Tarda tensa la que es va viure ahir al Congrés. La comissió que investiga l'"operació Catalunya" de guerra bruta contra el procés va comptar amb dues de les compareixences més esperades, la de l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i la de l'exdirector de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, ara jutge a Cantàbria. El més dur i efectista d'entre els diputats catalans va ser Gabriel Rufián, d'ERC. Ell, com Xavier Domènech i Sergi Miquel, d'En Comú Podem i el PDECat respectivament, van burxar en la indignitat d'un exministre que "afinava" temes a la Fiscalia i que, lluny de disculpar-se, assumir responsabilitats o donar explicacions per conspirar contra l'independentisme, es va presentar com una víctima de tot plegat.
De Alfonso no es va moure massa del guió de l'ara diputat del PP. "Considérame un cabo de tu cuerpo nacional", li va dir en la reunió al ministeri que va difondre el diari Público durant la campanya del 26-J l'aleshores director d'Antifrau a l'aleshores ministre. Doncs això. Llegiu la crònica que en fan Isaac Meler i Oriol March.
Sanchis, ni cent dies de gràcia. I si ahir la tensió era a Madrid avui serà a Barcelona. El ple del Parlament debatrà una moció de Catalunya Sí que es Pot per reprovar el nou director de TV3, Vicent Sanchis. El PP i els seus socis de C's, que mantenen de director de TVE a Eladio Jareño, que fins fa poc era cap de premsa del partit a Catalunya i de gabinet d'Alícia Sánchez-Camacho, els faran costat com si res. Caldrà veure si es confirma que els segueixen el PSC i la CUP deixant en minoria a Junts pel Sí. La forma en què es va triar Sanchis, i a tots els altres directius de la CCMA, és més que millorable i cal crítica, autocrítica i actuar per part de tots els partits. Més després que hores abans del nomenament la coalició governamental carregués contra la cobertura que la cadena havia fet dels escàndols de corrupció que sacsegen l'antiga CDC. El que no és qüestionable, al marge del que passi aquest migdia, és el perfil professional de Sanchis i la seva vàlua per dirigir TV3.
Vist i llegit
Si no ho sabíeu, llegint aquest article descobrireu que hi ha gent que ha fet de penjar fotos a la xarxa, i més concretament a Instagram, un mitjà de vida. A Twitter també hi ha qui cobra. És una mena de publicitat encoberta que, lluny de presentar-se com el que és, passa com un fenomen cool. A Icon, el suplement masculí de El País, ho explicava Begoña Gómez en un article sobre els influencers. Per cert, a NacióDigital ningú ha cobrat per recomanar-lo.
El passadís
La Generalitat va licitar fa uns mesos la vigilància privada del Palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges, la del Palau de Pedralbes i el Palau Robert, i la del Centre Cultural Blanquerna, on hi ha també la seu del govern a Madrid. Tot plegat per 882.000 amb IVA inclòs. El de Madrid va quedar desert. El Govern català pagava poc i cap empresa s'hi va interessar. Per un any de seguretat en horari de la botiga, que ha estat atacada en diverses ocasions per grups feixistes, oferia 34.000 euros. Després que quedés desert Presidència el va tornar a licitar i fa uns dies es va adjudicar per 35.800 euros a Compañía Integral de Seguridad (CIS). Això sí, només entre l'1 de maig i el 31 de desembre. A Madrid no regalen res.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya, que és la primera experiència d'autogovern després de la pèrdua de les llibertats nacionals consumada just 200 anys abans. La Mancomunitat, que va durar fins que la dictadura de Primo de Rivera la va dissoldre el 1925, era la simple agrupació de les quatre diputacions catalanes però va implicar el primer reconeixement de la unitat política del país. Va ser fruit de l'empenta catalanista de finals del segle XIX i principis del XX i el primer president va ser Enric Prat de la Riba. La seva obra en matèria d'infraestructures va ser notable. En motiu del seu centenari TV3 va emetre aquest documental.
L'aniversari
Un 6 d'abril de 1945 va nàixer a Avinyó, a l'exili francès, l'economista Muriel Casals, que va fer classes a la Universitat Autònoma de Barcelona i va militar al PSUC i a diverses entitats i associacions. La seva faceta més coneguda és, però, la d'activista independentista. Fins a la seva mort, el 14 de febrer de 2016 després de ser atropellada per una bicicleta a Barcelona, va ser diputada al Parlament. Hi va arribar com a diputada de Junts pel Sí, on ocupava el número tres per Barcelona en tant que presidenta d'Òmnium Cultural. Sota el seu mandat, que va començar el 2010, l'entitat va clarificar la seva posició i es va comprometre intensament per la causa de la independència. Els seus companys de Junts pel Sí la van homenatjar fa unes setmanes. "Nosaltres som el somni", va dir en un dels seus discursos més celebrats, el del Concert per la Llibertat.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi