Dues decisions en paral·lel, tots dues validades al consell de ministres. El govern espanyol ha presentat aquest divendres el projecte de pressupostos generals de l'Estat i, en la mateixa roda de premsa, ha comunicat que porta al Tribunal Constitucional (TC) els comptes de la Generalitat per preveure partides per celebrar el referèndum. Uns pressupostos en curs i uns altres, recorreguts. Aquesta és la realitat de la política espanyola i catalana ara mateix.
Capitanejada per Soraya Sáenz de Santamaría -la vicepresidenta encarregada de la carpeta catalana-, la resposta del govern espanyol als comptes del referèndum ha estat contundent. En primer terme, ha qüestionat la constitucionalitat de la disposició addicional 40 que recull la intenció de celebrar un referèndum -amb o sense acord amb l'Estat- i també les partides previstes per fer la consulta vinculant. I, en segon lloc, ha perfilat una estratègia per dissuadir els membres i càrrecs del Govern d'executar més passos endavant. La Moncloa ja planteja la via penal per a Carles Puigdemont i els seus consellers. Tot, tres dies després d'anunciar una pluja de milions i demanar el suport dels empresaris per frenar el procés sobiranista. L'estratègia del pal i la pastanaga.
Rajoy i les promeses que mai s'avaluen. El president espanyol va ser dimarts a Barcelona per presentar la seva primera oferta a Catalunya -exclusivament econòmica i sense proposta política al darrere-, prèviament anunciada en una entrevista a La Vanguardia. Els detalls de la proposta -6.630 milions d'euros promesos en infraestructures per als propers anys, 4.200 milions en aquesta legislatura- els va exposar davant de l'establishment empresarial. No hi va haver cap contacte amb el Govern. Us recomano que recupereu dues peces per entendre la calculada i fugaç visita de Rajoy a Catalunya: l'anàlisi del nostre subdirector, Ferran Casas, i la crònica que escrivia Cristian Segura a El País. Casas argumentava cinc motius (i incompliments) per no creure en l'oferta del president espanyol i Segura exposava que Rajoy fa temps que només interpel·la l'elit econòmica quan afronta la qüestió catalana. D'aquí el títol, suggerent: "Rajoy a la Catalunya irreal".
Combat a la "impunitat" del franquisme. L'Ajuntament de Barcelona ha ampliat aquest divendres la seva ofensiva contra els vestigis de la dictadura. Amb el suport de part de l'oposició, el ple ha donat el vistiplau a una declaració institucional de suport a la interposició d'accions penals perquè els jutjats investiguin els "delictes comesos en el context de crims contra la humanitat per part de la dictadura franquista". I el consistori també ha revocat aquest divendres la Medalla d'Or de la ciutat a Rodolfo Martín Villa, ex-governador civil de Barcelona, que va rebre la distinció el 1976, quatre mesos després de la mort de Franco. Us ho explica Jordi Bes.
El tortuós camí del Brexit. L'adéu britànic a la Unió Europea ha començat a fer camí aquesta setmana després que el Parlament invoqués el ja famós article 50. L'abast de la ruptura, que no serà plàcida observant els posicionaments d'uns i altres en les últimes hores, es va visualitzar en l'expressió del president del Consell, Donald Tusk, encarregat de rebre la notificació de Londres que comunicava l'inici formal del Brexit. Theresa May no ho tindrà fàcil: cap mandatari europeu, començant per Angela Merkel, està disposat a explorar el futur de les relacions amb Downing Street abans d'acordar la sortida britànica de la Unió Europea, i les discrepàncies polítiques al Regne Unit per com es resol el corpus normatiu que implica el Brexit ja són palpables. I al carrer també es perceben els efectes. The Guardianen posava alguns exemples aquests dies: detallava la xifra rècord de treballadors de la UE que han deixat de treballar al Sistema Nacional de Salut (NHS, per les sigles en anglès) en el darrer any.
Vist i llegit
En una setmana farcida d'inhabilitacions -Francesc Homs-, compareixences pel cas Palau -Artur Mas al Parlament- i visites oficials -Rajoy a Barcelona-, val la pena prendre perspectiva. És el que feia dimecres Jordi Muñoz en un recomanable article d'opinió al diari Ara. El politòleg es preguntava si Espanya és irreformable. I detectava tres obstacles per executar canvis profunds a l'Estat: el biaix conservador del sistema electoral espanyol, que sobrerepresenta les províncies petites i els partits que hi són majoritaris; la Constitució del 1978, convertida "en una mena de tòtem del neonacionalisme espanyol"; i el creixent paper polític del poder judicial, incloent-hi el Tribunal Constitucional. "El poder judicial és clarament més conservador que la societat espanyola", apuntava Muñoz, que arribava la següent conclusió. "Caldria demanar als que ens venen la idea de la reforma d’Espanya com a alternativa a l’statu quo i al referèndum unilateral que ens expliquessin, honestament, quina possibilitat hi ha, efectiva, de superar aquests obstacles". Diàfan.
La frase de la setmana
"No podran inhabilitar la voluntat del poble de Catalunya". Va ser la reflexió més transcendent de Francesc Homs després que el Congrés li retirés l'acta de diputat un cop el Suprem va comunicar a la cambra baixa espanyola la sentència pel judici al 9-N, un procés participatiu que ja ha deixat quatre víctimes polítiques: el mateix Homs, Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega. En solidaritat amb el cap de files del PDECat a Madrid, inhabilitat per un període de 13 mesos, els diputats de la seva formació -així com els d'ERC, Podem, En Comú Podem i Compromís- van abandonar dijous l'hemicicle. All PDECat li tocava resoldre una incògnita: qui serà el portaveu nacionalista al Congrés. I ho ha comunicat aquest divendres. Carles Campuzano, amb una àmplia trajectòria a la cambra baixa, substituirà Homs com a cap de files. La direcció ha volgut evitar tensions internes i ha compensat Jordi Xuclà, que també aspirava al càrrec, amb una nova figura: la de coordinador dels senadors i diputats demòcrates. Llegiu la informació d'Oriol March.
El nom propi
Florentino Pérez és i actua com a president plenipotenciari del Real Madrid. Ben connectat amb el poder per desplegar tota la seva influència -com denunciava aquesta setmana Gerard Piqué citant a la llotja del Bernabéu-, és sabut que Florentino maniobra per controlar i orientar la informació que es publica del club blanc. La seva ombra sobre la premsa esportiva madrilenya és allargada. Per entendre com el president merengue desplega el seu poder només cal llegir la informació que publicaven Andrés Gil i Pedro Águeda a eldiario.es: detallaven com un dels aconseguidors de la xarxa Púnica de corrupció -que esquitxa el PP- havia creat un presumpte diari digital (diariobernabeu.com) amb recursos del club i publicava informacions pactades amb Florentino per satisfer els seus interessos. No us perdeu l'anàlisi que en fa des de Madrid el nostre col·laborador, Roger Pi de Cabanyes. Si us veu de gust, recupereu també un text de Tomás López Morales a la capçalera digital CTXT sobre la figura del mandatari blanc: "Florentino Pérez siempre gana". Revelador.
Els imperdibles
A l'espera d'afrontar (i degustar) la marató de futbol que comença aquest cap de setmana -42 dos dies seguits fins al 12 de maig amb almenys un partit de Lliga, Champions o Europa League en joc-, és bon moment per planificar lectures prèvies a Sant Jordi. Dues recomanacions, una de llegida i una altra que tenim pendent però que arriba amb bon cartell. La primera és "La desfachatez intelectual" (La Catarata), l'aplaudit treball del professor de ciències polítiques Ignacio Sánchez-Cuenca (València, 1966) que retrata les vergonyes dels intel·lectuals espanyols acomodats en la tasca de tertulians i columnistes. La segona proposta és una de les novetats editorials de la setmana: la història relatada per Goran Vojnovic a "Yugoslavia, mi tierra" (Libros del Asteroide), que descriu els cruels efectes de la guerra dels Balcans. Bon cap de setmana!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?