20 d'abril: l'epíleg de l'«aguirrisme»

La detenció del seu successor, Ignacio González, certifica la victòria total de Rajoy, indemne a la corrupció, davant la política madrilenya. Aquest dijous també són protagonistes Francisco Marhuenda, l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, les firmes pel referèndum, l'expansió de Barcelona i Adolf Hitler

20 d'abril del 2017
Actualitzat a les 7:04h

Final d'època. Esperanza Aguirre ja és història de la política espanyola. Apartada de la direcció del PP madrileny, la caiguda del seu successor a la Comunitat de Madrid, Ignacio González, investigat per la gestió del Canal d'Isabel II, marca un final d'època. El que ella representa ja no tornarà a aixecar cap a un PP on els casos de corrupció se succeeixen un darrere l'altre. Us aconsello aquest article de Pep Martí sobre la fi d'un poder que havia estat omnímode.

La detenció de González ha tingut una derivada. Directius de La Razón i el grup Planeta havien pressionat a l'actual presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, propera a Rajoy, en favor d'un dels consellers del Canal i també se'ls ha imputat. Un d'ells és el director del rotatiu conservador, el català Francisco Marhuenda, i l'altre el conseller delegat, Mauricio Casals. Tots dos declaren aquest migdia a l'Audiència Nacional. Malgrat que és comissari honorífic per obra i gràcia de Jorge Fernández Díaz, ja havia estat imputat per atemptat contra l'honor dels 33 jutges partidaris del dret a decidir.

Milers i milers de firmes. El portaveu del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, explica aquesta tarda el dispositiu per a la recollida, s'espera que massiva, de firmes pel referèndum del dia de Sant Jordi. Es confirma doncs el que vam explicar a NacióDigital, en el sentit que aquest seria un dels grans actes de mobilització per la diada. A les seus de CCOO i UGT se centralitzarà la distribució i recollida de fulls i altre material per a les parades. Els dos sindicats donen suport, amb matisos, al referèndum pactat, que no té cap expectativa de prosperar. Veurem què fan a finals de maig. De moment, el nou líder de CCOO, Javier Pacheco, ja ha advertit que no donarà suport a la unilateralitat.


Vist i llegit

Fa uns dies una dona va morir assassinada per qui n'havia estat la seva companya sentimental. Molts mitjans ho van tractar traient a passejar els estereotips de la violència de gènere i les lesbianes, que precisament el 26 d'abril celebren el dia per la seva visibilitat. A l'Observatori Media.cat feien ahir un interessant article repassant el tractament que l'assumpte havia rebut.


 El passadís

L'acte d'homenatge a Carme Chacón, del qual Sara González en va fer una crònica, va estar farcit de confessions com la de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, que va relatar com va plorar amb l'exministra la nit abans que ETA anunciés el cessament definitiu de la lluita armada. També de reivindicacions, com la de l'exvicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega, que va proclamar que Chacón va ser l'única que va gosar enfrontar-se a l'"aparell" del PSOE i que algú haurà d'explicar algun dia per què no va guanyar. El missatge més polític, però, el va entonar la seva germana, Mireia Chacón, que va demanar que es faci realitat el camí del "diàleg" que, al seu judici, sempre va defensar l'exministra. Tot plegat mentre els aspirants a liderar el PSOE, Pedro Sánchez, Susana Díaz i Patxi López van procurar esquivar-se i fugir dels gestos amb lectura política.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1897, ara fa 120 anys, entrava en vigor el decret que d'agregació segons el qual els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integraven a Barcelona, que havia fet caure les muralles i s'havia expansionat gràcies a l'Eixample.


 L'aniversari

Un 20 d'abril de l'any 1889 naixia a Braunau am Inn, a Àustria, el dictador alemany Adolf Hitler, que va modelar la ideologia nazi i amb el seu imperialisme va provocar la Segona Guerra Mundial i l'holocaust jueu. Hitler, fanàtic i inestable, va estar al capdavant del país, després de guanyar unes eleccions, entre 1933 i 1945. Va arribar al poder gràcies a un discurs populista i nacionalista que va derivar en totalitari. El dictador es va suïcidar amb la seva companya Eva Braun el 1945 al seu búnquer a Berlín, just quan els aliats prenien la ciutat. Aquest documental de National Geographic relata el seu darrer any i la degeneració del seu règim.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi