La caixa B

Rodalies ha patit en quatre anys quasi 1.600 retards de més de 100 minuts a Catalunya

L'exèrcit disposa de més d'un milió de metres quadrats en béns a Catalunya, 23.450 civils han jurat la bandera en dos anys, 267 de les 290 agressions a interns de CIE tenen lloc a Barcelona, la neteja de la Zarzuela costa 544.500 euros... entre altres dades ocultes de la setmana

| 08/04/2017 a les 16:56h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Política, remunicipalització, dopatge, La Zarzuela, trens, sinistralitat laboral, CIE, Jura de bandera, exèrcit, Defensa, Renfe, retards, Rodalies, La caixa B
Un tren aturat a l'estació de Manlleu. | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els últims dies ens hem fet un fart de destacar fins a quin punt és irrisòria la previsió d'inversions en trens a Catalunya dels pressupostos de l'Estat. No només es retalla aquesta un 17,7% respecte el 2016, sinó que només s'inclou el 45,2% del que es va prometre quan es van elaborar els anteriors comptes. Avui analitzem alguna conseqüència que es pateix per culpa d'aquesta desinversió. A banda, també traiem a la llum la quantitat de béns immobles de què disposa l'exèrcit a Catalunya, el nombre de civils que han participat de la Jura de la bandera, les agressions que tenen lloc als CIE, l'augment de la sinistralitat laboral o el cost de netejar la Zarzuela o de remunicipalitzar serveis públics.

1.597 retards de més de 100 minuts a Rodalies
Aquesta és una xifra que és possible que no sorprengui als soferts usuaris habituals de Rodalies, però igualment és força simptomàtica. Segons va revelar el conseller de Territori, Josep Rull, a una pregunta per escrit de Marina Bravo (C's), els trens d'aquesta xarxa ferroviària van patir 1.597 incidències amb una duració superior a 100 minuts, entre març de 2012 i febrer de 2016, a Catalunya. Són dades facilitades per Adif i, pugui semblar molt o no, cal interioritzar que 100 minuts són més d'una hora i mitja en una xarxa de distància curta. De fet, Renfe abona un títol de transport equivalent sempre que es produeixin retards superiors a 15 minuts, o a 7 minuts en determinades línies.

I quines és el motiu d'aquests retards? En 836 dels casos (el 52%), per culpa de la xarxa ferroviària, en 423 (el 27%) pel material mòbil i per operacions, i els 338 restants (el 21%) per altres restriccions a la circulació.
1.100.124,1 m2 d'immobles de l'exèrcit a Catalunya

Enric Millo conversant amb el coronel de l'acadèmia de Talarn, José Andrés Luján. Foto: Jordi Ubach


L'exèrcit ja pot estar ben ample a Catalunya. I és que, segons detalla el govern espanyol davant una pregunta de Míriam Nogueras (PDECat), l'Institut d'Habitatge, Infraestructura i Equipament de la Defensa disposa al país d'espais que sumen 1.100.124,1 metres quadrats. D'aquests, però, més d'un milió no són locals i una immensa majoria, 1.058.300 metres quadrats, es troben en les comarques gironines. En concret, els principals immobles en aquesta demarcació són un camp de tir a Quart (Gironès) de 400.000 metres quadrats, la base de Loran a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) de 341.476 metres quadrats, i la base militar de Punta Milà, al mateix municipi, de 220.316 metres quadrats.

De fet, efectivament li sobra espai i, per això, ha intentat subhastar sense èxit quatre dels seus immobles els darrers anys. El 2015, l'Estat va intentar desfer-se dels dos espais de Torroella de Montgrí per 884.349,5 euros, en total, i no se'n va sortir, encara que va acabar per rebaixar infructuosament el preu per sota dels 800.000 euros. L'any següent, va intentar vendre una parcel·la de 597,1 metres quadrats a l'Hospitalet de Llobregat per 4.269.134 euros i una altra de 2.485 a L'Escala (Alt Empordà) per 1.567.071,8 euros, amb idèntica sort (tot i que, en el primer cas, va arribar a rebaixar un 10% el preu que demanava).
23.450 civils han jurat la bandera

Un capellà fa un petó a la bandera d'Espanya entre el grup de civils que van jurar bandera a l'Acadèmia de Talarn, el 2015. Foto: ACN


Entre les pràctiques clàssiques dels no nacionalistes espanyols hi ha l'acte de la Jura de Bandera -espanyola-. Tal vam descobrir fa unes setmanes, quan el govern espanyol va crear un registre de civils que havien exercit aquest bes tan patriòtic a l'estendard constitucional, resulta que és un gest més habitual del que podríem creure, malgrat que en territori català també se n'han celebrat en ocasions.

Ara, però, gràcies a una resposta de l'executiu espanyol al portaveu adjunt d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ja li podem posar xifres. Segons detalla, s'han celebrat un total de 130 actes de Jura de Bandera, entre 2015 i 2016, a tot l'Estat -molts d'ells, coincidint en jornades militars-, en els quals 23.450 civils li han promès fidelitat. Pot semblar molt, però comptant que es produeixen uns 150.000 matrimonis anuals, per cada 14 casos en què es promet fidelitat a la parella, n'hi ha un en què li'n promet a la bandera. Com serà la nit de bodes en aquests casos?
267 interns agredits en el CIE de Barcelona
Les denúncies d'agressions als interns del CIE de Barcelona no són una novetat. Ara, però, el govern espanyol hi ha posat xifres, arran d'un pregunta del PSOE que es referia a tots els centres d'internament. El de la capital catalana, però, s'endú la pitjor part. I és que, segons apunta l'executiu central, 267 de les 290 agressions rebudes per interns -d'altres interns o de la Policia Nacional, no s'hi fa cap distinció- en els CIE de l'Estat van tenir lloc al de Barcelona, entre 2010 i 2016. També va ser el centre amb més agressions rebudes pels agents de la Policia Nacional que hi treballen, tot i que en menor proporció: 32 de les 90 totals. Malgrat tot, cal tenir en compte que, pel que fa a cops rebuts per interns, l'estadística no disposa de dades dels CIE de València i Múrcia -que ja és greu-, i aquest segon sembla ser dels més conflictius, atès que el nombre de policies agredits és quasi igual que al de Barcelona.
 
INTERNS I POLICIES AGREDITS EN ELS CIE DE L'ESTAT, ENTRE 2010 I 2016
 
Malgrat tot, el 2016 no hauria estat l'any més conflictiu en aquest camp, ja que s'hi van registrar 11 agressions a interns, mentre que la xifra havia arribat a ser de 60 agressions el 2014, o de 56 el 2015.

Així mateix, pel que fa al cost de manteniment dels centres d'internament, el de Barcelona torna a ser clarament el que despunta, ja que la factura va arribar a 182.463,1 euros el 2016, mentre que el segon més car, el de València, ho és un 35,1% menys, i la resta ja baixen dels 100.000 euros. També és on treballen més agents de la Policia Nacional, ja que els 13 de Barcelona superen clarament els 8 de Madrid o Múrcia i els 7 de Tarifa.
 
COST DE MANTENIMENT DELS CIES EL 2016 (EN EUROS)
 

Igualment, el govern espanyol també admet que la majoria dels interns finalment no són expulsats. El 2015 ho van ser el 41,43% del total, mentre que el 2016 la xifra encara va caure al 29,02%. I és que, en els casos -molts d'ells- en què s'acredita la impossibilitat de documentar-los i, per tant, no se sap a quin país se'ls ha de retornar, se'ls torna a deixar en llibertat.
444.906 accidents laborals en 11 mesos
La recuperació econòmica comporta un increment dels llocs de treball. Aquests, però, no són de més qualitat. Ni tan sols més segurs. En els primers onze mesos del 2016, van produir-se 444.906 accidents laborals a tot l'Estat, gairebé 30.000 més que en el mateix període de l'any anterior. D'aquests, 79.071 van produir-se a Catalunya -la comunitat on més n'hi van haver-, 38.704 al País Valencià i 17.355 a les Illes Balears, segons ha detallat el govern espanyol davant d'una pregunta del PSOE.

A més, la reducció de l'atur no explica per si sola aquest increment de la sinistralitat, ja que la ràtio d'accidents per cada lloc de treball ha crescut també de forma notable: per cada 1.000 persones ocupades, es van produir de mitjana 22,4 accidents laborals el 2015 i 24,6 el 2016, una proporció que a Catalunya va créixer encara més, de 22,6 a 25,5. On la ràtio és més alta, però, és a les Illes Balears, on va passar de 29,9 sinistres per cada 1.000 treballadors a 34,6.
 
ACCIDENTS LABORALS, ELS PRIMERS 11 MESOS DEL 2015 I EL 2016
 
A més, de tots aquests accidents, 466 van ser mortals els 11 primers mesos del 2015 i 440 ho van ser el 2016. En aquest cas, on més persones van morir al lloc de treballa va ser a Andalusia (70 i 72, respectivament), seguida per Catalunya (61 i 60), mentre que al País Valencià hi van perdre la vida 46 treballadors el 2015 i 39 el 2016, i a les Illes Balears 9 i 4, respectivament.


I ara, algunes contractacions destacades que s'han obert a licitació o s'han adjudicat els últims dies:

748.000 €
La netedat en l'esport surt cara. I no perquè impedeixi guanyar més competicions, sinó perquè realment costa diners. Concretament, l'Agència Espanyola de Protecció de la Salut en l'Esport licita per 748.000 euros un servei de presa de mostres d'orina o de sang als esportistes per fer proves de dopatge, durant deu mesos. Aquestes mostres han de ser lliurades posteriorment a un laboratori que les analitzaria i, segons, les aproximacions del plec de condicions, se n'haurien d'extreure unes 3.300 en total (surt, per tant, a quasi 227 euros per mostra). A més, segons apunta també, un 25% de les retirades el 2015 es van prendre a Madrid, un 12% a Barcelona, un 3% a Girona, 1% a Lleida i un 0% a Tarragona. El Reus i el Nàstic encara optaran per fer alguna trampa, saben això!
544.500 €

Palau de la Zarzuela. Foto: Casa Reial


També és costosa la netedat monàrquica. I és el govern espanyol està disposat a pagar fins a 544.500 euros per al servei de neteja de les dependències reials del Palau de la Zarzuela -on s'allotja la família reial- o del Palau d'El Pardo -propietat de la família reial, tot i que ara serveix bàsicament per allotjar-hi caps d'estat de visita-, per un període de vuit mesos. Dos edificis no precisament petits que, per mantenir-se com una patena, requereixen unes 900 hores de feina setmanals, segons els plecs de licitació, que fins i tot detallen els mètodes i freqüència de neteja de cada superfície i que l'empresa actualment adjudicatària destina actualment 29 treballadors a aquesta tasca -i només un d'ells sense jornada sencera-.
122.239 €
La imatge de netedat política també té un cost important. Així, la Generalitat pagarà 122.239 euros a Deloitte perquè constitueixi un centre de suport per a la Governança de Dades Obertes i Transparència que assessori el Govern de cara a avançar cap a una màxima obertura de les dades que gestiona, en línia amb el que apunta la llei de transparència i d'acord amb les millors pràctiques internacionals, fins a finals d'any.
66.550 €
L'Ajuntament de Barcelona s'ha aprovat -amb l'aval del ple- constituir una empresa pública de subministrament elèctric, Barcelona Energia, per tal de començar a oferir servei -primer només a la pròpia administració- a partir de l'estiu del 2018. No serà, però, una tasca senzilla i, per això, ha licitat per 66.550 euros un servei d'assistència tècnica per a la constitució i inici d'explotació de la comercialitzadora d'energia, per tal de tramitar i obtenir la llicència , definir els procediments i documentació per desenvolupar l'activitat, gestionar l'alta d'accés a la xarxa dels punts de subministrament, i obtenir la representació de les instal·lacions de generació.
55.670 €
La remunicipalització dels serveis, per tant, no surt gratis. Tampoc a l'Ajuntament de Terrassa, que va decidir recuperar la gestió de l'aigua a finals del 2016, però l'empresa gestora, la Mina, va portar als jutjats la decisió. Per això, el consistori terrassenc ha contractat per 55.670 euros la defensa de la remunicipalització a Menendez & Asociados Abogados, a l'espera que els tribunals decideixen si la decisió va ser legal o no.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Si fosin el doble tampoc pasaria res, estem acostumats a ajupir el cap i seguir la nostre.
Anònim, 09/04/2017 a les 17:33
+6
-2
I que? algú, a protestat oficialment de aquesta averies. Aquí sembla que estem mol acostumats a patir en silenci, i així ens va!!!
Gràcies per fer una feina tan bona de censura
Anònim, 09/04/2017 a les 21:39
+0
-9
Però altres mitjans SÍ publiquen les ajudes que us dóna la Gene per continuar venent l'estafa de la independència.

37 milions de pessetes... us veneu molt barat, a veure si acabareu com Judes

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació del 155
 16:04 Catalunya en Comú veu "totalment injustificable aquesta ofensiva autoritària per una DUI que mai ha existit", sobretot tenint en compte "l'oferta clara de diàleg" des de Catalunya. El partit demana un front comú de les forces catalanistes en defensa de la sobirania i crida a la participació massiva a la manifestació a favor de la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 15:55 DOCUMENT Totes les mesures de l'aplicació del 155 contra les institucions catalanes.
 15:43 «Suport absolut a les institucions catalanes»: la intervenció imprevista de Bartomeu després de l'anunci de Rajoy. El president blaugrana demana una resposta "cívica i pacífica, també al Camp Nou".
 15:39 El Senat aprova el calendari per aplicar l'article 155 contra Catalunya: dilluns constitució de la comissió, dimarts reunió de la junta i la mesa, dijous proposta definitiva i, el divendres, aprovació definitiva en ple.
 15:28 Totes les mesures de l'aplicació del 155 contra les institucions catalanes; per Àlvar Llobet.
 15:26 La reacció d'Ada Colau després de la suspensió de l'autonomia: considera que les mesures del govern espanyol suposen un atac "greu" als "drets i les llibertats de tots".
 15:12 El govern espanyol intervindrà TV3 per «donar informació objectiva, veraç i equilibrada». La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría assegura que l'executiu espanyol posarà gestors per controlar la cadena pública.
 15:06 La reacció d'Ada Colau: "Rajoy ha suspès l'autogovern de Catalunya pel qual tanta gent va lluitar. Un atac greu als drets i llibertats de tots, aquí i arreu".
 14:50 Urkullu parla de mesura "extrema i desproporcionada". "La Generalitat compta amb el nostre suport per buscar un futur constructiu", assegura el lehendakari basc.
 14:47 Rajoy preveu substituir els Mossos per la policia espanyola «on sigui necessari» en el marc de l'aplicació de l'article 155.
 14:41 Junqueras evita cap referència explícita a l'article 155 i fa una crida a assistir a la manifestació d'aquesta tarda.
 14:38 Puigdemont consensua amb partits i entitats la resposta a la intervenció total de l'autonomia; per Oriol March. El president s'ha reunit amb consellers, formacions independentistes i representants d'ANC i Òmnium durant el matí al Palau de la Generalitat. Se sospesa accelerar la celebració del ple del Parlament destinat a declarar la independència.
 14:31 RESUM Totes les mesures de l'aplicació de l'article 155 contra les institucions catalanes; per Àlvar Llobet.
 14:22 Les JERC "exigeixen"​ fer efectiva la proclamació de la República catalana "de manera immediata"
 14:16 
 14:15 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, farà una declaració institucional a les 9 del  vespre.
 14:14 Rivera (C's): "Puigdemont menysprea la majoria dels catalans". 
 14:11 ÚLTIMA HORA Puigdemont assistirà a la manifestació d'aquesta tarda a Barcelona
 13:57 AMPLIACIÓ Rajoy suspèn l'autonomia: ordena destituir tot el Govern de Puigdemont i intervé el Parlament.
 13:52 Rajoy agraeix el suport del PSOE i de Ciutadans a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
 13:49 Rajoy diu que els mitjans públics passaran a estar controlats pels gestors que rellevin el Govern. 
 13:48 Rajoy: "No se suspèn ni l'autonomia ni l'autogovern de Catalunya. Se cessen les persones".
 13:47 Rajoy: "La meva voluntat és convocar eleccions tan aviat com es recuperi la normalitat institucional".
 13:40 ÚLTIMA HORA Rajoy ordena destituir Puigdemont i tot el Govern amb el 155. Informa Irene Ramentol
 13:39 Rajoy: "Si Catalunya s'independitzés, abandonaria la Unió Europea".
 13:38 Rajoy: "Volem tornar a la legalitat, recuperar la convivència, continuar amb la recuperació econòmica i celebrar eleccions".
 13:35 Rajoy: "Hem hagut d'aplicar el 155. No era la nostra intenció ni tampoc el nostre desig".
 13:34 Rajoy: "Es va convidar el president de la Generalitat al Congrés. A la conferència de presidents. A parlar del finançament autonòmic. I no va voler".
 13:34 Rajoy: "Tinc la convicció que alguns volien que s'apliqués l'article 155".
 13:31 Rajoy: "Es va intentar fer un referèndum. I no tenia cap garantia democràtica"
 13:29 Rajoy: "El més antidemocràtic ha estat el que va passar al Parlament el 6 i 7 de setembre.
 13:28 Rajoy: "Hem arribat aquí per un procés unilateral i contrari a la llei que ha buscat l'enfrontament".
 13:26 Comença la compareixença de Rajoy per explicar com s'aplicarà el 155. 
 13:20 El govern de Rajoy en ple assisteix a la compareixença per explicar com s'aplicarà el 155.
 13:25 VÍDEO en DIRECTE Compareixença de Mariano Rajoy per informar dels acords sobre l'article 155.
 13:06 El PP demana que se suspengui el ple ordinari del Senat de la setmana que ve perquè tots els esforços se centrin en la sessió extraordinària de divendres. 
 12:59 Tot a punt per la compareixença de Rajoy, que ha d'exposar les línies generals de l'aplicació del 155 després del consell de ministres extraordinari.
 12:50 Iceta intenta «in extremis» que Puigdemont reculi els plans independentistes. El primer secretari del PSC es va reunir al Palau de la Generalitat amb el president a les portes de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
 12:42 Pedro Sánchez, en un acte de partit, ha assegurat que el diàleg ha de ser sobre "com unir-se" i no "com dividir-se".
 12:42 Bartomeu, a l'ANC i Òmnium: «Ningú es pot apropiar del nostre escut ni de la nostra bandera». El president blaugrana veu "inadmissible" l'empresonament de Sànchez i Cuixart "per les seves ideologies polítiques".
 12:26 Mariano Rajoy compareixerà a partir de les 13.00 per informar sobre l'aprovació de l'article 155.
 12:24 ÚLTIMA HORA Acaba el consell de ministres per aprovar el 155 i suspendre l'autonomia de Catalunya.
 12:04 DOCUMENT El govern espanyol justifica el 155 en un argumentari per garantir «la llibertat, la seguretat i la pluralitat».
 11:40 ÚLTIMA HORA La Fiscalia confirma que presentarà una querella per rebel·lió contra Puigdemont si declara la independència.
 11:32 El govern espanyol justifica el 155 per la necessitat de garantir «la llibertat, la seguretat i la pluralitat». Assegura en un argumentari que el Govern ha desplegat un “discurs únic d’imposició de la independència”.
 11:18 VÍDEO «El diàleg és millor que el conflicte»: el discurs del president del Consell Europeu davant de Felip VI i Rajoy. Donald Tusk dedica unes paraules plenes de paral·lelismes amb el context polític actual als premis Princesa d'Astúries.
 11:08 Anonymous comença l'atac en defensa de Catalunya fent caure el web del TC. Els hacktivistes mantenen viva l'#OpCatalunya que van iniciar a mitjans de setembre i avisen de noves accions pel 21 d'octubre.
 10:05 Comença el consell de ministres extraordinari per aplicar l'article 155 i suspendre l'autonomia de Catalunya.
 10:04 ÚLTIMA HORA Primera acció d'Anonymous en defensa de les institucions catalanes: fan caure el web del Constitucional.
 09:57 Assemblees d'ERC proposen un Govern de concentració per fer front al 155. Els republicans valoren l'opció i podrien fer-li arribar a Puigdemont perquè la consideri.
Entrades anteriors »
Mariano Rajoy anunciant la suspensió de l'autonomia | La Moncloa
Irene Ramentol | 6 comentaris
01/01/1970
El consell de ministres aprova la suspensió de l'autonomia que inclou també la intervenció del Parlament i intentar convocar eleccions en un termini màxim de sis mesos
El president blaugrana, Josep Maria Bartomeu, durant el discurs | FC Barcelona
01/01/1970
El president blaugrana demana una resposta "cívica i pacífica, també al Camp Nou"
Un dels balls de la Fira de la Transhumància, a Santa Margarida i els Monjos. | Aj.Santa Margarida i els Monjos
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira de la Transhumància, el Festival Protesta, la Festa del Modernisme de la Colònia Güell, el Filmets de Badalona, i l'UtopiaMarkets Il·lustració
El programa «Filiprim» | TV3
Toni Vall | 2 comentaris
01/01/1970
«Pel que pugui ser, com que m'acompanya una bona memòria televisiva, em ve de gust fer-li un homenatge a aquella que coneixem com La Nostra»
El catedràtic de dret constitucional, Xavier Arbós, en una imatge d'arxiu | ACN
Pep Martí | 18 comentaris
01/01/1970
El catedràtic de Dret Constitucional de la UB respon als interrogants que genera una mesura que "pot incrementar la tensió i no hi ha cap garantia que les seves instruccions es compleixin"
Marta Rovira i Oriol Junqueras, abans d'un consell nacional d'ERC. | ACN
Roger Tugas | 24 comentaris
01/01/1970
Els republicans han informat els seus quadres sobre com reaccionar per preservar l'organització i la logística del partit | El pla s'ha elaborat arran de l'aparició de Tardà i Rufián en els informes que han servit per empresonar Sànchez i Cuixart