30
de març
del
2017
Actualitzat
el
31
de març
a les
7:51h
Com en les nits electorals, les lectures del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) presentat aquest dijous poden satisfer qualsevol. De fet, el reflex polític que ofereix és paradoxal: creix el marge de diferència entre els contraris a la independència per sobre dels favorables (48,5% contra 44,3%), però un referèndum unilateral convocat pel Govern assoliria una elevada participació (73,4%) que donaria com a resultat un "sí" vencedor amb quasi el doble de vots que el "no" (43,3% i 22,2% sobre el cens, respectivament). I en paral·lel, l'actual majoria sobiranista al Parlament perilla molt seriosament. Com s'explica aquesta situació?
La resposta ràpida és que la clau que explica que un posicionament aparentment no majoritari tingui tantes opcions d'imposar-se és l'alta mobilització i unitat estratègica del bloc independentista. Que el "sí" previst en un referèndum unilateral sigui del 43,3%, mentre que el percentatge de catalans que defensen la independència sigui del 44,3% implica que quasi tots els independentistes anirien a expressar-se en cas que el Govern convoqués la votació. En canvi, els contraris a la República catalana es dividirien entre l'abstenció, el vot "no" o altres fórmules amb un suport gens menyspreable com el vot en blanc (6,2%) o el nul (1,7%), cosa que magnificaria la victòria del "sí".
En aquest sentit, les forces favorables que Catalunya segueixi formant part d'Espanya tenen un dilema que han de resoldre, en cas que el Govern mantingui els plans de convocar el referèndum amb acord o sense i que aconsegueixi posar les urnes: si criden a votar per intentar vèncer -amb el risc de legitimar una votació ajustada- o a abstenir-se per restar validesa al resultat -amb el risc de regalar la victòria al "sí"-. Cada opció té els seus riscos i, en tot cas, l'agressivitat de l'Estat per frenar la votació pot fer desistir o incentivar els electors d'acostar-se a les urnes, igual que la credibilitat de la Generalitat en relació a la seva intenció d'aplicar els resultats pot ser una raó de pes per agafar la papereta.
Sigui com sigui, hi ha altres elements per entendre aquest panorama tan rebuscat, entre els quals el fet que el CEO ha canviat l'empresa que realitza l'enquesta (abans ho era l'Institut Opinòmetre i ara ho és Gesop). Tot i això, el perfil dels enquestats és força similar en les dues mostres, en relació al seu grau de catalanitat, cosa que fa difícil atribuir a aquest fet eventuals evolucions en relació a anteriors baròmetres. Altres qüestions amb més pes són les següents:
1. Els "comuns" s'acosten a la independència. L'enquesta detecta cert acostament dels votants dels "comuns" cap a posicions independentistes. Limitats en termes generals, però simptomàtics, tenint en compte que l'anterior baròmetre data de fa escassament quatre mesos. Durant aquest temps, el nombre d'electors de Catalunya Sí que es Pot i d'En Comú Podem de les últimes eleccions catalanes i espanyoles, respectivament, que volen la independència han crescut, però encara han caigut més els que la rebutgen. En concret, el marge de victòria entre electors d'En Comú Podem contraris a la independència respecte els favorables ha caigut dels 10,5 punts a tan sols 4,4 punts. En només quatre mesos, insistim.
En tot cas, el compromís dels electors dels "comuns" és ferm, i fins i tot un 47,7% dels potencials votants de Catalunya Sí que es Pot reclama convocar el referèndum encara que no hi hagi acord amb l'Estat, enfront el 35,5% que el condiciona a un pacte i un 14% que no el faria de cap manera. En el cas dels enquestats que ara votarien En Comú Podem, el suport al referèndum unilateral és encara més clar, ja que arriba al 51,6%, mentre que el 34,4% exigeix l'acord i el 12,9% no el vol. I això que els dirigents dels "comuns" reclamen que, per donar-hi suport, la votació hauria de rebre l'aval de l'Estat. Sigui com sigui, un 73,4% dels potencials votants de Catalunya Sí que es Pot i el 74,8% dels d'En Comú Podem votarien en el referèndum unilateral, amb el "sí" a la independència com a primera opció.
2. La tercera via es desinfla. Fins al 2011, l'opció d'un estat dins una Espanya federal era la preferida per als enquestats del CEO, però el 2012 ja va ser superada per la de l'estat independent i, en ocasions, per la de l'estat autonòmic. És el que ha passat aquest cop, ja que el federalisme cau d'un suport del 29,2% al 21,7% en tan sols quatre mesos, passant-li clarament l'opció autonomista (28,5%). De fet, l'estat federal és la prioritat tan sols pels electors de Catalunya Sí que es Pot (47,2%) i, en el cas de l'única força que es reivindica com a federalista, el PSC, el 52,1% dels seus votants prefereix l'autonomisme i només el 28,6% abraça l'encaix proposat pels seus dirigents.
Part del desencís en relació a l'encaix federal es pot deure a la manca de confiança en què arribi una oferta acceptable per part de l'Estat. Només ho veu molt probable un 5,1% dels enquestats i el 12,5% ho veu bastant probable. De fet, tan sols el 21% dels votants del PP confia que el govern espanyol, liderat pel seu líder, Mariano Rajoy, farà arribar una oferta satisfactòria per al Parlament.
3. La ciutadania vol participar i decidir. El cert és que els contraris a participar en el referèndum tenen una tasca ingrata per davant, ja que la ciutadania té ganes d'implicar-se i participar. De fet, una de les preguntes del CEO demana quins dos objectius haurien de ser prioritaris, d'entre quatre opcions: mantenir l'ordre, combatre la pujada de preus, protegir la llibertat d'expressió i augmentar la participació dels ciutadans en les decisions importants del Govern. Aquesta darrer, de fet, és l'opció més citada, ja que l'esmenten el 61,9% dels enquestats, entre els quals quasi el 60% dels contraris a la independència. Cap a una banda o altra, les ganes de participar hi són.
I és que el sistema polític està força desacreditat. Una altra xifra gens menyspreable és que, per primer cop, el problema del país més citat pels enquestats és la insatisfacció amb la política i els polítics, la qual preocupa el 43,7% dels catalans, fins i tot per sobre de l'atur i la precarietat laboral (41,9%). I en tercer lloc, a més, hi ha les "relacions Catalunya-Espanya" (29,9%). La ciutadania vol prendre la paraula i canvis.
4. Les expectatives del PDECat, a la baixa. Una altra dada rellevant del baròmetre fa referència a què, encara que el referèndum unilateral que ha promès Carles Puigdemont gaudeix d'un suport notable, aquest no es tradueix al del partit del president català -qui, a més, també obté una molt bona valoració-. Les preguntes sobre intenció de vot al Parlament fan referència a Junts pel Sí, malgrat que els seus integrants ja han renunciat a repetir la coalició, però algunes dades apunten a que el resultat en solitari de l'antiga CDC no seria massa bo.
Potser la xifra més clara és la de la intenció de vot en unes eleccions espanyoles. En elles, el PDECat podria caure fins a l'11,4% dels vots, esdevenint l'última candidatura en vots, fins i tot per sota de C's (12,1%) i PP (12,2%). Per altra banda, davant la pregunta oberta de quin partit pot donar millor resposta als problemes del país, només un 3,8% cita el PDECat, mentre que un 2,6% es refereix a Junts pel Sí i, molt per sobre, un 12,7% prefereix ERC. Així mateix, el PDECat és el partit pel qual sent més simpatia el 6,3% dels enquestats, un 2,7% opta per Junts pel Sí i un 16,6% per ERC. I en la pregunta relativa al vot al Parlament, només un 5% declara que votaria el PDECat, un 5% es refereix a Junts pel Sí i un 17,9% a ERC. Els republicans, de fet, són la primera força en tots els casos.
Sigui com sigui, cal tenir en compte que l'enquesta va començar poc abans de les declaracions de Fèlix Millet o Jordi Montull en el judici del cas Palau que incriminaven CDC en el cobrament de comissions il·legals. Per altra banda, en l'equador de la realització del baròmetre va arribar la sentència que inhabilitava Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per l'organització del 9-N.
5. L'independentisme és culer. Una de les novetats d'aquest baròmetre és que pregunta per la simpatia dels catalans pels equips de futbol, una qüestió que ha revelat que un 70% té simpaties per algun d'ells i, d'aquests, un 77,5% opta pel Barça, un 10,4% pel Reial Madrid i un 3,6% per l'Espanyol. Malgrat tot, les prioritats polítiques estan íntimament vinculades amb la tria d''un equip, ja que el 91,3% dels enquestats que volen la independència tenen el Barça com a favorit -d'entre els que en tenen algun-. De la mateixa manera, el 60,8% dels culers volen la independència i només la rebutgen el 33,7%. Els favorables a la independència són el 42,1% dels seguidors de l'Espanyol, el 33% dels de l'Athletic de Bilbao i poc més del 7% dels del Reial Madrid o l'Atlètic de Madrid.
Pel que fa al sentiment relatiu a les actuacions de les seleccions espanyoles, el projecte polític de cadascú també influeix. Així, la meitat dels partidaris de la independència se sent poc o gens orgullós dels seus èxits, tot i que un terç s'hi sent molt o bastant orgullós. En canvi, tres quartes parts dels contraris a la independència se senten bastant o molt orgullosos dels triomfs de les seleccions espanyoles.
La resposta ràpida és que la clau que explica que un posicionament aparentment no majoritari tingui tantes opcions d'imposar-se és l'alta mobilització i unitat estratègica del bloc independentista. Que el "sí" previst en un referèndum unilateral sigui del 43,3%, mentre que el percentatge de catalans que defensen la independència sigui del 44,3% implica que quasi tots els independentistes anirien a expressar-se en cas que el Govern convoqués la votació. En canvi, els contraris a la República catalana es dividirien entre l'abstenció, el vot "no" o altres fórmules amb un suport gens menyspreable com el vot en blanc (6,2%) o el nul (1,7%), cosa que magnificaria la victòria del "sí".
En aquest sentit, les forces favorables que Catalunya segueixi formant part d'Espanya tenen un dilema que han de resoldre, en cas que el Govern mantingui els plans de convocar el referèndum amb acord o sense i que aconsegueixi posar les urnes: si criden a votar per intentar vèncer -amb el risc de legitimar una votació ajustada- o a abstenir-se per restar validesa al resultat -amb el risc de regalar la victòria al "sí"-. Cada opció té els seus riscos i, en tot cas, l'agressivitat de l'Estat per frenar la votació pot fer desistir o incentivar els electors d'acostar-se a les urnes, igual que la credibilitat de la Generalitat en relació a la seva intenció d'aplicar els resultats pot ser una raó de pes per agafar la papereta.
Sigui com sigui, hi ha altres elements per entendre aquest panorama tan rebuscat, entre els quals el fet que el CEO ha canviat l'empresa que realitza l'enquesta (abans ho era l'Institut Opinòmetre i ara ho és Gesop). Tot i això, el perfil dels enquestats és força similar en les dues mostres, en relació al seu grau de catalanitat, cosa que fa difícil atribuir a aquest fet eventuals evolucions en relació a anteriors baròmetres. Altres qüestions amb més pes són les següents:
1. Els "comuns" s'acosten a la independència. L'enquesta detecta cert acostament dels votants dels "comuns" cap a posicions independentistes. Limitats en termes generals, però simptomàtics, tenint en compte que l'anterior baròmetre data de fa escassament quatre mesos. Durant aquest temps, el nombre d'electors de Catalunya Sí que es Pot i d'En Comú Podem de les últimes eleccions catalanes i espanyoles, respectivament, que volen la independència han crescut, però encara han caigut més els que la rebutgen. En concret, el marge de victòria entre electors d'En Comú Podem contraris a la independència respecte els favorables ha caigut dels 10,5 punts a tan sols 4,4 punts. En només quatre mesos, insistim.
EVOLUCIÓ DEL POSICIONAMENT RESPECTE LA INDEPENDÈNCIA EN ELS VOTANTS DE CSQEP I D'EN COMÚ PODEM DE LES ÚLTIMES ELECCIONS
En tot cas, el compromís dels electors dels "comuns" és ferm, i fins i tot un 47,7% dels potencials votants de Catalunya Sí que es Pot reclama convocar el referèndum encara que no hi hagi acord amb l'Estat, enfront el 35,5% que el condiciona a un pacte i un 14% que no el faria de cap manera. En el cas dels enquestats que ara votarien En Comú Podem, el suport al referèndum unilateral és encara més clar, ja que arriba al 51,6%, mentre que el 34,4% exigeix l'acord i el 12,9% no el vol. I això que els dirigents dels "comuns" reclamen que, per donar-hi suport, la votació hauria de rebre l'aval de l'Estat. Sigui com sigui, un 73,4% dels potencials votants de Catalunya Sí que es Pot i el 74,8% dels d'En Comú Podem votarien en el referèndum unilateral, amb el "sí" a la independència com a primera opció.
2. La tercera via es desinfla. Fins al 2011, l'opció d'un estat dins una Espanya federal era la preferida per als enquestats del CEO, però el 2012 ja va ser superada per la de l'estat independent i, en ocasions, per la de l'estat autonòmic. És el que ha passat aquest cop, ja que el federalisme cau d'un suport del 29,2% al 21,7% en tan sols quatre mesos, passant-li clarament l'opció autonomista (28,5%). De fet, l'estat federal és la prioritat tan sols pels electors de Catalunya Sí que es Pot (47,2%) i, en el cas de l'única força que es reivindica com a federalista, el PSC, el 52,1% dels seus votants prefereix l'autonomisme i només el 28,6% abraça l'encaix proposat pels seus dirigents.
Part del desencís en relació a l'encaix federal es pot deure a la manca de confiança en què arribi una oferta acceptable per part de l'Estat. Només ho veu molt probable un 5,1% dels enquestats i el 12,5% ho veu bastant probable. De fet, tan sols el 21% dels votants del PP confia que el govern espanyol, liderat pel seu líder, Mariano Rajoy, farà arribar una oferta satisfactòria per al Parlament.
3. La ciutadania vol participar i decidir. El cert és que els contraris a participar en el referèndum tenen una tasca ingrata per davant, ja que la ciutadania té ganes d'implicar-se i participar. De fet, una de les preguntes del CEO demana quins dos objectius haurien de ser prioritaris, d'entre quatre opcions: mantenir l'ordre, combatre la pujada de preus, protegir la llibertat d'expressió i augmentar la participació dels ciutadans en les decisions importants del Govern. Aquesta darrer, de fet, és l'opció més citada, ja que l'esmenten el 61,9% dels enquestats, entre els quals quasi el 60% dels contraris a la independència. Cap a una banda o altra, les ganes de participar hi són.
I és que el sistema polític està força desacreditat. Una altra xifra gens menyspreable és que, per primer cop, el problema del país més citat pels enquestats és la insatisfacció amb la política i els polítics, la qual preocupa el 43,7% dels catalans, fins i tot per sobre de l'atur i la precarietat laboral (41,9%). I en tercer lloc, a més, hi ha les "relacions Catalunya-Espanya" (29,9%). La ciutadania vol prendre la paraula i canvis.
4. Les expectatives del PDECat, a la baixa. Una altra dada rellevant del baròmetre fa referència a què, encara que el referèndum unilateral que ha promès Carles Puigdemont gaudeix d'un suport notable, aquest no es tradueix al del partit del president català -qui, a més, també obté una molt bona valoració-. Les preguntes sobre intenció de vot al Parlament fan referència a Junts pel Sí, malgrat que els seus integrants ja han renunciat a repetir la coalició, però algunes dades apunten a que el resultat en solitari de l'antiga CDC no seria massa bo.
Potser la xifra més clara és la de la intenció de vot en unes eleccions espanyoles. En elles, el PDECat podria caure fins a l'11,4% dels vots, esdevenint l'última candidatura en vots, fins i tot per sota de C's (12,1%) i PP (12,2%). Per altra banda, davant la pregunta oberta de quin partit pot donar millor resposta als problemes del país, només un 3,8% cita el PDECat, mentre que un 2,6% es refereix a Junts pel Sí i, molt per sobre, un 12,7% prefereix ERC. Així mateix, el PDECat és el partit pel qual sent més simpatia el 6,3% dels enquestats, un 2,7% opta per Junts pel Sí i un 16,6% per ERC. I en la pregunta relativa al vot al Parlament, només un 5% declara que votaria el PDECat, un 5% es refereix a Junts pel Sí i un 17,9% a ERC. Els republicans, de fet, són la primera força en tots els casos.
Sigui com sigui, cal tenir en compte que l'enquesta va començar poc abans de les declaracions de Fèlix Millet o Jordi Montull en el judici del cas Palau que incriminaven CDC en el cobrament de comissions il·legals. Per altra banda, en l'equador de la realització del baròmetre va arribar la sentència que inhabilitava Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per l'organització del 9-N.
5. L'independentisme és culer. Una de les novetats d'aquest baròmetre és que pregunta per la simpatia dels catalans pels equips de futbol, una qüestió que ha revelat que un 70% té simpaties per algun d'ells i, d'aquests, un 77,5% opta pel Barça, un 10,4% pel Reial Madrid i un 3,6% per l'Espanyol. Malgrat tot, les prioritats polítiques estan íntimament vinculades amb la tria d''un equip, ja que el 91,3% dels enquestats que volen la independència tenen el Barça com a favorit -d'entre els que en tenen algun-. De la mateixa manera, el 60,8% dels culers volen la independència i només la rebutgen el 33,7%. Els favorables a la independència són el 42,1% dels seguidors de l'Espanyol, el 33% dels de l'Athletic de Bilbao i poc més del 7% dels del Reial Madrid o l'Atlètic de Madrid.
Pel que fa al sentiment relatiu a les actuacions de les seleccions espanyoles, el projecte polític de cadascú també influeix. Així, la meitat dels partidaris de la independència se sent poc o gens orgullós dels seus èxits, tot i que un terç s'hi sent molt o bastant orgullós. En canvi, tres quartes parts dels contraris a la independència se senten bastant o molt orgullosos dels triomfs de les seleccions espanyoles.
SENTIMENT RESPECTE ELS ÈXITS DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA, SEGONS PROJECTE POLÍTIC DE L'ENQUESTAT