La lupa del sector públic: anàlisi

Per què la ciència catalana té una salut de ferro?

«El país ha estat capaç de fer un salt espectacular en el món de la recerca però el cofoisme no pot permetre fer baixar la guàrdia o deixar de remar en un mar extremadament competitiu i ple d’obstacles»

| 13/04/2017 a les 13:55h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Societat, ciència, La lupa del sector públic, salut, anàlisi
Un investigador de la UAB observa grans de pol·len al microscopi | Jordi Pujolar
Han estat trenta anys immillorables. Tres dècades que ens han permès transformar-nos completament. La manca de perspectiva històrica sovint no ens permet copsar-ho, però el país en matèria de recerca científica ha passat d’un quasi desert a ser a la primera lliga internacional.

Als inicis de la dècada dels vuitanta del segle passat, Catalunya disposava tan sols d’alguns grups de recerca i de comptats investigadors destacats, figures aïllades en un marc general i una cultura política on la recerca científica pràcticament no es valorava. I en menys de tres dècades hem estat capaços de situar-nos a l’escenari europeu i internacional, competint en un sistema extremadament competitiu amb resultats més que satisfactoris.

Algunes dades 

A dia d’avui, Catalunya compta amb 12 universitats, 1.652 grups de recerca, uns 25.000 investigadors, 42 centres de recerca CERCA i 21 del CSIC, centres tecnològics i grans infraestructures científiques com el Sincrotó ALBA o el Supercomputador Mare Nostrum.

Mes  enllà d’aquestes xifres, però, el que ens interessa són els resultats i l’impacte real de la producció científica catalana. Sense voler estendre’m amb massa dades tècniques, faré esment telegràfic d’alguns resultats significatius que mostren el camí dut a terme i la fortalesa del sistema.

Catalunya, amb l’1.5% de la població europea, produeix el 3.7% de la recerca científica europea. Les universitats públiques catalanes han estat les quartes de tota Europa en captació de fons per a la recerca del 7è Programa Marc Europeu (2007-2013). Catalunya capta el 55% de tots els ajuts competitius de l’European Research Council que s’obtenen a l’Estat espanyol, i es posiciona com el quart país europeu que més projectes i finançament aconsegueix, només superat pels Països Baixos, Israel i Suïssa.
 

Una investigadora fent proves al laboratori. Foto: URV.


Finalment, una dada ben eloqüent: la mitjana de publicacions per investigador de les universitats públiques catalanes de l’any 2015 (1.37 publicacions) és un 71% superior al de les universitats públiques de la resta de l’Estat (0.80 publicacions). Tot plegat ens corrobora que els resultats no són una flor d’estiu, sinó una tendència consolidada en els darrers quinquennis. Amb un aspecte afegit que resulta cabdal: ens situem com un dels països més eficients en matèria científica (resultats versus recursos) ja que l’encara baixa inversió en R+D al nostre país produeix uns resultats més que positius i d’alt impacte. Per a més informació es poden consultar, per exemple, els Informes dels darrers cinc anys de l’ACUP Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes.

Per què hem pogut arribar fins aquí?

Quines han estat les claus d’aquesta eclosió científica? Quins factors l’explicarien? Al meu entendre, com he exposat en d’altres ocasions, s’han donat tres factors clau i dues condicions de contorn molt rellevants. En primer lloc, les universitats catalanes han estat més obertes i dinàmiques que les de la resta de l’Estat. Han assumit sense embuts la voluntat d’esdevenir universitats de recerca en el context internacional. Ho il·lustra el fet de que a dia d’avui són institucions obertes a Europa i al món, amb una creixent mobilitat i una alta capacitat de treballar en projectes europeus altament competitius.

En segon lloc, s’ha consolidat una política d’incentius per a la recerca extremadament eficient. En són bon exemple els anomenats sexennis de recerca pel personal docent i investigador de tot l’Estat i la consolidació d’oportunitats per a fer recerca (convocatòries, beques i ajuts per  realitzar tesis doctorals, convenis amb institucions i empreses, etc.).

En tercer lloc, s’ha establert un cert model propi de política científica, en bona part gràcies a l’impuls visionari del conseller Andreu Mas-Colell que s’ha anat refermant fins avui dia. Aquest model se sustenta principalment en dos grans pilars: la creació de centres de recerca d’excel·lència a partir de l’expertesa universitària (amb un model de gestió àgil i allunyat de les estructures burocràtiques) i el desplegament del Programa ICREA de captació i retenció de talent. A dia d’avui, ICREA disposa de 255 investigadors de tots els camps del coneixement que duen a terme la seva recerca a 50 institucions catalanes, principalment centres de recerca CERCA i universitats.  
 

Investigadors de la UAB Foto: Europa Press


Aquests factors que acabem de descriure s’han vist emmarcats en dues condicions de contorn que les han afavorit. D’una banda, la comunitat científica ha assumit la cultura de l’excel·lència i ha mostrat la voluntat d’homologar-se als estàndards europeus, sovint amb una dedicació extra i voluntarista del propi personal docent i investigador, com corroboren els indicadors d’eficiència del sistema. D’altra banda, les polítiques i els instruments de la Generalitat s’han mostrat constants i estables malgrat els cicles electorals i els relleus polítics dels darrers governs. S’ha anat teixint un consens polític ampli que ha permès aquesta estabilitat, amb un cert pacte d’estat per deixar fora de les disputes polítiques la ciència i els seus instruments de política pública.

Un sistema encara fràgil i amb perills ben a prop

Tot el que hem descrit ens ha de fer sentir cofois: el país ha estat capaç de fer un salt espectacular en el món de la recerca científica i consolidar uns resultats més que satisfactoris. I, com hem dit, amb una gran eficiència. Però en cap moment el cofoisme pot permetre fer baixar la guàrdia o deixar de remar en un mar que de per si és extremadament competitiu i ple d’obstacles. 

El món de la ciència i la tecnologia es segueix movent, i molt. La revolució científica en molts camps del coneixement comporta la necessitats de seguir apostant per la recerca, el coneixement i el capital humà. Així ho entenen, per exemple, la Xina i d’altres països asiàtics que ben aviat seran al capdamunt de molts àmbits de coneixement. Per tant, deixar de treballar-hi amb tenacitat uns anys es pagarà molt car, també perquè el teixit productiu ha d’intensificar les seves capacitats de valor afegir i d’innovació diferenciadora en els mercats globals.

La darrera crisi econòmico-financera ha impactat amb força en l’àmbit de la ciència al nostre país. Cal revertir les reduccions pressupostàries dels darrers anys i fixar col·lectivament una planificació realista, amb la Generalitat al capdavant, que permeti assolir el 2% d’inversió en R+D respecte al PIB en un termini raonable. Una inversió que inclogui també un finançament basal per a la recerca universitària i un creixement considerable de la contribució de les empreses, on encara estem molt per sota del que convé. 

En els darrers anys també s’han incrementat paradoxalment els graus de control i la burocràcia  sobre la recerca. Cal entendre que les universitats i la recerca no poden regir-se per normatives i procediments que els són aliens i sovint contraproduents, pensats per a d’altres organismes públics. La recerca científica requereix major autonomia, menys burocràcia i major avaluació de resultats i menys sobre procediments. 

Finalment, estem assistint a un envelliment greu de la piràmide universitària i científica, agreujada en els darrers anys de la crisi per la impossibilitat de reposició de places i l’escassetat de recursos. La carrera acadèmica i científica dels joves és extremadament dura: una mena de cursa llarguíssima, plena d’obstacles i precarietats que sovint el que està provocant és la pèrdua de talent. En cal planificar el relleu generacional de la ciència catalana, facilitant el progrés dels científics i acadèmics joves. Elles i ells són els encarregats de  consolidar la revolució científica que ha dut a terme el país en els darrers trenta anys. I de que la recerca científica faciliti la innovació del teixit industrial i econòmic del país, on encara ens queda molt camí per recórrer. Però això serà motiu d’un proper anàlisi. 
 
En memòria de Pere Mir, mecenes de la ciència catalana

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

No hi ha qui ens aturi
Anònim, 13/04/2017 a les 14:49
+8
-2
I tot aixó amb Espanya treient-nos tots els diners que poden i posant-nos tots els pals a la roda que poden! Mare meva, si podessim invertir en recerca encara que fos el 10% del que s'endú Espanya cada dia i no torna (44 milions d'euros).

Fins i tot el sistema de votació a distància a USA l'ha fet una empresa catalana, del Vallés, i mira que no tenen empreses d'informàtica ni res al Silicon Valley!

Estem a dalt de tot, i amb Espanya treient-nos tots els recursos que poden. Sóm molt millors del que nosaltres mateixos pensem.
Gracias al gran capital humano que salen de las universidades catalanas
Anònim, 14/04/2017 a les 12:12
+1
-0
Es el gran capital humano que año tras año salen muy bien preparados por las celebres universidades catalanas de las mejores de Europa y del mundo.
los investigadores catalanes hoy se destacan en le mundo por su gran preparacion despues de estudiar y prepararse por los grandes maestros que poseen las universidades catalanas.
Gentes, personas de todos los territorios no solo de españa tambien de paises del mundo entero pasan por dichas universidades.
Catalunya y la Generalitat de Catalunya hacen un gran esfuerzo por el I+D+I para que estudiantes de Catalunya sean de los mejores del mundo y sean un referente de que Catalunya trabaja y prepara bien a su capital humano.
Hoy son destacados cientificos que estan en todos los paises y hoy Catalunya es referencia mundial en salud.
La universitat i la recerca
Antoni Llobet, 14/04/2017 a les 17:02
+1
-0
En desacord parcial amb aquest anàlisi, la recerca a la universitat durant els darrers 5-10 anys, durant aquests anys de retallades, ha estat mes aviat en declivi i mediocre en la mateixa línia que a les universitats espanyoles.
El que ens diferencia clarament de espanya son els centres de recerca esmentats en l'article. Aquests si que han generat una productivitat científica clarament superior al nivell espanyol i comparable a la millor recerca que es fa a Europa. Cosa que ens situa clarament per sobre de la mitjana espanyola en el còmput global dels indicadors científics.
Com hem arribat fins a aquí a aquesta mena d’esquizofrènia?
Una bona part dels instituts de recerca s'han finançat dignament i la universitat ha estat bàsicament abandonada financerament. I a mes tal com encertadament s'esmenta en l'article, els instituts de recerca tenen una administració flexible pensada per afavorir la recerca mentre que a la universitat la administració es extraordinàriament feixuga (la recerca està bàsicament tolerada; es dir: intenta fer-ne però no molestis gaire; mai es una prioritat com ho es als instituts de recerca).
La combinació d'aquests dos factors permet entendre la situació actual.
Perquè la Generalitat ha finançat be els instituts i no la Universitat?
Es un simple problema de pressupost i estructura administrativa.
Es mes barat finançar uns quants instituts on saps que els diners s'usaran pel fi proposat que finançar totes les universitats correctament. La Generalitat no te diners per tot en els minsos pressupostos de que disposa.
De tota manera, es sens dubte la decisió mes intel·ligent que es pot fer en les condicions de tresoreria que s’ha disposat en els darrers deu anys.
La universitat necessita una cara nova; s'ha de canviar de socarrel si la volem convertir en una universitat potent a nivell internacional. Tenim el capital humà però no tenim ni els diners ni l'estructura politico-administrativa adequada.
La universitat i la recerca
Antoni Llobet, 14/04/2017 a les 17:34
+1
-0
En desacord parcial amb aquest anàlisi, la recerca a la universitat durant els darrers 5-10 anys, durant aquests anys de retallades, ha estat mes aviat en declivi i mediocre en la mateixa línia que a les universitats espanyoles.
El que ens diferencia clarament de espanya son els centres de recerca esmentats en l'article. Aquests si que han generat una productivitat científica clarament superior al nivell espanyol i comparable a la millor recerca que es fa a Europa. Cosa que ens situa clarament per sobre de la mitjana espanyola en el còmput global dels indicadors científics.
Com hem arribat fins a aquí a aquesta mena d’esquizofrènia?
Una bona part dels instituts de recerca s'han finançat dignament i la universitat ha estat bàsicament abandonada financerament. I a mes tal com encertadament s'esmenta en l'article, els instituts de recerca tenen una administració flexible pensada per afavorir la recerca mentre que a la universitat la administració es extraordinàriament feixuga (la recerca està bàsicament tolerada; es dir: intenta fer-ne però no molestis gaire; mai es una prioritat com ho es als instituts de recerca).
La combinació d'aquests dos factors permet entendre la situació actual.
Perquè la Generalitat ha finançat be els instituts i no la Universitat?
Es un simple problema de pressupost i estructura administrativa.
Es mes barat finançar uns quants instituts on saps que els diners s'usaran pel fi proposat que finançar totes les universitats correctament. La Generalitat no te diners per tot en els minsos pressupostos de que disposa.
De tota manera, es sens dubte la decisió mes intel·ligent que es pot fer en les condicions de tresoreria que s’ha disposat en els darrers deu anys.
La universitat necessita una cara nova; s'ha de canviar de socarrel si la volem convertir en una universitat potent a nivell internacional. Tenim el capital humà però no tenim ni els diners ni l'estructura politico-administrativa adequada.
I tot això, com es tradueix?
Anònim, 19/04/2017 a les 23:04
+0
-0
Se n'aprofiten les empreses catalanes i generen ocupació? o la cosa acaba amb publicació científica i prou? Em temo que sabem tots la resposta.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La casa d'Alcanar on hi havia les bombones de butà amb les quals els presumptes autors de l'atemptat preparaven els explosius | Sofia Cabanes
01/01/1970
Tot i que els autors de l'atac van acabar utilitzant una furgoneta per acabar matant, com en altres atemptats recents, el pla inicial era provocar una gran explosió al centre de Barcelona
Tensió entre membres ultres i antifeixistes | Jordi Bes
Jordi Bes
01/01/1970
Dues manifestacions han coincidit a la mateixa hora a la part alta de la Rambla per l'atemptat
Míriam Hatibi, portaveu de la Fundació Ibn Battuta | Míriam Hatibi
Esteve Plantada
01/01/1970
La portaveu de la Fundació Ibn Battuta i analista de dades assegura en aquesta entrevista a NacióDigital que els terroristes busquen "estigmatitzar tota una comunitat, la dels musulmans"
Mapa dels fets de l'atemptat terrorista a Barcelona | Guillem Bellafont
01/01/1970
L'atac a la Rambla reivindicat per Estat Islàmic commociona la capital catalana | En total, hi ha 14 morts i centenars de ferits | Els Mossos abaten cinc terroristes en un intent d'atemptat a Cambrils durant la matinada
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"