Vicenç Navarro: «Que Podem no sigui en el nou partit dels 'comuns' és una situació temporal»

L'economista i politòleg, que integra la llista de Xavier Domènech i assessora Pablo Iglesias, afirma que no resoldre les "diferències" seria "un error de proporcions històriques" | Navarro lamenta que l'estratègia d'Albano Dante Fachin hagi creat "unes tensions que portarà temps diluir-les" i recorda que Podem tindrà "menys influència" si es queda fora de la confluència

Vicenç Navarro
Vicenç Navarro | Flickr Podem
05 d'abril del 2017
Actualitzat el 06 d'abril a la 13:48h
Vicenç Navarro (Gironella, 1937) és una veu respectada a l'esquerra alternativa catalana. Ho és tant que Xavier Domènech li ha demanat que formi part de la seva candidatura per liderar el nou partit dels "comuns". Abans, aquest catedràtic d'economia aplicada i de ciències polítiques i socials, ja s'havia implicat en el debat assembleari de la nova formació, que dissabte celebra l'assemblea fundacional. Navarro, que també assessora Pablo Iglesias, reflexiona en aquesta entrevista a NacióDigital sobre el procés de gestació del nou partit, ple d'entrebancs per la renúncia de la direcció de Podem Catalunya a sumar-se al projecte. Ell, que ha fet de "pont" entre Domènech i Albano Dante Fachin, adverteix que no resoldre les "diferències" seria una mala decisió. I assegura que, tot i la fermesa verbalitzada per Fachin, la negativa de l'executiva de Podem només és "temporal".   

- Vostè forma part de la llista liderada per Xavier Domènech per dirigir el nou partit dels "comuns". La confluència és l'únic camí vàlid per a l'esquerra alternativa si aspira a ser un projecte hegemònic?

- Sí, la confluència és necessària, ja que hi ha massa partits d’esquerres a Catalunya, que necessiten confluir en un projecte comú, passant a ser sensibilitats diferents dins d’un espai que tots comparteixin. La vocació de canvi profund a Catalunya d’establir una societat més justa, més solidària, més lliure i més democràtica és àmpliament compartida per tots aquests partits polítics, així com per amplis moviments socials. En realitat, hi ha un ampli sentiment entre les classes populars del país que el règim que es va iniciar amb la Transició immodèlica s’està ja esgotant, tant a Catalunya com a Espanya. I aquest sentiment està també present en els partits que estan intentant construir aquest espai comú.

- També va integrar la llista de Pablo Iglesias per conformar la direcció estatal de Podem. El dels "comuns" i el d'Iglesias són dos projectes germans?

- Sí. Un opera a nivell de l’Estat i un altre opera dins de Catalunya. D’aquí ve la necessitat dins de Catalunya de confluir en un projecte comú.

- Tenint en compte el que diu, com s'explica algú que s'ha implicat en els dos projectes que l'executiva de Podem Catalunya, amb Albano Dante Fachin al capdavant, s'hagi desmarcat de la confluència?

- Aquesta situació és temporal. I no té sentit que un projecte que en situacions anteriors es deia En Comú Podem, on anaven junts els "comuns" i Podem, ara vagin per separat. Els dos han d’anar junts i units, en un espai comú. Estic segur que això passarà. La voluntat de la direcció estatal de Podem és molt clara en aquest sentit. Pablo Iglesias, el secretari general de Podem, ho ha deixat molt clar. I és per això que ha demanat a Podem que continuï amb les negociacions per arribar a la unitat.

- Em consta que vostè va fer de mediador quan Podem Catalunya va plantejar un pols als "comuns". S'equivoca Albano Dante Fachin?

- Més que mediador vaig ser un pont entre en Xavier Domènech i l’Albano Dante Fachin en diverses sessions relaxades i informals, tant separats com junts. Els conec molt bé a tots dos des dels temps del Procés Constituent. Considero en Xavier i l’Albano dues persones de gran integritat i compromís polític, i els agraeixo la confiança que van tenir en mi per poder-me reunir a ells. I després que analitzéssim cada programa i cada estratègia quedava clar, i així els ho vaig dir, que les diferències eren resolubles si hi havia voluntat política per fer-ho. Estic segur que s’arreglarà.
 
Vicenç Navarro. Foto: Flickr Podem

- Entén l'estratègia del secretari general de Podem Catalunya?

- És comprensible, però crec que és millor que ara Podem aconsegueixi que els punts que vol canviar es facin des de dins i no des de fora d’En Comú Podem. Des de fora tindrà menys influència que no pas des de dins. S’han creat a última hora unes tensions que portarà temps diluir-les, però no tinc cap dubte que es diluïran.

- Sectors de Podem Catalunya ja han demanat que Fachin sigui rellevat com a interlocutor amb els "comuns". Hauria d'intervenir-hi Pablo Iglesias per forçar un canvi?

- Pablo Iglesias ha estat molt sensible cap a l’autonomia de Podem. Ara bé, està clar que tant ell com la direcció estatal de Podem volen que hi hagi una confluència. I, tant a Catalunya com a Espanya, no s’entendria que no s’aconseguís. Per cert, Pablo Iglesias ha acceptat la decisió de la direcció de Podem Catalunya, respectant-la escrupulosament. Ara bé, una cosa és acceptar-la i, una altra, aprovar-la. Repeteixo de nou que el desig de Pablo Iglesias i de la direcció estatal de Podem és que es creï aquest espai comú i que Podem hi sigui. I també és urgent que es resolguin les grans tensions que hi ha dins del partit, les quals afebleixen la formació. Avui la demanda de Podem és la unió, no la separació. Tot allò que ajudi a la divisió, vingui d’on vingui, empodera les dretes a costa de les esquerres. I hi incloc errors que s’han comès i coses que s’han dit tant per part del Podem com per part dels partits d’En Comú, coses que han complicat les coses, però segur que tothom entendrà que el servei a les classes populars del nostre país requereix d’un gran esforç per unir-nos en un projecte que està al servei de la gran majoria del poble català. Un poble que avui està patint, i molt, com a resultat d’unes polítiques d’austeritat i de reformes laborals que han afectat molt negativament la seva qualitat de vida.

"Està clar que tant Pablo Iglesias com la direcció estatal de Podem volen que hi hagi confluència Iglesias ha respectat la decisió de Podem Catalunya. Ara bé, una cosa és acceptar-la i, una altra, aprovar-la"

- Fins ara s'ha parlat molt de l'estructura i poc d'ideologia. Ha tingut massa protagonisme el debat organitzatiu abans de l'assemblea fundacional del 8 d'abril?

- Bé, darrere dels problemes d’estructura hi ha diferències ideològiques. És lògic que sensibilitats que venen de tradicions polítiques tan diferents trobin dificultats per establir un espai comú. En realitat, a mi m’ha sorprès molt agradablement que fins fa uns quants dies els problemes s’anaven resolent, resultat d’una voluntat política d’arreglar-los, i d’una gran capacitat de diàleg i negociació d’en Xavier Domènech. Ara bé, és cert que el modus operandi d’alguns partits ha de canviar, perquè el canvi que necessita Catalunya requereix d’una altra visió de la política. Tot i així, els mitjans n’han fet un gra massa, d’aquesta diferència. De fet, el programa que s’ha discutit extensament és un bon programa de transformació del país, resultat d’una participació col·lectiva que gairebé no ha sortit als mitjans, i que quan s’apliqui millorarà molt el benestar de les classes populars.

- Però en la creació del nou partit han tingut molt ressò les pugnes entre partits. És una mala manera de començar o aquesta imatge es pot transformar?

- És lògic, com he dit abans, que hi hagi diferències d’estil i d’organització, però repeteixo que crec que es resoldran. No fer-ho seria un error de proporcions històriques.

- A Podem li va passar el mateix quan va afrontar les primàries, amb un duel entre  Pablo Iglesias i Íñigo Errejón. Això no desgasta més que suma?

- A Espanya i Catalunya hi ha una tendència a personalitzar qüestions ideològiques. En realitat el que diu del conflicte Pablo Iglesias-Íñigo Errejón era un debat molt important sobre dues estratègies polítiques a seguir, que continuaran existint juntament amb d’ altres que ni tan sols sortien als diaris. És lògic que en una força política que vol canviar profundament el país, sigui Catalunya o Espanya, hi hagi, dins d’un projecte comú, diferències d’estratègia. El que va passar és que els mitjans ho van intentar utilitzar per desacreditar el projecte polític. I tant Pablo Iglesias com Íñigo Errejón no van ser suficientment sensibles per no caure en la trampa que li feia l’adversari, que és molt poderós en els mitjans de comunicació.

- Ha participat activament en el debat assembleari del nou partit en aquests últims mesos. La formació tindrà bases sòlides?

- Sí. És essencial. L’experiència que he tingut en molts països mostra que el grau de maduresa política i capacitat de sacrifici entre les esquerres a Catalunya és molt gran. El projecte sortirà endavant i il·lusionarà molta gent que està frustrada pel que fa a la situació de deteriorament tan notable que estan tenint les classes populars, tant a Catalunya com a España. I el que està passant a Espanya és molt important i facilitarà molt els canvis a Catalunya.

- Ada Colau ha de tenir un càrrec en el nou partit?

- Sí, naturalment. Ha jugat un paper clau a l'hora d'inspirar moltíssima gent que se sent discriminada i victimitzada, tant per l’Estat com pel Govern català. Ada Colau té una gran capacitat de lideratge, que és un element d’una enorme importància en aquest moment.

- Xavier Domènech ha presentat la formació com a alternativa a l'"hegemonia convergent". El nou subjecte polític s'ha de forjar com a antítesi a Convergència?

- Sí, en aquet moment l’hegemonia la tenen les forces conservadores i liberals, que és el que la gent del carrer defineix com la dreta, i que, com deia, han estat governant aquet país durant moltíssims anys. L’argument que "tot el que està passant a Catalunya es deu a Madrid" és insostenible. L’estat espanyol és el problema, però no n’és l’únic, ni el més gran. El problema més gran que tenim a Catalunya està dins de Catalunya. I és el gran domini de les dretes durant gairebé vuitanta anys. I aquest domini reflecteix l’hegemonia que asfixia el país. El nou espai polític ha de ser la base d’una coalició molt àmplia, que inclogui totes les forces progressistes, a més a més de partits, moviments socials i sindicats, per crear una altra Catalunya, la Catalunya de les classes populars com alternativa a la Catalunya de sempre, en la qual els poders econòmics i financers han instrumentalitzat el poder polític i mediàtic.

"L’estat espanyol és el problema, però no n’és l’únic, ni el més gran. El problema més gran que tenim a Catalunya està dins de Catalunya"

- L'esquelet ideològic del nou partit defensa combatre la "falta de justícia tributària". Considera que ERC ha assumit les tesis del PDECat en matèria tributària?

- És obvi que la política tributària de les dretes es reprodueixi en el pressupost presentat pel govern de Junts pel Sí.

- Les ponències de la nova formació defensen l'aposta per una República catalana, però no especifiquen quina relació ha de tenir la nova República amb Espanya. Els "comuns" han de fer un esforç per ser més diàfans en relació al projecte nacional?

- La proposta del nou espai polític és clara per als que la vulguin llegir i entendre. I és la postura que les esquerres sempre han tingut a Catalunya: el dret a l’autodeterminació, reconeixent que la població de Catalunya, com a nació, té el dret a escollir què vol ser. És obvi que aquest espai ha de ser el que el poble català decideixi en condicions d’autèntica democràcia. Remarco aquest últim punt perquè crec que és obvi que les llibertats i la democràcia estan molt limitades avui a Catalunya per les forces polítiques que dominen la vida política i mediàtica del país.

- Què ha de passar després de l'assemblea fundacional del 8 d'abril?

- S’ha d’arribar a la unitat amb Podem i s’ha d’anar configurant el programa i l’organització. Hi ha molta feina a fer a tots els nivells, des del municipal, a nivell de la Generalitat i també a nivell de l’estat espanyol. I, naturalment, també a nivell d’Europa, que ens afecta molt i les esquerres no li donen suficient importància. És obvi que per aconseguir el que volem a Catalunya ens ajuda molt la germanor amb altres moviments polítics i socials que existeixen a tot el territori espanyol, i que tenen com a element comú canviar aquest Estat, transformant-lo en un Estat plurinacional que respecti el dret a l’autodeterminació. Però també hem de canviar molt aquesta Europa, a la qual pertanyem, però que clarament no es la Europa dels pobles. I aquí també hi ha molta feina a fer. Hem de tenir clar cap a on volem anar, encara que, de vegades, quan volem anar molt lluny ho haguem de fer a poc a poc i pas a pas. Però avui el desig de canvi està tan generalitzat que ens estimularà i ens empenyerà perquè ho fem tots plegats.
 

Vicenç Navarro, en una assemblea de Podem Foto: Flickr Podem