Aquest dijous (no cal que ens enganyem) la majoria de nosaltres arribarem a la feina pensant ja en desconnectar uns dies per Setmana Santa amb la família o els amics. Guanya el turisme de proximitat -les cases rurals estan a petar i el bon temps ajuda més els hotels de la costa que no pas els d'esquí- però també són dies de tradicions, tal com recull aquesta fotogaleria. Entre les més arrelades a casa nostra, la de la mona, que us expliquem quin origen té. Podem estar tranquils perquè els pollets perillosos per la mainada s'han retirat i ens podrem entretenir a contemplar pastissos espectaculars com el de Ferrari Land o el cuiner Chicote. Enguany aquest curt període de vacances primaveral cau tard i Àlvar Llobetus n'explica el perquè.
Si a hores d'ara encara no teniu clar què fareu Elvira Vilardell us fa dues propostes: una més moguda, amb cinc escapades, i una altra més sedentària, amb quatre sèries per escarxofar-vos al sofà. Aquesta tarda estigueu pendents perquè l'Esteve Plantada us recomanarà llibres i pel·lícules. Jo m'acomiado fins dimarts que ve!
La ressaca de la bronca soterrada. Marxem de vacances amb l'ambient encara molt remogut per les desavinences, notòries però no públiques, entre el PDECat i ERC a l'hora de gestionar el referèndum. Oriol March us explica que Carles Puigdemont s'ha hagut d'arremangar aquests dies per quadrar els seus entorn el seu projecte de referèndum vinculant. Us aconsello l'opinió del nostre cap de redacció Arnau Urgell. Les coses no seran fàcils. La diplomàcia pública catalana s'obre pas però l'aparell exterior de l'Estat és implacable i busca que es projecti la imatge d'una Catalunya aïllada. Ahir ho va fer amb el consultat dels Estats Units i el Centre Carter. L'Ajuntament de Barcelona tampoc s'hi posarà bé malgrat les vacil·lacions d'Ada Colau. Jaume Collboni explica, en aquesta entrevista de Jordi Bes i Sara González, que no col·laboraran en res. Tampoc caldrà.
Vist i llegit
A Catalunya hi ha, sovint, polèmica perquè el Departament d'Ensenyament manté els concerts a escoles d'èlit que segreguen els nens per sexe. A Madrid això també està normalitzat en el cas de centres que potencien rols absolutament masclistes. Ho ha explicat la cadena Ser en una informació de Laura Gutiérrez: al col·legi Joan Pau II d'Alcorcón les nenes fan ganxet i els nens van al Bernabéu a veure el futbol. A La Razónhan sortit en defensa del centre i el seu director homòfob.
El passadís
Aquesta setmana a la conferència del ministre d'Economia, Luis de Guindos, davant la Societat Econòmica d'Amics del País, que presideix Miquel Roca, en el torn de col·loqui, un dels presents, el periodista Luis del Olmo, va sorprendre l'auditori al preguntar a ministre si s'atreviria a puntuar a Donad Trump com a economista. De Guindos va dir que com membre del govern ha de mantenir una bona relació amb els EUA (més si després han de demanar a l'ambaixada comunicats contra el procés) Tot seguit, va afegir que li sembla bé la seva proposta de reduir impostos, tot recordant que ha estat ben rebuda pels mercats. Es va distanciar, això sí, del seu proteccionisme. Els assistents van marxar amb un dubte més que raonable.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1983 va morir de càncer a Girona l'escriptora Mercè Rodoreda, que havia nascut a Barcelona el 10 d'octubre de 1908. És l'escriptora catalana més influent, llegida i traduïda. Com a tota la seva generació la Guerra Civil la va marcar i va viure l'exili. La seva producció comprèn tots els gèneres. Rodoreda va conrear tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la. En aquest gènere, les seves obres més conegudes són La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies o Aloma. L'escriptora va passar els darrers anys de la seva vida a Catalunya, on va morir. Deu anys abans, el crític i editor Josep Maria Castellet la va visitar a Ginebra. El cineasta Ventura Pons va recrear la visita a Un berenar a Ginebra atansant-nos a una dona reservada i genial. La recordem en aquest vídeo, amb pinzellades de la seva biografia i fragments de la versió cinematogràfica de La Plaça del Diamant.
L'aniversari
Un 13 d'abril de l'any 1978 va nàixer a la Pobla de Segur l'exfutbolista Carles Puyol. Entre 2003 i 2014 aquest contundent i ràpid defensa va ser capità del Barça i es va convertir en una de les seves llegendes. Puyol va arribar de petit a la Masia, l'escola del club, i va pujar al primer equip el 1999. Amb la samarreta blaugrana va guanyar sis lligues, tres copes d'Europa, dues supercopes d'Europa, dis mundials de clubs i dues copes del rei. Amb la selecció espanyola dues eurocopes i un mundial. Aquest vídeo dona testimoni de la seva empenta.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi