20
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
21
d'abril
a les
16:37h
Comprendre l’ecosistema mediàtic actual sorgit dels canvis que ha provocat la revolució digital, no és fàcil. La fórmula del model de negoci per subsistir no la té ningú: la publicitat no és suficient per mantenir la producció dels mitjans actuals i el lector és encara reticent a pagar per llegir online. D'altra banda, els mitjans de tot el món competeixen amb la interacció de les audiències a través de xarxes socials en temps real, alhora que fan intents desesperats per adaptar-se al mòbil i oferir continguts innovadors en formats multimèdia.
Per trobar respostes, inspiracions i idees de com moure’s en aquest terreny digital i pantanós, el periodista Ismael Nafría (Barcelona, 1968) acaba de publicar La reinvención del The New York Times. Cómo la “dama gris” del periodisme se está adaptando (con éxito) a la era móvil, editat pel Knight Center for Journalism in the Americas. El volum documenta les decisions estratègiques i els formats innovadors que s’està plantejant un dels mitjans més prestigiosos del món. Tal com explica l’autor, durant les dues últimes dècades, el Times s’ha hagut de reinventar successives vegades per adaptar-se a l’era digital i al nou consum de continguts periodístics a partir del mòbil.
Ismael Nafría va formar part del Grup Godó durant set anys (del 2008-16) on va ocupar càrrecs de direcció i d’estratègia online de La Vanguardia. Molt abans havia format part de l’equip directiu de Prisacom, la branca digital d'El País (2005-08). El setembre passat, va iniciar una estada com a resident al Knight Center for Journalism in the Americas a la Universitat de Texas (Austin), on ha pogut enllestir i publicar, finalment, el llibre que sempre ha volgut escriure perquè “com a professional amb responsabilitats executives i estratègiques havia llegit amb atenció The New York Times per extreure lliçons”.
Per documentar-se a fons, ha visitat en diverses ocasions el mitjà i ha analitzat les memòries anuals de les últimes dues dècades del Times, a més de resultats trimestrals, audiències, discursos públics, notícies relacionades amb el negoci, així com intervencions de representants del mitjà en congressos i conferències. “The New York Times és una referència obligada quan es parla d’adaptació al nou entorn digital”.
La idea d’escriure el llibre li va venir l’estiu de l’any 2013, quan el fundador d’Amazon, Jeff Bezos, va comprar The Washington Post. “Poc després, el NYT va publicar el seu famós informe intern Innovation, que demostrava la voluntat que tenia el diari de transformar-se, i les dificultats amb què es trobava per fer-ho. Em va semblar un exercici magnífic i molt poc habitual al nostre sector”. Ara fa només uns mesos, el mitjà va fer públic l'informe 2020, Journalism that stands apart, una bona inspiració pels pròxims anys.
Les 10 lliçons a tenir en compte
La reinvención de The New York Times il·lustra amb gràfics l’evolució i transformació del negoci del diari novaiorquès, a més d'apuntar a deu lliçons que es poden extreure de l’experiència del mitjà. "L’aposta pel periodisme de qualitat i oferir als usuaris un producte imprescindible té mercat als Estats Units. És la base d’un bon negoci”, explica Ismael Nafría. “Una altra lliçó: les empreses periodístiques han de tenir molt clara la seva missió, des del propietari fins a l’últim treballador. En moments de transformació del sector, transmetre les idees amb contundència ajuda a obtenir millors resultats”.
Posar el focus en els lectors més fidels, potenciar un periodisme visual amb dades i animacions, adaptar-se al mòbil, treballar col·laborativament entre tots els departaments, i repensar el diari de paper són algunes de les claus que proposa La reinvenció del The New York Times. Segons el consultor digital, també cal assumir que el camí cap a la transformació digital és llarg i complex.
La fórmula del model de negoci
El 2012, per primera vegada, el NYT va obtenir més ingressos dels lectors (per subscripcions i vendes) que dels anunciants. La diferència a favor dels lectors es cada any més gran. “S'aposta decididament per un producte pensat en els usuaris, amb l’objectiu d’aconseguir subscriptors: lectors disposats a pagar per un producte que val molt la pena i que no trobaran a un altre lloc. Ara ja té més de tres milions de subscriptors, entre digitals i impresos. I cada trimestre la xifra augmenta”.
El model de negoci, insisteix Nafría en el llibre, no està inventat. Però sí que estan clares certes variables per triomfar: la publicitat ja no és suficient per mantenir un periodisme de qualitat; els lectors consumeixen les notícies en suports digitals i no en paper; i, els mitjans han d’aprofitar el valor de la seva marca per llençar noves línies de negoci que els aportin ingressos addicionals. “A Internet, els gegants Facebook i Google s’enduen la gran part del pastís i, per la resta, queda una petita part del mercat a repartir entre molts. Senzillament no és viable. Un mitjà que vulgui ser sòlid ha de comptar amb fórmules de pagament dirigides als seus usuaris més fidels, els que més valoren el que el mitjà aporta”.
Aposta per la qualitat i no la quantitat
El cas del Times també ensenya que el canvi no es fa de la nit al dia, sinó que cal força temps, fins i tot quan la voluntat de canviar és molt clara. “Les inèrcies de dècades són difícils de variar, però no queda més remei que fer-ho si es vol sobreviure”.
I en la fórmula del negoci cal repensar la producció. El NYT té actualment una redacció amb 1.300 professionals, però només publica entre 200 i 250 continguts diaris. “Això són molt menys continguts que molts mitjans molt més petits. Els usuaris demanen qualitat, no muntanyes d’informació que poden trobar a molts altres llocs però que no aporten un valor real”.
El camí a l'èxit no és fàcil, però com diu al llibre Rosenthal Alves, professor de l’Escola de Periodisme de la Universitat de Texas, “aquest treball serveix per renovar l’esperança que els mitjans poden sobreviure en el nou món que emergeix de la revolució digital. Però primer cal comprendre els enormes canvis que estan succeint i reinventar-se com ha fet el NYT”.
Per trobar respostes, inspiracions i idees de com moure’s en aquest terreny digital i pantanós, el periodista Ismael Nafría (Barcelona, 1968) acaba de publicar La reinvención del The New York Times. Cómo la “dama gris” del periodisme se está adaptando (con éxito) a la era móvil, editat pel Knight Center for Journalism in the Americas. El volum documenta les decisions estratègiques i els formats innovadors que s’està plantejant un dels mitjans més prestigiosos del món. Tal com explica l’autor, durant les dues últimes dècades, el Times s’ha hagut de reinventar successives vegades per adaptar-se a l’era digital i al nou consum de continguts periodístics a partir del mòbil.
“The New York Times és una referència obligada quan es parla d’adaptació al nou entorn digital”
Ismael Nafría va formar part del Grup Godó durant set anys (del 2008-16) on va ocupar càrrecs de direcció i d’estratègia online de La Vanguardia. Molt abans havia format part de l’equip directiu de Prisacom, la branca digital d'El País (2005-08). El setembre passat, va iniciar una estada com a resident al Knight Center for Journalism in the Americas a la Universitat de Texas (Austin), on ha pogut enllestir i publicar, finalment, el llibre que sempre ha volgut escriure perquè “com a professional amb responsabilitats executives i estratègiques havia llegit amb atenció The New York Times per extreure lliçons”.
"El periodisme de qualitat té mercat als Estats Units", explica el periodista Ismael Nafría. Foto: Clara Nafría
Per documentar-se a fons, ha visitat en diverses ocasions el mitjà i ha analitzat les memòries anuals de les últimes dues dècades del Times, a més de resultats trimestrals, audiències, discursos públics, notícies relacionades amb el negoci, així com intervencions de representants del mitjà en congressos i conferències. “The New York Times és una referència obligada quan es parla d’adaptació al nou entorn digital”.
La idea d’escriure el llibre li va venir l’estiu de l’any 2013, quan el fundador d’Amazon, Jeff Bezos, va comprar The Washington Post. “Poc després, el NYT va publicar el seu famós informe intern Innovation, que demostrava la voluntat que tenia el diari de transformar-se, i les dificultats amb què es trobava per fer-ho. Em va semblar un exercici magnífic i molt poc habitual al nostre sector”. Ara fa només uns mesos, el mitjà va fer públic l'informe 2020, Journalism that stands apart, una bona inspiració pels pròxims anys.
Les 10 lliçons a tenir en compte
La reinvención de The New York Times il·lustra amb gràfics l’evolució i transformació del negoci del diari novaiorquès, a més d'apuntar a deu lliçons que es poden extreure de l’experiència del mitjà. "L’aposta pel periodisme de qualitat i oferir als usuaris un producte imprescindible té mercat als Estats Units. És la base d’un bon negoci”, explica Ismael Nafría. “Una altra lliçó: les empreses periodístiques han de tenir molt clara la seva missió, des del propietari fins a l’últim treballador. En moments de transformació del sector, transmetre les idees amb contundència ajuda a obtenir millors resultats”.
Posar el focus en els lectors més fidels, potenciar un periodisme visual amb dades i animacions, adaptar-se al mòbil, treballar col·laborativament entre tots els departaments, i repensar el diari de paper són algunes de les claus que proposa La reinvenció del The New York Times. Segons el consultor digital, també cal assumir que el camí cap a la transformació digital és llarg i complex.
A The New York Times s'aposta pels lectors subscriptors Foto: Blanca Nafría
La fórmula del model de negoci
El 2012, per primera vegada, el NYT va obtenir més ingressos dels lectors (per subscripcions i vendes) que dels anunciants. La diferència a favor dels lectors es cada any més gran. “S'aposta decididament per un producte pensat en els usuaris, amb l’objectiu d’aconseguir subscriptors: lectors disposats a pagar per un producte que val molt la pena i que no trobaran a un altre lloc. Ara ja té més de tres milions de subscriptors, entre digitals i impresos. I cada trimestre la xifra augmenta”.
"La publicitat ja no és suficient per mantenir un periodisme de qualitat"
El model de negoci, insisteix Nafría en el llibre, no està inventat. Però sí que estan clares certes variables per triomfar: la publicitat ja no és suficient per mantenir un periodisme de qualitat; els lectors consumeixen les notícies en suports digitals i no en paper; i, els mitjans han d’aprofitar el valor de la seva marca per llençar noves línies de negoci que els aportin ingressos addicionals. “A Internet, els gegants Facebook i Google s’enduen la gran part del pastís i, per la resta, queda una petita part del mercat a repartir entre molts. Senzillament no és viable. Un mitjà que vulgui ser sòlid ha de comptar amb fórmules de pagament dirigides als seus usuaris més fidels, els que més valoren el que el mitjà aporta”.
Aposta per la qualitat i no la quantitat
El cas del Times també ensenya que el canvi no es fa de la nit al dia, sinó que cal força temps, fins i tot quan la voluntat de canviar és molt clara. “Les inèrcies de dècades són difícils de variar, però no queda més remei que fer-ho si es vol sobreviure”.
I en la fórmula del negoci cal repensar la producció. El NYT té actualment una redacció amb 1.300 professionals, però només publica entre 200 i 250 continguts diaris. “Això són molt menys continguts que molts mitjans molt més petits. Els usuaris demanen qualitat, no muntanyes d’informació que poden trobar a molts altres llocs però que no aporten un valor real”.
El camí a l'èxit no és fàcil, però com diu al llibre Rosenthal Alves, professor de l’Escola de Periodisme de la Universitat de Texas, “aquest treball serveix per renovar l’esperança que els mitjans poden sobreviure en el nou món que emergeix de la revolució digital. Però primer cal comprendre els enormes canvis que estan succeint i reinventar-se com ha fet el NYT”.
Aquest és el quart llibre del periodista Ismael Nafría, tots dedicats al periodisme i Internet Foto: Blanca Nafría