anàlisi

De Trump a Le Pen: el populisme de dretes que desactiva els intel·lectuals

Les vies clàssiques de generació d'opinió, des dels mitjans seriosos a les elits culturals, han deixat de tenir incidència en el potencial votant populista

| 14/04/2017 a les 10:00h
Arxivat a: Internacional, Donald Trump, populisme, Hongria, Viktor Orban, extrema dreta, Brexit, França, Marine Le Pen, Regne Unit, intel·lectuals, EUA, Estats Units, anàlisi

Marine Le Pen, aquest dissabte a Perpinyà. Foto: Josep Maria Montaner


Els manifestos d'intel·lectuals, artistes, escriptors o personatges del món de la cultura, entre d’altres, sempre han abundat. Tot i no disposar de dades que ho corroboressin, sempre s'havia cregut que gaudir del suport de certes celebritats no podia fer més que donar prestigi a qualsevol causa. Si agafem una perspectiva històrica, i probablement per la pròpia decantació política habitual de les persones que es dediquen en aquests àmbits, els manifestos d'intel·lectuals han estat més propers de l'esquerra o de posicionaments concebuts com a progressistes.

Les eleccions ocorregudes en els darrers any no han sigut una excepció en aquest sentit. En efecte, una llarga llista de personalitats del món de la cultura, del cinema, esportistes i intel·lectuals es van manifestar en contra de Donald Trump en les setmanes anteriors a les eleccions americanes. El resultat és ben conegut: el magnat immobiliari que es volia interposar en el camí de l'experimentada Hillary Clinton es va acabar convertint en el 45è president dels Estats Units. Sembla ser que la manca d'un projecte real pel país i les seves sortides de to no van passar-li factura.

Del Brexit a Polònia i Hongria

Tanmateix, aquest no és l'únic cas ocorregut en els darrers temps. El referèndum del Brexit al Regne Unit del passat més de juny va estar marcat per un important suport de la gran majoria de partits polítics de l’arc parlamentari a Westminster, de líders d’opinió i personalitats, així com també d’importants capçaleres mediàtiques serioses del país (incloent-hi The Times, The Guardian o The Economist). Les mentides i mitges veritats però, van guanyar un altre cop i el populisme de Nigel Farage i el seu UKIP van poder contra tota la maquinària electoral del Remain.

Si ens remuntem a les eleccions legislatives a la Sejm, el parlament polonès, el 2015, hi trobem en un cas similar. Des del tràgic accident d'aviació del president Lech Kaczyński l’any 2010, el partit Llei i Justícia dels germans Kaczyński ha anat consolidant un gir fortament populista i marcadament anti-intel·lectual. De fet, el propi accident d’aviació va servir com a punt de partida d'un seguit de teories de la conspiració relacionant Rússia –on va tenir lloc la catàstrofe– amb l'accident (tot i el propi informe oficial del parlament polonès en què clarament s’atribueix el desastre a un error humà). L'espiral de la conspiració i del populisme no ha deixat d’anar a més des d'aleshores ençà.
 

Viktor Orban, valorant els resultats del referèndum Foto: Europa Press


A Hongria, aquesta mateixa setmana el president Viktor Orban, del populista i dretà Fidesz – Unió Cívica Hongaresa, ha aprovat una legislació que posa en perill l’activitat de la prestigiosa Central European University (CEU), impedint-la actuar com a una universitat americana a Hongria i regulant-ne el moviment del seu professorat i estudiants. Silenciament de veus dissidents per la via d’una suposada amenaça a la "seguretat nacional".

La demagògia de Le Pen

A França el Front Nacional del Marine Le Pen ha fet servir habitualment arguments falsos o demagogs –sobretot en relació a la immogració– per defensar les seves posicions (només cal veure, per exemple, aquest enllaç o aquest altre amb mentides de Marine Le Pen, tot i que ella mateixa s’ha considerat en ocasions la víctima d’una campanya de mentides). També en aquesta ocasió, intel·lectuals i personatges rellevants del món de la cultura francesos s’han aixecat contra l’amenaça que suposen les altes expectatives electorals del partit populista i xenòfob d’extrema dreta en les properes eleccions presidencials del 23 d'abril (primera volta) i el 9 de maig (segona volta). No sembla, a hores d'ara, que cap manifest d'intel·lectuals d'aquest estil –com tampoc els posicionaments contraris dels principals mitjans de comunicació francesos– puguin aturar a Marine Le Pen d’accedir a la segona volta de les presidencials.

En definitiva, sembla doncs que les vies clàssiques de generació d’opinió –incloent-hi tant mitjans de comunicació com elits intel·lectuals– s'han convertit en immunes pel votant potencial dels partits de dreta populista. Per què passa, això? Una explicació d’aquest fenomen la podem trobar en la pròpia definició de què és el populisme. Aquest, segons paraules del prestigiós politòleg Cas Mudde, ha de ser entès com una "quasi-ideologia" (thin-centered, en la seva definició original en anglès) que es basa en la distinció entre el poble pur i l'elit corrupta dirigent.
 

Marine Le Pen mostra la decepció després dels resultats de la segona volta Foto: Europa Press


En aquest sentit, les elits intel·lectuals, artistes, escriptors o personatges del món de la cultura que es manifesten en contra dels polítics que donen suport al poble (això és, els polítics populistes) no han de ser entesos com a res més que satèl·lits de les pròpies elits polítiques, al servei dels seus interessos. Interessos que, per cert, segons paraules pròpies del populistes, estan contraposats amb els interessos del poble pla.

Així doncs, estem davant d'un nou col·lectiu d'individus que, sovint vistos com a els principals perjudicats de la globalització i de la crisi econòmica, reaccionen visceralment en contra de tot el que pugui relacionar-se amb les estructures polítiques i de poder existents fins al moment. Sigui com sigui, aquestes persones –algunes per desconeixement, d'altres de manera interessada i amb mala fe– passen a ser militants de l'anti-intel·lectualitat. I davant d’ells no hi ha manifestos ni explicacions racionals que valguin.

Amb la dreta populista estem entrant a la nova era de la coneguda com a post-truth politics (o política de la post-veritat). Però d'aquest tema ja en parlarem un altre dia.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Tu mateix dones certes pistes
Anònim, 14/04/2017 a les 11:51
+25
-6
"La demagògia de Le Pen" titules un apartat. El tic d'associar la demogògia sempre i mecànicament a qualsevol opinió provinent de l'extrema dreta, i molt menys, o gairebé mai, quan són de l'extrema esquerra, explica en part el perquè els "intel·lectuals" (que tu també associes a ser d'esquerres) han perdut, a aquestes altures, moltíssima credibilitat.

Naturalment, tu et deus considerar, i amb raó, un intel·lectual.
el que penso
Anònim, 14/04/2017 a les 12:57
+17
-6
A un intelectual mai li importara que als barris periferics un es senti com a islamabad, istanbul o kabul. sels hi en fot , mentre els morts i la pobresa la possin els pringats de baix. per aixo els d abaix passen dels intelectoprogres i voten per qui parla d ells
El que cal és un partit liberal
Anònim, 14/04/2017 a les 14:06
+8
-9
Que reculli els vots de tota la gent que s'ha cansat d'alimentar terroristes inútils que només els volen mal com ara musulmans i espanyols.

Quan l'alternativa a Trump són la CUP i l'SGAE, no cal sorprendre's gaire que guanyi.
SÍNIA HISTÒRICA...
Albert Moreno, 14/04/2017 a les 14:15
+17
-2
Tot es repeteix inexorablement...
Els intel·lectuals son molt valuosos des de les seves cadires... Els llegim, però no ens donen la solució per assolir les necessitats mes bàsiques...
Malgrat tot, aquests populistes de dretes o d'esquerres... TAMPOC.
No van aprendre res els Polonesos amb aquell monstre amb bigoti retalladet...?
Es veu que no...
Quan tot es tant fàcil, mai pot ser bo.
Salut a tothom.
Molt interessant "el que penso" de les 12:57
Anònim, 14/04/2017 a les 18:52
+5
-4
Molt interessant pel que representa, crec que encerta de plè un sentiment compartit per molta gent.

Demostra com la ignorància et pot fer votar el teu enemic. Considerar com intelectual a un dèspota, lerrouxista ja diu molt d'un mateix. Considerar que Le Pen o Trump no formen part d'aquests manipuladors, del statu quo de tota la vida, i que aquest feixisme és millor que el "intelectoprogre", però sobretot, que aquesta gent descendents de milionaris, se'ls hi atorgui un discurs combatent contra "els morts i la pobresa la possin els pringats de baix", s'ha de ser molt ignorant, però molt, massa, ja saps obrir una porta?

I n'hi ha molta de gent ignorant, com hi ha paletes que voten el PP, com hi ha independentistes que voten CSQP, però del que més hi ha és de covards, i és el discurs de la por el que venç, l'extrema dreta no guanya per ser més innovadora, revolucionària, emprenedora, progressista, etc. Tot el contrari, l'extrema dreta guanya per por i per ignorància, per extremament simplista, donant respostes viscerals a qüestions més complexes.
el que penso
Anònim, 14/04/2017 a les 22:46
+7
-4
premi al "simplon" intelectoprogre de les 18:52 . potser jo tinc por pero tambe tinc ulls i se que a europa tenim una albania i bosnia q son musulmanes per l espasa otomana i un kosovo que ho es pel ventre de les seves dones i si no anem en compte aviat tindrem un altre kosovo, potser a salt o a manresa
El Xoc internacional.
Anònim, 15/04/2017 a les 10:25
+4
-0
El procès soberanista, xoca de ple contra el Trump, Le Pen, i el Breixt, es parla més d´aixó que no pas de la independència...
Votar-me a jo mateix?
Anònim i minoritari, 15/04/2017 a les 17:56
+1
-1
Pensar i escriure el que hom pensa, i fer-ho entenidor i de nivell, sempre ha estat una tasca d'una minoria.

Pertanyer a un gran club, on tots poden cridar i escridassar, és molt més senzill. Quan no poden o no volen exprèmer el cervell, hom es torna trivial, petit, ínfim. En trobar un tan ínfim com el jo mateix, no cal fer esforç l'endemà. He votat un tal com jo sóc, no un com voldria arribar a ser.

De tots els governants actuals, de tot el món, hi trobau algú que voldrieu imitar intelectualment parlant? El populistes sí l'han trobat...i són majoria!!!
Les autoproclamades elits intel·lectuals
XX, 15/04/2017 a les 21:33
+5
-0
S'ha arribat a parlar de la "dictadura" de la correcció política en el context dels mitjans. És interessant, perquè si no t'uneixes a un cert discurs -que no s'aguanta per enlloc si no és assumint certes premisses que darrerament la realitat està posant al seu lloc-, quedes totalment bandejat del stablishment intel·lectual. D'aquesta manera, aquests autoproclamats intel·lectuals, vanitosos i autosatisfets, han anat tancant-se en un cercle endogàmic cada cop més allunyat de la realitat. Fins que arriba un moment que fins i tot la paraula "Auschwitz" deixa de servir per fer callar els demés. Els responsables d'aquesta banalització no són el populisme de dretes ni Donald Trump; són aquesta claca de pseudointel·lectuals vanitosos, que porten massa temps creient-se els amos de l'opinió dels demés. Caldria utilitzar menys la paraula "populisme" i explicar-ne millor les raons.
Al de 14:15
Anònim, 15/04/2017 a les 22:13
+8
-0
D'acord amb tu, però no era un de sol el monstre amb bigoti que va envair Polònia, van ser dos monstres amb bigoti.
Rectifico...
Albert Moreno, 18/04/2017 a les 16:15
+7
-0
Tota la raó company de les 22:13... Prego disculpes.
Malgrat tot, i assumint que tots dos eren prou F. de P. sabem que un es va suïcidar i l'altre va morir tranquil-ament al llit, sense ser jutjat ni eliminat... Talment com un altre de mes proper...

Gràcies pel teu comentari.
SALUT.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Josep Fèlix Ballesteros i Àngel Ros, alcaldes socialistes de Tarragona i Lleida, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
Jordi de Planell | 2 comentaris
01/01/1970
Els alcaldes socialistes de Terrassa, l'Escala o Blanes no impediran que obrin els col·legis, però d'altres el rebutgen de manera contundent, com el paer Àngel Ros
01/01/1970
Hi haurà serveis mínims del 40% entre les 7 i les 9 hores i des de les 16 fins a les 18 hores
Enric Juliana | Adrià Costa
Pep Martí | 27 comentaris
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
Els joves es concentren a la plaça del Sol de nit i beuen alcohol | Veïns de la plaça del Sol i entorns
Jordi Bes | 12 comentaris
01/01/1970
L'atracció que exerceix aquest indret per seure amb una cervesa no l'han revertida Hereu, Trias ni Colau, i els veïns denuncien la impunitat: "Fins aquí hem arribat, prou" | Un projecte europeu ha instal·lat sonòmetres en 12 habitatges que revelen que de nit hi ha més soroll en aquest indret que en un carrer transitat com la Ronda Mitre
Recull de premsa internacional
Albert Prieto | 11 comentaris
01/01/1970
Les principals capçaleres d'arreu del món segueixen amb interès l'actualitat política de Catalunya i la seva aspiració sobiranista | La recent editorial de suport al referèndum de "The New York Times" inquieta l'unionisme
La ministra María Dolores de Cospedal, amb els set membres del Consell Superior de l'Exèrcit, aquesta setmana, a Barcelona. | ACN
Roger Tugas | 19 comentaris
01/01/1970
Les queixes a RTVE per qüestions sobre igualtat de gènere i el nombre de directives a la corporació, els pisos públics buits a Barcelona, o el cost dels allotjaments turístics per a militars, dels urinaris de les festes de Gràcia o de dur Bustamante a Salou... entre altres dades ocultes de la setmana
Exhumació de la fossa comuna de Figuerola d'Orcau | Jordi Ubach
01/01/1970
La setmana a NacióDigital, resumida en deu imatges
Puigdemont i Junqueras amb Domènech i Alamany | ACN
Roger Pi de Cabanyes | 36 comentaris
01/01/1970
Rajoy creu que la situació política a Catalunya derivarà cap a unes eleccions que forçarà els republicans a pactar amb el partit que lidera Domènech | Dona per fet que el sobiranisme no tindrà prou capacitat de mobilització per fer possible el referèndum