Després de l'aturada de Setmana Santa avui es reprèn l'activitat política. El procés ha estat masegat aquests dies pels seus protagonistes. La tensió entre el PDECat i ERC per com s'han de gestionar els preparatius pel referèndum, el cas Bonvehí (avui sabrem si denuncia a la Fiscalia que se'l gravés dient que si tot fracassa el seu partit revisarà a la baixa els plantejaments sobiranistes amb un candidat "autonomista"), les crítiques de Marta Pascal a la CUP i les enquestes han escalfat l'ambient.
I, malgrat tot, el procés sobreviu a la seva legió d'enterradors. Potser hi fa l'empenta de la gent -que sondejos amb preguntes parcials com els que han publicat La Vanguardia o El País no poden amagar- o la manca d'alternativa, però el cas és que, com explica aquesta informació de Joan Serra Carné a partir d'una enquesta d'ERC amb un ampli treball de camp, el referèndum, encara que no fos acordat, tindria una participació que aniria molt més enllà de la del 9-N. I interpel·laria clarament l'espai dels comuns, que segueixen en el seu debat i s'han de matisar dia sí i dia també.
Hi ha hagut pim-pam-pum, enquestes per condicionar i sabrem què passa amb Bonvehí. En aquest clima el Govern es reuneix avui de nou. Fa dies que us vam explicar que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras treballen en alguna via unitària per mostrar el seu compromís. Vaig afirmar que ha de ser ampli i plural i avui també opina Joan Serra Carné. Veurem en què queda tot plegat, però al president i al vicepresidents els toca fer un cop d'efecte coral que aplani el tram final fins al referèndum de setembre.
Josep Lluís Trapero, el súper policia. Abans de la reunió del Govern, Puigdemont i el conseller de l'Interior, Jordi Jané, assistiran a la presa de possessió a Palau com a major dels Mossos de l'actual comissari en cap, Josep Lluís Trapero. És el càrrec més alt del cos i duia vacant vuit anys. En ple procés sobiranista, i amb la cúpula d'Interior qüestionada per alguns sectors per una suposada manca de compromís independentista, qualsevol nomenament té connotacions. Trapero no agrada a la vella guàrdia més sobiranista del cos. Fins ara ha defugit la controvèrsia política i ha evitat opinar d'hipòtesis. Veurem.
Sant Jordi ja és a tocar. Esperem que la política ens doni algun respir per submergir-nos en Sant Jordi, sens dubte el millor dia de l'any al nostre país. Enguany cau en diumenge però les expectatives són molt altes. Esteve Plantada, el nostre cap de Cultura, us farà cada dia recomanacions. Avui rebrem a la redacció, i em fa molta il·lusió perquè en sóc fan des de fa anys i panys, Lluís Gavaldà, el vocalista d'Els Pets, que treu llibre de lletres de les seves cançons (digueu-me clàssic però em quedo amb Vespre encara que les dels darrers treballs són brutals). Aquests dies hem entrevistat autors que seran molt venuts aquest Sant Jordi, com Carles Capdevila, en català, i David Trueba, en castellà. I també alguna curiositat política com Graziano Graziani.
Vist i llegit
El model de concessió de les autopistes està en qüestió. Una de les opcions que hi ha damunt la taula és l'eurovinyeta. Malgrat les complicades relacions amb el govern espanyol, la Generalitat intenta negociar-hi per unificar les concessions de les autopistes catalanes i desplegar així aquest sistema a tot el país amb una tarifa de 80 euros a l'any. Ho explica Marcos Lamelas en aquesta informació a El Confidencial.
El passadís
La darrera reunió del Govern es va fer en un clima de forta tensió entre el PDECat i ERC. Després de les crides a la "lleialtat" es va repassar l'ordre del dia, que incloïa les Creus de Sant Jordi. Va sorprendre la rapidesa de reflexos en concedir-ne una a l'exministra socialista Carme Chacón, que havia mort aquell diumenge. La idea, que abans no havia estat comentada amb cap altre membre de l'executiu, va ser de Puigdemont. Algun conseller, com ara el de Cultura, Santi Vila, va posar-hi alguna pega per les presses, però el guardó honorífic va tirar endavant sense problema.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1946 es concreta el procés de dissolució de la Societat de Nacions que, amb l'objectiu d'evitar les guerres i servir de fòrum de debat entre els estats, s'havia creat el 1919, encara sota l'impacte de la Primera Guerra Mundial, gràcies a l'impuls del president americà Wilson. La manca d'un exèrcit propi, les cadires buides i la Segona Guerra Mundial van provocar que l'entitat, amb seu a Ginebra, decidís dissoldre's i donar suport a la nova Organització de les Nacions Unides (ONU), que encara funciona. La Societat de Nacions va aconseguir posar en marxa l'Organització Internacional del Treball (OIT) i va governar durant 15 anys el territori de Sarre, que es disputaven França i Alemanya. Aquest vídeo n'explica la història.
L'aniversari
Un 18 d'abril de 1867 naixia al Masnou el músic Lluís Millet, conegut com el mestre Millet. Va ser, juntament amb Amadeu Vives, el fundador de l'Orfeó Català, que va fer arribar la música a les classes populars i propagar idees catalanistes. Millet va ser pare i avi de músics i dinamitzadors culturals i clau en la construcció del Palau de la Música. Fèlix Millet, a qui es jutja aquests dies pel saqueig de la institució, n'és descendent. El mestre Millet va morir a Barcelona el 1941 en la tristor de la postguerra. TVE a Catalunya va emetre aquest documental sobre l'Orfeó pels 90 anys de l'entitat.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi