30
de març
del
2017
Actualitzat
el
31
de març
a les
8:02h
Un públic nodrit ha assistit aquest dijous a la presentació del llibre de Josep Antoni Duran i Lleida Un pa com unes hòsties, recull de les cartes a la militància que qui va ser líder d'Unió Democràtica de Catalunya durant quasi tres dècades enviava cada divendres a la militància. A la taula, l'editor, Fèlix Riera, l'autor i dos presentadors de luxe, Albert Sáez, director adjunt d'El Periódico, i Enric Juliana, director adjunt de La Vanguardia. Entre els assistents, unes tres-centes persones, s'hi ha aplegat el bo i millor de la ciutat patrícia, per qui el polític democristià va ser sempre el seu home més preclar.
L'acte, amb el qual els grans noms de la societat civil han envoltat Duran, no ha pogut desprendre's d'un punt de rèquiem ja que fa pocs dies que UDC va decidir la seva dissolució. La contradicció entre aquesta realitat i la nodrida representació de la nostra gentry en l'acte d'avui no ha pogut ser més gràfica.
El comte de Godó, Pere Navarro i Luis del Olmo
Hi eren presents Javier Godó, comte de Godó, Josep Lluís Bonet, el president de la Fira, el cap de la patronal de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, l'expresident del Cercle d'Economia Antón Costas, l'exresponsable de Barcelona Meeting Point Enric Lacalle... S'hi han trobat també moltes figures del no-sobiranisme, des del president de Societat Civil Catalana, Mariano Gomá, i el de l'associació Tercera Via, Mario Romeo.
De les etapes passades d'Unió hi era tothom: Concepció Ferrer, antiga exeurodiputada i ara adjunta al Defensor del Poble, Domènec Sesmilo, Jordi Casas, exconsellers com Lluís Alegre i Ignasi Farreres, al costat dels dirigents dels anys posteriors, com Ramon Espadaler i Josep Sánchez Llibre, els exdiputats Benet Maymí i Toni Picó. També s'hi ha pogut veure l'exconsellera de Governació Maria Eugènia Cuenca, militant de l'antiga Convergència i nostàlgica d'aquella CiU que se'n va anar. Miquel Iceta i el seu antecessor al capdavant del PSC, Pere Navarro, tampoc hi han faltat. Era a les primeres fileres el periodista Luis del Olmo.
Albert Sáez ha definit el llibre de Duran i Lleida com "una reivindicació de la paraula", ben diferenciada de l'actitud de molts líders polítics que es dediquen a surfejar sobre les onades de la popularitat. Enric Juliana, l'altre presentador, ha començat dient que "quan les coses es polaritzen, algú s'equivoca" i ha plantejat alguns interrogants, recordant l'anècdota del líder xinès Tsou En-lai que, a finals dels anys setanta, va respondre a la pregunta sobre la valoració de la Revolució Francesa dient que "encara és aviat per arribar a conclusions". Juliana ha dit, de forma sibil·lina, que de moment el pa com unes hòsties l'ha fet Unió, per afegir que el catalanisme, si volgués, podria ser determinant en la política espanyola donada la composició del Congrés. Ha apuntat que el nacionalisme i l'independentisme han eixamplat la seva base. I ha recordat que, malgrat tot, l'antiga Convergència encara governa.
Duran i Lleida conserva tot l'atractiu entre el sector que s''ha congregat avui per escoltar-lo, que en els darrers anys ha ocupat les esferes de poder. Ha repetit el seu discurs entorn la pregunta "valia la pena trencar-ho tot?", ha dit que el realisme no caracteritza la dirigència sobiranista i ha equiparat les afirmacions inexactes que, segons ell, fan els líders independentistes sobre els efectes de separar-se d'Espanya amb les mentides dels defensors del Brexit. Ha dit que un líder ha de dir la veritat i no posar-se davant d'una manifestació. Ha de saber dur la manifestació a on creu que s'ha d'anar. I si no el voten, se'n va cap a casa, ha proclamat. I en aquell moment, l'auditori ha aplaudit.
L'exlíder d'Unió ha mostrat sorpresa perquè els atacs principals contra l'Estat, les institucions i el nivell de la democràcia espanyola venen quasi sempre del PDECat i no d'ERC. Duran ha afirmat que hauria de ser el govern espanyol qui fes el primer pas en unes hipotètiques negociacions, fent una proposta política per a Catalunya. Potser aquí ha tret el cap una altra part de la realitat, la que delata la nul·la voluntat expressada per l'Estat per obrir seriosament una negociació política.
L'acte, amb el qual els grans noms de la societat civil han envoltat Duran, no ha pogut desprendre's d'un punt de rèquiem ja que fa pocs dies que UDC va decidir la seva dissolució. La contradicció entre aquesta realitat i la nodrida representació de la nostra gentry en l'acte d'avui no ha pogut ser més gràfica.
El comte de Godó, Pere Navarro i Luis del Olmo
Hi eren presents Javier Godó, comte de Godó, Josep Lluís Bonet, el president de la Fira, el cap de la patronal de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, l'expresident del Cercle d'Economia Antón Costas, l'exresponsable de Barcelona Meeting Point Enric Lacalle... S'hi han trobat també moltes figures del no-sobiranisme, des del president de Societat Civil Catalana, Mariano Gomá, i el de l'associació Tercera Via, Mario Romeo.
De les etapes passades d'Unió hi era tothom: Concepció Ferrer, antiga exeurodiputada i ara adjunta al Defensor del Poble, Domènec Sesmilo, Jordi Casas, exconsellers com Lluís Alegre i Ignasi Farreres, al costat dels dirigents dels anys posteriors, com Ramon Espadaler i Josep Sánchez Llibre, els exdiputats Benet Maymí i Toni Picó. També s'hi ha pogut veure l'exconsellera de Governació Maria Eugènia Cuenca, militant de l'antiga Convergència i nostàlgica d'aquella CiU que se'n va anar. Miquel Iceta i el seu antecessor al capdavant del PSC, Pere Navarro, tampoc hi han faltat. Era a les primeres fileres el periodista Luis del Olmo.
Albert Sáez ha definit el llibre de Duran i Lleida com "una reivindicació de la paraula", ben diferenciada de l'actitud de molts líders polítics que es dediquen a surfejar sobre les onades de la popularitat. Enric Juliana, l'altre presentador, ha començat dient que "quan les coses es polaritzen, algú s'equivoca" i ha plantejat alguns interrogants, recordant l'anècdota del líder xinès Tsou En-lai que, a finals dels anys setanta, va respondre a la pregunta sobre la valoració de la Revolució Francesa dient que "encara és aviat per arribar a conclusions". Juliana ha dit, de forma sibil·lina, que de moment el pa com unes hòsties l'ha fet Unió, per afegir que el catalanisme, si volgués, podria ser determinant en la política espanyola donada la composició del Congrés. Ha apuntat que el nacionalisme i l'independentisme han eixamplat la seva base. I ha recordat que, malgrat tot, l'antiga Convergència encara governa.
Duran i Lleida conserva tot l'atractiu entre el sector que s''ha congregat avui per escoltar-lo, que en els darrers anys ha ocupat les esferes de poder. Ha repetit el seu discurs entorn la pregunta "valia la pena trencar-ho tot?", ha dit que el realisme no caracteritza la dirigència sobiranista i ha equiparat les afirmacions inexactes que, segons ell, fan els líders independentistes sobre els efectes de separar-se d'Espanya amb les mentides dels defensors del Brexit. Ha dit que un líder ha de dir la veritat i no posar-se davant d'una manifestació. Ha de saber dur la manifestació a on creu que s'ha d'anar. I si no el voten, se'n va cap a casa, ha proclamat. I en aquell moment, l'auditori ha aplaudit.
L'exlíder d'Unió ha mostrat sorpresa perquè els atacs principals contra l'Estat, les institucions i el nivell de la democràcia espanyola venen quasi sempre del PDECat i no d'ERC. Duran ha afirmat que hauria de ser el govern espanyol qui fes el primer pas en unes hipotètiques negociacions, fent una proposta política per a Catalunya. Potser aquí ha tret el cap una altra part de la realitat, la que delata la nul·la voluntat expressada per l'Estat per obrir seriosament una negociació política.