La lupa del sector públic: anàlisi

Per què la ciència catalana té una salut de ferro?

«El país ha estat capaç de fer un salt espectacular en el món de la recerca però el cofoisme no pot permetre fer baixar la guàrdia o deixar de remar en un mar extremadament competitiu i ple d’obstacles»

| 13/04/2017 a les 13:55h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Societat, ciència, La lupa del sector públic, salut, anàlisi
Un investigador de la UAB observa grans de pol·len al microscopi | Jordi Pujolar
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Han estat trenta anys immillorables. Tres dècades que ens han permès transformar-nos completament. La manca de perspectiva històrica sovint no ens permet copsar-ho, però el país en matèria de recerca científica ha passat d’un quasi desert a ser a la primera lliga internacional.

Als inicis de la dècada dels vuitanta del segle passat, Catalunya disposava tan sols d’alguns grups de recerca i de comptats investigadors destacats, figures aïllades en un marc general i una cultura política on la recerca científica pràcticament no es valorava. I en menys de tres dècades hem estat capaços de situar-nos a l’escenari europeu i internacional, competint en un sistema extremadament competitiu amb resultats més que satisfactoris.

Algunes dades 

A dia d’avui, Catalunya compta amb 12 universitats, 1.652 grups de recerca, uns 25.000 investigadors, 42 centres de recerca CERCA i 21 del CSIC, centres tecnològics i grans infraestructures científiques com el Sincrotó ALBA o el Supercomputador Mare Nostrum.

Mes  enllà d’aquestes xifres, però, el que ens interessa són els resultats i l’impacte real de la producció científica catalana. Sense voler estendre’m amb massa dades tècniques, faré esment telegràfic d’alguns resultats significatius que mostren el camí dut a terme i la fortalesa del sistema.

Catalunya, amb l’1.5% de la població europea, produeix el 3.7% de la recerca científica europea. Les universitats públiques catalanes han estat les quartes de tota Europa en captació de fons per a la recerca del 7è Programa Marc Europeu (2007-2013). Catalunya capta el 55% de tots els ajuts competitius de l’European Research Council que s’obtenen a l’Estat espanyol, i es posiciona com el quart país europeu que més projectes i finançament aconsegueix, només superat pels Països Baixos, Israel i Suïssa.
 

Una investigadora fent proves al laboratori. Foto: URV.


Finalment, una dada ben eloqüent: la mitjana de publicacions per investigador de les universitats públiques catalanes de l’any 2015 (1.37 publicacions) és un 71% superior al de les universitats públiques de la resta de l’Estat (0.80 publicacions). Tot plegat ens corrobora que els resultats no són una flor d’estiu, sinó una tendència consolidada en els darrers quinquennis. Amb un aspecte afegit que resulta cabdal: ens situem com un dels països més eficients en matèria científica (resultats versus recursos) ja que l’encara baixa inversió en R+D al nostre país produeix uns resultats més que positius i d’alt impacte. Per a més informació es poden consultar, per exemple, els Informes dels darrers cinc anys de l’ACUP Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes.

Per què hem pogut arribar fins aquí?

Quines han estat les claus d’aquesta eclosió científica? Quins factors l’explicarien? Al meu entendre, com he exposat en d’altres ocasions, s’han donat tres factors clau i dues condicions de contorn molt rellevants. En primer lloc, les universitats catalanes han estat més obertes i dinàmiques que les de la resta de l’Estat. Han assumit sense embuts la voluntat d’esdevenir universitats de recerca en el context internacional. Ho il·lustra el fet de que a dia d’avui són institucions obertes a Europa i al món, amb una creixent mobilitat i una alta capacitat de treballar en projectes europeus altament competitius.

En segon lloc, s’ha consolidat una política d’incentius per a la recerca extremadament eficient. En són bon exemple els anomenats sexennis de recerca pel personal docent i investigador de tot l’Estat i la consolidació d’oportunitats per a fer recerca (convocatòries, beques i ajuts per  realitzar tesis doctorals, convenis amb institucions i empreses, etc.).

En tercer lloc, s’ha establert un cert model propi de política científica, en bona part gràcies a l’impuls visionari del conseller Andreu Mas-Colell que s’ha anat refermant fins avui dia. Aquest model se sustenta principalment en dos grans pilars: la creació de centres de recerca d’excel·lència a partir de l’expertesa universitària (amb un model de gestió àgil i allunyat de les estructures burocràtiques) i el desplegament del Programa ICREA de captació i retenció de talent. A dia d’avui, ICREA disposa de 255 investigadors de tots els camps del coneixement que duen a terme la seva recerca a 50 institucions catalanes, principalment centres de recerca CERCA i universitats.  
 

Investigadors de la UAB Foto: Europa Press


Aquests factors que acabem de descriure s’han vist emmarcats en dues condicions de contorn que les han afavorit. D’una banda, la comunitat científica ha assumit la cultura de l’excel·lència i ha mostrat la voluntat d’homologar-se als estàndards europeus, sovint amb una dedicació extra i voluntarista del propi personal docent i investigador, com corroboren els indicadors d’eficiència del sistema. D’altra banda, les polítiques i els instruments de la Generalitat s’han mostrat constants i estables malgrat els cicles electorals i els relleus polítics dels darrers governs. S’ha anat teixint un consens polític ampli que ha permès aquesta estabilitat, amb un cert pacte d’estat per deixar fora de les disputes polítiques la ciència i els seus instruments de política pública.

Un sistema encara fràgil i amb perills ben a prop

Tot el que hem descrit ens ha de fer sentir cofois: el país ha estat capaç de fer un salt espectacular en el món de la recerca científica i consolidar uns resultats més que satisfactoris. I, com hem dit, amb una gran eficiència. Però en cap moment el cofoisme pot permetre fer baixar la guàrdia o deixar de remar en un mar que de per si és extremadament competitiu i ple d’obstacles. 

El món de la ciència i la tecnologia es segueix movent, i molt. La revolució científica en molts camps del coneixement comporta la necessitats de seguir apostant per la recerca, el coneixement i el capital humà. Així ho entenen, per exemple, la Xina i d’altres països asiàtics que ben aviat seran al capdamunt de molts àmbits de coneixement. Per tant, deixar de treballar-hi amb tenacitat uns anys es pagarà molt car, també perquè el teixit productiu ha d’intensificar les seves capacitats de valor afegir i d’innovació diferenciadora en els mercats globals.

La darrera crisi econòmico-financera ha impactat amb força en l’àmbit de la ciència al nostre país. Cal revertir les reduccions pressupostàries dels darrers anys i fixar col·lectivament una planificació realista, amb la Generalitat al capdavant, que permeti assolir el 2% d’inversió en R+D respecte al PIB en un termini raonable. Una inversió que inclogui també un finançament basal per a la recerca universitària i un creixement considerable de la contribució de les empreses, on encara estem molt per sota del que convé. 

En els darrers anys també s’han incrementat paradoxalment els graus de control i la burocràcia  sobre la recerca. Cal entendre que les universitats i la recerca no poden regir-se per normatives i procediments que els són aliens i sovint contraproduents, pensats per a d’altres organismes públics. La recerca científica requereix major autonomia, menys burocràcia i major avaluació de resultats i menys sobre procediments. 

Finalment, estem assistint a un envelliment greu de la piràmide universitària i científica, agreujada en els darrers anys de la crisi per la impossibilitat de reposició de places i l’escassetat de recursos. La carrera acadèmica i científica dels joves és extremadament dura: una mena de cursa llarguíssima, plena d’obstacles i precarietats que sovint el que està provocant és la pèrdua de talent. En cal planificar el relleu generacional de la ciència catalana, facilitant el progrés dels científics i acadèmics joves. Elles i ells són els encarregats de  consolidar la revolució científica que ha dut a terme el país en els darrers trenta anys. I de que la recerca científica faciliti la innovació del teixit industrial i econòmic del país, on encara ens queda molt camí per recórrer. Però això serà motiu d’un proper anàlisi. 
 
En memòria de Pere Mir, mecenes de la ciència catalana

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

No hi ha qui ens aturi
Anònim, 13/04/2017 a les 14:49
+8
-2
I tot aixó amb Espanya treient-nos tots els diners que poden i posant-nos tots els pals a la roda que poden! Mare meva, si podessim invertir en recerca encara que fos el 10% del que s'endú Espanya cada dia i no torna (44 milions d'euros).

Fins i tot el sistema de votació a distància a USA l'ha fet una empresa catalana, del Vallés, i mira que no tenen empreses d'informàtica ni res al Silicon Valley!

Estem a dalt de tot, i amb Espanya treient-nos tots els recursos que poden. Sóm molt millors del que nosaltres mateixos pensem.
Gracias al gran capital humano que salen de las universidades catalanas
Anònim, 14/04/2017 a les 12:12
+1
-0
Es el gran capital humano que año tras año salen muy bien preparados por las celebres universidades catalanas de las mejores de Europa y del mundo.
los investigadores catalanes hoy se destacan en le mundo por su gran preparacion despues de estudiar y prepararse por los grandes maestros que poseen las universidades catalanas.
Gentes, personas de todos los territorios no solo de españa tambien de paises del mundo entero pasan por dichas universidades.
Catalunya y la Generalitat de Catalunya hacen un gran esfuerzo por el I+D+I para que estudiantes de Catalunya sean de los mejores del mundo y sean un referente de que Catalunya trabaja y prepara bien a su capital humano.
Hoy son destacados cientificos que estan en todos los paises y hoy Catalunya es referencia mundial en salud.
La universitat i la recerca
Antoni Llobet, 14/04/2017 a les 17:02
+1
-0
En desacord parcial amb aquest anàlisi, la recerca a la universitat durant els darrers 5-10 anys, durant aquests anys de retallades, ha estat mes aviat en declivi i mediocre en la mateixa línia que a les universitats espanyoles.
El que ens diferencia clarament de espanya son els centres de recerca esmentats en l'article. Aquests si que han generat una productivitat científica clarament superior al nivell espanyol i comparable a la millor recerca que es fa a Europa. Cosa que ens situa clarament per sobre de la mitjana espanyola en el còmput global dels indicadors científics.
Com hem arribat fins a aquí a aquesta mena d’esquizofrènia?
Una bona part dels instituts de recerca s'han finançat dignament i la universitat ha estat bàsicament abandonada financerament. I a mes tal com encertadament s'esmenta en l'article, els instituts de recerca tenen una administració flexible pensada per afavorir la recerca mentre que a la universitat la administració es extraordinàriament feixuga (la recerca està bàsicament tolerada; es dir: intenta fer-ne però no molestis gaire; mai es una prioritat com ho es als instituts de recerca).
La combinació d'aquests dos factors permet entendre la situació actual.
Perquè la Generalitat ha finançat be els instituts i no la Universitat?
Es un simple problema de pressupost i estructura administrativa.
Es mes barat finançar uns quants instituts on saps que els diners s'usaran pel fi proposat que finançar totes les universitats correctament. La Generalitat no te diners per tot en els minsos pressupostos de que disposa.
De tota manera, es sens dubte la decisió mes intel·ligent que es pot fer en les condicions de tresoreria que s’ha disposat en els darrers deu anys.
La universitat necessita una cara nova; s'ha de canviar de socarrel si la volem convertir en una universitat potent a nivell internacional. Tenim el capital humà però no tenim ni els diners ni l'estructura politico-administrativa adequada.
La universitat i la recerca
Antoni Llobet, 14/04/2017 a les 17:34
+1
-0
En desacord parcial amb aquest anàlisi, la recerca a la universitat durant els darrers 5-10 anys, durant aquests anys de retallades, ha estat mes aviat en declivi i mediocre en la mateixa línia que a les universitats espanyoles.
El que ens diferencia clarament de espanya son els centres de recerca esmentats en l'article. Aquests si que han generat una productivitat científica clarament superior al nivell espanyol i comparable a la millor recerca que es fa a Europa. Cosa que ens situa clarament per sobre de la mitjana espanyola en el còmput global dels indicadors científics.
Com hem arribat fins a aquí a aquesta mena d’esquizofrènia?
Una bona part dels instituts de recerca s'han finançat dignament i la universitat ha estat bàsicament abandonada financerament. I a mes tal com encertadament s'esmenta en l'article, els instituts de recerca tenen una administració flexible pensada per afavorir la recerca mentre que a la universitat la administració es extraordinàriament feixuga (la recerca està bàsicament tolerada; es dir: intenta fer-ne però no molestis gaire; mai es una prioritat com ho es als instituts de recerca).
La combinació d'aquests dos factors permet entendre la situació actual.
Perquè la Generalitat ha finançat be els instituts i no la Universitat?
Es un simple problema de pressupost i estructura administrativa.
Es mes barat finançar uns quants instituts on saps que els diners s'usaran pel fi proposat que finançar totes les universitats correctament. La Generalitat no te diners per tot en els minsos pressupostos de que disposa.
De tota manera, es sens dubte la decisió mes intel·ligent que es pot fer en les condicions de tresoreria que s’ha disposat en els darrers deu anys.
La universitat necessita una cara nova; s'ha de canviar de socarrel si la volem convertir en una universitat potent a nivell internacional. Tenim el capital humà però no tenim ni els diners ni l'estructura politico-administrativa adequada.
I tot això, com es tradueix?
Anònim, 19/04/2017 a les 23:04
+0
-0
Se n'aprofiten les empreses catalanes i generen ocupació? o la cosa acaba amb publicació científica i prou? Em temo que sabem tots la resposta.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre
 07:17 VÍDEO Guardiola dedica la victòria del City a Sànchez i Cuixart. “Tant de bo surtin aviat; és com si tots estiguéssim allà”, diu l'exentrenador del Barça.
 07:14 EL DESPERTADOR de Ferran Casas. 18 d'octubre: impàs en tensió. "Al bloc independentista no es qüestiona la porta oberta al diàleg però si que impliqui dilatar o ajornar els passos endavant, més després de les detencions que han indignat centenars de milers de persones", assenyala el subdirector de NacióDigital. Avui també són protagonistes Rajoy, Colau, la BBC i Navratilova.
 00:09 VÍDEO Joan Mena dona una lliçó a C's sobre l'escola catalana: «Vostès van néixer per dividir». El diputat d'En Comú Podem al Congrés deixa en evidència Toni Cantó en una contundent intervenció a la cambra espanyola.
 23:34 Més de 2.000 persones il·luminen la Porxada de Granollers per la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Crònica de Jaume Ventura.
 23:29 Desenes de persones es concentren davant la delegació del govern espanyol a Barcelona. Els manifestants protesten per l'empresonament de Sànchez i Cuixart i en demanen el seu alliberament. 
 23:07 VÍDEO Barcelona recupera el «Què volen aquesta gent», el cant contra la repressió franquista. Desenes de persones han entonat el cant que l'any 1968 va composar Maria del Mar Bonet.
 23:01 «La Razón» intenta trolejar el vídeo de «Help Catalonia» d'Òmnium. El diari espanyol publica una piulada animant els seus lectors a boicotejar el vídeo a YouTube.
 23:01 La plaça de Prim de Reus queda petita en la concentració per rebutjar l'empresonament de Cuixart i Sànchez. Més de 5.000 persones han exigit democràcia i l'alliberament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC. Per Jonathan Oca. 
 22:44 GALERIA DE FOTOS Concentració multitudinària a Sabadell per l'alliberament de Cuixart i Sànchez; fotografies de Juanma Peláez. 
 22:27 Les espelmes s'encenen al Berguedà contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart. Centenars de persones criden a Berga per demanar la llibertat dels presidents d'Òmnium i l'ANC.
 22:25 Unes 18.000 persones es manifesten a Lleida per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Els participants, molts amb espelmes a la mà, han expressat el seu rebuig a l'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium, als quals han qualificat de "presos polítics".
 22:03 CRÒNICA Primer suport multitudinari del carrer a la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Sara González, Isaac Meler, Oriol March i Roger Tugas.
 21:45 
 21:44 Els carrers del Pallars s’omplen de llum per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Les places i els carrers de les poblacions pallareses es tornen a omplir, aquest cop amb espelmes. Crònica de Jordi Ubach. 
 21:42 Fins a 15.000 persones marxen de la plaça de la Constitució cap a la de la Independència a Girona. Crònica de Xavier Borràs. 
 21:40 CRÒNICA Unes 5.000 persones demanen des de Terrassa la llibertat de Sànchez i Cuixart. El raval de Montserrat s'ha omplert d'espelmes, cassoles i cartells contra l'empresonament dels presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC. Per Albert Prieto. 
 21:37 Les places del Baix Montseny d'omplen en solidaritat amb Sànchez i Cuixart. A les places dels municipis s'ha reclamat la llibertat dels dos empresonats.
 21:29 Els manifestants envolten d'espelmes la plaça de Francesc Macià per demanar la llibertat de Cuixart i Sànchez.
 21:37 Concentracions massives davant els ajuntaments ebrencs contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
 21:20 Els manifestants de Barcelona es comencen a dissoldre, després de pràcticament dues hores de mobilització. Hi han participat 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana.
 21:17 Els manifestants reunits a Barcelona canten "Els Segadors".
 21:15 "Avui no parlem de full de ruta, ni de 155: avui parlem de democràcia i de llibertat", assegura Camil Ros, secretari general de la UGT. Segons Javier Pacheco, el seu homòleg de CCOO, el poble de Catalunya està "donant una lliçó" sobre com gestionar el conflicte polític.
 21:16 
 21:13 Una cinquantena de persones s'han congregat a la Plaza del Sol de Madrid per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart.
 21:12 Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM): "Després de les detencions, l'únic camí que hi ha és la independència".
 21:13 
 21:06 Els congregats a Barcelona porten cinc minuts en silenci des que han acabat els parlaments de l'ANC i Òmnium Cultural. Només crits a favor de la independència i el cant de Què volen aquesta gent han irromput en la calma general.
 21:07 CRÒNICA La plaça Major de Vic s'il·lumina per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Carles Fiter.  
 21:05 "Per tot plegat, avui i aquí volem deixar clar que les mesures decretades per l'Audiència Nacional espanyola no només són injustes sinó que també són il·legals. Per tant, demanem la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. No demanem clemència. Exigim justícia", conclou el manifest entre els aplaudiments del públic.
 21:05 Més de 1.000 persones omplen Olot per la llibertat dels presos i per la república; crònica de Xavier Borràs.
 21:04 "Som un sol poble unit i conjurat per blindar la democràcia i la llibertat. Encara no han entès que això no va de noms propis. Aquest procés neix del poble i així seguirà sent. El mandat democràtic de l'1 d'octubre és inepel·lable i més vigent que mai", llegeix Sílvia Bel davant de les 200.000 persones congregades.
 21:04 ÚLTIMA HORA Unes 200.000 persones es concentren a la Diagonal de Barcelona en contra de l'empresonament de Sànchez i Cuixart. 
 21:04 "L'objectiu final és desactivar les entitats sobiranistes, que representen més de 100.000 socis, i així justificar una repressió indiscriminada contra tota la societat civil", recalca el document de les entitats.
 21:03 "No ens cansarem de dir-ho. Les entitats no hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Si empresonen els dos Jordis, ens empresonen a tots", assegura el manifest.
 21:02 L'actriu Sílvia Bel llegeix el manifest de la concentració: "L'Estat espanyol ha tornat a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l'Europa del segle XXI. Empresonar els presidents d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana per manifestar-se pacíficament és un gran error, que posa en risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978".
 21:00 Segons la Guàrdia Civil, 200.000 persones s'han congregat aquest dimarts a la Diagonal de Barcelona per reclamar la llibertat de Sànchez i de Cuixart.
 20:59 VÍDEOS Més de 3.000 persones omplen la plaça Doctor Robert de Sabadell per exigir l’alliberament de Cuixart i Sànchez; per Albert Segura. 
 20:57 El portaveu d'Òmnium: "Ni tan sols el franquisme va tenir la barra de tancar el president de l'entitat a la presó". "Hem de sortir al carrer per defensar la democràcia i el que vam decidir l'1-O. Això ningú ens ho podrà prohibir mai", recalca.
 20:57 VÍDEO "Llibertat!", la plaça de l'Ajuntament de Ripoll s'omple per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per Xevi Pujol. 
 20:56 Prop de 5.000 persones exigeixen la llibertat de Cuixart i Sànchez a Tarragona. Des de la plaça Imperial Tarraco s'ha demanat al Govern que aixequi la suspensió de la declaració d'independència. Per Jonathan Oca. 
 20:56 "Estem fotuts però determinats. La revolució democràtica que vam començar al carrer acabarà també al carrer", assegura Mauri. "Han tancat a la presó dues veus de diàleg, pau i democràcia", destaca.
 20:55 Mauri: "Som aquí per demanar l'alliberament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC. Mentre els Jordis siguin a la presó, qualsevol dels que som aquí pujarem dalt de l'escenari".
 20:53 Alcoberro diu que, per cada "represaliat", s'aixecaran "cinc veus més" a favor de la democràcia i de la República. Li agafa el relleu Marcel Mauri, d'Òmnium Cultural.
 20:51 "Per moltes persones que ens empresonin, sempre tindrem relleu. Tenim una magnífica pedrera, que és el poble de Catalunya", insisteix Alcoberro, interromput constantment per crits d'independència i de "no tinc por".
 20:50 "L'empresonament és una peça més de la deriva antidemocràtica del govern espanyol", lamenta el vicepresident de l'ANC. Avisa que no admetran que es segueixin conculcant drets com el de reunió o el d'associació.
 20:49 El vicepresident de l'ANC sosté que Sànchez i Cuixart són presos polítics i "hostatges del regne d'Espanya".
 20:48 Alcoberro: "Poden passar quatre anys a la presó sense que s'hagi produït el judici. Si algú dubtava, queda clar que el poder judicial del regne d'Espanya no és independent ni imparcial".
 20:47 "Estan forts i segurs, tenen el coratge i la moral elevada. Disposats a continuar la lluita des de la presó", assegura Alcoberro.
 20:43 El secretariat de l'ANC i la junta d'Òmnium Cultural ja són a l'escenari. Agustí Alcoberro, vicepresident de l'Assemblea, transmet "l'escalf" de Sànchez i Cuixart als manifestants, que criden: "Llibertat, llibertat!".
 20:42 
Entrades anteriors »
La plaça del Cinc d'Oros, plena en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Unes 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han omplert un tram de la Diagonal per exigir que els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural surtin de la presó | Alcoberro assegura que estan "disposats a continuar la lluita des de la presó" i Marcel Mauri recorda que ni el franquisme es va atrevir a engarjolar el president d'Òmnium
Ferran Casas
01/01/1970
Al bloc independentista no es qüestiona la porta oberta al diàleg però si que impliqui dilatar o ajornar els passos endavant, més després de les detencions que han indignat centenars de milers de persones. Avui també són protagonistes Rajoy, Colau, la BBC i Navratilova
Dan Brown, a Barcelona | Adrià Costa
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'autor d'"El codi Da Vinci" presenta a Barcelona la seva darrera novel·la, "Origen", una història ambientada en part a Barcelona i Montserrat
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la manifestació en protesta per l'entrada de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Tots gasten la paraula “democràcia” fins que serà un paper rebregat i inservible. Ja hi ha presos polítics, persones empresonades per les seves idees. Inacceptable»
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, durant la manifestació davant de la conselleria d'Economia | Adrià Costa
Oriol March | 28 comentaris
01/01/1970
El Govern assegura que la decisió de l'Audiència Nacional "estripa les cartes" del diàleg i Puigdemont prendrà mesures en les properes hores | Trapero esquiva la presó per un presumpte delicte de sedició però ha d'entregar el passaport davant la jutge Lamela
Alumnes durant una classe | Adrià Costa
Irene Ramentol | 10 comentaris
01/01/1970
Estudis d'Ensenyament i també internacionals, com l'informe PISA, evidencien la tendència en augment dels bons resultats del model educatiu a Catalunya que prioritza la competència lingüística, també en castellà, la cohesió social i el nivell acadèmic de l'alumnat