07
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
17:24h
El desarmament d’ETA és un pas "positiu" i "necessari" per a la pacificació del conflicte basc. Així ho sustenten els experts en processos de pau consultats per NacióDigital, que també coincideixen a remarcar el caràcter insòlit d’aquest cas, que no ha estat acompanyat de cap negociació amb l’Estat com sí que ha passat amb organitzacions armades com l’IRA o les FARC. Una particularitat que fa que el desarmament que es completarà aquest 8 d'abril després que l'arsenal ja hagi estat lliurat a la "societat civil" plantegi moltes incerteses pel que fa a la manera com s’efectuarà, però sobretot, als escenaris que s’obriran un cop l’organització hagi culminat l’entrega.
El desarmament és un dels últims graons per al restabliment de la pau en un conflicte però no el definitiu. Cal que l’organització faci pública la seva dissolució i, encara més important, que la societat basca iniciï un procés de reconciliació en el qual és imprescindible el paper actiu del govern basc i de l’Estat. I aquí és on es fa més difícil preveure què passarà, segons els experts, perquè per ara l’executiu de Rajoy es nega rotundament a entaular cap negociació. Tan és així que ETA -que al llarg de més de mig segle de vida ha causat 829 morts- ha anunciat finalment que el desarmament el farà de forma “unilateral”. “Per més reprovables que siguin les accions, cal negociar per arribar a la pau”, assegura el president del Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs, Pere Ortega.
I és que en el cas basc, la negativa de l’estat espanyol i també francès no només ha obligat una comissió d’experts i representants de la societat civil a vetllar pel desarmament sinó que ha posat en perill en més d’una ocasió la culminació del procés, amb la detenció d’alguns dels mediadors. “És insòlit, cap govern s’ha negat mai a negociar i encara menys ha posat obstacles per dificultar un procés d’aquestes característiques“, lamenta l’analista de processos de pau Vicenç Fisas.
En qualsevol desarmament, les parts entaulen un diàleg per pactar la manera com s’entregaran les armes, els mecanismes per verificar que el procés es culmini amb garanties i algunes contrapartides que normalment solen anar vinculades a garantir la reinserció dels membres de l’organització a la societat o a pactar penes de presó. A Colòmbia, per exemple, un dels pactes a què s’ha arribat ha estat limitar a dos anys les penes de presó per als membres de les FARC. En el cas de les reivindicacions d’ETA, que històricament ha reclamat l’acostament dels presos -342 actualment, segons l'associació Etxerat-, seguiran sense ser ateses per l’executiu de Rajoy, que ja ha proclamat que no acceptarà contrapartides al desarmament.
Un procés llarg i unilateral
L’inici del desarmament d'ETA es remunta a finals de 2011, poc després de l’anunci del cessament definitiu de la violència, com recorda el periodista de Berria Enekoitz Esnaola. Aleshores ja hi havia sobre la taula la proposta i el govern de Zapatero s’havia mostrat disposat a parlar-ne. Amb l’arribada del PP al capdavant de l’executiu espanyol, les converses es van estroncar. Constatat aquest fet, ETA va iniciar una via amb mediadors internacionals per dur a terme el seu desarmament de forma “unilateral i verificada”.
Des de llavors fins ara, no hi ha hagut cap canvi en l'actitud del govern espanyol. No és el cas de l'executiu francès que després de molts anys d'aferrar-se a la negativa, i empesa per la pressió social dels darrers mesos, finalment ha acabat optant per no obstaculitzar la culminació del desarmament. "La societat civil s'ha organitzat i ha creat un clima molt favorable per al diàleg a Iparralde (País Basc del Nord)", explica el periodista basc.
La nova postura del govern francès dificulta ara qualsevol maniobra d'última hora de l'executiu espanyol a l'espera de poder albirar les primeres conseqüències polítiques del desarmament.
Entregar les armes des de la clandestinitat
Revelar les localitzacions on es troba l’armament és una operació molt delicada per a qualsevol organització armada, sobretot si segueix sent clandestina com és el cas d’ETA ja que pot facilitar informació que motivi la persecució dels seus membres o del seu entorn.
Generalment, les armes es troben amagades en espais oberts, com boscos, però alguns cops poden estar ubicades en terrenys privats. I aquí és on en el cas d’organitzacions clandestines la policia posa el punt de mira per poder restringir el cercle de les investigacions tot i que, segons els experts, la majoria de l’arsenal d’ETA -ubicat en territori francès- ja està controlat per la policia i els serveis d’intel·ligència.
En el cas del desarmament d'ETA, que es culminarà aquest dissabte, institucions basques i verificadors internacionals han treballat a contrarellotge per poder completar el procés amb garanties. Tot i que se'n desconeixen els detalls de l'operació, el periodista de Berria apunta que s'espera que les autoritats del govern francès rebin un document amb les localitzacions de l'arsenal -s'estima que l'organització encara conserva el 85% de les armes-, per tal que la policia francesa pugui fer-se'n càrrec. El cos policial ja ha advertit que ningú excepte la policia pot tenir contacte directe amb l'arsenal ja que podria ser constitutiu de delicte. I a partir d'aquí el més habitual és que es procedeixi a la destrucció de les armes, tot i que el caràcter excepcional d'aquest procés dificulta preveure què passarà.
Un conflicte que no es pot tancar en fals
El desarmament d'ETA obre un escenari que els experts no dubten que posarà sobre la taula nous interrogants. Per una banda, hi ha el propi procés que seguirà l'organització armada que està abocada a iniciar una reflexió sobre el seu final. I, per l'altra, la culminació tan esperada del procés de pau al País Basc.
Tant Fisas com Ortega coincideixen que el conflicte no es pot tancar en fals i que el diàleg és una condició sine qua non. “Passar pàgina implica arribar a acords”, afirma Ortega. “Caldrà fer passos per avançar en la pacificació de la societat basca, perquè durant molts anys ha estat dividida. Les víctimes, en la majoria dels casos, no es reconciliaran però la societat ho ha de fer”, afegeix.
Tard o d’hora, apunten els experts, algun govern espanyol haurà d’entomar aquest repte. Però res els fa denotar més escepticisme que imaginar que aquest moment arribarà aviat.
Tres membres d'ETA durant l'anunci del cessament definitiu de la violència el 2011. Foto: Arxiu ND
El desarmament és un dels últims graons per al restabliment de la pau en un conflicte però no el definitiu. Cal que l’organització faci pública la seva dissolució i, encara més important, que la societat basca iniciï un procés de reconciliació en el qual és imprescindible el paper actiu del govern basc i de l’Estat. I aquí és on es fa més difícil preveure què passarà, segons els experts, perquè per ara l’executiu de Rajoy es nega rotundament a entaular cap negociació. Tan és així que ETA -que al llarg de més de mig segle de vida ha causat 829 morts- ha anunciat finalment que el desarmament el farà de forma “unilateral”. “Per més reprovables que siguin les accions, cal negociar per arribar a la pau”, assegura el president del Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs, Pere Ortega.
I és que en el cas basc, la negativa de l’estat espanyol i també francès no només ha obligat una comissió d’experts i representants de la societat civil a vetllar pel desarmament sinó que ha posat en perill en més d’una ocasió la culminació del procés, amb la detenció d’alguns dels mediadors. “És insòlit, cap govern s’ha negat mai a negociar i encara menys ha posat obstacles per dificultar un procés d’aquestes característiques“, lamenta l’analista de processos de pau Vicenç Fisas.
En qualsevol desarmament, les parts entaulen un diàleg per pactar la manera com s’entregaran les armes, els mecanismes per verificar que el procés es culmini amb garanties i algunes contrapartides que normalment solen anar vinculades a garantir la reinserció dels membres de l’organització a la societat o a pactar penes de presó. A Colòmbia, per exemple, un dels pactes a què s’ha arribat ha estat limitar a dos anys les penes de presó per als membres de les FARC. En el cas de les reivindicacions d’ETA, que històricament ha reclamat l’acostament dels presos -342 actualment, segons l'associació Etxerat-, seguiran sense ser ateses per l’executiu de Rajoy, que ja ha proclamat que no acceptarà contrapartides al desarmament.
Manifestació a Bilbao en contra de la política penitenciària dels presos bascos. Foto: Arxiu ND
L’inici del desarmament d'ETA es remunta a finals de 2011, poc després de l’anunci del cessament definitiu de la violència, com recorda el periodista de Berria Enekoitz Esnaola. Aleshores ja hi havia sobre la taula la proposta i el govern de Zapatero s’havia mostrat disposat a parlar-ne. Amb l’arribada del PP al capdavant de l’executiu espanyol, les converses es van estroncar. Constatat aquest fet, ETA va iniciar una via amb mediadors internacionals per dur a terme el seu desarmament de forma “unilateral i verificada”.
Des de llavors fins ara, no hi ha hagut cap canvi en l'actitud del govern espanyol. No és el cas de l'executiu francès que després de molts anys d'aferrar-se a la negativa, i empesa per la pressió social dels darrers mesos, finalment ha acabat optant per no obstaculitzar la culminació del desarmament. "La societat civil s'ha organitzat i ha creat un clima molt favorable per al diàleg a Iparralde (País Basc del Nord)", explica el periodista basc.
La nova postura del govern francès dificulta ara qualsevol maniobra d'última hora de l'executiu espanyol a l'espera de poder albirar les primeres conseqüències polítiques del desarmament.
Entregar les armes des de la clandestinitat
Revelar les localitzacions on es troba l’armament és una operació molt delicada per a qualsevol organització armada, sobretot si segueix sent clandestina com és el cas d’ETA ja que pot facilitar informació que motivi la persecució dels seus membres o del seu entorn.
Generalment, les armes es troben amagades en espais oberts, com boscos, però alguns cops poden estar ubicades en terrenys privats. I aquí és on en el cas d’organitzacions clandestines la policia posa el punt de mira per poder restringir el cercle de les investigacions tot i que, segons els experts, la majoria de l’arsenal d’ETA -ubicat en territori francès- ja està controlat per la policia i els serveis d’intel·ligència.
Una operació policial en què es va descobrir un «zulo» d'ETA, al nord de Paris. Foto: EP
En el cas del desarmament d'ETA, que es culminarà aquest dissabte, institucions basques i verificadors internacionals han treballat a contrarellotge per poder completar el procés amb garanties. Tot i que se'n desconeixen els detalls de l'operació, el periodista de Berria apunta que s'espera que les autoritats del govern francès rebin un document amb les localitzacions de l'arsenal -s'estima que l'organització encara conserva el 85% de les armes-, per tal que la policia francesa pugui fer-se'n càrrec. El cos policial ja ha advertit que ningú excepte la policia pot tenir contacte directe amb l'arsenal ja que podria ser constitutiu de delicte. I a partir d'aquí el més habitual és que es procedeixi a la destrucció de les armes, tot i que el caràcter excepcional d'aquest procés dificulta preveure què passarà.
Un conflicte que no es pot tancar en fals
El desarmament d'ETA obre un escenari que els experts no dubten que posarà sobre la taula nous interrogants. Per una banda, hi ha el propi procés que seguirà l'organització armada que està abocada a iniciar una reflexió sobre el seu final. I, per l'altra, la culminació tan esperada del procés de pau al País Basc.
Tant Fisas com Ortega coincideixen que el conflicte no es pot tancar en fals i que el diàleg és una condició sine qua non. “Passar pàgina implica arribar a acords”, afirma Ortega. “Caldrà fer passos per avançar en la pacificació de la societat basca, perquè durant molts anys ha estat dividida. Les víctimes, en la majoria dels casos, no es reconciliaran però la societat ho ha de fer”, afegeix.
Tard o d’hora, apunten els experts, algun govern espanyol haurà d’entomar aquest repte. Però res els fa denotar més escepticisme que imaginar que aquest moment arribarà aviat.