi López, que es cenyeixen al protocol de respecte conscients que avui no toca cap gest del qual es puguin fer lectures polítiques.

"No era el més fàcil ser política catalana a Madrid i líder charnega a Catalunya. Ella va triar el camí més difícil". Ho explica Mireia Chacón, la germana de l'exministra, que ha proclamat que ningú podrà dir que Carme Chacón "no va ser valenta". De fet, és ella qui ha entonat un missatge amb càrrega política i, juntament amb el seu marit, ha fet una crida a seguir el camí del "diàleg" que ha defensat que la seva germana sempre va proclamar en un escenari polític polaritzat com el que en aquests moments viuen Catalunya i Espanya.
 
Un retrat calidoscòpic

Companys, amics i familiars la recorden. Com a dirigent, com a la primera dona que va ser ministra de Defensa, com a alumna, com a mare, com a germana. "Jo vaig plorar amb la Carme alguna vegada. El dia abans que ETA anuncies la fi de la violència", se sincera l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. I reconeix que és una de les persones que més suport li va donar sempre. "Jose, hem de seguir", explica que li deia quan les coses no sortien bé. L'expresident no s'està de llançar un mínim missatge polític recordant que "en el cor de Chacón hi cabia l'amor a Catalunya i l'amor a Espanya". I l'exvicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega recorda que Carme Chacón va ser l'única que es va enfrontar a "l'aparell del PSOE" quan l'any 2012 va plantar cara a Alfredo Pérez Rubalcaba per intentar liderar el partit. I deixa anar: "Quasi ho va aconseguir. Algun dia ens haurem d'explicar per què no va poder ser".
 Moments, converses compartides. "Estàs segura, Carme?". "Sí", va respondre. "Aleshores t'acompanyo". El diputat José Zaragoza reprodueix un diàleg que il·lustra el caràcter agosarat que tenia l'exministra, de qui era amic personal. "Gràcies Carme, moltes gràcies. Pel teu compromís, lluita i amistat", entona Miquel Iceta.

"Me asomo a la ventana eres la chica de ayer. Jugando con las flores, en mi jardín". Ara és Nacha Pop qui posa a l'homenatge una banda sonora que Chacón escoltava quan era adolescent. "Sempre a les teves ordres, ministra", diu l'excap de l'estat major de l'exèrcit José Luis Rodríguez. El periodista Jordi Évole recorda el seu somriure i els Estopa la festa que, com a veïns, va quedar pendent. La plora l'exministra de Sanitat Leire Pajín, que va ser companya de pis de Chacón i que cantava amb ella cançons d'Amaral. "Seguiré brindant amb tu amb vi blanc o cava fred", promet.

Assistència transversal

A tots aquells que parlen de Carme Chacón se'ls escolten des de l'alcaldessa Ada Colau als presidents del País Valencià i Balears, Ximo Puig i Francina Armengol. Des la dirigent de C's Inés Arrimadas a la popular Alícia Sánchez-Camacho, la coordinadora del PDECat Marta Pascal o l'exlíder d'Unió Josep Antoni Duran i Lleida. També la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l'eurodiputat d'ICV Ernest Urtasun o els presidents dels grups parlamentaris de Junts pel Sí i de Catalunya Sí que es Pot, Jordi Turull i Lluís Rabell. I tants altres, més d'un miler, que han volgut compartir la seva commoció per la mort d'una exministra "amb el cor al revés" i una data de caducitat massa curta que no va deixar ningú indiferent.