Carme Chacón patia del cor. Però mai havia donat massa importància a una malaltia que, finalment, se la va endur la matinada del dissabte al diumenge a Madrid, on semblava ja definitivament instal·lada un cop apartada de la primera línia política. Com a periodista crec que mai deixarà d'impactar-me haver d'escriure en calent sobre la mort de polítics que he tractat de forma continuada durant molts anys, en el seu cas sempre de forma amable i raonable.
Chacón representa el millor i el pitjor del socialisme català i espanyol: els grans resultats electorals gràcies a la proximitat i capacitat de connectar amb la gent i l'impuls transformador del primer govern Zapatero, però també el "no" rotund al dret a decidir dels catalans i les desagradables lluites intestines pel poder amb poc d'ideològic i molt de personalista. Tot això li va passar a Chacón en una carrera breu però intensa i molt lligada a la figura de José Luis Rodríguez Zapatero.
D'ella n'he escrit, com us deia, un perfil que intenta dimensionar el personatge. Sara González explica en aquesta informació el seu pes al PSC, que queda emocionalment tocat, i com els seus dirigents veien en "la Chaconeta" l'ocasió de pilotar el PSOE i acabar amb un dilema que s'ha resolt en favor del socialisme espanyol. De l'exministra, que va protagonitzar una imatge icònica passant revista embarassada a les tropes el 2008, n'escriu una opinióJoan Serra Carné. Carme, descansa en pau.
Les incògnites dels comuns. Abans que la mort de Chacón ens sacsegés ahir al vespre, el cap de setmana venia marcat a Catalunya per l'assemblea constituent del nou partit dels comuns, encara sense nom. Van afermar-se com a alternativa però amb dues incògnites. La primera és què diran quan, a finals de maig, el Pacte Nacional i la majoria independentista del Parlament donin per morta la via del referèndum pactat. Ells fugen de la conjuntura i afirmen, amb calculada ambigüitat, que volen una república catalana que mantingui llaços amb Espanya, que, per cert, és una monarquia. La segona és saber què passarà amb la part de Podem, l'oficialista que encapçala Albano Dante Fachin i que ha perdut el suport de Madrid, que no va participar de l'assemblea. L'anàlisi de Joan Serra Carné i Sara González us ajudarà a situar-vos. Avui Mònica Terribas també li preguntarà per això, pel referèndum i per la internacionalització del procés a Carles Puigdemont.
A l'espera dels gestos. L'altra notícia que ens deixa el cap de setmana és l'entrega d'armes per part d'ETA escenificada el dissabte a Baiona, a Iparralde. Caldrà veure si ara, un cop s'ha constatat de nou la voluntat de l'organització que el procés de pau sigui irreversible, es prenen per part dels governs espanyol i francès mesures de tipus humanitari com acostar els presos o aplicar-los beneficis penitenciaris. Ajudaria a afermar la reconciliació. Us aconsello aquest reportatge de Pep Martí i aquest altre d'Irene Ramentol per mesurar la dimensió històrica del moment.
Vist i llegit
El Brexit i les tensions diplomàtiques que duu associades ha posat sobre la taula el plet entre Espanya i el Regne Unit per la sobirania del penyal de Gibraltar i fins i tot ha dut, de nou, Catalunya a l'agenda britànica. Com totes les "guerres", aquesta també té banda sonora, en aquest cas pop. Ens l'atansava ahir de forma ben divertida i amb el seu bon estil Rafael Tapouneten aquest reportatge a El Periódico. Escolteu-les que no tenen pèrdua.
El passadís
Gabriel Rufián va ser, de nou, a Sálvame Deluxe, el programa d'entreteniment i notícies del cor de dissabte a la nit a Tele5 que presenta el badaloní Jorge Javier Vázquez. De nou també hi havia Pilar Rahola. Amb el seu portaveu a Madrid, els republicans han perdut la por a aquesta mena de formats, que consideren adequats per arribar a un públic que normalment no té accés al discurs sobiranista. El programa acaba tard i Rufián no es vol perdre el diumenge familiar. Fa tres setmanes, quan hi va anar per primer cop, ja va tornar viatjant tota la nit en un vehicle de la cadena des de Madrid fins a casa seva a Sabadell.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2011 Barcelona va tancar les consultes populars no vinculants sobre la independència de Catalunya que va organitzar la societat civil i que es van fer en centenars de municipis de Catalunya durant un any i mig. La primera, el 13 de setembre de 2009, s'havia fet a Arenys de Munt. A la capital van votar 257.000 persones amb un contundent 89,7% de vots a favor de la independència. Recordem aquella fita històrica amb dos vídeos: el "No et quedis al sofà" de Barcelona Decideix i el de la lectura dels resultats. També podeu gaudir de quatre reportatges fotogràfics de la jornada que van fer Adrià Costa i Albert Alemany.
L'aniversari
Un 10 d'abril de l'any 1847 naixia a Mako, a Hongria, el periodista i editor Joseph Pulitzer, que moriria als Estats Units, on havia emigrat, el 1911. És conegut per haver creat els premis que duen el seu nom i que, entre altres, premien els millors treballs periodístics americans cada any. Com a periodista va destacar pel seu estil populista però també pel reporterisme i els temes d'investigació en diversos diaris locals. El seu llegat va servir per posar en marxa les primeres universitats de periodisme i per crear els premis que duen el seu nom. Aquí podeu veure un recull de les fotografies més impressionants que els han guanyat.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi