04
d'abril
del
2017
Actualitzat
el
05
d'abril
a la
13:37h
Convulsió a la CEOE, la gran patronal espanyola. La decisió d'Antonio Garamendi, un dels vicepresidents i president de la Cepyme (que agrupa les petites i mitjanes empreses), de posar-se un sou de 120.000 euros ha obert la caixa dels trons. Garamendi va fer aprovar la mesura pels òrgans directius de Cepyme, cosa que li ha donat una cobertura legal. Però la decisió ha generat un fort rebuig dins de l'empresariat. La reacció del president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, de criticar públicament la decisió també ha incomodat sectors de la CEOE.
Falta un any llarg per a la successió de Joan Rosell, president de l'organització, però la campanya ja ha començat i tots els moviments interns a la patronal poden tenir implicacions electoralistes. En les eleccions del 2014, que ja van ser molt disputades entre Rosell i Garamendi, el primer va aconseguir la reelecció per la mínima. Malgrat la tensió entre tots dos, les relacions havien millorat.
Un pacte no escrit que trontolla
El català Rosell no pot tornar-se a presentar. En àmbits empresarials es donava per descomptat que Garamendi començava a ser vist, fins i tot per partidaris de Rosell, com el recanvi inevitable. La seva condició de vicepresident de la CEOE i la seva aparició al costat de Rosell en moltes de les reunions de la patronal amb els agents socials ha corroborat aquesta sensació.
Però ningú entén com Garamendi ha decidit posar-se un sou, molt més quan les organitzacions empresarials han fet un gran esforç en tot el referent a transparència i dietes, després del trasbals que va suposar la gestió de Gerardo Díaz Ferrán, predecessor de Rosell i condemnat per apropiació indeguda, i els diversos escàndols de corrupció que han esquitxat directius empresarials. Es dona el cas que dos antecessors de Garamendi al capdavant de Cepyme, Jesús María Terciado i Jesús Bárcenas, estan processats per cobrar sous a través d'empreses seves de manera irregular.
"Un tret al peu"
Garamendi ha volgut fer les coses de manera legal. Però la seva actitud xoca amb la imatge que vol donar la cúpula patronal. Diversos directius empresarials han manifestat el seu rebuig a que un president cobri un sou, quan ja disposa de dietes per desplaçaments i representació. A més de Gay de Montellà, que ha emès unes crítiques que en fonts de la CEOE es considera "excessiva", un altre directiu, Fernando Callizo, president de CEOE a l'Aragó, també l'ha criticat. Sectors empresarials qualifiquen de "donar-se un tret al peu" la decisió de Garamendi. El que menys interessa ara a la gran patronal és un dirigent que es posa ell mateix un sou elevat i es professionalitzi.
El moviment de Gay de Montellà enfront Garamendi tampoc ha caigut bé en àmbits de la CEOE, que creuen que s'ha de ser molt curós a l'hora de criticar. Hi ha qui considera que el president de Foment -que no cobra un sou pel seu càrrec- es vol posicionar de cara a la successió de Rosell. Gay de Montellà acaba el seu mandat a Foment a finals del 2018 i no presentar-se de nou a l'haver culminat dos mandats. Però sí que podria postular-se a la CEOE. La relació entre el president de Foment i Rosell ha estat històricament bona, però fonts patronals assenyalen Gay de Montellà no seria el candidat de Rosell per succeir-lo.
Falta un any llarg per a la successió de Joan Rosell, president de l'organització, però la campanya ja ha començat i tots els moviments interns a la patronal poden tenir implicacions electoralistes. En les eleccions del 2014, que ja van ser molt disputades entre Rosell i Garamendi, el primer va aconseguir la reelecció per la mínima. Malgrat la tensió entre tots dos, les relacions havien millorat.
Un pacte no escrit que trontolla
El català Rosell no pot tornar-se a presentar. En àmbits empresarials es donava per descomptat que Garamendi començava a ser vist, fins i tot per partidaris de Rosell, com el recanvi inevitable. La seva condició de vicepresident de la CEOE i la seva aparició al costat de Rosell en moltes de les reunions de la patronal amb els agents socials ha corroborat aquesta sensació.
Però ningú entén com Garamendi ha decidit posar-se un sou, molt més quan les organitzacions empresarials han fet un gran esforç en tot el referent a transparència i dietes, després del trasbals que va suposar la gestió de Gerardo Díaz Ferrán, predecessor de Rosell i condemnat per apropiació indeguda, i els diversos escàndols de corrupció que han esquitxat directius empresarials. Es dona el cas que dos antecessors de Garamendi al capdavant de Cepyme, Jesús María Terciado i Jesús Bárcenas, estan processats per cobrar sous a través d'empreses seves de manera irregular.
"Un tret al peu"
Garamendi ha volgut fer les coses de manera legal. Però la seva actitud xoca amb la imatge que vol donar la cúpula patronal. Diversos directius empresarials han manifestat el seu rebuig a que un president cobri un sou, quan ja disposa de dietes per desplaçaments i representació. A més de Gay de Montellà, que ha emès unes crítiques que en fonts de la CEOE es considera "excessiva", un altre directiu, Fernando Callizo, president de CEOE a l'Aragó, també l'ha criticat. Sectors empresarials qualifiquen de "donar-se un tret al peu" la decisió de Garamendi. El que menys interessa ara a la gran patronal és un dirigent que es posa ell mateix un sou elevat i es professionalitzi.
El moviment de Gay de Montellà enfront Garamendi tampoc ha caigut bé en àmbits de la CEOE, que creuen que s'ha de ser molt curós a l'hora de criticar. Hi ha qui considera que el president de Foment -que no cobra un sou pel seu càrrec- es vol posicionar de cara a la successió de Rosell. Gay de Montellà acaba el seu mandat a Foment a finals del 2018 i no presentar-se de nou a l'haver culminat dos mandats. Però sí que podria postular-se a la CEOE. La relació entre el president de Foment i Rosell ha estat històricament bona, però fonts patronals assenyalen Gay de Montellà no seria el candidat de Rosell per succeir-lo.