En una d'aquelles decisions de política comunicativa que no s'entén massa, Carles Puigdemont ha obert aquest cap de setmana el meló de la pregunta. No ho ha fet en seu parlamentària ni en el marc del Pacte Nacional pel Referèndum, sinó en una entrevista a la cadena qatarí Al-Jazeera, on el president va afirmar que hi podia haver tres possibles preguntes al referèndum de setembre: vol que Catalunya sigui independent, vol que sigui una república independent, i vol que continuï formant part d'Espanya serien les opcions. Aquesta última converteix el "sí" en un triomf de l'unionisme, cosa que fins ara no s'havia plantejat i que obrirà debat segur. De les entrevistes amb Puigdemont em quedo amb la de l'Avenç, que avui podreu trobar als quioscos i que ens acosta més al perfil ideològic i personal del president de la desconnexió. N'hem fet l'avançament en exclusiva pels nostres lectors.
La lògica ens hauria de dur a moure'ns entre la primera i la segona pregunta, com s'ha fet en la majoria de processos d'aquesta mena. Ara bé, si optar per la tercera ajuda a que l'Estat s'obri a negociar o anima els votants del no a anar a les urnes, benvinguda sigui. A l'hora de triar, la gent sabrà distingir. Per cert, que també és curiós el canvi de posició d'Espanya en relació a Escòcia. Pensant en valdre's del Brexit per atreure's la sobirania del penyal de Gibraltar ara plantegen facilitar als escocesos l'entrada a la UE. Real politik, ja se sap.
Setmana de números: El govern espanyol presenta demà al Congrés els pressupostos de 2017. Ens mirarem la lletra petita, si es plasmen els compromisos amb Catalunya i com es fa. Roger Tugas ja us avança coses a partir de les pistes que van donar divendres quan els va aprovar el consell de ministres. En Defensa es gasta més del previst. Amb un excés per damunt d'allò aprovat inicialment que supera la quantitat promesa en inversions a Catalunya (1.385 milions contra 1.050). La seva secció la Caixa B és un exercici de transparència setmanal imprescindible que no us heu de perdre.
El trencaclosques dels comuns:Xavier Domènech ja té a punt el seu equip per dirigir la nova formació dels comuns, que per ara comptarà amb Barcelona en Comú, ICV i EUiA. L'assemblea fundacional és dissabte i encara no se sap què passarà amb Podem, després que el seu líder a Catalunya s'hagi negat a confluir. Albano Dante Fachin està cada cop més sol però pot amargar a Ada Colau la confluència. Serà un dels personatges de la setmana. Joan Serra Carné i Sara González us el presenten en aquest perfil.
Vist i llegit
Cada cap de setmana hi ha desenes d'activitats a fer a Barcelona. La capital va ser declarada l'any passat ciutat Veg-friendly, per tant amiga de la cultura vegana, que rebutja el consum de qualsevol producte que tingui a veure amb els animals. Ahir a les Arenes feien una fira d'aquest moviment. Toni Sust, un dels millors cronistes de la nostra premsa, va ser-hi i va escriure la crònica "La primera vegana gorda" a El Periódico. Són vegans, però busquen el gust de l'ou i els agraden les hamburgueses i les mandonguilles. Menys de cinc contradiccions diàries és dogma. En això, David Fernàndez té raó.
El passadís
Un altre acte curiós era el que dissabte havia organitzat Súmate, la plataforma de castellanoparlants sobiranistes, a Nou Barris per animar el sí. Els organitzadors no van comptar amb la pluja i l'acte es va traslladar al local del PDECat a Horta, que és prou ampli. Això va fer que la diputada de la CUP Mireia Boya preferís no anar-hi. Antonio Baños, soci de l'entitat i que va ser cap de cartell dels anticapitalistes fins que els desacords van fer que tirés la tovallola, va arrencar la seva intervenció fent notar que mai s'hauria pensat que havia d'agrair a l'antiga CDC que li donés alguna cosa, aquella tarda en forma de sostre. Els organitzadors van tapar la foto d'Artur Mas però no la de Xavier Trias. Joan Josep Nuet, d'EUiA, que ara es prodiga pels actes sobiranistes, estava encantat en qualsevol cas. Joan Coscubiela potser no hauria posat tan bona cara.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1979 se celebren a Espanya les primeres eleccions municipals després de la dictadura. S'acabaven, per tant, els alcaldes designats per odre governativa. A Espanya les va guanyar la UCD i a Catalunya l'esquerra ho va fer amb claredat. El PSC va resultar vencedor, seguit del PSUC i de CiU. Barcelona i el cinturó es van tenyir de roig. A la Catalunya interior centristes i convergents es repartien voluntats i es van escollir encara una majoria de regidors independents. La por i el franquisme reciclat pesaven. Els ajuntaments democràtics són clau en la transformació del país. Aquest vídeo de l'Ajuntament de Cornellà pels 35 d'aquelles eleccions ho repassa.
L'aniversari
Un 3 d'abril de l'any 1924 va nàixer a Omaha (Nebraska) l'actor Marlon Brando, que va morir l'1 de juliol del 2004 a Los Angeles. Adolescent rebel, va marxar a Nova York a estudiar interpretació. Brando està considerat un dels grans mites de Hollywood, amb pel·lícules mítiques com Juli Cèsar, Apocalypse Now, Salvatge, Un tramvia anomenat desig, Últim tango a París i Visca Zapata, entre d'altres. Va guanyar dos Oscars com a millor actor, per La llei del silenci i El Padrí, on va oferir una interpretació magistral. Brando, actor controvertit, va rebutjar l'Oscar per aquesta darrera pel·lícula. En lloc de recollir-lo, va enviar a la cerimònia una actriu d'origen indi, que es va manifestar en contra del tractament al seu poble en les pel·lícules de Hollywood. Recupereu aquí el moment.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi