31 de març: pressupostos amb compliment?

El consell de ministres aprova els comptes de 2017, que contindran pistes sobre les intencions (altra cosa seran els fets) de Rajoy amb Catalunya. Avui també parlarem del relleu d'Homs, de la crisi a Podem Catalunya, de la tercera via, la memòria històrica, la torre Eiffel i Alejando Amenábar

31 de març del 2017
Actualitzat a les 10:04h

El consell de ministres aprova aquest matí els pressupostos generals de l'Estat per a 2017 després d'uns mesos marcats per les eleccions i la inestabilitt que expliquen el retard en presentar-los. Per ara estan prorrogats els de 2016, que el govern de Rajoy va aprovar gràcies a una majoria absoluta que era obvi que perdria abans de les eleccions del 20-D. Rajoy té a l'abast el suport de C's (malgrat les turbulències per la gestió dels escàndols de corrupció), del PNB i dels regionalistes canaris. Necessitaria també algun tipus de vist-i-plau del PSOE per estar tranquil. En tot cas, caldrà veure quin és el tant per cent d'inversió proposada per a Catalunya. Que es pressuposti no vol dir que s'acabi executant, però si més no és un pas. El govern central necessita fer creïbles les promeses que dimarts va fer Rajoy perquè, com evidenciava el CEO d'ahir, l'independentisme manté intacta la seva força. Llegiu l'anàlisi amb cinc claus del sondeig que en feia Roger Tugas.

Temps d'espera al PDECat. Els demòcrates han de designar en els propers dies el substitut de Francesc Homs al Congrés després que hagi hagut de deixar l'escó per la seva inhabilitació arran del 9-N. Carles Campuzano i Jordi Xuclà, veterans diputats de l'antic grup de CiU, són els dos noms que hi ha damunt la taula per substituir-lo (el primer és qui té més opcions), però tampoc cal descartar una sorpresa en forma de cara nova. Marta Pascal i David Bonvehí han de triar, però han de tenir en compte els equilibris interns i evitar trepitjar ulls de poll en un moment difícil. Oriol March ho explica en aquesta informació.

La solitud del líder de Podem a Catalunya. Albano Dante Fachin està cada cop més aïllat. Ho demostra la desautorització clara i pública que ahir va fer del seu comportament negant-se a confluir amb Ada Colau el mateix Pablo Iglesias. Tampoc l'ajuda la nova crisi al grup de CSQEP, que assenyala directament Àngels Martínez, una diputada de la seva confiança i que, per cert, va recolzar el referèndum unilateral en les esmenes dels pressupostos. Us ho va avançar Joan Serra Carnéen aquesta informació. Hi haurà més entregues. Quan falta una setmana i un dia per l'assemblea fundacional dels "comuns", el futur d'Albano Dante no és gens clar.

La memòria de Barcelona. Aquest matí es reuneix el ple de l'Ajuntament de Barcelona. Ada Colau no va sobrada de suport pels assumptes de la gestió diària, però intenta exhibir algun acord en els temes més polítics. És el cas de la memòria històrica. S'aprovarà una iniciativa per combatre la impunitat amb els vots de Barcelona en Comú, el grup Demòcrata, ERC i la CUP, mentre que Ciutadans i el PP hi votaran en contra. La incògnita és què fa el PSC, soci de Colau. Jordi Bes ho explica en primícia.


Vist i llegit

Andrés Gil i Pedro Águeda publicaven ahir a eldiario.es una informació curiosa i que ajuda a entendre com mou els fils Florentino Pérez, aquests dies d'actualitat per la famosa llotja del Bernabéu. Explicaven com un dels aconseguidors de la xarxa Púnica de corrupció del PP havia muntat el presumpte diari digital (diario-bernabeu.com) amb diners del club i que, a l'ombra, dirigia el president del club blanc. Podeu llegir aquí la informació.


 El passadís

La presentació del llibre que recull les cartes web de Duran (Un pa com unes hòsties, editat per Economia Digital) va ser molt concorreguda. Abans i després, les converses entre els orfes que deixa Unió i la diversa gent d'ordre i amant de la tercera via que s'hi havia donat cita era quina alternativa política hi pot haver ara per articular una alternativa catalanista a l'independentisme. Hi ha diversos col·lectius movent-se.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1889 es va inaugurar a París la torre Eiffel, un dels monuments més icònics del planeta i símbol indiscutible de la capital de França. En aquesta informació n'expliquem alguns detalls. Si no teniu vertigen pujar-hi és tota una experiència.


 L'aniversari

Un 31 de març de l'any 1972 naixia a Santiago de Xile el director de cine Alejandro Amenábar. De petit, a causa del cop d'estat contra Allende, la seva família es va traslladar a Madrid -el pare era xilè-. Les seves pel·lícules, sobretot les primeres, incorporen elements com el flash back i els somnis i ha excel·lit en el thriller. Tesis, Abre los ojos, The Others i Mar adentro són els seus films més celebrats i premiats. Té vuit premis Goya i un Óscar. Aquí podeu veure senceraTesis, el primer gran èxit.    

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi